La Torre de Seny

Aquest dissabte ens vam quedar a mig camí dels objectius marcats a priori, sobretot pel que fa a tornar a afrontar els 8 pisos, però aquest cop sí vam saber no estirar més el braç que la màniga, i vam posar seny.

Força, Valor, Equilibri i Seny ( + Compromís ). Aquest dissabte va ser el dia del SENY, i tota la colla ho va saber veure i compartir. Per això, el nostre millor castell, el de la segona ronda, va ser la Torre de Set, una Torre de Seny.
Va ser la tercera descarregada de la temporada, i que juntament amb el 5d7 i el 4d7 amb l'Agulla, representen una completa actuació de set i mig, i sobretot, sobretot destacar el fet que ho vam fer amb un pinya pròpia que feia goig. A banda de l'actuació de Sitges, aquesta a Barcelona ha estat l'actuació de l'any en que més camises vermelles hem portat a plaça. I això és sempre motiu d’alegria i satisfacció.
El 4d8 no el vam poder fer per diverses raons…els assajos de les darreres setmanes no han estat el profitosos que havien de ser, i per tant, la preparació no ha estat la suficient per aconseguir el que cal per tirar un castell així: CONFIANÇA. Tot i arribar justos, el teniem igualment plantejat, les possibilitats de completar-lo hi eren, i encara més, en aquest tram final de temporada, amb els castells molt rodats … però el fet de no disposar de tres cordons propis complets, un mínim que ens autoexigim, ens va fer acabar de decidir d’aparca-lo.
Però això no vol dir que no haguem fet bona feina. La Torre de Set descarregada ho avala, el cinc de set també, i el 4d7Agulla molt descarregat de pes, també diu molt.
Ara ens falta acabar el més bé possible. Ens queden 6 assajos i 2 actuacions…cal seguir perseguint els objectius marcats, i amb Seny, però sobretot, amb feina als assajos.
Ens hi veiem.　
　
　
　

　

La Caza del Octubre Rojo

La Caza del Octubre Rojo és una pel·lícula de 1990 basada en un best-seller del mateix nom, escrit pel novelista Tom Clancy. En aquesta peli protagonitzada pels coneguts Alex Baldwin i Sean Connery, el capità "Ramius" que dirigeix el submarí "Octubre Rojo" marca un objectiu, que de forma insistent i tossuda persegueix fins aconseguir-lo.

Pels Xicots, aquest mes que ara estem apunt de començar, també ha de ser un "Octubre Vermell", perquè amb il·lusió, esforç i treball podem aconseguir els objectius que ens hem marcat. Només depen de nosaltres aconseguir-ho. Tots i totes ara hem de fer l’últim esforç, ha de ser 1 mes intens, i durat el qual anem recollint tots els fruits del treball fet…

Tenim objectius fixats per a cada Assaig. Assistim-hi, i participem activament.

Tenim objectius fixats per a cada Actuació. No podem fallar a cap:

• Sarrià: 4d8, Td7, 5d7
• Montserrat: Td7, 4d7A, 3d7A
• Diada del Roser: 4d8 …. I el que la colla vulgui, i hagi aconseguit treballar als Assajos….el 3d8 ? la Torre de 8 folrada ? Podem arribar-hi, depén NOMÉS dels assajos, depen NOMÉS de cacascun de nosaltres.

A l’assaig d'ahir, tot i ser un dimarts (com si fos dimecres) l’assistència va ser bona, vam poder posar dosos a la torre de set, i fer un peu de 3, i sobretot, vam poder fer el 4d7 net fins a dosos, dues vegades…. Bon dimarts.

Ara toca divendres…. Farem de l’Octubre, un Octubre VERMELL ?

Pel Ramon de l'Arboç

Costa pensar que aquesta activitat tant nostra, enlairar CASTELLS, on hi trobes companyerisme, amistat, esforç, coratge, solidaritat, i sobretot, sobretot una pila d'emocions positives, pugui convertir-se, encara que sigui excepcionalment, en un fet trist, desolador, esgarrifós, i que generi ràbia i pena. Per desgràcia avui ha passat. El Ramon de l'Arboç ha mort, i ha mort, fent castells.

No havia de ser, però ha sigut.

A més ha passat quan estava fent un dels gestos més CASTELLERS i més solidaris, fent pinya a una altra colla. Estava ajudant als Castellers d'Esplugues a assolir un dels seus reptes, els estava donant suport. Estava fent un gest preciós, i la mala sort ha fet que el Ramon patís aquest accident.

No havia de ser, però ha sigut.

Minyons de l'Arboç, endavant, seguiu enlairant els vostres castells pel Ramon, està i estarà sempre orgullós de vosaltres.

Des d'aquí vull fer pinya amb el Ramon allà on sigui, et donarem pit amb força. I també donar una forta abraçada a la seva família, a tota la Colla dels Minyons de l'Arboç, als seus amics, i als Castellers d'Esplugues, tots ells estan passant per un moment molt difícil.

Seguim fent pinya, seguim ajudant-nos els uns als altres, sempre. Seguim endavant CASTELLERS.  Pel Ramon de l'Arboç.

Ramon Rovira

(17/09/2011: He modificat el missatge inicial en línea al comunicat publicat pels Minyons de l'Arboç posteriorment al de la CCCC)

Festa Major 2011: CARRO GROS per partida doble.

Aquest és el resum en positiu de la Festa Major 2011, pel que fa als castells de 8, n’hem fet un cada dia. El dia 29 vam carregar el 4d8, i el dia 31 vam aconseguir descarregar-lo.

Si a aquestes dos construccions hi afegim la segona torre de 7 descarregada de la temporada, i el 5d7 i el 4d7 amb l’agulla (amb estrena de terç al pilar, el Jose Granados), llavors encara millor, són dades prou positives.

A més, el dia 31 la PLAÇA MÉS CASTELLERA va demostrar ser-ho de veritat i la pinya vermella es va veure reforçada per un bon nombre de convilatans que ens van ajudar a tancar un bon peu pel 4d8, i van acabar de fer-nos decidir a provar la torre folrada. Tenir l’ajuda de la plaça és de les coses que més goig fan. Gràcies afecció, gràcies de veritat per fer-nos costat.

En positiu de nou, cal aplaudir a la nostra canalleta petita, que va tornar a mostrar-se valenta, i va encarar els castells de 8 amb solvència.

També destacar que la Torre de 7 descarregada del dia 29, era la primera descarregada pel nostre gran Sergi, nou segon, quina torre més maca.

I la Colla va respondre, a les actuacions, a les entrades a ofici, i a les DURES processons. Deu ni do les hores i hores que hem hagut de caminar plegats, els peus encara se’n ressenten. Cal destacar la processó del dia 31, després d’una diada castellera que no va ser com esperàvem, la colla va respondre i el nombre de camises pels carrers de la vila va ser prou maco. És clar que sí !!!

També destacar el castell de germanor que vam fer amb els Falcons de Vilafranca, a proposta seva, i que va ser ben rebuda per nosaltres. Va ser un 3d6 net de color blanc i vermell, amb la doble aleta de l’anxaneta falconer: Primer va fer l’aleta castellera, i després la falconera. Excel·lent ! (llàstima que no s’hi vulguessin afegir els verds).

El darrer destacat pel fet d'haver pogut portar un altre vegada un folre vermell a plaça, que a més, va treballar parat i bé en tot moment.

Però…

Sempre hi ha un però. El més gran, el nostre intent de torre de 8 folrada. Ens va caure molt aviat. Massa aviat. Aquest fet, ajuntat amb l’intent desmuntat del 5d7, va fer que haguéssim d’acabar la Diada de Sant Ramon amb només dos castells assolits, llàstima. 

Ara ens toca aprofitar aquests dos mesos que tenim, justos, fins la Diada del Roser. Aprofitar bé els assajos i les actuacions, sobretot els ASSAJOS. Amb el compromís de tots i totes, la canalla, el tronc i els components de la pinya, podem fer possible acabar de donar forma a aquesta torre, i al tres de vuit, que encara no hem pogut portar a plaça. Hi serem a temps ? Els Assajos ho diran. Els Assajos seran els que hauran de decidir el programa de castells de la Diada. Com sempre hauria de ser.

Ens hi veiem Xicots (i Xicotes). Som els millors.

Salut i Castells !!!

PD: Felicitar als Castellers de Vilafranca per la magnífica actuació del dia 31 d’agost. La sisena millor actuació de la història dels castells. La Torre de 8 va ser, simplement, magnífica. Van ser capaços, fins i tot, de defensar-la, de parar un parell de rebrincades. El que semblava impossible. I nosaltres podem dir que hi érem.

No solament de castells viu l'home

Efectivament, tot i que l'activitat castellera és el centre de tot el que passa i el perquè passa a una Colla Castellera, no solament de castells pot viure una colla castellera...


Una bona mostra en són algunes de les activitats que la colla ha estat organitzant aquestes setmanes, a tall d'exemple:


- El Casal d'Estiu Cultural: L'han pogut disfrutar nens i nenes de la colla i també nens i nenes que no venen a fer castells, però que han tingut l'oportunitat de conèixer els Xicots a través d'aquesta interessant activitat, i que ha estat tot un èxit. Des d'aquí felicitar a l'Aina, l'Edgar, la Gemma i el Xavi, els principals monitors i responsables que aquest primer Casal d'Estiu hagi estat un èxit de QUALITAT.


- El Sopar de Mans Altes: Un tradicional sopar que cada any reuneix a una quarantena de castellers i castellers disposats a passar-s'ho bé parlant de castells, sopant plegats, i sempre amb un convidat d'excepció. Enguany vam tenir al Nani Mata, Cap de Colla dels Minyons de Terrassa. Tot un luxe el poder disfrutar dels seus comentaris i reflexions. Crak.


- Activitats per la Canalla de la Colla: Com la sortida a un parc aquàtic d'aquest cap de setmana. Són iniciatives necessaries per cohesionar l'equip dels petits i tenir-los motivats, a més de amb els propis castells, amb activitats que els diverteixin com aquestes.


Només aquests tres exemples, i tants altres que podríem anomenar, són una mostra de que una colla castellera, per ser viva, necessita de gent al voltant que organitzi, que comparteixi, que visqui en colla, que es faci seva la colla, que es faci seu el local, que ajudi a que siguem una família cada cop més gran i més ben avinguda.

Un altre activitat: Carnaval Xicoter 2011

 Ah! per cert, tot i que els castells no ho són tot, no puc estar de dir-vos que el passat divendres vam fer un assaig d'aquells XULOS, amb una torre de set sencera fins a dosos, el tres de vuit sencer fins a quints, una torre de vuit amb folre fins a quints, un cinc de set net fins a quints, ... no està gens malament, i la concurrència de Xicots i Xicotes va ser major que en d'altres dies...la Festa Major ja és aquí, som-hi tots !  ( i avui cap a Capellades !).


No solament de castells viu l'home...però que en són de BONICS !!!

El Castell de Vidre

La Torre de 7 és el Castell de Vidre. És un castell extremadament tècnic que requereix, juntament amb els grans pilars, un “extra” de concentració i equilibri respecte a les altres estructures castelleres…..perquè sinó es pot “trencar” …

De fet es considera gairebé com un castell de 8, i forma part de l’anomenada “Clàssica de 8”: 4d8, 3d8 i Torre de 7. Aquesta tripleta és la que ens hem de ficar al cap com a objectiu prioritari, dominar-la, fer-la Nostra. La colla que té aquesta tripleta al “sac” i ben “lligat”, té una base sòlida per encarar reptes superiors, que són els que la Nostra colla té ganes de tornar a plantejar-se a mig termini.

Per això cal felicitar-nos per haver assolit aquesta primera torre de la temporada, carregada “només” però atenció !  Tenia novetats a gairebé tots els pisos respecte la de l’any passat, i a més, la canalleta es va tornar a mostrar valenta de veritat. La Meri i l’Ainhoa, després de l’ensurt de la caiguda, van fer també el tercer castell de la jornada. Això, valentes !

A l’igual que el 4d8, la torre de 7 ja fa 14 anys consecutius que la colla la ve enlairant, des de 1998, fet molt rellevant i que cal tenir present.  Els anys en que la torre de 7 va ser el nostre “vaixell insígnia” van ser els millors anys de la colla, cal enfocar-nos de nou cap aquí.

Ara toca treballar per acabar d’afinar aquesta torre, i demostrar que la tenim completa i que la podem anar descarregant quantes més vegades millor. 

I ja sabeu, la única forma de poder fer aquest treball és als ASSAJOS. Aquest mes d’agost és CLAU per poder arribar a la Nostra Festa Major amb els “deures” fets, i mostrar la línea ascendent que venim dibuixant fins al moment.

Salut i Castells !

                                                                     Torre de 7 carregada. 7/8/2011. Vilafranca
                                                                              (Fotografia: Mireia Anglada)

Descarregat !!! Un autèntic bateig de 8 !!!!

Sí, sí, sí, ja el tenim aquí ! El primer castell de 8 de la temporada, descarregat amb solvència, i a més, davant una plaça del Cap de la Vila plena, en un ambient casteller "a tope", acompanyats de colles de primer nivell, i el més important, amb un nombre de camises MOLT MACO. Teniem 4 cordons propis, nombre suficient de Xicots i simpatitzants per portar a plaça el castell de 8.


Va ser com tornar a jugar a la "Champions" molts dies després...aquells nervis a la panxa, la gent concentrada, amb "fam" de castells, els 8 pisos eren a tocar, ho sabíem.


De sortida el 5d7, un altre més al sarró, sòlid, contundent, sense problemes.


I en segona ronda, l'objectiu de la Diada: El CARRO GROS ! Tot i que va començar bé, l'encaix entre pinya i segons no va ser l'idoni, i es va anar desquadrant. Aquest fet sumat als dubtes de l'anxaneta, i quan la cassoleta s'anava a colocar, van fer decidir de desmuntar-lo. El 8 havia d'esperar.


Per no arriscar-nos a perdre ronda, repetició amb el 4d7 amb l'Agulla, llarg, per algun problema de mides a nivell de dosos, però assolit sense problemes.


I a la tercera ronda, i després de mesurar bé els "pros" i els "contres", parlar amb la canalla, fer alguns ajustos a nivell de pinya, i també a nivell de  baixos i segons, decidits: TORNEM-HI amb el 4d8. Treballat, però a la postre, descarregat, i quina alegria es va desfermar en el rotllo vermell...era el primer castell de 8 per a molts nous membres de la colla....uns 23.....Molta gent que no havia fet mai castells de 8 o que s'estrenaven en el pis que ocupaven: anxaneta i cassoleta, dosos, quints, quarts, segons, baixos, agulles, crosses, contraforts, laterals, primeres mans, segones mans, vents, segons vents, terceres mans, quartes, ..... IMPRESSIONANT. Va ser un autèntic BATEIG de 8, van ser molts Xicots i Xicotes que per primera vegada vestien la camisa vermella en una Diada amb Castell de 8, i això, no s'oblida. 


14è any consecutiu amb castells de 8 ... i l'any que ve serà el 15è, i el 30è aniversari de la colla, deu ni dó el 2012 que ha de venir !!!


Descarregat ! i ara amb la confiança de la feina ben feta toca consolidar i repetir aquest 4, i anar posant fil a l'agulla al 3d8 i la Torre de set, la trilogia de la clàssica de 8, que cal portar a plaça enguany, per posar les bases a reptes superiors...

Aquí el tenim...

Benvingut 8 !!!

.Net (ben net!)

Aquest cap de setmana hi hem tornat ! De dues "tacades" hem descarregat el 3d7, el 4d7, el 4d7Agulla, el 3d7Agulla i el 5d7, fins ahir tot el nostre repertori de castells de 7.

Però al Serrallo n’hi hem afegit un de molt important: el 4d7 Net, i ben Net ! La prova definitiva que el 4d8 està al tocar…

Feia temps que no en feiem un de tant "clavat", sense la necessitat que cap persona de l’equip de mans toqués als segons (terços del de vuit). Ha arribat en tercera ronda, després d’un intent desmuntat per unes mides que no garantien l’èxit del castell. I a la segona l’hem arriat amunt, ben acompassat, segur, quiet, estàtic, amb un únic moment de dubte de l’anxaneta, que ha estat superat finalment, i ha permés que completessim aquest important i difícil castell.

A nivell de tronc es pot afirmar que ja hem demostrat tenir-lo, ara faltarà veure que l’encaix entre baixos, segons i pinya sigui també superat. De fet la gran quantitat de 4d8 fins a quints que hem pogut veure als darrers assajos d’aquests mesos (almenys en 4 ocasions), han de ser prou garantia. Si aquest divendres li podem posar dosos, ja seria total, i si almenys hi tornem a posar els quints una bona estona, doncs, ja serà suficient.

Ara falta rematar la feina aquests dos assajos, i tornar a sentir a la pell la magnífica sensació dels castells de 8 pisos !!

Ah! I els que han estrenat camisa aquest cap de setmana, enhorabona, ha estat una estrena genial…

Ah (segon ah), m'ha dit un ocellet que el dissabte 23 tenim varis castellers que fan anys (Mariana, Carles, Jan, …) segur que tindran el regal esperat.

I Ah ! (tercer ah) El pilar de 5 que hem fet al Serrallo, d’admirar. "Girat a banda i banda", no és una expressió que li faci prou justícia. I és que amb la mica de gir del Kiko, el girat del Quim, i el regirat de la Mireia, feien que finalment la anxaneta Ainhoa, quedés talment mirant al que seria l’esquena del pilar, vaja, que els que estavem tancant pinya just darrera del pilar, hem pogut veure les rialles de la Mireia i l’Ainhoa. Uns craks tots plegats !!

Ens veiem a Cal Noi-Noi !

8 - 7'5 = 0'5 ???

Això és el que ens falta per arribar als 8 pisos, 0’5, només això.  Si estiguessim parlant de matemàtiques sembla molt poca cosa, un 0’5 sembla assolible, i sembla “fácil” d’aconseguir.

Però atenció, estem parlant de Castells i no de matemàtiques. I els Castells no són una ciència exacte.

És cert que a les darreres actuacions dels Xicots estem mostrant un nivell de solvència molt bó, sobretot si destaquem les 4 darreres (Sant Pere de Ribes, Vilanova, Rubí i Calafell) on en totes hi hem portat Castells de 7’5 i de forma molt segura.

És cert que ahir diumenge, en un sol dia, entre el matí i la tarda vam descarregar, com aquell qui no vol, total la Nostra gamma de Castells de 7 i de 7 i mig:  El 5d7, el 4d7 amb l’agulla (per partida doble), el 3d7 amb l’agulla, el 3d7 i el 4d7. El que deiem “Deu ni dó !”

És cert que cal destacar que enguany ja portem tres 3d7 amb l’agulla, i que és el “rècord” de la Nostra colla en una temporada: Li hem Agafat allò que diuen “El tranquillo”.

És cert que la canalla s’està mostrant força fiable en les darreres actuacions, sense intents desmuntats, i sobretot amb decisió. Decisió com la que va demostrar la Nostra petita “Xana” ahir quan es va “despenjar” entre els pisos de terços i quarts del cinc de set, i va baixar literalmente en “ascensor”. Però després d’un petit instant de dubte, ella mateixa va tornar-hi. Amunt !  i va arribar fins la seva posició de cassoleta. I què dir de la Ainhoa, que amb poques setmanes de castellera, ja és tota una garantia, i també destacar la Meri que va coronar els Castells de Calafell amb seguretat.

És cert que darrerament els assajos de dimecres són més concorreguts, i que el darrer divendres va ser el de més assistència de tota la temporada, o dels que més….vam poder tornar a posar quints al 4d8 sencer !

Però no tot són flors i violes….

Ahir hi havia gent de la colla que preguntava :  Avui no tirem la torre de 7 ?  i el 4d8 per quan ?  ….

I jo els hi contestava….quan l’equip tècnic tingui totes les garanties de descarregar-los, i ara mateix, no les tenim totes. Hi estem aprop, sí, però falta afinar una mica més els poms de dalt, i acabar de donar confiança al tronc, i com no, falta el COMPROMÍS de tota la gent de PINYA I TRONC, en l’assistència a assajos per tal de poder assajar els peus amb les alineacions “titulars” tal i com han d’anar a les actuacions. La COLLA ha de respondre. Ara és el moment.

Tenim el 8 molt aprop. Hem de fer que aquest 0’5 entre aquest dimecres i divendres, es transformi en 0’4,  l’altre setmana en 0’3, fins que el dia 23 de juliol a Sitges, la diferència sigui 0'0, voldrà dir que hem arribat al 8 !  Però atenció, no estem parlant de matemàtiques, cal afegir-hi, repetixo, la IL·LUSIÓ i el COMPROMÍS de tots i totes.

Salut i Castells !

Setmana d'Actuacions...

Com aquelles setmanes que es diuen de "2 diumenges", aquesta setmana és setmanba d'actucions, de 2 actuacions, per partida doble sí senyor, dissabte a Sant Pere de Ribes i diumenge a Vilanova.

Tot i ser un cap de setmana complicat, al coincidir amb Sant Joan, cal que ens posem les piles i mirem d'encadenar dues actuacions de nivell, en les dues actuacions hauríem de portar-hi, ALMENYS, castells de set i mig.

La tècnica, encapçalada pel Cap de Colla, està treballant amb insistència el 4d8, molt renovat, per potar-lo a plaça el més aviat possible, de fet, la data que ens havíem marcat era aquest dissabte dia 25 de juny, ...les proves de 4d7 net es van repetin, Dalt la Pinya i fins a quints també el mirem de posar els divendres a assaig (tot i que a vegades costa, amb 2 cordons justets....), i la Canalla es va "afinant" ...

I aquesta setmana al ser festa el divendres, hem decidit assajar Dimarts (com si fos un dimecres) i Dimecres (com si fos el divendres), per fer tota la feina possible de cara als dos compromisos d'aquesta setmana.  Així que a més de setmana de doble Actuació és setmana de Doble assaig intersetmanal.

Us animo a tots i totes Xicots i Xicotes a apretar més fort la faixa aquesta setmana, i assistir als assajos i a les dos actuacions. Podem fer molt bona feina.

Les setmanes que tenen "2 diumenges" (quan els dissabtes són festa, vaja), són especials, són diferents....segur que aquesta setmana de doble actuació també ens depararà bons resultats i sensacions agradables.

Salut i Castells !!!

PD: Per cert, aquesta setmana tinc les meves mini-vacances, ja que estic a la Patum de Dimecres a Dissabte... només faltaré a l'assaig de dimecres, dissabte i diumenge ens veiem puntualment a plaça. Dimecres doncs tots a ajudar al Sergi i a la Mariana a les pinyes...estiguem per la feina i la recompensa serà gran !!!

Voldria tornar a veure aquell comiat...

Amb aquesta frase, que poso com a títol d'aquest missatge, acabava l'obra de teatre que aquest dissabte vaig anar a veure al Teatre Borràs, a Barcelona, "Madame Melville" (Amb Clara Segura, Carlos Cuevas i Montse Vellvehí. Dirigit per: Àngel Llàcer)


I això què té a veure amb els castells ? Doncs d'entrada no gaire, no, ....però és simplement la metàfora de l'anyorança, del voler tornar a VIURE i VEURE un moment especial en la teva vida, del desig, de la passió....i els castells de tot això SÍ que en tenen, i molt.

Voldria tornar a veure/viure ...
- Un Assaig ple de gent, ple.
- L'Alegria per assolir els objectius marcats
- El Castell de 8 descarregat amb solvència
- La Torre de 7, com vaixell insígnia de la colla
- Aquells folres als assajos
- Les proves de castells encara no assolits (5d8, 4d8A, 3d9F, P6descarregat ...)

I l'anyorança dels més antics, és la Força dels castellers més novells de la colla, que encara no han viscut tot això i es mereixen viure-ho, com més aviat millor.

Crec que estem treballant molt per aconseguir-ho, que mica a mica anem fent passos per tornar al camí dels grans castells, la feina que fem als assajos, a les actuacions, les activitats on participem, .... tot això, segur que ens hi portarà. Segur, ho crec. 

( Els dos protagonistes de l'obra...)

Com diu la pissarra de Cal Noi-Noi...

" Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut... "

Assajar o no assajar, aquesta és la qüestió !!!

Assajar o no assajar, aquesta és, realment,  la qüestió.

Quan la Colla pot fer assajos de qualitat, de nivell, planificats, dinàmics, amb participació, és llavors quan les coses poden començar a sortir bé, i això ho hem d'aconseguir entre tots i totes, de la següent forma:

1er. Assistir a tots i cadascun dels assajos.
2on. Participar-hi activament, amb la camisa i la faixa posada, apunt per fer el que la tècnica demani.
3er. Amb una actitud positiva. Buscant solucions, veient oportunitats.
4art. Amb una actitud també proactiva. Proposant canvis, avançant-se a qualsevol problema.
5è. Amb els braços oberts, integradors. Parlant amb la gent nova, ajudant-los a trobar-se còmodes.
6è. Compartint coneixements. Ensenyant als més inexperts i compartint el que va bé o es pot millorar amb la resta.
7è. Respectant els moments de CASTELL. Quan hi ha un castell, es fa silenci, tothom a la pinya, i ens concentrem amb la nostra funció.

No dic cap bestiesa oi ? sembla així de fàcil, però a vegades no ho és tant... la participació d'una persona en un assaig hauria de complir els 7 aspectes que comento, almenys, segur que m'en deixo, però almenys aquests 7 ...

Començant pel 1er, ja que sense aquest no es poden donar els altres :  Primer assistir a tots i cadascun dels assajos, i així podem fer coses importants. 

Aquest divendres passat per exemple: 4d7 net fins a dosos (dues vegades), 3d7 net fins a dosos, 3d8 fins a quints, dues pinyes de 4d8 fins a quarts, i diverses altres proves (menys de les que haguessim volgut, però deu nidó...).  Totes aquestes proves, i amb un nombre de gent justet, imagineu amb dos cordons més, amb 15-20 persones més... es poden animar... `

De fet aquest divendres va tornar a passar allò tant important, vam tenir gent nova: Marcos, Moises, Eli, Alex, ... això és molt important.

Assajar o no assajar, aquesta és la qüestió !!! 

Ens hi veiem...  ;-)

El compromís...(2ª part)

Text de Jordi Raventós,  que es va publicar a la revista castells vermells de l'any 2007. Li he demanat que m'el deixi publicar, ja que també parla del Compromís...

“COMPROMÍS”

Aquest escrit el faig després de la Diada del Roser en plena eufòria xicotera.   No tenia pensat fer-lo, però després de l’èxit assolit no puc evitar escriure aquestes línies.    Quina setmana hem viscut!  Dimecres a assaig pilar de 5 net descarregat i pilar de 6 descarregat, i diumenge la tripleta de vuit i pilar de 6 carregat!

Molts pensareu que millor impossible, i és per això que m’he decidit a escriure aquestes ratlles ja que no hi estic d’acord, jo crec que era possible fer-ho millor.

Per la Diada vam demostrar caràcter i mentalitat per defensar els castells.  La torre va anar molt bé amb alguna sotragada a la baixada, però tant el tres com sobretot el quatre de vuit els vam fer acostant-nos perillosament a la frontera que separa l’èxit del fracàs.  I el motiu més important que trobo per explicar que aquests castells anessin al límit és la manca d’assaig.    Durant aquest any l’assistència a assaig i a moltes de les actuacions ha estat molt per sota dels últims anys, tant pel que fa a la gent de tronc com pel que fa a la gent de la pinya.   No s’han pogut assajar unes alineacions de troncs iguales durant tres assaigs seguits ja que sempre faltava algú, i també per manca de gent no s’han pogut fer les proves de pinyes indispensables per presentar-nos a plaça amb els peus dels castells suficientment treballats.   En moltes actuacions no s’ha fet el 5d7 per falta d’efectius i això és preocupant.

I tot i aquests entrebancs hem aconseguit fer la millor actuació de la nostra història.  Imagineu tot el que hauríem aconseguit si l’assistència hagués estat més alta durant tot l’any i s’haguessin assajat més els troncs i les pinyes.   Per una banda segur que els castells els hauríem clavat (estic parlant del tres i els quatre de vuit) i els hauríem fet en moltes més places, i per altra banda segurament ara estaríem parlant també del cinc de vuit i/o del tres de nou amb folre.  

Crec que als Xicots aquest any ens ha faltat compromís.    Compromís amb la Colla, compromís a assistir a assaig i a les actuacions.

Els castells de 8 pisos no són fàcils d’aconseguir, necessiten dedicació i constància.   La gent de tronc són la punta de llança dels castells i també els que surten a la foto, pel que haurien de correspondre a aquest privilegi agafant el compromís d’anar a tots els assaigs tant de divendres com dimecres, i per descomptat a totes les actuacions, siguin del nivell que siguin.   La gent de pinya són la base dels castells, i tot i no sortir a la foto, tots els que hi hem estat coneixem el sentiment de satisfacció que t’envaeix després de descarregar un castell, i ja no diguem quan és un dels nostres castells màxims.   Per tant, també necessitem el compromís de la gent de la pinya pel tal de poder fer els peus necessaris a assaig per anar a plaça amb garanties d’èxit.

No voldria que ningú pensés que no estic content després d’aconseguir la nostra millor actuació, però  crec que tampoc seria bo si només ens quedéssim cofois amb el que hem fet i no intentéssim millorar-ho.   Descansem aquest hivern amb el bon regust d’aquesta última actuació que és un magnífic final per al nostre 25è aniversari i agafem forces per encarar la temporada que ve amb més “COMPROMÍS” per part de tots.

Jordi