dilluns, 25 d’abril del 2011

La PINYA ho és tot !

"La Pinya ho és tot..." És una de les frases del llibre que m'ha arribat aquest Sant Jordi, "Fer Pinya" de Jordi Lopez Daltell. 

Tot just estic començant a llegir-lo, i he fet allò de tastar alguna part, he agafat l'index, he mirat com està plantejat, quins continguts tracta, com els organitza , i he triat un capítol, -Gestionar la Pinya-.  I la veritat és que m'ha agradat el tractament que se li dona, tot i ser més orientat a neòfits d'això dels castells, penso que m'ha aportat FRESCURA.

De fet, la reflexió que planteja sobre la pinya, m'ha encantat, m'ha superat. Sempre pensem que per sobre la Canalla, per sobre la gent del Tronc, no hi ha ningú ... els de la Pinya assumim el nostre rol sacrificat, anònim, sufert, i el llibre el destaca i el posa per sobre de TOT: La Pinya ho és tot, diu.  Reprodueixo un dels fragments que m'han fet reflexionar:

" Tenir molta o poca pinya és tenir futur i créixer o quedar-se en el passat, respectivament. Tenir molta o poca pinya és la diferència entre créixer o desaparèixer com a colla".

Sí m'ha fet pensar molt en que els Xicots disposem de poca pinya pròpia, de massa poca...i és un fet que ens preocupa, sí, però amb el que sempre hem anat "tirant".  Amb el llibre, més que mai, m'adono que cal encarar aquest fet, i donar-li solució. Si enlloc de 1 , 2 o 3 cordons propis, tinguéssim pinyes amb 4, 5 o 6 cordons, seriem, a més de la "Gran Colla" que ja som, una "Colla Gran" que és tant o més important que el primer.

Cal sumar doncs "Gran Colla" a "Colla Gran", i posar-nos les piles per tal que entre tots aconseguim tenir un FUTUR i CRÉIXER com a Colla. Això sí que ho és Tot !!!

dilluns, 18 d’abril del 2011

La Paeria, plaça castellera.

M'agrada la Plaça de la Paeria, per diverses raons:

- És presidida pel Palau de la Paeria, edifici "senyorial", d'estil gòtic català, que et transporta a un altre època.
- Té una mida molt  bona per a fer-hi castells, ni massa gran, ni massa petita, acollidora.
- Els Castellers de Lleida són una colla sòlida, que sempre m'ha agradat.
- Els Xicots de Vilafranca, hi hem descarregat la nostra única "clàssica de 8": 4d8, 3d8 i Torre de 7. Va ser a l'octubre de 2005, amb l'afegitó que el 3d8 el vam fer a la segona, després d'un intent, treient pit, a "lo grande". 

Amb totes aquestes raons dissabte passat els Xicots hi tornàvem a actuar, en plena pre-temporada, però amb ganes de fer-hi un paper correcte.  I la veritat és que no vam poder fer tot el que ens havíem plantejat.  D'entrada el 3d7 ens va quedar en carregat, un castell que no ens ha de portar cap problema, i que ens va jugar una mala passada. El pitjor de tot caure a primers de temporada, moment en que la canalla necessita agafar confiança, però esperem que no porti majors conseqüències.

Aquesta caiguda sumada al just nombre de camises, una vuitantena, no ens va permetre portar a plaça el primer castell de set i mig de l'any, que havia de ser el 4 amb l'agulla.  Amb aquest descartat a la mateixa plaça, vam completar l'actuació amb el 4d7 i la torre de 6, i amb dues senzilles cireretes en forma de pilars de quatre (hi debutava en una actuació castellera la meva filla gran, la Júlia, coronant un dels dos espadats. Felicitats !!!).

Amb aquesta experiència, he de dir que el viatge de tornada va ser una mica "trist", tot i que el fet que la canalla estava tota bé, i el punt de mira ja ficat en el primer duel Madrid-Barça feia que el mal fos menor.

Pensant ja en el proper ASSAIG, on haurem de corregir coses i seguir afinant a la canalleta nova, clau per a poder afrontar reptes majors, aquest casteller us saluda i us diu: Bona Setmana Santa, i ens veiem a ASSAIG !!!


Si vols saber més de la Paeria... http://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_la_Paeria


diumenge, 10 d’abril del 2011

Comença la Festa !!!

Avui ja ha estat un d'aquells dies gairebé de "plena temporada". Molts ingredients ho han fet possible:

- El sol i la calor (el dia d'abril més calurós dels darrers 75 anys)
- Moltes actuacions arreu de Catalunya
- Els nervis (tot i que són els de les primeres actuacions, no tant pels castells a fer)
- I entrar a Internet...a veure què han fet les altres colles....

I tela marinera:

- Els Saballuts, Torre de 7 i 4d8 !!!!! 10 d'abril. Això és està en forma, ratxa, a tope, això és compromís, feina ben feta, dedicació, esforç.........i la recompensa dels bons resultats.
- Els de Gràcia, 4d8 !!!!! 10 d'abril. Idem, que Idem de l'anterior paràgraf.
Només et queda treure't el barret i tenir una enveja sana, molt sana, i en uns moments en que la teva colla no pot anar a aquest ritme, disfrutar d'altres petites victòries.

Els nostres 3 i 4 de set, i la torre de 6 d'avui han estat prou correctes. Amb debuts a varis pisos, amb la canalla nova que encara no està prou rodada, però que comença a viure les sensacions d'una diada castellera.


Primer 3d7 de la temporada. Gràcia. 10 d'abril.  (Debuta l'Edgar a terços d'aquesta estructura)



Avui ha estat un "treure les teranyines a la faixa".  Amb el gruix de gent que portàvem a plaça, justet, hem fet el que havíem de fer, assegurar, amb la clàssica de set, i disfrutant d'una diada tranquila.

Ha començat la festa dels castells!

dissabte, 2 d’abril del 2011

... I no surten a la foto.

Els Baixos. Aquella espècie tant especial que para els castells "de peus a terra".

Són un "híbrid" entre el tronc i la pinya.

Són els que aguanten més pes, són ells, els especials baixos.

La veritat és que els baixos sempre m'han cridat l'atenció: Són una peça clau en un castell, saben que moltes vegades hauran de patir, saben que la seva tasca queda més a l'ombra que la d'altres castellers, saben que han de confiar en les seves crosses i contrafort,  i treballar-hi coordinadament, i saben que pot arribar un moment en que els segons hagin de decidir fer coses per salvar un castell, que a ells els pot fer patir encara una mica més....saben tot això, i a cada assaig i a cada actuació estan allà dins, al bell mig del castell.

De fet una de les imatges més maques del fet casteller, és sens dubte, aquella rotllana que formen als baixos en el moment d'agafar-se per anar a començar el castell, amb els contraforts al darrera, els cordons de la pinya apunt de tancar-se, i entre ells es miren, donant-se ànims.

Moltes vegades he fet d'agulla, una de les posicions més maques en un castell, i és que, (si va bé) el pots veure per dins, pots anar seguint-lo, amb prudència, perquè no t'hi pots jugar el coll, però si el saps llegir, pots veure molt... i la cosa que tens més aprop, quan fas d'agulla, què és? sí, la cara del baix, els seus cabells, la seva olor, les seves bromes si el castell va bé, les seves peticions, "que em carregui més l'esquerra!!!", "contrafort, apreta!!!", ... i MOLTES VEGADES - la majoria - sents el seu PATIR EN SILENCI, el "palpes", gairebé el pots tocar...

Són tot això, i molt més.... i no surten a la foto.










Baixos actuals de la colla: Fredi, Juanito, Enric, Amador, Pirri, Toni Bracero, Toni Alarcon, Fèlix i combinen aquesta amb d'altres posicions en Miguelíni en Pavón, principalment.   Craks.