dissabte, 26 de març de 2022

Un merescut reconeixement a 6 Xicots històrics: Comentant el nou volum de la enciclopèdia castellera.

Fins a 6 històrics membres dels @Xicots de #Vilafranca, i 2 persones molt estimades per la colla, apareixen al recent publicat 7è volum de la enciclopèdia castellera, editada per @Cossetània.

"Tot i el seu caràcter col.lectiu, és del tot evident que els castells tenen noms i cognoms ...." així s'indica en la contra del llibre, que porta com a subtítol "Diccionari biogràfic. Dels inicis a l'any 2000".

Aquest encertat i treballat 7è Volum ha estat co-dirigit per Xavier Brotons i Guillermo Soler, i en cal destacar el gran treball de recerca i les hores i hores de converses amb els protagonistes o les seves famílies que s'hi veuen al darrera de cada biografia. Un gran projecte, i molt ben resolt.

Aproximadament hi ha unes 622 entrades ( entre les principals i les dels apartats "a més ...")  de noms o nissagues, de les quals, directament dones només n'he compatibilitzat 25, el que significa un 4%. Per altra banda, fins a 29 especialistes i coneixedors del fet casteller hi han participat com a redactors i redactores. Val a dir, que d'aquests només 4 en son dones, però ja en representa un salt quantitatiu, ja que ens enfilem a un 12% de representativitat.  Tot i així, és una forma clara de visualitzar que venim d'un món casteller que era masculinitzat totalment, era així. Ara bé, és cert que en els darrers 20 anys el paper de la dona s'hi ha vist totalment reforçat, i que si hi ha un següent volum d'aquest diccionari biogràfic, les dones hi tindran, segur, un paper totalment protagonista.

De fet a la pròpia introducció ja es fa esment d'aquest fet : "... aquest primer volum, que s'ocupa d'un període durant el qual la participació de la dona en el món casteller era quasi nul.la o, en to cas anècdotica, hem fet un esforç de visibilització de les pioneres ...."

També a la introducció diuen els autors que " ... el lector pugui trobar-hi a faltar algun nom, o fins i tot consideri que algun altre no hi hauria de ser ...".  Tota la raó, a mi m'han passat les dues coses. Però és comprensible que ens passi a tots ja que de forma subjectiva el fet de pertanyer a la nostre colla, la nostra població, el nostre "entorn" ens influeix, i ens fa tenir una visió esviaxada.

Tornem al que anava, la representació de "Xicoters" al diccionari, ho faré també en ordre alfabètic, com allà hi apareixen:

- Garcia Gil, Leopold, "Polo". Destacat membre fundador.

- Hill López. Germans Fèlix i Lluís. Fundadors, i primers cap de colla i sots-cap de colla.

- Marcianes Lopera, Juan "Juanillo". Cap de colla que portar als Xicots als castells de 8.

- Martinez Giménez, Francesc, "Cisco". Cap de colla que feu renéixer els Xicots als anys 90.

- Sol Rovira, Joan. Fundador i President honorífic dels Xicots.

Tots en son membres destacats de les primeres etapes de la colla, i com a "mostra" us en destacaré la biografia que tenim més "propera", la del Juanillo Marcianes.  Us comparteixo una fotografia de la part del llibre on hi apareix ell, el nostre Cap de Colla entre els anys 1997 i 2002, amb el que vaig compartir la meva primera etapa com a President, en uns moment molt bonics, i que sempre em porten bons records!  A més a la biografia s'hi esmenta tota la nissaga dels nois Marcianes:  Antonio, Marcelino, Fernando, Quico, Manel i Vicente! Amb el Juanillo van arribar els castells de 8, i des de llavors els portem cada any pel món!

Per altra banda també vull destacar dos persones amb les que la colla hi té un vincle especial, i un agraïment infinit, per l'ajuda, el suport i la estima que ens van mostrar sempre. Dos referents del fet casteller, que per suposat, també apareixen en aquest volum de la enciclopèdia:

- Solsona Llorens, LLuís.  Investigador i estudiós del fet casteller, primer a utilitzar l'eslògan "Vilafranca, la plaça més castellera" i per tant, segurament la persona que el va crear. A banda de la relació amb Valls, va ser administrador de la Festa Major de Vilafranca, organitzador dels quatre concursos Enxaneta de Plata, gran amic del fundador dels Xicots, Joan Sol. Va ser un incondicional de la nostra colla, va escriure els Goigs a la Verge del Roser, ens va representar en el jurat d'alguns concursos, entre d'altres fets que ens hi van relacionar. I en la cerimònia del seu comiat els Xicots hi vam alçar un pilar de 4. L'atzar va fer que la meva filla gran, la Júlia, fos l'enxaneta d'aquell pilar de dol, que sempre recordaré, i que vaig compartir en un post en aquest mateix blog.

- Sala Mañé, Josep. Fundador dels Castellers de Barcelona i un dels primers enxanetes dels Castellers de Vilafranca. A la dècada dels 2000 ens va donar suport i col.laborar amb la colla de diverses formes, sempre amb gran humilitat i un saber fer exquisit. Ens va ajudar en aspectes tècnics, era un mestre, i també va col.laborar de forma regular com a tertulià en el programa radiofònic "sense folre" que els Xicots vam tenir en antena diversos anys.

Per acabar, i completant la valoració de la bibliografia, jo hi hagués afegit una dona, la Carme Alomà, la primera dona que va pujar al tronc d'un castell a Vilafranca del Penedès, a primers dels anys 80. Un fet prou important, i que a més, va succeir, segons les dades que ens consten a la colla, amb la camisa vermella dels @Xicots de #Vilafranca.  A banda d'aquest important fet, ja fa set anys que els Xicots li dediquen l' Homenatge a les "heroïnes anònimes" que ara porta el seu nom, i on la colla vermella enlaira castells 100% femenins. Fet que li dona un valor més gran al seu personatge. Potser si hagués sortit a la enciclopèdia haguéssim hagut de modificar el títol d'aquest acte. De moment, caldrà mantenir-lo ;-) .

Sigui com sigui, i amb la diversitat de criteris possibles, sobretot vull felicitar als co-directors, i als especialistes que ho han fet possible, destacant entre ells al Pep Ribes, que és qui va fer els contactes i la coordinació de la part de les persones vinculades als Xicots. Moltes gràcies Pep per la gran feina feta. Les famílies Hill, Polo, Sol, i Marcianes s'ho mereixien. 

Salut, i castells!



dissabte, 5 de març de 2022

Reflexions d’un “veterà” que celebra 30 anys fent #Castells vermells a #Vilafranca.

Doncs, sí, mira, preparant aquest post, he arribat a la conclusió que ara sí, m’hi considero i m’hi sento: soc un veterà. No per l’edat pròpiament ( acabats de fer els 48 ) però sí per la trajectòria dins la colla i el món dels castells. 30 anys consecutius, anant plaça amunt, plaça avall, s’ho valen.

L’any 1992, Miguel Indurain guanyava el seu segon Tour, Nigel Mansell es proclamava campió de la Formula I, el Barça guanyava la lliga amb l’Stoitxkov,  i Catalunya estava immersa en la preparació de les olimpíades de Barcelona, i sí, aquest darrer tema va ser un dels que va marcar la meva incorporació al fet casteller, i als que vam començar aquell any, que en vam ser uns quants, i als que sempre ja hem conegut com a “Xicots Olímpics”.

Corria el mes de març d’aquell any 1992, i vaig fer un pas que va canviar per sempre la meva vida: Vaig dir que sí a un bon amic meu, el Jordi Raventós, que havia començat no feia massa també la seva aventura castellera, a finals del 1991, ... i un divendres vaig anar a assaig. I els divendres mai més van ser iguals. El primer assaig. A més, un altre gran amic, en Joanjo Rico, feia tot just una setmana que també s’hi havia animat, i l’entrada així va ser més fàcil. Tot i això, tot era molt nou, i de castells, en fèiem justets, ja que eren assajos amb molt poca gent,  arribava a una colla que es plantejava recuperar els castells de 7 pisos, després d’una forta davallada viscuda els darrers anys, que gairebé els havia portat a la desaparició. Però en mig d’aquest difícil panorama, va passar una cosa que va lligar-m’hi per sempre, s’hi van ajuntar dos conceptes molt especials: amistat i repte.

Amistat. Tenir un espai comú, on un divendres a la nit et trobes amb els amics, i a més, en fas de nous sovint, es va convertir en quelcom enriquidor. Vam començar a fer una colla molt maca, dins la pròpia colla, i mica a mica sense adonar-te, aquella amistat amb els anys, es va convertir en una segona família. A banda del teu cercle proper, la colla em va permetre conèixer i fer amistat amb persones amb les que si no hagués estat per aquella activitat, mai hagués pogut fer-ho. Per les diferències, socials, culturals, d’edat... i fer aquells nous amics i amigues, em va anar formant com a persona. Aquella família, i això és el més important, encara avui perdura i es segueix fent gran.

Repte. Repte grupal. Aquella amistat, i nova família, es sumava a una cosa que ha de tenir qualsevol projecte, que signifiqui un repte . I a més, un repte grupal. I ho era, perquè havíem d’aconseguir fer castells amb una colla molt, molt petita, que volia créixer i fer-se gran, al costat d’una colla molt i molt gran, immensa. I allò ens va enganxar a tots i a totes. Ens va donar un propòsit, un “per què” molt engrescador.

Aquell 1992 de fa ja 30 anys, ens vam presentar a les Fires de Maig amb l’objectiu de recuperar la condició de colla de 7 pisos que s’havia perdut l’any 1991, i a la primera ho vam aconseguir, carregant el 3d7 i el 4d7. Eren els primers castells de 7 pisos per a tots els nous Xicots que havíem començat aquell any o l’anterior, i van significar tot un revulsiu per afrontar aquells difícils anys de lent creixement. 

Amb tant sols aquests dos castells de set carregats, aquell llunyà 1992 teníem el compromís de participar en la inauguració dels Jocs olímpics, i volíem fer-ho amb un castell de 7 pisos. Per fer-ho possible ens vam “agermanar” amb els Castellers de Cornellà, i ho vam assolir, descarregant un 4d7 aquell 25 de Juliol a l’estadi olímpic de Montjuic. Un moment inoblidable.

Aquells “Xicots Olímpics” que veníem dels castells de 6 pisos, vam poder anar tastant moments màgics, pas a pas, pis a pis.  Els primers castells de set que ja us he explicat. Més tard vam passar a ser colla de 8 pisos, assolint el primer 4d8 carregat l’any 1998. També vam saber què era allò de pujar dalt d’un folre, tot assolint la torre de 8 folrada l’any 2000, en un concurs increïble, on també vam estrenar el 3d8.  I després d’uns anys on també vam patir experiències traumàtiques, com la pèrdua del nostre estimat Lluís Barrera, o la prematura marxa de l’Ariadna Martí, vam assolir el que fins ara ha estat el moment més dolç com a casteller, fer castells de 9 pisos, i fer-los així, com us acabo de descriure, pas a pas, pis a pis: De 6 a 7, de 7 a 8, i de 8 a 9. 

Vam aconseguir mantenir els 9 pisos durant tres temporades, de la 2015 a la 2017, i els anys 2018 i 2019 vam mantenir la clàssica de 8 pisos com a sostre, però és que cal posar en valor que des de l’any 1998, mai hem deixat de fer el carro gros, mai. La pandèmia ens ha portat 2 anys d’aturada, 2 anys amb sentiments contraposats.

Parlo que la pandèmia ha comportat sentiments contraposats, perquè per una banda, ha significat deixar de fer allò que tant ens agrada i ens motiva, assajar, veure els amics, i portar els castells a plaça. Però per altra banda, als que no havíem parat mai, aquest forçat kit-kat, ens ha permès, quelcom semblant a allò d’un “any sabàtic” que mai ens havíem atrevit a fer.

Tot i això, vam poder fer castells tant l’any 2020, com el 2021, aconseguint no deixar el nostre caseller en blanc, i fent possible el que passarà enguany, que hagi pogut participar en les pinyes i els castells dels Xicots de Vilafranca durant 30 anys consecutius.

Vull posar en valor també la importància i la sort de poder participar en diverses Juntes durant tots aquests anys, aspecte que recomano totalment a qualsevol casteller i castellera, ja que et permet veure la colla d’una forma molt diferent, i anar un pas més enllà en la teva contribució personal, i us puc dir que tot l’esforç que requereix, és quelcom, que sempre t’aporta més coses positives que negatives.

Gràcies des d’aquí a totes les persones que hi heu passat, i que ara hi sou, ja que feu que tot això sigui possible.

Per postres, s’ajunta aquest particular aniversari, amb els 40 anys de la meva colla, ja que els Xicots aquest 2022, com ja havia comentat en anterior post (Un Xicot de Vilafranca: Qui forma part del "Club" de les poblacions amb dues colles amb 40 anys d'història, o més ?) , celebrem aquesta important efemèride. I la millor forma de celebrar-la, principalment, serà tornant a fer castells, i marcar-nos reptes de nou, sense oblidar mai que som els Xicots, els Xicots i Xicotes! de Vilafranca, una petita gran colla, que sempre ha anat un pas més enllà del que per pura lògica podria semblar, perquè portem els castells a la sang, i perquè volem seguir gaudint de l’amistat, la família, i els reptes grupals que ens fan portar el “seny” al límit.

Força, Valor i equilibri, no ens en falta, així que ... seguim!

Salut i Castells!

 




Xavi Llenas Grimau

Un Xicot de Vilafranca

dimecres, 2 de febrer de 2022

La por com a camí


 "Caminant cap a organitzacions emocionalment saludables". Aquest és el títol de la conversa amb la especialista en Gestió Emocional, Esther Garcia. Codirectora de diferents postgraus a la UB, i Doctora en Ciències de la Educació.

La conversa amb la Esther forma part del cicle "la por com a camí", i tot i centrar-se en aspectes organitzatius i empresarials, també hem tingut temps de portar el tema a l'àmbit casteller.

A partir del minut 15 i 47 segons, reflexionem sobre com la por és un dels motors que fa funcionar les colles castelleres, per entre totes i tots, buscar els mecanismes per guanyar-la.

També parlem de la gran responsabilitat individual que té cada un dels membres d'un castell, i de la confiança que s'han de tenir uns membres amb els altres.

Res, que no és per fer competència a les decennals de Valls, ni a la Diada que avui s'ha pogut viure al KM 0 casteller. És solament per compartir aquesta estona de conversa amb una bona amiga !

Salut, i castells !

Pd. Aquí us deixo el link al vídeo...


https://youtu.be/JH3SqK0yXOE