Arribàvem a un important tram de temporada, i enguany amb només dos castells de 8 al sarró. La gana que teníem era molt gran, i en els darrers assajos el tres, havia arribat per quedar-se, i així ho vam demostrar ahir.
El del matí, amb
convicció, de sortida, en primera ronda ( tot i que alguns el pensàvem en segona ;-) va ser executat amb gran seguretat, amb
un encaix baixos-segons perfecte, el tronc va treballar-lo molt bé, i només
algun petit dubte a la part superior va fer que l’anxaneta tingués un moment de
indecisió, que va ser superat enseguida, aconseguint completar el pare dels
castells per primer cop el 2018. Grans estrenes al pom de dalt, gran canalla. A
més, li vam ajuntar el 4d8, fent els dos castells de vuit bàsics per primer cop
enguany.
I a la tarda, en volíem més, i en vam tenir més. Vam tornar-hi amb el 3d8 també en primera ronda, aquest cop més treballat, s’hi van notar les tres actuacions seguides en menys de 24 hores, i també s’hi va notar, en positiu, la confiança que ens va donar haver-lo descarregat al matí. El 3d8 no va anar tant bé com el d’Esplugues, però la confiança del tres havia tornat i tots els pisos i la pinya el vam defensar fins aconseguir tornar-lo a descarregar, amb convicció i fe en nosaltres mateixos.
La colla necessitava un
dia com el d’ahir, on en unes poques hores vam fer més castells de 8 que en tot
el que portàvem de temporada. La colla ara ha de seguir creixent, sobretot en
nombre de camises, que ahir van ser justes. Sense la complicitat màxima
dels Castellers d’Esplugues, dels Castellers de Sant Vicenç dels Horts, dels
Castellers de Terrassa i dels Bordegassos de Vilanova, no haguéssim pogut
assolir els castells nosaltres en solitari.
La complicitat entre colles és imprescindible avui dia, sobretot
entre les colles mitjanes i petites, que no en totes les actuacions arrosseguem
el nombre de camises per ser autosuficients, és cert. Jo ahir vaig fer totes
les pinyes de les dues actuacions, per tant, un total de 18 castells, i ho vaig
fer de gust, perquè sempre en els meus 26 anys com a casteller ho he fet, i ho
seguiré fent.
Sense esperar que ningú em faci cap agraïment. Solament pel plaer d’ajudar a l’altre colla a assolir el seu castell, amb el màxim de seguretat possible, com ha de ser. I si algun casteller ve a la nostra pinya a ajudar-nos, com passa, per sort, molt sovint, els Xicots som agraïts i humils i sabem donar les gràcies, i les donem de forma sincera, perquè entenem que el gest d’aquell casteller és honorable, és solidari, i és sinònim de “fet casteller” en estat pur.
Calen uns mínims, sí, és
cert, però cada colla els ha de saber administrar i gestionar, però no
considero que haguem d’establir unes matemàtiques mínimes obligades per a cada
tipus de castell, tal i com alguns castellers estant començant a indicar.
Crec però que sí ens hem de recomanar uns mínims i que el seny és clau, però també a la vegada ho és l’entesa entre colles, i per tant, el criteri que cada colla estableix en cada actuació ha de ser un equilibri entre el nivell de preparació del castell, els castellers que porti a plaça i l’entesa i complicitat que té amb les altres colles presents.
Tornant al títol del
post, i per acabar, aquest cap de setmana vam tornar a recuperar la confiança en el
tres, i ara cal seguir-la mantenint allà
a on es genera, allà d’on sorgeix, als assajos, cada dimecres, cada divendres,
cada dimecres, cada divendres, ...
Confiança que sumada amb
el màxim de camises possibles, farà que puguem tornar a plantejar-nos els
reptes que van més enllà dels bàsics de vuit.
3d8 descarregat a Esplugues. 22/7/18
