diumenge, 16 de juliol del 2017

Som uns clàssics.


Els Xicots de Vilafranca ja fa 35 anys que ens dediquem a això d’enlairar castells, de fet, vam ser la colla nº 13 en decidir-se a existir i ajudar a engrandir aquesta magnífica tradició.

Aquell 1982 els germans Fèlix i Lluís Hill, i en Joan Sol, com a líders destacats d’aquella agosarada iniciativa, en la que hi van creure un bon grapat de vilafranquins i vilafranquines, van posar les bases perquè a Vilafranca s’iniciés una nova etapa, la de la dualitat castellera.

Els Castellers de Vilafranca es van fundar l’any 1948, és a dir fa ja 69 anys.  Per tant, enguany ja fa més anys, exactament 35 que Vilafranca té dues colles castellers, que no pas els 34 en que els verds van tenir la capital del Penedès per ells sols.

És important remarcar aquest fet, ja que això significa que la “normalitat” castellera de Vilafranca és ja la existència, convivència, i rivalitat entre dues colles a la mateixa Vila. La pluralitat castellera de Vilafranca s’ha consolidat, i no sense grans esforços, esforços en dues direccions molt diferents. Per una banda els Vilafranquinistes que han lluitat sempre per mantenir el patriarcat verd a la Vila, fent i desfent perquè els vermells no avancessin més del compte. I per altra banda, tos els valents i valentes que en el transcurs d’aquests 35 anys han cregut en un moment o altre que el fet que Vilafranca tingués dues colles castelleres era possible.

I jo dic que no només és possible, sinó que és imprescindible. És imprescindible per garantir que la Vila, la de la Plaça més castellera, continuï per sempre essent un referent dins el món casteller.  M’explico. El fet que la colla degana de Vilafranca segueixi sent la primera del món casteller, tindrà un final, més tard o més d’hora. No és res que desitgi ni és que sigui un visionari, es tracta de parlar de normalitat. La normalitat de qualsevol activitats esportiva, o competitiva com és aquesta ( la competició entesa amb un mateix i a la vegada respecte als altres) diu que un grup pot assolir uns èxits de forma continuada i sostenible, però és molt difícil que no hi hagi alternatives al capdavant de l’activitat. Per fer un símil fàcil, uns anys el Barça és el primer, però sempre acaba passant que d’altres anys ho és el Madrid, o inclús algun “tercer” en discòrdia. Això en el món dels castells també ha passat, i passarà.
Per tant, a on vaig és a que en el moment en que això passi, la Vila ha de tenir altres factors de solidesa castellera, no només el missatge de "la millor". I un dels més importants, tal i com ara mateix tenen a Valls, Barcelona o Tarragona, és que hi hagi dues colles amb solera, dues colles fortes, dues colles que s'apretin la una a l’altra. La una fa que l’altra estigui més atenta. L’altra fa que la una no pugui relaxar-se.  És imprescindible doncs que Vilafranca segueixi sumant anys i anys a aquesta dualitat castellera, i que la mateixa sigui cada vegada amb més i més nivell.

Vilafranca ja fa tres anys que té dues colles que fan castells almenys castells de 9 pisos ( una els fa de 9 i l’altra els fa de 10 ). Això s’ha de cuidar. Això s’ha de mimar. El fet casteller de Vilafranca ha de mirar cap a Cal Noi Noi més que mai, ajudant en tot el que sigui possible a que aquest gran moment pel que estem passant els vermells, duri i duri, i no pari d’avançar.´
Vilafranca es mereix dues gran colles castelleres, i entre tots ho hem de mantenir.

Per altra banda, comentar que aquest cap de setmana hem fet de nou la clàssica de 8 pisos, aquest cop al barri del Raval, gràcies al convit fet pels Castellers de Barcelona. La clàssica de 8 va costar molt d’assolir pels Xicots. De fet l’any 2012, amb 30 anys de colla, només l’havíem pogut fer 3 vegades. Ara la passegem gairebé setmana rere setmana, amb total normalitat. Els castells de 8 pisos s’han convertit en la garantia i la base del que ha vingut i de tot el que ha de venir, més castells de 9 pisos dels Vermells. La clàssica ens fa encara més clàssics.

Us esperem a Cal Noi Noi per seguir fent realitat el somni.
Per despertar el més tard possible.





diumenge, 9 de juliol del 2017

L’altre castell total: Sobre el primer 4d9 amb folre descarregat pels Xicots de Vilafranca


Cada colla, en funció de les seves característiques, tant tècniques com socials, té un castell límit, un castell “total” per a ella. Pels Xicots de Vilafranca, històricament aquest castell havia estat el 3d8, una vegada carregat vam trigar més de 4 anys a aconseguir descarregar-lo, era la nostra bèstia negra. Posteriorment li vam agafar seguretat al pare dels castells, la confiança el va embolcallar, i així vam apostar per la estructura del 3 per fer el salt als castells de 9, i per obrir horitzons amb el magnífic 5d8.

Superat aquest límit, l’any passat sota el guiatge d’Aina Mallol, vam veure possible el 4d9 amb folre, un castell en el que s’hi integraven els 4 aspectes clau que qualsevol colla ha de superar per arribar a culminar el seu castell total: La canalla, el tronc, la pinya, i la confiança. Ahir a la Granada, aquests quatre factors es van arrenglerar, un al costat de l’altra i van fer possible l’assoliment d’aquest “pepinarro” vermell. M’explico una mica més.

-          La Canalla: Unes petites castelleres, que son àgils, ràpides, finetes, i que només fan que mostrar seguretat i confiança respecte el que estan fent. Ahir un dia més ho van tornar a repetir.  El valor portat a l’extrem.

-          El tronc: una combinació perfecte d’experiència i joventut, de força i tècnica.

-          La pinya i el folre: sacrifici, tranquil·litat, serenor, i el que és el més important per un repte així, i el que per mi fa que aquest aspecte sigui el que marca que aquest sigui un “castell total” per nosaltres, el volum, el nombre de camises necessari. Ahir havíem de ser més de 200 xicots i xicotes, i ho vam assolir. Mica a mica anem convertint-nos en la colla gran que ha d’acompanyar a la gran colla que ja som.

-          Confiança: l’aspecte psicològic que en Gabi Cot ha treballat tant aquestes darreres setmanes. Un castell així se l’ha de creure tothom, des de l’anxaneta fins el darrer membre de l’últim cordó. I ahir, això el Gabi ho va aconseguir, i a més, decidint obrir plaça amb aquest gran repte. Tota una demostració de confiança.

Per això el 4d9 amb folre sento que és actualment el nostre castell total, l’altre castell total, ja que combina a l’extrem aquestes 4 grans factors. I ha arribat un 8 de juliol, finalitzant tot just el primer tram de la temporada, avançant gairebé dos mesos la data en que havíem portat a plaça el primer castell de 9 cada temporada. Cal destacar la labor de la Esther Vicente, la presidenta, i el seu equip, que estan acompanyant aquests grans èxits des de la part social, gran feina “presi” !

Amb aquest gran “pepinarro” ens hem convertit en la 8a. colla que enguany fa l’aleta al 4d9 amb folre. Vuitena !

També amb aquest 4d9 amb folre, ens hem convertit en la 11a. colla que enlaira castells de 9 pisos enguany,  de les 14 que l’any passat hi van arribar, Nens del Vendrell, Castellers de la Vila de Gràcia i Xiquets de Reus hi arribaran properament, segur. També cal comptar amb Marrecs de Salt,  Castellers de Sant Cugat i Moixigangers d’Igualada com a colles que potencialment tenen els 9 pisos dins el seu recorregut proper.

Un altre dada espectacular: som de les poques colles que mantenen el rànquing d’efectivitat al 100%, havent descarregat tots i cadascun dels castells portats a plaça. Aquí us deixo el resum del webcasteller.cat :

2017
4de9f
1
2de8f
2
3de8
9
4de8
9
2de7
6
9de7
2
7de7
1
total
72
%
100.00 Descarregats


Voldria fer esment també a un fet important, és ja la 3a. temporada consecutiva com a colla de 9 pisos. Consolidar-nos als 9 pisos no està sent una tasca fàcil, sobretot per les limitacions del volum de castellers als assajos, que mica a mica van creixent, però ho estem aconseguint, i de quina manera! Amb esforç, dedicació, sacrifici i compromís tot és possible!

Ara bé, el que no pot acompanyar aquests grans èxits és la sensació que per la Vilafranca més “unionista” el fet que els Xicots es consolidin com a colla de 9 sigui un “perill” pel model casteller de la Festa Major, i en concret per la Diada de Sant Fèlix. Els Xicots hem demostrat ja durant aquest dos darrers anys el nostre nivell de maduresa i responsabilitat, renunciant a exercir el dret d’actuar per la més típica el dia gran, tot i poder-ho fer segons l’actual protocol.  Som prou llestos per a fer-ho.

Vilafranca necessita dues colles grans per a ser un referent al mateix nivell de ciutats com Valls, Barcelona o Tarragona. Entre totes i tots, polítics, associacions, entitats, i vilafranquins, penedesencs, entre totes i tots, repeteixo, hem d’ajudar a aquest objectiu tant difícil, consolidar els Xicots com una colla gran. Estem de camí. Només necessitem un camí pla, sense res que ens impedeixi avançar, només demanem això, un camí obert, amb llum, que ens permeti veure un horitzó que ens faci somiar. Un camí, com a mínim, sense entrebancs.

Un darrer apunt al primer 4 de 9 amb folre descarregat. Comentant amb els companys de Sant Cugat ens van fer adonar que l’any 1999 els gausacs van veure com descarregàvem el primer 4d8 de la nostra història, al seu costat, a casa seva. Ahir a la Granada vam descarregar també el primer 4d9 amb folre de la nostra història, i també al seu costat. Casualitats que no s’obliden.

Un gran agraïment als Castellers de Sant Cugat i a la Colla Joves dels Xiquets de Valls la seva col·laboració a la soca d’aquest somni fet realitat. Sense ells no hagués estat tampoc possible. També als amics de Castelldefels, Gavarres i Bous que ens hi vau acompanyar. Gràcies colles.

1er. 4d9F descarregat Xicots de Vilafranca. Fotografia: Marta Mas