divendres, 21 d’agost del 2020

20è aniversari de Cal Noi Noi, local social de la Colla de Castellers Xicots de Vilafranca.

Aquest mes d'agost, exactament el proper dimarts dia 25,  farà 20 anys que vam inaugurar Cal Noi Noi, la seu social dels Xicots de Vilafranca. El local de l'alternativa i la pluralitat castellera de Vilafranca. 

Us comparteixo el text publicat avui mateix al setmanari local vilafranquí el 3devuit.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Exactament, el 25 d’agost de l’any 2000 vam inaugurar oficialment Cal Noi Noi.  Aquell dia recordo una barreja de nervis i alegria per què per fi podíem ensenyar a tota la vila aquell treball tant ben fet. Del que es va dir aquell dia en els parlaments m’agradaria recuperar un paràgraf en concret...”hem estat tirant parets a terra, fent morter, picant, arrebossant, enrajolant, pintant, posant plaques al sostre, passant cables i més cables, i d’altres feines que hem hagut d’afrontar entre tots, colze a colze. Han estat molts caps de setmana, moltes hores trobades no se sap a on, molts esforços, nervis, cansament, però sobretot, aquest local s’ha fet amb il·lusió, quilos i quilos d’il·lusió que s’han ben barrejat amb el ciment, amb la pintura, amb tots els materials que hem utilitzat aquests mesos en que els Xicots de Vilafranca hem estat més units i més segurs de les nostres possibilitats que mai”.

Aquell dia, amb la companyia de l’alcalde Joan Aguado, vam descobrir una placa que diu ”Gràcies a l’esforç incondicional dels components de la Colla de Castellers Xicots de Vilafranca, s’ha fet possible la inauguració de Cal Noi-Noi. De ben segur que la il·lusió i l’esforç faran pinya per una Vilafranca més castellera encara”. També vam fer entrega d’una placa al casteller Kiko Marcianes, en representació de tots els que havien treballat al local. El Kiko va decidir donar-la a la colla, i encara avui es pot veure a la zona de trofejos i records del local.

Abans d’aquella inauguració en vam fer molta de feina. Havíem visitat varis locals, i per casualitat, vam anar a trucar a la porta de “Cal Requena”. Vam entrar a aquella antiga “xatarreria”, i vam veure aquell munt de ferralla, aquelles piles i piles de mil i una coses, gairebé no podíem ni passar, de fet no vam poder arribar a veure el final del local. Tot i que era difícil imaginar que aquell podia ser el local de la colla, la seva situació privilegiada, a pocs minuts de la Plaça de la Vila, i el fet que estigués situat a la Plaça que va veure néixer als Xicots, la Plaça del Firal, ens va fer decidir d’engegar una gran aventura, una aventura que seria cansada, però sobretot emocionant ! : Convertir “allò” en un Local Social per la nostra colla. Quan no teníem actuació o assaig, anàvem a fer les obres al local. Van ser les setmanes més xicoteres de la nostra vida, segur. Vam aprendre entre tots a donar el nostre esforç i treball a canvi d’una cosa gairebé intangible, a canvi d’un sentiment de grup, d’amistat,

Pel que fa a l’elecció de l’arquitecte va passar un cas molt curiós: vam triar un membre de l’altra colla de la vila, en Ramon Caba Robletto. Però lluny que això pogués generar algun recel, va passar tot el contrari, ens hi vam entendre a la perfecció. És una persona excepcional, que ens va facilitar molt les coses, que ens va ajudar com el que més i que va donar un suport total al projecte. Va ser una peça clau en la construcció de Cal Noi-Noi.

Un altre tema molt important, la cara de Cal Noi-Noi, el gerent del local i del bar. El primer va ser en Vicente Gurriz, membre de la colla que es va il·lusionar amb l’inici del projecte. Posteriorment va agafar el relleu en Francesc Xavier Arroyo, més conegut com “Ciscu”, que va portar un gran dinamisme al local i el va fer punt de trobada per joves i no tant joves de la vila. Després hi ha passat altres persones i projectes, i actualment hi tenim a la Vaida, que està fent front a la situació i repte, amb empenta i moltes ganes.

El fet de tenir nou local ens va portar a assolir nous castells, molt ràpidament.  Per aquella mateixa Festa Major vam estrenar el 3 de 7 aixecat per sota, i  2 mesos després al Concurs de castells de Tarragona hi vam viure un dels dies més especials que recordem molts dels castellers d’aquella època: aconseguíem carregar els primers 3d8 i Tde8 amb folre de la nostra història, impressionant. Casualitat ? Segur que no, la il·lusió i força generada pel local, ho va fer possible.

Aprofito també per fer un esment a part per als nostres veïns del segon pis. La Elo i el Campe, dos persones entranyables que sempre han tingut paciència i comprensió amb el fet de tenir el nostre local situat a sota de casa seva. Dos persones amb qui ens agrada compartir les alegries de la colla, de les quals en són sempre responsables indirectes.

I sobre el nom del local, Cal Noi-Noi? Sempre és important recordar el perquè del mateix: En plena renaixença castellera, entre els anys 1926 i 1936, es constata a Vilafranca l’aparició d’una penya de castellers, amb el principal objectiu de fomentar l’afecció als castells, que tan populars tornaven a ser llavors. Doncs bé, aquesta colla es reunia al Bar Grop Nou –també conegut a la Vila per Cal Noi-Noi-, als baixos del Museu del Vi. I va ser aquesta taverna, Cal Noi-Noi, un nucli de dinamització de la vida castellera de Vilafranca. Amb la voluntat de recuperar aquell nom perdut en l’oblit, i també en el sentit de ser un nucli dinamitzador, i responent a una proposta de l’expresident de la nostra colla, Raimon Rovira, la Junta vam decidir adoptar aquest nom per al nostre local. Tot i les problemàtiques sorgides posteriorment respecte a aquest nom, avui dia ja resoltes, seguim pensant que va ser un encert recuperar-lo.

En definitiva, un local on cada rajola, cada borada, cada racó, cada mirada ens recorda, als que el vam fer possible, el que es pot arribar a fer per un projecte comú, totalment desinteressat, el que es pot arribar a fer en equip, empesos per una il·lusió de fer millors castells i convençuts que tenir un local social seria clau per aconseguir-lo.

Ara toca seguir disfrutant de Cal Noi-Noi com fins ara, fent castells i passant-hi bones estones amb els companys i companyes de la colla, i seguir-lo convertint i consolidant com el centre neuràlgic representatiu de l’alternativa i la pluralitat castellera a Vilafranca .

 

Xavier Llenas Grimau

Ex-President de la Colla Castellers Xicots de Vilafranca ( anys 1999-2002 i 2019 )


Pilar de 5 descarregat aquell dia tant especial. Amb el Kiko Marcianes a segons, Manolillo Gonzalez al terç, i la estimada Ariadna Martí (DEP) parant-lo a quarts.


Juny de 2018. Torre de set descarregada dins el local social, Cal Noi-Noi, sota la renovada cúpula.

diumenge, 17 de maig del 2020

Els castells, una abraçada col·lectiva.

Ahir a catells.tv van compartir-nos la darrera de les “converses castelleres” que han estat fent aquestes setmanes, molt interessants! Bones reflexions, però sobretot em quedo amb una frase que va dir en Biel Duran, i que vaig trobar preciosa:“els castells són una abraçada col·lectiva”. I vaig pensar, "Títol per l’article triat"! 

Acceptem la incertesa, i preparem-nos per tornar-hi! I mentrestant ...

Avui, diumenge 17 de maig, teníem programada la Diada de Fires de Maig a Vilafranca. Sempre és una diada especial, la presentació de la temporada a la teva Vila, i on actues amb les altres colles de la ciutat, en una actuació que en els darrers anys ha estat un exemple de dinamisme, al realitzar-se a l’antiga, i on en 1 hora aproximada enllestim una bona diada castellera.

Aquest any no la hem pogut gaudir, però avui he necessitat dedicar una estona a pensar en castells.

Com a segona part de l’article de la setmana passada, i per tenir una visió més àmplia del món casteller, he recollit les opinions de fins a 7 colles castelleres diferents: colla de gamma extra, colla de 9, colla de 8, colla de 7, colla de 6 internacional, colla de 6 acabada d’estrenar ;-), i colla universitària. Ha estat molt interessant compartir la seva visió del moment actual, i reflexionar amb ells sobre, per exemple, quan creuen que tornarem a veure castells, i com seran els propers dies que ens esperen.


En concret he recopilat la opinió de:

Colla Joves Xiquets de Valls, de la mà del seu president Roger Estil·les.

Castellers de Barcelona, Jaume Montoliu, cap de colla.

Colla Jove de Castellers de Sitges, Sergi Milà i Daniel Martínez, cap de colla i president.

Bous de la Bisbal, Joan Esteve, cap de colla.

Castellers d’Andorra, Andreu Ferrer i Juli Peña, cap de colla i president.

Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample, “Esquerdats”, Anna coll i Eli Jufresa, co-cap de colla i presidenta.

Ganàpies de la UAB, Mary Alonso i Maria Alonso, cap de colla i co-presidenta.


Aquí tenim les seves respostes a fins a 8 preguntes: les 6 primeres relacionades amb la situació generada pel COVID19, i les 2 darreres per recordar el millor i el pitjor de la seva experiència en el càrrec. Abans de veure el detall del què ha dit cada persona, he fet un petit anàlisis global de cada pregunta. Som-hi!



  

1.      Quines tres paraules defineixen per tu la situació actual de pandèmia ?

Fet l’anàlisi de totes les paraules, es poden agrupar en dos grans grups, un de més positiu on hi trobem les paraules solidaritat, oportunitat, reflexió i un segon grup de més negatiu, on hi destaquen paraules com soledat, monotonia o frustració. Ara bé, les negatives gairebé dupliquen les positives!

Roger Estil.les (Joves de Valls, president) : complicació, estranyesa, dificultat.

Jaume Montoliu ( Castellers de Barcelona, cap de colla): impotència, solidaritat, soledat.

Daniel Martínez (Jove de Sitges, president): reflexió, regressió, esperança.

Sergi Milà (Jove de Sitges, cap de colla): egoisme, solidaritat, responsabilitat.

Joan Esteve (Bous de la Bisbal, cap de colla): incertesa, frustració, Impotència.

Andreu Ferrer (Andorra, cap de colla): dificultat, experiència, oportunitat.

Juli Peña (Andorra, president): paciència, optimisme, reflexió.

Anna Coll (Esquerdats, co-cap de colla): Surrealista, incerta, monòtona.

Eli Jufresa ( Esquerdats, presidenta): inesperada, incerta, delicada.

Mary Alonso ( Ganàpies UAB, cap de colla): Soledat, limitació, monotonia.

Maria Alonso ( Ganàpies UAB, co-presidenta): responsabilitat, consciència i empatia.

 


  

2.      Què és el que més trobes a faltar pel fet que l'activitat castellera estigui aturada actualment?

Aquesta pregunta és la que ha generat més unanimitat, i la que es respon de forma més concreta! Trobem a faltar trobar-nos amb els amics i les amigues de la colla, el contacte amb la gent.

 

 Roger Estil.les (Joves de Valls, president)

Sobretot fer castells, els amics, companys i compartir-ho amb el meu fill.

 

Jaume Montoliu ( Castellers de Barcelona, cap de colla)

El que més trobo a faltar és el contacte amb la gent de colla.

 

Daniel Martínez (Jove de Sitges, president )

Òbviament​ la gent, personalment crec que una colla sense la seva gent i els seus vincles quasi familiars no és​ res. Tot allò​ que es refereix a activitats, diades o assajos ja arribarà​ cal prendre paciència, però​ el​ vessant social i d'afecte que comporta ser a una colla de castells sí​ que es troba a faltar ràpid​ i crec, també, que és​ necessària​ per al dia a dia.

 

Sergi Milà (Jove de Sitges, cap de colla )

Trobar-nos tots plegats, el Palau del Rei Moro (local d’assaig), els sopars/dinars post-actuació, la canalla, fer pinya, notar el pes sobre les espatlles...

 

Joan Esteve (Bous de la Bisbal, cap de colla)

La part social de la colla.

 

Andreu Ferrer (Andorra, cap de colla)

Els assajos i actuacions. Però més que el fet de l’assaig o la pràctica castellera en si, on acostumo a estar més aviat tens, trobo a faltar el que ho envolta; les prèvies a assaig i actuacions comentant què farem i com, les tertúlies posteriors, tot dinant o sopant amb una bona cervesa a la mà ... el contacte i la conversa amb la nostra gent, bàsicament.

 

Juli Peña (Andorra, president)

Evidentment trobar-me amb els meus companys i amics castellers i com es diu en l’argot, suar la camisa.

 

Anna Coll (Esquerdats, co-cap de colla)

El que més trobem a faltar, i crec que coincidim totes, és el fet de trobar-nos amb un grup tan gran, el caliu de la colla, xerrar, abraçar-nos...

 

Eli Jufresa ( Esquerdats, presidenta)

El que trobo més a faltar és la gent i el caliu del grup. El veure que tota la feina feta dona els seus fruits i és valorada. Compartir somriures, èxits i sobretot aprenentatges. Aquest anava a ser un any important per nosaltres, per seguir creixent i vivint noves experiències i sobretot per lluir la camisa que tant va costar d’aconseguir.

 

Mary Alonso ( Ganàpies UAB, cap de colla)

L’activitat, el meu moment de desconnectar, de gaudir socialment, i els castells en si. Després de 14 anys és difícil un dijous sense enfaixar-te, un maig sense diades, o una setmana sense activitats extraoficials amb els de la colla… Però principalment trobo a faltar la lluita per fer coses junts, ja sigui preparar un castell, una festa o unes colònies.

 

Maria Alonso ( Ganàpies UAB, co-presidenta)

Trobo a faltar reunir-nos a la gespa els dimarts i els dijous per fer assaig, fer el post-assaig, treballar pels castells que volíem assolir aquest tram i celebrar-los. Però sobretot trobo a faltar la gent, la família que et trobes dins la colla.

 


 

3.      Explica’ns alguna acció, activitat, que hagueu fet a través d’internet amb els membres de la vostra colla o la junta …

 

Realment s’estan duent a terme iniciatives molt interesants i creatives!

 

Roger Estil.les (Joves de Valls, president)

Moltes activitats: esportives, Show Cookings, reptes, vermuts electrònics, etc... Aprofito per felicitar a l'àrea social, comunicació i tota la gent que ho ha fet possible.

 

Jaume Montoliu ( Castellers de Barcelona, cap de colla):

Hi ha moltes iniciatives en marxa, des de jocs, gimcanes, tertúlies, etc. Això sí,  sempre telemàtiques tal i com ens obliga el moment.

 

Daniel Martínez (Jove de Sitges, president )

Des de​ la colla sobretot el que proposem són​ activitats per a poder pair millor les hores i​ confinament i a la vegada poder mantenir​ un bon estat físic, per això​ al llarg de les setmanes hem anat proposant diversos exercicis físics​ per fer a casa. També​ hem​ treballat amb un aspecte més nostàlgic​ jugant amb fotografies​ i diferents preguntes que es feien via Instagram. Per altra banda​ la nostra​ canalla també​ ha participat en un vídeo​ el qual es va presentar als voltants de sant Jordi (potser fins i tot el mateix dia, ara no recordo amb exactitud) on donaven forces per seguir endavant​ i ens animaven a seguir pensant en castells.

 

Sergi Milà (Jove de Sitges, cap de colla )

Doncs ara l’equip de comunicació ens és vital per seguir en contacte amb la colla, per reviure moments especials, mantenir-nos en forma, en fi, fer saber que estem amb tots i totes. Des de tècnica intentem promoure mantenir una vida esportiva i esperant quines possibilitats ens trobarem.

 

Joan Esteve (Bous de la Bisbal, cap de colla)

Videotrucades amb la canalla i també anem plantejant reptes per tota la colla via Instagram.

 

Andreu Ferrer (Andorra, cap de colla)

Com a tècnica ens hem reunit virtualment algunes vegades, però les converses sempre s’han dirigit més a les inquietuds del moment, que a intentar aportar millores tècniques importants a la colla. Sí que ens preocupa el que es mantingui la vitalitat social, i per això, actualment, estem realitzant un assaig des de casa, cada dimarts, a l’hora habitual d’un dels nostres assajos setmanals, on ens trobem tots els qui ho volen, i fem un kahoot (trivial), amb el que intentem divertir-nos, i també millorar els coneixements de la nostra gent sobre el mon casteller, sobretot estant la nostra colla en un àmbit sense tradició castellera com és Andorra.  Fem preguntes de cultura castellera en general, coneixements tècnics, i també curiositats de la nostra pròpia colla. Recordem o aprenem coses, i ens divertim força

 

Juli Peña (Andorra, president)

Hem fet un parell de quintos o bingos a través del facebook. Una actuació “virtual” fent que la gent es vesteixi de casteller i enviï una fotografia com si estigués a l’actuació. I la que ha tingut més èxit, va ser el vídeo de la celebració del cinquè aniversari del bateig. Aquest any fèiem el 5è aniversari del bateig de la colla, i anàvem a fer un actuació amb quatre colles més una festa, però degut al confinament  no va poder ser, no obstant no volíem deixar de celebrar-ho, així es va demanar un vídeo a tots els nostres castellers, els actuals i els antics, de curta durada i que felicitessin els cinc anys de la colla. El resultat va ser un èxit, quasi 100 vídeos, 130 persones participant, incloent la Ministra de cultura, el Ministre de salut i el Cap de Govern. Força gent es va emocionar i en aquell moment la gent de la colla s’adona del que significa per a ells la colla castellera.

 

Anna Coll (Esquerdats, co-cap de colla)

Des de l’inici del confinament vàrem voler organitzar activitats online per tota la colla, relacionades amb castells. Les activitats es realitzen els dimecres i divendres en horari d’assaig. Hem fet una mica de tot el que se’ns ha acudit, des de qüestionaris i xerrades, a reproduccions de diades en streaming i bingos musicals. Hem intentat adaptar les activitats perquè fossin aptes per a totes les edats, i en alguns casos n’hem organitzat d’altres enfocades només per a la canalla.

 

Eli Jufresa ( Esquerdats, presidenta)

Durant els dos mesos que duem confinats a casa ens inquietava que la colla perdés la motivació i per això hem intentat mantenir-nos actius amb activitats virtuals tals com projeccions en streaming de diades, documentals, vídeos elaborats per membres de la colla; kahoots, trivials, bingos musicals…  Tant la Junta Directiva com l’Equip Tècnic de la colla hem treballat conjuntament i hem realitzat reunions setmanals per mantenir el contacte i sentir-nos propers. 

 

Mary Alonso ( Ganàpies UAB, cap de colla)

Ara mateix estem aturats, l’única part que treballa seria comunicació per tal de rememorar instants. I segurament algunes personetes estiguin treballant per plantejar el futur de la colla, la futura tècnica i junta entrant.

 

Maria Alonso ( Ganàpies UAB, co-presidenta)

El temps que està durant el confinament estem procurant continuar donant vida activament a les xarxes socials i els canals de la colla. Un dijous, per exemple, vam fer un directe via Twitch amb un DJ de la colla que va fer una sessió simulant la dinàmica d’un vermut electrònic, un format de festa que a Ganàpies gaudim molt.

 

 


 

4.      Quan creus que hi podrem tornar?  

 

M’han agradat moltíssim les reflexions aquí recollides, des de els companys que encara tenen fe en tornar al setembre, fins a la que no ho veu abans de la primavera de 2021.

 

Roger Estil.les (Joves de Valls, president)

Ara mateix, sincerament, veig difícil poder fer castells aquesta temporada, espero i desitjo que no tingui raó. Són molts els factors que fan difícil la pràctica, el primer de tot és la salut dels nostres castellers i castelleres i la resta de la societat. Tenim una responsabilitat com a col·lectiu que hem de complir.

 

Jaume Montoliu ( Castellers de Barcelona, cap de colla):

Sent sincer crec que fins l’any vinent no hi podrem tornar, i sempre que tinguem una vacuna.

 

Daniel Martínez (Jove de Sitges, president )

Ho veig difícil, sincerament, no m'atreveixo a posar una data fixa perquè​ seria massa estricte o cínic. D'una manera exacte​ sense voler ser pessimista, personalment penso que fins a​ la temporada vinent no ens podrem trobar a plaça, no descarto assajos, però​ sí ho faria amb les actuacions.

 

Sergi Milà (Jove de Sitges, cap de colla )

La veritat no ho tinc molt clar però entenc que estem en una situació extraordinària i no depèn de nosaltres, però crec que podríem veure els primers assajos cap el mes de setembre. Tot i aixecant el confinament, abans, crec que hauríem de ser responsables i tenir més consciencia que ningú per l’activitat que practiquem. Ens trobem gent de totes les edats i perfils, i és una gran virtut dels castells, però en aquest cas també és una situació de ris per un rebrot. Només dir que espero amb ganes la tornada als assajos i veure a tothom en directe altre cop!

 

Joan Esteve (Bous de la Bisbal, cap de colla)

La cosa està complicada per no poder garantir la separació personal. Personalment aquesta temporada ho veig difícil, tot dependrà de com va evolucionant la pandèmia.

 

Andreu Ferrer (Andorra, cap de colla)

No en tinc ni idea… és de les coses que sovint ens preguntem entre els companys… personalment, si aquesta temporada ens donés l’oportunitat de posar-nos, ni que fos tan sols un dia la camisa, i fer algun castell, tornant a sentir les gralles de nou, jo ja em donaria per satisfet !

 

Juli Peña (Andorra, president)

Hi ha moltes cavil·les al respecte, si a l’agost, al setembre, a l’octubre….. Molta gent diu que aquest temporada ja no es farà res, altres que sí però a nivell molt baix. Particularment vull ser optimista i pensar que al setembre podrem reprendre els assajos, però a vegades es pensa més amb el cor que amb el cap. No obstant millor anar marcant fites però amb compte per no tenir decepcions.

 

Anna Coll (Esquerdats, co-cap de colla)

Tots els escenaris són possibles i sabem que tampoc ens hem de fer moltes il·lusions, però a tècnica som optimistes, ens agradaria tornar als assajos el setembre, havent fet ja alguna trobada totes juntes a l’agost. En tenim moltes ganes. Sabem que això és ser optimistes, confiar en que no hi haurà cap rebrot i que passarem per totes les fases del desconfinament sense cap problema; ara no és el moment de ser pessimistes.

 

Eli Jufresa ( Esquerdats, presidenta)

No soc gaire optimista amb la situació actual i sospito que fins la primavera del 2021 o inclús fins que s’aconsegueixi una vacuna pel coronavirus, no podrem tornar a fer castells. 

 

Mary Alonso ( Ganàpies UAB, cap de colla)

Des del meu punt de vista considero que fins el setembre/octubre no tornarem a l’activitat, i haurem de començar amb petits grups i anar fent.

 

Maria Alonso ( Ganàpies UAB, co-presidenta)

No tinc prou coneixement al respecte com per atrevir-me a dir una data en què es podrà tornar a reactivar l’activitat castellera. De moment procuro prendre-m’ho amb paciència i vivint el dia a dia, com tothom. Procurem que sigui aviat, però

 


 

5.      Pels Presis: Creus que ens costarà recuperar l’ambient social, i la connexió de la gent amb la colla?  per què?

 

Els presidents i presidenta tenen una visió en general positiva, pel fet que aquesta parada obligada pot ser una bona forma tornar amb més ganes que mai.

 

Roger Estil.les (Joves de Valls, president)

Penso que no costarà, la percepció que tinc és que la gent té moltes ganes de tornar a fer castells. La societat catalana i els castells som lluitadores i lluitadors per naturalesa, estic segur que ho superarem plegats i tornarem molt més forts!

 

Daniel Martínez (Jove de Sitges, president )

Cada persona és un món com es diu, qui sap, però generalment penso que el vincle entre les persones i la colla és més fort que això i no es perd. Pel que fa a compromís amb assajos i actuacions ja es​ més complicat donat que el tarannà de la gent pot evocar-se a una por de possibles contactes tot i el permís des de la CCCC​ per assajar o actuar. 


Juli Peña (Andorra, president)

Per una banda la gent té moltes ganes de tornar, però per altra banda també pot haver un cert temor o prudència de com serà aquesta tornada des del punt de vista sanitari. Ens podrem encomanar? serà la colla un risc potencial de contagi? Malgrat tot segueixo amb aquest optimisme casteller i que tornarem millor que mai.

 

Eli Jufresa ( Esquerdats, presidenta)

Recuperar l’ambient social no crec que sigui un obstacle per nosaltres, el sentiment de pertinença vers la colla és molt fort. Ens sentim part del grup i hi estem molt vinculats. Ens trobem a faltar i tenim moltes ganes de seguir endavant. Estic segura que el compromís que tenim tots/es amb la colla permetrà aixecar-nos de nou i seguir avançant. 

 

Maria Alonso ( Ganàpies UAB, co-presidenta)

Suposo que tot anirà bastant lligat a com es doni el procés de la desescalada. Però conto que si, sobretot tenint en compte la fluctuació de gent que ja de per si hi ha en una colla castellera universitària. Esperem però que de cara a quan comencem el curs puguem reprendre l’activitat de la millor manera possible.

 


Pels Caps de Colla: creus que ens costarà recuperar el nivell que tenia cada colla?  per què?

 

Els caps de colla estan dividits, en general les colles gran creuen que serà més difícil assolir el nivell de forma ràpida.


Jaume Montoliu ( Castellers de Barcelona, cap de colla)

Crec sí que costarà mantenir el nivell i bàsicament per la falta d’assaig i la preocupació de la gent al contagi. Però tot i així estic convençut que d’aquesta crisis en sortirem reforçats.

 

Sergi (Jove de Sitges, cap de colla )

Segurament sí. Quan tornem, entenc que hi haurà ganes i compromís però farà més temps que no assagem. Un treball essencial al tornar, serà reprendre la feina que fem durant l’inici, i el transcurs, de totes les temporades amb la canalla.

 

Joan Esteve (Bous de la Bisbal, cap de colla)

Crec que a nosaltres particularment no.

 

Andreu Ferrer (Andorra, cap de colla)

No tinc coneixements suficients per respondre com els podria anar a les colles que normalment fan els millors castells, però imagino que la manca de pràctica es notarà molt, i costarà tornar a veure grans estructures. Crec que per les colles del nostre nivell, de gamma bàsica de 6, amb un parell d’assajos per que la canalla prengui mides i tingui la confiança, n’hi haurà d’haver prou. Veurem si, quan això sigui possible, la gent vindrà amb ganes a l’assaig, i si serem prous. Aquest serà el nostre major problema. Les colles que fan grans castells, potser no podran fer-los de nou, i els hauran de fer de vuit o set… nosaltres ens movem en la línia de fer-los de 6, o de no poder fer castells.

 

Anna Coll (Esquerdats, co-cap de colla)

La nostra colla es troba en una situació força peculiar; tot just acabàvem de consolidar els 3 castells de 6, acabàvem d’estrenar la nostra camisa lila i començàvem a preparar altres construccions una mica més difícils, ja havíem carregat a algun assaig el 5d5 net i havíem fet pinyes del 5d6; havíem començat a preparar la td6 i ja havíem descarregat un cop el pd4 net i assolit varies proves amb èxit del pd5 sobre pinya. Com que a nivell social la colla estava molt consolidada, ara començàvem a tenir un moment molt dolç a nivell tècnic. Quan tornem com a colla haurem de rebaixar les expectatives i haurem de tornar a consolidar el més ràpid possible els castells bàsics de 6.

 

Mary Alonso ( Ganàpies UAB, cap de colla)

Podria ser, ja que l’aturada també provoca passes enrere en l’estat físic de les persones. Sovint ja ho veiem en els períodes de vacances entre tram i tram. I si més no, no tindrem el mateix temps per realitzar assajos, la temporada duraria 2 o 3 mesos a no ser que es decidís enllaçar.

 





6.      Pel fet casteller, que és el pitjor que ens deixarà el covid19 ?  i en tindrem alguna conseqüència positiva?

 

Les pèrdues de vides, per suposat és el més negatiu, i per la part positiva, valorar més les petites coses i tot allò que tenim en general.

 

Roger Estil.les (Joves de Valls, president)

Amb el nombre de morts per Covid-19 no podem parlar de conseqüències positives però espero que reflexionem de moltes coses i que valorem més els petits detalls de la vida.

 

Jaume Montoliu ( Castellers de Barcelona, cap de colla)

Com deia espero que les colles en sortiran més fortes, i el pitjor serà el temps que estarem sense fer castells.

 

Daniel Martínez (Jove de Sitges, president )

Principalment, i crec que és una cosa que es pot afirmar al 100%, és el fet que les colles hauran de començar des de 0. Tot allò que es preparava en un principi o fins i tot es portava preparat de temporades anteriors ha​ quedat anul·lat. No podem imaginar que aquesta experiència ha quedat "congelada" i el primer dia que tornem seguirem igual que a l'últim​ assaig. Respecte al món casteller tot això comportarà si mes no una important degradació​ de nivell, dubto que puguem veure castells de 10, per posar un exemple, en un parell de temporades vista. I de manera positiva potser, tot i que no ho​ sembla, aquesta pandèmia​ reforça els vincles amb la colla i augmenta les ganes de tornar a plaça i tornar amb molt més​ compromís​ i respecte​, del que hem perdut fins ara.


Sergi Milà (Jove de Sitges, cap de colla )

Negativa, potser, el retornar a veure’ns serà esglaonat i menys àgil del que ens agradaria. Positiva, per altra banda, crec que tornarem amb més ganes que mai.

 

Joan Esteve (Bous de la Bisbal, cap de colla)

El pitjor és la gent que s’ha perdut i no tornarem a veure. De positiu que la gent torni amb més ganes.

 

Andreu Ferrer (Andorra, cap de colla)

Jo crec que ara per ara és impossible valorar-ho… si finalment superem la pandèmia, i aquesta es converteix en una temporada en blanc, tant sols quedarà en això, un record per la història dels castells d’una temporada sense castells.  Si en canvi, aquesta o altres epidèmies es repeteixen, i s’inestabilitza la pràctica castellera, la covid19 ens deixarà un rastre inesborrable… Conseqüències positives, poques. Potser haurem après tots plegats altres maneres de fer les coses, però la base dels castells és la vida social que els envolta, i aquesta és la més damnificada de tot plegat.

 

Juli Peña (Andorra, president)

Des del punt de vista casteller, el pitjor serà la limitació que imposin les autoritats sanitàries sobre les concentracions de moltes persones, o sigui les diades i assajos, és el que més ens afectarà, al menys fins que no hi hagi una vacuna o medicina efectiva per combatre-ho. La conseqüència positiva serà que la gent valorarà el que té i que potser no val la pena amoïnar-se o preocupar-se per petites tonteries.

 

Anna Coll (Esquerdats, co-cap de colla)

El pitjor que ens deixarà s’haurà de veure amb perspectiva més endavant. Crec que estar uns mesos sense fer castells, i sobretot, sense trobar-nos totes juntes farà que el teixit social que es creava a barris, pobles i ciutats en sortirà ressentit. El gran repte que ens espera després d’aquesta crisi és recuperar tot el teixit associatiu i sobretot de la cultura popular que hi havia als diferents barris i pobles. Les colles castelleres hi contribuïen sobre manera, haurem de tornar a fer barri i el què ens unia, fer castells. No tot serà negatiu, de tot en podem aprendre; és increïble com el món casteller està fent pinya. A la nostra colla es nota que la gent vol tornar a fer castells, en tenen ganes, des de la canalla, fins a les persones més grans. Creiem que aquesta crisi farà que els membres de la colla tornin amb més ganes i entusiasme que abans.

 

Eli Jufresa ( Esquerdats, presidenta)

El pitjor que ens deixarà la COVID-19 sens dubte serà l’impacte cultural que provocarà. L’activitat castellera, ara per ara, és considerada una de les activitats de major risc per l’estret contacte que suposa, pel que aquesta pandèmia ens obligarà a repensar la forma de produir-la, organitzar-la i consumir-la. Personalment no entenc una diada castellera sense pinya o sense públic, ni amb mascaretes o guants; re formular i reinventar aquesta activitat sense perdre la seva essència no serà una tasca senzilla.  Positivament, penso que aquesta pandèmia ens ha forçat a desenvolupar la nostra creativitat i a superar una situació desconeguda per tothom. Crec que això ens unirà a tots/es molt més, tant a les colles com als membres d’aquestes, sobretot per fer front a les dificultats que ens trobarem quan tot hagi acabat.

 

Mary Alonso ( Ganàpies UAB, cap de colla)

Pot haver seqüeles psicològiques, sobretot de por en les persones pel que fa al contacte i el perill de contagi en grups tan nombrosos i amb persones de risc. Jo crec que el més positiu que traurem serà les ganes de tornar a lluitar per reptes i de relacionar-nos. Quan les coses es fan amb ganes surten millor!

 

Maria Alonso ( Ganàpies UAB, co-presidenta)

El que passi segurament és que després del confinament, la majoria de les persones no vulguin vincular-se molt en activitats de contacte o directament tinguem dificultats a l’hora de realitzar-les. Suposo que si ens n’emportem alguna conseqüència positiva serà incorporar pautes de prevenció i actuació que ens seran útils si es torna a donar una situació així.

 




7.      Explica'ns què és el millor que t’ha aportat fins ara ser President/Cap de Colla.

Sentir-se acompanyat, recolzat, i els aprenentatges que aporta a nivell de creixement personal és del més destacat.

Roger Estil.les (Joves de Valls, president)

Moltes coses, sobretot viure una experiència única, conèixer molta gent i sobretot gaudir dels castells i la meva colla d'una forma molt diferent.

 

Jaume Montoliu ( Castellers de Barcelona, cap de colla):

Moltes coses, però potser la més important és la de saber que sempre tens algú al costat que estarà pendent de tu i t’ajudarà.

 

Daniel Martínez (Jove de Sitges, president )

Potser el millor que et pot aportar és​ l'experiència, el fet de poder veure el traspunt o la feina que hi ha darrere​ d'una​ colla per la part administrativa i directiva, la qual no és​ tant fàcil​ de portar que és​ com potser es veu des de​ fora. Si mes no passar​ per una presidència​ et fa veure que una colla castellera no és​ només​ allò​ que es veu a plaça, que hi ha molt més a recalcar​ i reafirmar com a organització​ cultural i evocada​ al poble.

 

Sergi Milà (Jove de Sitges, cap de colla )

Podríem dir que m’ha aportat moltes coses bones, però si n’haig de triar una, és la satisfacció d’arribar a l’objectiu, en el meu cas el 4d8, amb l’ajuda de tota la colla.

 

Joan Esteve (Bous de la Bisbal, cap de colla):

Com a cap de colla vam fer solament un assaig abans de l’inici del confinament i va anar molt bé, va ser un bon començament.

 

Andreu Ferrer (Andorra, cap de colla)

Liderar un projecte com aquest és molt il·lusionant i gratificant, però també és un càrrec de molta responsabilitat i que m’ha portat a auto exigir-me molt.  M’ha aportat creixement personal, he millorat molt en la meva capacitat d’empatitzar, de poder veure les coses des de diferents perspectives.  També m’ha facilitat el conèixer una mica més a tots els membres de la nostra colla, i conèixer també molta gent d’altres colles. També, he après a gestionar personalment molt millor, les pluges de crítiques, justificades o no, que de tant en tant et toca rebre. En temporades anteriors, on havia sigut cap de canalla, aquestes m’havien arribat a afectar bastant. Ara, malgrat puguin ser més dures, relativitzo millor la seva importància.

 

Juli Peña (Andorra, president)

Ser President de l’entitat té pros i contres, si ho posem en una balança hi trobes que els pros guanyen. Hi ha moltes coses bones que aporta, per una banda veure com mica en mica el fet casteller es va arrelant al país i es va agafant “consciència castellera”. Per altre veure com s’està aconseguint que siguem una entitat respectada i de pes dins de la societat. Però el millor que aporta és la tasca que fem, des de el punt de vista cultural, social, participatiu, solidari i veure com la colla es va convertint en una gran família. Quan veus com treballa la gent, com s’ho passen de bé, les sortides, com participen de les activitats….. és una satisfacció personal que compensa les hores que es dediquen.

 

Anna Coll (Esquerdats, co-cap de colla)

Crec que qualsevol membre de la colla respondria que el més bonic de formar part d’Esquerdats és veure com la colla creix. Per a nosaltres que formem part de la tècnica encara ho és més; ajudar a tirar endavant aquest projecte, veure l’evolució de la colla des dels seus inicis fins ara, tant a nivell tècnic com social, per a nosaltres és molt gratificant.

 

Eli Jufresa ( Esquerdats, presidenta)

Ser Presidenta d’Esquerdats m’ha suposat una implicació molt més propera en el dia a dia de la colla, més enllà de participar-hi activament. Formar part de l’organització interna em permet conèixer més profundament la colla i la seva gent, veure quines són les seves necessitats, intentar cobrir-les i sobretot fer partícips a tots/es del projecte que estem duent a terme.

 

Mary Alonso ( Ganàpies UAB, cap de colla)

Crec que ser cap de colla m’ha aportat enfortir les meves habilitats socials i els meus valors, més enllà de tota la millora que pots aconseguir formant part d’una colla. També a donar oportunitats, a confiar, a escoltar i estar atenta al que la colla vol o necessita. I la gran satisfacció quan les coses surten ben fetes, per suposat. Sobretot, quan veus que els del teu voltant són feliços, perquè tu també ho ets.

 

Maria Alonso ( Ganàpies UAB, co-presidenta)

Personalment, presidir una associació com Ganàpies, tot i formar part d’una candidatura amb tres presidents, en un principi em feia por, sobretot tenint en compte el poc temps que feia que estava vinculada al món casteller i la poca experiència que havia tingut per agafar tal grau de responsabilitat. Tot i així, crec que aquest exercici m’ha servit molt per agafar confiança en mi mateixa, aprendre a gestionar situacions delicades i millorar al comunicar-me amb la gent del meu voltant.

 


 

8.      I alguna dificultat  a la que hagis hagut de fer front?

Aquí trobem diversitat de tipus de dificultats, per triar i remenar.

 

Roger Estil.les (Joves de Valls, president )

La única adversitat és el moment actual que estem vivint tots plegats i seguir ajudant a la colla de la millor forma possible. 

 

Jaume Montoliu ( Castellers de Barcelona, cap de colla):

Doncs una vegada vàrem tenir un company a la presó sàpiguen que era innocent, va quedar demostrat, però va ser una experiència difícil.

 

Daniel Martínez (Jove de Sitges, president )

Sempre hi ha dificultats, sobretot aquelles d'última​ hora a assajos o a plaça, però​ dificultats en gran manera​ tampoc ja que amb un bon equip darrere, el qual és​ constituït​ per la junta directiva, és​ fàcil​ resoldre i actuar davant d'aquests imprevistos com jo els qualificaria. Sí és​ cert que si haguéssim​ de denotar una dificultat per sobre de totes les altres evidentment seria la situació​ on ens trobem ara amb les repercussions​ que comporta davant una activitat física​ i perquè​ no dir-ho, de contacte, com són​ els castells.

 

Sergi Milà (Jove de Sitges, cap de colla )

Tots sabem que fer front davant d’un col·lectiu no sempre aporta coses bones i una de les dificultats que m’he trobat ha estat suportar la pressió, però els meus companys de Junta tècnica i directiva han estat sempre al costat.

 

Joan Esteve (Bous de la Bisbal, cap de colla):

De moment no n’hi ha hagut cap, a banda de la pròpia situació actual.

 

Andreu Ferrer (Andorra, cap de colla)

Com a Cap de Colla he intentat orientar al meu equip tècnic cap a línies de treball que he cregut que eren les millors per a la nostra colla, tot intentat tenir en compte totes i cada una de les opinions, sovint oposades, i les múltiples sensibilitats existents a la colla. És un exercici summament difícil, sinó impossible, pel que, sobretot en els inicis de l’anterior temporada, la meva primera com a Cap de Colla, vaig passar molt nervis. 

 

Juli Peña (Andorra, president)

Es tracta de tirar endavant una activitat en una zona o no hi ha tradició castellera, per a qual cosa comences des de zero. També el pensament de que encara no estem consolidats i al ser colla petita som molt fràgils en tots els aspectes, per la qual cosa has de vigilar en el desenvolupament de tot.

 

Anna Coll (Esquerdats, co-cap de colla)

La colla, com ja hem dit, està en un procés d’aprenentatge constant, i nosaltres, tant tècnica com junta, també hi estem. La tècnica, a més d’aprendre a fer castells, també hem après a preparar i portar assajos i diades, a ensenyar i fer correccions… Per a nosaltres també era tot nou i el que més ens ha ajudat a aprendre i millorar ha sigut sempre preguntar,  investigar i observar a altres colles, com les padrines. 

 

Eli Jufresa ( Esquerdats, presidenta)

Considero que la dificultat més gran a la que he de fer front com a presidenta és comprendre i empatitzar amb les persones que formen part de la colla. Saber escoltar-les i acceptar les crítiques per conèixer tot allò que puc millorar. Al ser una colla molt recent estem aprenent constantment els uns dels altres i és important tenir-nos en compte. 

 

Mary Alonso ( Ganàpies UAB, cap de colla)

Pot ser el que més difícil m’ha estat és afrontar condicions o obstacles que no depenen de tu, factors que afecten a tota la colla i són externs al teu control: com haver d’anul·lar a assajos per “x” motiu, quan necessites fer proves importants abans d’anar a plaça i la gent que necessites no ve…  I per altra banda, la relació de la comissió de gènere envers la colla i el poder que han pres. Ja que hi ha moltes opinions diferents, moltes maneres de fer i ser, i finalment ha repercutit la ideologia que hi havia representada per la comissió sobre moltes persones, i això ha afectat bastant a l’estat emocional, l’angoixa i disconformitat de molts membres, inclòs el meu mateix.

 

Maria Alonso ( Ganàpies UAB, co-presidenta)

Podríem dir que aquest any ha sigut un repte per nosaltres, des d’un bon principi teníem la celebració del 25è aniversari de la colla, un esdeveniment que ocuparia tot d’activitats durant l’any i el qual molta gent esperava amb ganes i il·lusió. A més a més, també hem hagut d’enfrontar-nos a altres imprevistos que la resta de colles també han hagut de fer front, com els dies que van seguir a la sentència i la quarantena per la qual estem passant ara.