Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manilles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manilles. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 d’octubre del 2017

Quan menys és més. Diada del Roser 2017 i valoració de la temporada dels Xicots de Vilafranca


Diada del Roser 2017:
Intent desmuntat del 4d9 amb folre (el primer cop que sonen gralles, i no el carreguem com a mínim)
7d8 descarregat (el segon de la colla. El primer al Roser)
2d8 amb folre descarregat (feia dos mesos i mig que no el portàvem a plaça)
4d8 descarregat (el 21 de la temporada, tots descarregats)

La Diada del Roser no ens ha donat el castell de 9 pisos que volíem tornar a portar a plaça, però ens ha permès acabar la temporada d'una forma molt digne i coherent, tornant a descarregar aquest gran castell, el 7d8, i la preuada torre de 8 amb folre, preciosa, volguda, torna a ser amb nosaltres. A vegades, com en aquesta ocasió, menys és més.

Un cop passa el Roser, és el moment de fer balanç de temporada pels Xicots, i enguany ha estat un any de grans assoliments, i de pèrdues.

Comencem pel més positiu. Diria que som la única, o de les poques colles que han estrenat 3 castells nous descarregats per primer cop en el seu historial, aquesta temporada 2017:  El 9d7, el 4d9 amb folre, i el 7d8.

El 9d7 l'hem portat a plaça enguany per primer cop, i l'hem descarregat amb gran solvència les dues vegades que ho hem fet, per Sant Jordi i per Fires de Maig. És un castell de cantera, de volum de pinya, dels que fan colla. Ens faltava aquest cromo, ja el tenim.

El 7d8 igual. L'hem portat enguany a plaça també per primer cop, i les dos vegades, dos descarregats. Per Festa Major i pel Roser. No és un castell fàcil, però és un castell més assequible que el 5d8, i tot i la seva viabilitat tècnica, és un castell que requereix posar-hi tot el seny, tot el cor i tota la força. És llarg, la rengla pateix, i tothom ha d'estar alerta en tot moment. Ens faltava aquest cromo, i també ja el tenim.

El gran assoliment del 2017 ha estat el 4d9 amb folre descarregat, sense cap mena de dubte. Veníem de finalitzar el 2016 carregant aquest 4d9 amb folre amb molta solvència, i el treball fet amb l'equip del Gabi va permetre consolidar la estructura, mantenir-la i millorar-la. Per la Festa Major de la Granada, aquell 8 de juliol, vam obrir plaça amb aquest "gamma extra xicoter". I el vam fer nostre, amb una serenor i contundència que va deixar "bocabadat" el món casteller. Per Festa Major ho vam tornar a repetir. I per la Diada del Roser el vam haver de deixar en desmuntat.

Per què gamma extra? perquè en aquest castell es pot veure la idiosincràsia de la nostre colla. Al 4d9 amb folre li hem posat quints moltes vegades a assaig, i hem provat peus i peus. Però mai, mai, li hem pogut posar els sisens a assaig. ( hi vaig pensar fa poc, quan un company d'una colla que ho fa sovint em preguntava per quantes vegades ho havíem fet). I li vaig dir: Només hem posat sisens en 3 ocasions: el primer cop que el vam carregar, i els altres dos que l'hem descarregat. Ara ja en son 4, amb l'intent desmuntat de l'altre dia. És el nostre gamma extra actual, i li tenim molta confiança. Tornarà al 2018, segur.

Ara anem per les pèrdues: 3d9f, 5d8,  i pilar de 6. Masses "renúncies" hem hagut de fer per poder consolidar el 4d9 amb folre. Però som una colla que actualment no es pot plantejar tota la gamma de la tripleta màgica. No hem pogut fer-ho.

I de les coses que han quedat en cartera: el 4d8 amb el pilar i poder tastar alguna vegada més les manilles. El 4 amb el pilar s'ha treballat molt, i la feina feta no es va veure reflectida en l'intent que vam fer a Tarragona. L'any vinent, si es segueix treballant el pilar, el podem tornar a plantejar. Arribarà.  Pel que fa les manilles, simplement ha passat, que el volum de gent dels primers mesos ha anat minvant, per diversos motius a analitzar. Les manilles son quelcom que, amb un volum de gent més elevat, ens podríem anar plantejant, si més no, per anar-les coneixent i tastant, mica a mica. allò que diuen, que es fa el camí, caminant.

El més important: Ens estem consolidant com a colla de 9. 3a. temporada consecutiva com a colla de 9 pisos. Portem ja un total de set castells de 9 pisos, i un total de sis 5d8:
- 3d9 amb folre ( 1d + 4c)
- 4d9 amb folre ( 2d + 1c)
- 5d8 ( 3d + 3c)

Tenim diversos reptes pel davant, molt difícils, que només assolirem si som capaços de créixer com a colla, en volum de gent. I seguir millorant en la gestió interna, per funcionar com a colla gran, i cuidar i mimar molt, als que hi són, i als nous que arriben. No és una obsessió, és una necessitat:
Si volem ajuntar dos castells de 9 en una mateixa Diada.
Si volem fer la tripleta màgica.
Si volem poder assajar estructures superiors.
Si volem seguir creixent i consolidar-nos.

Necessitem un proper trienni, 2018-2020 de consolidació absoluta com a colla de 9. Podem fer-ho. Ho hem demostrat. Som els Xicots. Som de Vilafranca. Som petits, sí, però som molt Grans.


Detall de la descarregada del 2on. 7d8 de la Colla. Diada del Roser 2017.


2d8 amb folre descarregat. 5è de la temporada. Diada del Roser 2017.

dilluns, 3 d’abril del 2017

Manilles vermelles vilafranquines

Les diades d’inici de temporada cada any prenen més interès pel fet de poder copsar d’una forma clara i transparent el nivell de sortida i intensitat amb el que les colles es plantegen l’any casteller.
Hi ha molts factors que poden marcar les primeres diades de la temporada, com ara, si és any de concurs, si la colla ha tingut baixes de castellers o castelleres de tronc “titulars”, si han quedat deures pendents de l’any anterior, si la canalla t’ha fet l’estirada i estàs fabricant noves aixecadores i anxanetes, o per exemple, si el volum de gent als assajos ha estat elevat. Totes aquestes casuístiques poden condicionar i que l’inici de temporada sigui un o sigui un altre.

Enguany els Xicots ens estem enfrontant a alguns d’aquests condicionants castellers, però la forma en la que el nou Cap de Colla les ha encarat està sent, fins al moment, força encertada. Bé, potser amb això de “força” em quedo una mica curt, però vaja, que hem començat prou bé. Bé, és cert, ha estat el millor inici de temporada dels nostres 35 anys d’història, potser hem començat més que bé.
Primera actuació de l’any, primera ronda, i carro gros. Estrenant baixos, dosos, i alguna altre novetat en les posicions de tronc, i també, amb forces estrenes a la pinya. Simplement excepcional.  Començar l’any amb un castell de vuit pisos, és tota una declaració d’intencions.

I per si no fos poc, en segona ronda, el castell de vidre, la torre de set. Completada amb seguretat, i amb diversos canvis respecte l’any anterior, a segons, terços, els més visibles. Un castell de qualitat, que si arriba tant aviat, sempre és  bo de cara a plantejar-se la torre folrada matinera.
I per acabar, el castell amb agulla, senyal inequívoca que enguany hem de seguir apostant pel pilar gran, que sabem que ens pot obrir les portes a molts grans castells. Ganes de tornar-lo a veure.
No vull oblidar un fet molt meritori. Aquest primer castell de vuit de la temporada també ha aconseguit que els Xicots signem una nova efemèride: és la 20a. Temporada consecutiva en que la colla vermella de Vilafranca enlairem castells de vuit pisos. Des de aquell primer 4d8 carregat el 29 d’agost de 1998, no hem baixat mai dels vuit pisos.  Cal remarcar-ho.

I per si tot això no fos prou, cal destacar també els assajos del mes de març, que han estat d’alta intensitat, i de molt bon treball. A  més, aquest passat 31 de març, la tècnica es va plantejar “emmanillar” Cal Noi-Noi, i ho va aconseguir. Vam fer la segona proba a la nostra història de manilles en un assaig, i aquest cop li vam posar fins i tot, quarts. Es va deixar clar que es tractava d’una proba per anar a passar-s’ho bé,  però a la vegada, i com aquell qui no vol, anem prenent  nota de les sensacions, les mides, les coses que van bé, i les que cal anar arreglant, per tal que això de les manilles pugui ser quelcom que puguem anar tastant i experimentant més sovint. A la vegada el volum de gent que va permetre fer aquesta gran proba, també va permetre posar el tres de nou amb folre fins a quints, així com muntar unes bones pinyes de quatre i tres de vuit. Queda molt clar, és el camí a seguir.

Estem a 3 d’abril i ja som dotze les colles que han aixecat castell de vuit pisos, i una ja ha fet fins i tot el tres de nou folrat. Velocitat endimoniada, velocitat de gamma extra. Velocitat que ens indica una temporada, de nou, que serà de somni.



PS. Han estat uns mesos de pausa en el blog, com molts sabeu, degut a que estem centrats en la publicació del llibre “35 converses castelleres amb un xicot de Vilafranca”. Esteu tots i totes convidades el proper dimarts, 18 d’abril, a les 20h. A Cal Noi Noi a la presentació d’aquest il·lusionant llibre. Més informació també a la web de Verkami , on justament avui finalitza el projecte de crowfunding que ens ha permés recaptar els més de 1.500 euros que ens havíem plantejat.
Gràcies !.