Les diades d’inici de temporada cada any prenen més interès
pel fet de poder copsar d’una forma clara i transparent el nivell de sortida i
intensitat amb el que les colles es plantegen l’any casteller.
Hi ha molts factors que poden marcar les primeres diades de
la temporada, com ara, si és any de concurs, si la colla ha tingut baixes de
castellers o castelleres de tronc “titulars”, si han quedat deures pendents de
l’any anterior, si la canalla t’ha fet l’estirada i estàs fabricant noves
aixecadores i anxanetes, o per exemple, si el volum de gent als assajos ha
estat elevat. Totes aquestes casuístiques poden condicionar i que l’inici de
temporada sigui un o sigui un altre.
Enguany els Xicots ens estem enfrontant a alguns d’aquests
condicionants castellers, però la forma en la que el nou Cap de Colla les ha
encarat està sent, fins al moment, força encertada. Bé, potser amb això de
“força” em quedo una mica curt, però vaja, que hem començat prou bé. Bé, és
cert, ha estat el millor inici de temporada dels nostres 35 anys d’història,
potser hem començat més que bé.
Primera actuació de l’any, primera ronda, i carro gros.
Estrenant baixos, dosos, i alguna altre novetat en les posicions de tronc, i
també, amb forces estrenes a la pinya. Simplement excepcional. Començar l’any amb un castell de vuit pisos,
és tota una declaració d’intencions.
I per si no fos poc, en segona ronda, el castell de vidre,
la torre de set. Completada amb seguretat, i amb diversos canvis respecte l’any
anterior, a segons, terços, els més visibles. Un castell de qualitat, que si
arriba tant aviat, sempre és bo de cara
a plantejar-se la torre folrada matinera.
I per acabar, el castell amb agulla, senyal inequívoca que
enguany hem de seguir apostant pel pilar gran, que sabem que ens pot obrir les
portes a molts grans castells. Ganes de tornar-lo a veure.
No vull oblidar un fet molt meritori. Aquest primer castell
de vuit de la temporada també ha aconseguit que els Xicots signem una nova
efemèride: és la 20a. Temporada consecutiva en que la colla vermella de
Vilafranca enlairem castells de vuit pisos. Des de aquell primer 4d8 carregat
el 29 d’agost de 1998, no hem baixat mai dels vuit pisos. Cal remarcar-ho.
I per si tot això no fos prou, cal destacar també els
assajos del mes de març, que han estat d’alta intensitat, i de molt bon treball.
A més, aquest passat 31 de març, la
tècnica es va plantejar “emmanillar” Cal Noi-Noi, i ho va aconseguir. Vam fer
la segona proba a la nostra història de manilles en un assaig, i aquest cop li
vam posar fins i tot, quarts. Es va deixar clar que es tractava d’una proba per
anar a passar-s’ho bé, però a la vegada,
i com aquell qui no vol, anem prenent
nota de les sensacions, les mides, les coses que van bé, i les que cal anar
arreglant, per tal que això de les manilles pugui ser quelcom que puguem anar
tastant i experimentant més sovint. A la vegada el volum de gent que va
permetre fer aquesta gran proba, també va permetre posar el tres de nou amb
folre fins a quints, així com muntar unes bones pinyes de quatre i tres de
vuit. Queda molt clar, és el camí a seguir.
Estem a 3 d’abril i ja som dotze les colles que han aixecat
castell de vuit pisos, i una ja ha fet fins i tot el tres de nou folrat.
Velocitat endimoniada, velocitat de gamma extra. Velocitat que ens indica una
temporada, de nou, que serà de somni.
PS. Han estat uns mesos de pausa en el blog, com molts
sabeu, degut a que estem centrats en la publicació del llibre “35 converses
castelleres amb un xicot de Vilafranca”. Esteu tots i totes convidades el
proper dimarts, 18 d’abril, a les 20h. A Cal Noi Noi a la presentació d’aquest
il·lusionant llibre. Més informació també a la web de Verkami , on justament
avui finalitza el projecte de crowfunding que ens ha permés recaptar els més de
1.500 euros que ens havíem plantejat.
Gràcies !.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada