Ahir els Xicots de Vilafranca vam tornar a fer un pas endavant en una temporada en la que els nous assoliments i els rècords han estat una constant. Costa encara de pair-ho tot plegat.
Els castellers i les castelleres sabem com és aquella sensació en el moment en que probes un castell per primera vegada. Les sensacions, la il·lusió, la adrenalina, les ganes, ... el moment és indescriptible. I ahir vam portar a plaça per primera vegada el gran 4 de 9 amb folre.
Després de Festa Major, a mig setembre aproximadament, ens vam trobar amb un 4d8 molt lleuger, i molt segur a la vegada, i a partir d'aquí, i amb la confiança que ens donava l'haver descarregat per primera vegada un castell de 9, vam començar a fer probes amb el folre del 4. Un divendres li vam posar quarts, i a l'altre setmana ja li vam posar els quints, i així setmana rere setmana vam anar afinant la posició dels segons, les crosses, els baixos, portacrosses, la mida dels terços, ... tot va ser molt ràpid, tant, que pel Concurs ja el teniem entre cella i cella, però per sort, vam tenir tot un mes més per seguir-lo assajant, per fer-lo nostre.
Ahir, el castell va anar de sortida, valenta decisió de la Cap de Colla. El primer peu, el vam desmuntar. Val la pena dir-ho, també va anar bé ja que era la primera vegada que tot el folre sencer pujava dalt, i això va servir per acabar d'agafar confiança i fer-se seu el lloc a algun dels seus membres. I a més les mides no donaven prou garanties. Però a la segona, sí, que el vam tirar amunt, amb confiança, pausadament, però sense parar. I la cassoleta es posava, i arribava la ràpida enxaneta, quina meravella! Estava carregat, i les sensacions ens deien que el podíem descarregar, i vam seguir treballant, però a la sortida de sisens, amb un tronc al límit, i un folre i pis de segons castigat, el castell va cedir. Havíem carregat el 4de9 amb folre al primer intent, i a més, havíem demostrat que el podíem descarregar. Que el descarregarem aviat.
Cal destacar que el nostre peu va ser correcte, però que l'ajut dels Castellers de Barcelona i dels Castellers de Sabadell va ser clau, per a poder tancar una soca segura i ferma. Gràcies colles.
Vam seguir amb la Catedral. La gloriosa catedral que l'any passat vam dominar completament en les dues ocasions que la vam portar a plaça, enguany ens havia quedat en carregada precisament també les dos vegades que l'havíem intentat. Calia recuperar-la del tot. Calia tornar-la a dominar. I així va ser, amb un treball titànic, sobretot a la part del tres, que va acabar molt estirat, el castell es va aconseguir descarregar entremig de l'alegria de tornar a tenir el 5d8 descarregat.
Per acabar la 9a. Torre de 8 amb folre de la temporada, totes descarregades. Tot i aquestes dades cal destacar que tot just ara fa un any, i també a tercera ronda del Roser, la torre ens va quedar en intent, i aquell record ahir estava molt present. La vam alinear el millor possible per assegurar-la, i així va ser, descarregada de nou, i amb l'accident de l'any passat superat.
L'ambient a plaça va ser magnífic, amb un bon nombre de públic en tot moment, i el que és més important, rebent el seu escalf i ànims de forma constant. Gràcies Vilafranca.
Després de la Diada no podem deixar de pensar en el castells que enguany, encara que per separat hem aconseguit: 3d9 amb folre, 4d9 amb folre, 5d8, pilar de 6. El proper somni, sense cap mena de dubte, ajuntar aquests 3 castellassos, de colla gran.
I no oblidem de fer una ullada a la barbaritat de castells que hem fet aquesta temporada:
13 Torres de 7 ( + almenys 10 descarregades senceres a l'assaig, amb el folre a terra).
51 castells de 8 pisos bàsics, tots descarregats ( 26 tresos i 25 quatres).
9 Torres de 8 amb folre, totes descarregades.
3 Cincs de vuit ( 2 carregats, 1 descarregat).
2 pilars de 6 carregats.
2 Tresos de nou amb folre, un carregat, i l'altre, el primer castell de 9 pisos descarregat per la nostre colla.
1 Quatre de nou amb folre, carregat, amb regust de descarregat. I a la primera.
Encara costa de creure, tot i veure-ho aquí escrit ... són unes dades que fan marejar. Una temporada per emmarcar. Una temporada de somni. Un somni, amb una ciereta final molt i molt gran. Una cirereta final en forma de 4d9 folrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada