dilluns, 30 d’octubre del 2017

Quan menys és més. Diada del Roser 2017 i valoració de la temporada dels Xicots de Vilafranca


Diada del Roser 2017:
Intent desmuntat del 4d9 amb folre (el primer cop que sonen gralles, i no el carreguem com a mínim)
7d8 descarregat (el segon de la colla. El primer al Roser)
2d8 amb folre descarregat (feia dos mesos i mig que no el portàvem a plaça)
4d8 descarregat (el 21 de la temporada, tots descarregats)

La Diada del Roser no ens ha donat el castell de 9 pisos que volíem tornar a portar a plaça, però ens ha permès acabar la temporada d'una forma molt digne i coherent, tornant a descarregar aquest gran castell, el 7d8, i la preuada torre de 8 amb folre, preciosa, volguda, torna a ser amb nosaltres. A vegades, com en aquesta ocasió, menys és més.

Un cop passa el Roser, és el moment de fer balanç de temporada pels Xicots, i enguany ha estat un any de grans assoliments, i de pèrdues.

Comencem pel més positiu. Diria que som la única, o de les poques colles que han estrenat 3 castells nous descarregats per primer cop en el seu historial, aquesta temporada 2017:  El 9d7, el 4d9 amb folre, i el 7d8.

El 9d7 l'hem portat a plaça enguany per primer cop, i l'hem descarregat amb gran solvència les dues vegades que ho hem fet, per Sant Jordi i per Fires de Maig. És un castell de cantera, de volum de pinya, dels que fan colla. Ens faltava aquest cromo, ja el tenim.

El 7d8 igual. L'hem portat enguany a plaça també per primer cop, i les dos vegades, dos descarregats. Per Festa Major i pel Roser. No és un castell fàcil, però és un castell més assequible que el 5d8, i tot i la seva viabilitat tècnica, és un castell que requereix posar-hi tot el seny, tot el cor i tota la força. És llarg, la rengla pateix, i tothom ha d'estar alerta en tot moment. Ens faltava aquest cromo, i també ja el tenim.

El gran assoliment del 2017 ha estat el 4d9 amb folre descarregat, sense cap mena de dubte. Veníem de finalitzar el 2016 carregant aquest 4d9 amb folre amb molta solvència, i el treball fet amb l'equip del Gabi va permetre consolidar la estructura, mantenir-la i millorar-la. Per la Festa Major de la Granada, aquell 8 de juliol, vam obrir plaça amb aquest "gamma extra xicoter". I el vam fer nostre, amb una serenor i contundència que va deixar "bocabadat" el món casteller. Per Festa Major ho vam tornar a repetir. I per la Diada del Roser el vam haver de deixar en desmuntat.

Per què gamma extra? perquè en aquest castell es pot veure la idiosincràsia de la nostre colla. Al 4d9 amb folre li hem posat quints moltes vegades a assaig, i hem provat peus i peus. Però mai, mai, li hem pogut posar els sisens a assaig. ( hi vaig pensar fa poc, quan un company d'una colla que ho fa sovint em preguntava per quantes vegades ho havíem fet). I li vaig dir: Només hem posat sisens en 3 ocasions: el primer cop que el vam carregar, i els altres dos que l'hem descarregat. Ara ja en son 4, amb l'intent desmuntat de l'altre dia. És el nostre gamma extra actual, i li tenim molta confiança. Tornarà al 2018, segur.

Ara anem per les pèrdues: 3d9f, 5d8,  i pilar de 6. Masses "renúncies" hem hagut de fer per poder consolidar el 4d9 amb folre. Però som una colla que actualment no es pot plantejar tota la gamma de la tripleta màgica. No hem pogut fer-ho.

I de les coses que han quedat en cartera: el 4d8 amb el pilar i poder tastar alguna vegada més les manilles. El 4 amb el pilar s'ha treballat molt, i la feina feta no es va veure reflectida en l'intent que vam fer a Tarragona. L'any vinent, si es segueix treballant el pilar, el podem tornar a plantejar. Arribarà.  Pel que fa les manilles, simplement ha passat, que el volum de gent dels primers mesos ha anat minvant, per diversos motius a analitzar. Les manilles son quelcom que, amb un volum de gent més elevat, ens podríem anar plantejant, si més no, per anar-les coneixent i tastant, mica a mica. allò que diuen, que es fa el camí, caminant.

El més important: Ens estem consolidant com a colla de 9. 3a. temporada consecutiva com a colla de 9 pisos. Portem ja un total de set castells de 9 pisos, i un total de sis 5d8:
- 3d9 amb folre ( 1d + 4c)
- 4d9 amb folre ( 2d + 1c)
- 5d8 ( 3d + 3c)

Tenim diversos reptes pel davant, molt difícils, que només assolirem si som capaços de créixer com a colla, en volum de gent. I seguir millorant en la gestió interna, per funcionar com a colla gran, i cuidar i mimar molt, als que hi són, i als nous que arriben. No és una obsessió, és una necessitat:
Si volem ajuntar dos castells de 9 en una mateixa Diada.
Si volem fer la tripleta màgica.
Si volem poder assajar estructures superiors.
Si volem seguir creixent i consolidar-nos.

Necessitem un proper trienni, 2018-2020 de consolidació absoluta com a colla de 9. Podem fer-ho. Ho hem demostrat. Som els Xicots. Som de Vilafranca. Som petits, sí, però som molt Grans.


Detall de la descarregada del 2on. 7d8 de la Colla. Diada del Roser 2017.


2d8 amb folre descarregat. 5è de la temporada. Diada del Roser 2017.

diumenge, 22 d’octubre del 2017

3 mesos de Castells, Xicots i País.


Fa més de 3 mesos que no actualitzo el blog ... força companys i companyes de la colla m’ho estan recordant darrerament, és normal.  Els hi agraeixo a tots ells, ja que són, en bona part, els culpables que hagi tornar a animar-me a escriure. Tenia diversos esborranys a mitges, ara he trobat el moment per ajuntar-los i reprendre el camí.

Mira que han passat coses en aquests 3 mesos, coses a nivell de colla, a nivell casteller, i també, és impossible no esmentar-ho, a nivell de País:



A Nivell de Colla

Les darreres setmanes de juliol i les primeres d’agost van ser agredolces. Vam deixar en carregats els únics 3 castells d’aquest 2017: Dos tresos de vuit, i una estranya torre de 7. La nota positiva va ser Martirs, on vam descarregar la darrera torre de 8 amb folre del que portem de temporada ( 4 versus les 8 que portàvem a dia d’avui l’any passat), i ho vam ajuntar amb els 3 i 4 de vuit, i una bona prova de 4d9 amb folre, que vam haver de deixar en peu desmuntat.

Festa Major, va ser un altre cosa. Assolíem una gran Diada el 29 d’agost, descarregant per segona vegada al nostre historial, i per primer cop a casa, el 4d9 folrat. I el vam acompanyar del primer 7d8 de la colla. Primer intent, i descarregat. Dels castells que hem assolit, superiors al 2d7, era el primer que descarregàvem a la primera. Molt bé Colla.

Setembre i octubre han estat dos mesos complexes. Amb dos castells de 9 descarregats, i alguns objectius que semblaven massa lluny, el volum de gent a assajos ha anat baixant, i els castells de 8 s’han pogut sovintejar menys del desitjat.

La gran aposta va ser pel primer intent de 4d8 amb l’agulla, que vam portar amb moltes ganes a la Diada dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona, a la bonica plaça del Pla de la Seu. Es va mostrar tendre. El farem segur, cal seguir-lo treballant i el podrem fer nostre, quan abans millor, però si no és enguany la feina feta no quedarà en sac trencat.

Ara ens manca la Diada del Roser, la tenim a tocar, i assolir de nou el castell de 9 ha de ser el nostre principal objectiu. Tenim un 4 que ens dona molta confiança, cal tornar a aprofitar-ho. 


A Nivell Casteller global

Destacar dues noves colles de 9, els Marrecs de Salt, que estan fent de nou, un any extraordinari, sovintejant el 5d8 i el 2d8f, i havent completat el primer castell de 9 del seu historial. Per altra banda els Castellers de Sant Cugat, grans també, amb un bonic 5d8, i un 3d9f que ja han assolit carregar, i que no trigarem en veure descarregat. Grans evolucions.

Les grans segueixen sumant, a banda dels que continuen dominant el fet casteller, Verds i Colla Vella,  destaquen per sobre de tot i tots, els primers 2d8 descarregats de la Joves de Valls i el primer 4d9 carregat de la Jove de Tarragona. Dos colles que estan creixent i treballant amb molt de seny, i que poden trucar a la porta del més alt, en molt poc temps. Tot es veurà.

També destacar uns grans Capgrossos de Mataró, que tornen a estar a un nivell de gamma extra total.

I com no els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, amb una clàssica de vuit, que en breu veurem superada, i amb un espadat de 7 pisos que és l’admiració de tot el fet casteller.

Seguits pes uns treballadors Moixigangers d’Igualada, Bordegassos de Vilanova i Sagals d’Osona, que estan dins el top20, i pujant i pujant de forma segura.



A Nivell de País

Fa uns mesos que els assajos, les diades, les nostres converses, els nostres sentiments, estan totalment enfocats al que està passant al nostre estimat País, no és per menys. Totes i tots els que vam defensar el dret a votar i decidir el passat 1 d’octubre, estem totalment convençuts a donar sentit al que va passar aquell dia. Una barreja d’il·lusió i angoixa que no ens va permetre disfrutar aquell dia històric, sobretot veient les conductes criminals de la policia nacional i la guàrdia civil, que van tractar el poble de Catalunya com a animals. #vergonya.

El que ara ens ve, a nivell de País, és el mateix que necessita la Colla per tirar endavant: estar més units que mai.

Quant més units, quant més compromís, quanta més convicció. Quant més de tots aquests elements tinguem, més opcions d’assolir l’objectiu.

No defallim Colla, No defallim País. Unió, Compromís, Convicció.

Ho podem aconseguir. Ho farem.


4d9 amb folre Descarregat. Festa Major Vilafranca, 29 d'agost. Foto:Tania Gallego

diumenge, 16 de juliol del 2017

Som uns clàssics.


Els Xicots de Vilafranca ja fa 35 anys que ens dediquem a això d’enlairar castells, de fet, vam ser la colla nº 13 en decidir-se a existir i ajudar a engrandir aquesta magnífica tradició.

Aquell 1982 els germans Fèlix i Lluís Hill, i en Joan Sol, com a líders destacats d’aquella agosarada iniciativa, en la que hi van creure un bon grapat de vilafranquins i vilafranquines, van posar les bases perquè a Vilafranca s’iniciés una nova etapa, la de la dualitat castellera.

Els Castellers de Vilafranca es van fundar l’any 1948, és a dir fa ja 69 anys.  Per tant, enguany ja fa més anys, exactament 35 que Vilafranca té dues colles castellers, que no pas els 34 en que els verds van tenir la capital del Penedès per ells sols.

És important remarcar aquest fet, ja que això significa que la “normalitat” castellera de Vilafranca és ja la existència, convivència, i rivalitat entre dues colles a la mateixa Vila. La pluralitat castellera de Vilafranca s’ha consolidat, i no sense grans esforços, esforços en dues direccions molt diferents. Per una banda els Vilafranquinistes que han lluitat sempre per mantenir el patriarcat verd a la Vila, fent i desfent perquè els vermells no avancessin més del compte. I per altra banda, tos els valents i valentes que en el transcurs d’aquests 35 anys han cregut en un moment o altre que el fet que Vilafranca tingués dues colles castelleres era possible.

I jo dic que no només és possible, sinó que és imprescindible. És imprescindible per garantir que la Vila, la de la Plaça més castellera, continuï per sempre essent un referent dins el món casteller.  M’explico. El fet que la colla degana de Vilafranca segueixi sent la primera del món casteller, tindrà un final, més tard o més d’hora. No és res que desitgi ni és que sigui un visionari, es tracta de parlar de normalitat. La normalitat de qualsevol activitats esportiva, o competitiva com és aquesta ( la competició entesa amb un mateix i a la vegada respecte als altres) diu que un grup pot assolir uns èxits de forma continuada i sostenible, però és molt difícil que no hi hagi alternatives al capdavant de l’activitat. Per fer un símil fàcil, uns anys el Barça és el primer, però sempre acaba passant que d’altres anys ho és el Madrid, o inclús algun “tercer” en discòrdia. Això en el món dels castells també ha passat, i passarà.
Per tant, a on vaig és a que en el moment en que això passi, la Vila ha de tenir altres factors de solidesa castellera, no només el missatge de "la millor". I un dels més importants, tal i com ara mateix tenen a Valls, Barcelona o Tarragona, és que hi hagi dues colles amb solera, dues colles fortes, dues colles que s'apretin la una a l’altra. La una fa que l’altra estigui més atenta. L’altra fa que la una no pugui relaxar-se.  És imprescindible doncs que Vilafranca segueixi sumant anys i anys a aquesta dualitat castellera, i que la mateixa sigui cada vegada amb més i més nivell.

Vilafranca ja fa tres anys que té dues colles que fan castells almenys castells de 9 pisos ( una els fa de 9 i l’altra els fa de 10 ). Això s’ha de cuidar. Això s’ha de mimar. El fet casteller de Vilafranca ha de mirar cap a Cal Noi Noi més que mai, ajudant en tot el que sigui possible a que aquest gran moment pel que estem passant els vermells, duri i duri, i no pari d’avançar.´
Vilafranca es mereix dues gran colles castelleres, i entre tots ho hem de mantenir.

Per altra banda, comentar que aquest cap de setmana hem fet de nou la clàssica de 8 pisos, aquest cop al barri del Raval, gràcies al convit fet pels Castellers de Barcelona. La clàssica de 8 va costar molt d’assolir pels Xicots. De fet l’any 2012, amb 30 anys de colla, només l’havíem pogut fer 3 vegades. Ara la passegem gairebé setmana rere setmana, amb total normalitat. Els castells de 8 pisos s’han convertit en la garantia i la base del que ha vingut i de tot el que ha de venir, més castells de 9 pisos dels Vermells. La clàssica ens fa encara més clàssics.

Us esperem a Cal Noi Noi per seguir fent realitat el somni.
Per despertar el més tard possible.





diumenge, 9 de juliol del 2017

L’altre castell total: Sobre el primer 4d9 amb folre descarregat pels Xicots de Vilafranca


Cada colla, en funció de les seves característiques, tant tècniques com socials, té un castell límit, un castell “total” per a ella. Pels Xicots de Vilafranca, històricament aquest castell havia estat el 3d8, una vegada carregat vam trigar més de 4 anys a aconseguir descarregar-lo, era la nostra bèstia negra. Posteriorment li vam agafar seguretat al pare dels castells, la confiança el va embolcallar, i així vam apostar per la estructura del 3 per fer el salt als castells de 9, i per obrir horitzons amb el magnífic 5d8.

Superat aquest límit, l’any passat sota el guiatge d’Aina Mallol, vam veure possible el 4d9 amb folre, un castell en el que s’hi integraven els 4 aspectes clau que qualsevol colla ha de superar per arribar a culminar el seu castell total: La canalla, el tronc, la pinya, i la confiança. Ahir a la Granada, aquests quatre factors es van arrenglerar, un al costat de l’altra i van fer possible l’assoliment d’aquest “pepinarro” vermell. M’explico una mica més.

-          La Canalla: Unes petites castelleres, que son àgils, ràpides, finetes, i que només fan que mostrar seguretat i confiança respecte el que estan fent. Ahir un dia més ho van tornar a repetir.  El valor portat a l’extrem.

-          El tronc: una combinació perfecte d’experiència i joventut, de força i tècnica.

-          La pinya i el folre: sacrifici, tranquil·litat, serenor, i el que és el més important per un repte així, i el que per mi fa que aquest aspecte sigui el que marca que aquest sigui un “castell total” per nosaltres, el volum, el nombre de camises necessari. Ahir havíem de ser més de 200 xicots i xicotes, i ho vam assolir. Mica a mica anem convertint-nos en la colla gran que ha d’acompanyar a la gran colla que ja som.

-          Confiança: l’aspecte psicològic que en Gabi Cot ha treballat tant aquestes darreres setmanes. Un castell així se l’ha de creure tothom, des de l’anxaneta fins el darrer membre de l’últim cordó. I ahir, això el Gabi ho va aconseguir, i a més, decidint obrir plaça amb aquest gran repte. Tota una demostració de confiança.

Per això el 4d9 amb folre sento que és actualment el nostre castell total, l’altre castell total, ja que combina a l’extrem aquestes 4 grans factors. I ha arribat un 8 de juliol, finalitzant tot just el primer tram de la temporada, avançant gairebé dos mesos la data en que havíem portat a plaça el primer castell de 9 cada temporada. Cal destacar la labor de la Esther Vicente, la presidenta, i el seu equip, que estan acompanyant aquests grans èxits des de la part social, gran feina “presi” !

Amb aquest gran “pepinarro” ens hem convertit en la 8a. colla que enguany fa l’aleta al 4d9 amb folre. Vuitena !

També amb aquest 4d9 amb folre, ens hem convertit en la 11a. colla que enlaira castells de 9 pisos enguany,  de les 14 que l’any passat hi van arribar, Nens del Vendrell, Castellers de la Vila de Gràcia i Xiquets de Reus hi arribaran properament, segur. També cal comptar amb Marrecs de Salt,  Castellers de Sant Cugat i Moixigangers d’Igualada com a colles que potencialment tenen els 9 pisos dins el seu recorregut proper.

Un altre dada espectacular: som de les poques colles que mantenen el rànquing d’efectivitat al 100%, havent descarregat tots i cadascun dels castells portats a plaça. Aquí us deixo el resum del webcasteller.cat :

2017
4de9f
1
2de8f
2
3de8
9
4de8
9
2de7
6
9de7
2
7de7
1
total
72
%
100.00 Descarregats


Voldria fer esment també a un fet important, és ja la 3a. temporada consecutiva com a colla de 9 pisos. Consolidar-nos als 9 pisos no està sent una tasca fàcil, sobretot per les limitacions del volum de castellers als assajos, que mica a mica van creixent, però ho estem aconseguint, i de quina manera! Amb esforç, dedicació, sacrifici i compromís tot és possible!

Ara bé, el que no pot acompanyar aquests grans èxits és la sensació que per la Vilafranca més “unionista” el fet que els Xicots es consolidin com a colla de 9 sigui un “perill” pel model casteller de la Festa Major, i en concret per la Diada de Sant Fèlix. Els Xicots hem demostrat ja durant aquest dos darrers anys el nostre nivell de maduresa i responsabilitat, renunciant a exercir el dret d’actuar per la més típica el dia gran, tot i poder-ho fer segons l’actual protocol.  Som prou llestos per a fer-ho.

Vilafranca necessita dues colles grans per a ser un referent al mateix nivell de ciutats com Valls, Barcelona o Tarragona. Entre totes i tots, polítics, associacions, entitats, i vilafranquins, penedesencs, entre totes i tots, repeteixo, hem d’ajudar a aquest objectiu tant difícil, consolidar els Xicots com una colla gran. Estem de camí. Només necessitem un camí pla, sense res que ens impedeixi avançar, només demanem això, un camí obert, amb llum, que ens permeti veure un horitzó que ens faci somiar. Un camí, com a mínim, sense entrebancs.

Un darrer apunt al primer 4 de 9 amb folre descarregat. Comentant amb els companys de Sant Cugat ens van fer adonar que l’any 1999 els gausacs van veure com descarregàvem el primer 4d8 de la nostra història, al seu costat, a casa seva. Ahir a la Granada vam descarregar també el primer 4d9 amb folre de la nostra història, i també al seu costat. Casualitats que no s’obliden.

Un gran agraïment als Castellers de Sant Cugat i a la Colla Joves dels Xiquets de Valls la seva col·laboració a la soca d’aquest somni fet realitat. Sense ells no hagués estat tampoc possible. També als amics de Castelldefels, Gavarres i Bous que ens hi vau acompanyar. Gràcies colles.

1er. 4d9F descarregat Xicots de Vilafranca. Fotografia: Marta Mas

dimecres, 26 d’abril del 2017

La Clàssica de 8 ample


En Jordi Armilla, a la versió digital de la revista castells, avui 26 d’abril, anomenava a aquest conjunt de tres castells: 3d8, 4d8, 9d7, com la “clàssica de 8 ample” o la “bàsica de 8”.
M’agrada més el concepte d' “ample” perquè descriu molt bé la diferència entre fer una “clàssica de 8” i fer la “clàssica de 8 ample”, ja que el volum de pinya, castellers de tronc i canalla, que requereix un 2d7 respecte un 9d7 és molt diferent. Molt.
Aquest diumenge, per Sant Jordi, els Xicots vam portar a plaça el 9d7. Era la primera vegada en els nostres, gairebé, 35 anys d'història.
Abans però, i no pot quedar en un segon terme, va arribar el primer 3d8 de la temporada. Extraordinari. No per l'execució, que va ser treballada, i tancat per la part alta, sinó que, extraordinari, per la forma en que ha arribat. M'explico. Respecte el 3d8 de la temporada passada tenia més de cinc canvis. Els més destacats a segons, amb dues estrenes, però en modificacions gairebé a tots els pisos. Té un gran mèrit haver-lo pogut portar a la segona diada de la temporada.
I després vam descarregar el segon carro gros de l'any: dues actuacions, dos carros grossos. I aquest sí, el vam descarregar amb gran fermesa i seguretat. Quin plaer de castell de vuit.
I el 9d7, què hem de dir d'aquest castell que enguany han alçat ja fins a 6 colles? Nosaltres el vam fer " a la vilafranquina" diuen, amb un sol enxaneta vaja. És un castell complet, ja que requereix les tres parts que una colla ha de tenir controlades per fer una gran temporada. Anem a repassar aquestes parts, i amb nombre de castellers necessaris:
Pinya ( dos cordons bàsics): 9 baixos, 9 contraforts, 18 crosses, 9 primeres mans 9 segones mans, 3 agulles, 18 laterals, 18 segons laterals, 6 vents, 6 segons vents ... i la resta de la pinya ... Subtotal = 105
- Tronc:  9 castellers i castelleres de baixos fins a quarts, 4 pisos. Subtotal = 36
- Canalla: 6 dosos, 3 aixecadors, 1 enxaneta. Subtotal = 10
 Total = 151 persones.
És un castell complet. El cap de pinyes va dir-nos, va anem a fer "la bèstia". Per muntar la pinya efectivament ho va haver de donar tot.
Imprescindible cal dir va ser l'ajut a pinyes dels Minyons de l'Arboç, els Castellers de Castelldefels i la Colla Jove de Barcelona. Destacar el 3d7 amb l'agulla dels grocs, impressionant que l'hagin portat a plaça a aquestes alçades de la temporada. Enhorabona.
El mes de maig és apunt de començar, i ens hi esperen unes Fires que prometen, castells de 8, i qui sap, si potser ja el primer folre. Els assajos diran. De moment, seguim disfrutan com ho hem fet aquests darrers anys.
Quin gran inici Gabi! A seguir així.
Salut i Castells.
Primer 9d7 descarregat. 23 d'abril Diada de Sant Jordi. Vilafranca. Foto: Tania Gallego.


dilluns, 3 d’abril del 2017

Manilles vermelles vilafranquines

Les diades d’inici de temporada cada any prenen més interès pel fet de poder copsar d’una forma clara i transparent el nivell de sortida i intensitat amb el que les colles es plantegen l’any casteller.
Hi ha molts factors que poden marcar les primeres diades de la temporada, com ara, si és any de concurs, si la colla ha tingut baixes de castellers o castelleres de tronc “titulars”, si han quedat deures pendents de l’any anterior, si la canalla t’ha fet l’estirada i estàs fabricant noves aixecadores i anxanetes, o per exemple, si el volum de gent als assajos ha estat elevat. Totes aquestes casuístiques poden condicionar i que l’inici de temporada sigui un o sigui un altre.

Enguany els Xicots ens estem enfrontant a alguns d’aquests condicionants castellers, però la forma en la que el nou Cap de Colla les ha encarat està sent, fins al moment, força encertada. Bé, potser amb això de “força” em quedo una mica curt, però vaja, que hem començat prou bé. Bé, és cert, ha estat el millor inici de temporada dels nostres 35 anys d’història, potser hem començat més que bé.
Primera actuació de l’any, primera ronda, i carro gros. Estrenant baixos, dosos, i alguna altre novetat en les posicions de tronc, i també, amb forces estrenes a la pinya. Simplement excepcional.  Començar l’any amb un castell de vuit pisos, és tota una declaració d’intencions.

I per si no fos poc, en segona ronda, el castell de vidre, la torre de set. Completada amb seguretat, i amb diversos canvis respecte l’any anterior, a segons, terços, els més visibles. Un castell de qualitat, que si arriba tant aviat, sempre és  bo de cara a plantejar-se la torre folrada matinera.
I per acabar, el castell amb agulla, senyal inequívoca que enguany hem de seguir apostant pel pilar gran, que sabem que ens pot obrir les portes a molts grans castells. Ganes de tornar-lo a veure.
No vull oblidar un fet molt meritori. Aquest primer castell de vuit de la temporada també ha aconseguit que els Xicots signem una nova efemèride: és la 20a. Temporada consecutiva en que la colla vermella de Vilafranca enlairem castells de vuit pisos. Des de aquell primer 4d8 carregat el 29 d’agost de 1998, no hem baixat mai dels vuit pisos.  Cal remarcar-ho.

I per si tot això no fos prou, cal destacar també els assajos del mes de març, que han estat d’alta intensitat, i de molt bon treball. A  més, aquest passat 31 de març, la tècnica es va plantejar “emmanillar” Cal Noi-Noi, i ho va aconseguir. Vam fer la segona proba a la nostra història de manilles en un assaig, i aquest cop li vam posar fins i tot, quarts. Es va deixar clar que es tractava d’una proba per anar a passar-s’ho bé,  però a la vegada, i com aquell qui no vol, anem prenent  nota de les sensacions, les mides, les coses que van bé, i les que cal anar arreglant, per tal que això de les manilles pugui ser quelcom que puguem anar tastant i experimentant més sovint. A la vegada el volum de gent que va permetre fer aquesta gran proba, també va permetre posar el tres de nou amb folre fins a quints, així com muntar unes bones pinyes de quatre i tres de vuit. Queda molt clar, és el camí a seguir.

Estem a 3 d’abril i ja som dotze les colles que han aixecat castell de vuit pisos, i una ja ha fet fins i tot el tres de nou folrat. Velocitat endimoniada, velocitat de gamma extra. Velocitat que ens indica una temporada, de nou, que serà de somni.



PS. Han estat uns mesos de pausa en el blog, com molts sabeu, degut a que estem centrats en la publicació del llibre “35 converses castelleres amb un xicot de Vilafranca”. Esteu tots i totes convidades el proper dimarts, 18 d’abril, a les 20h. A Cal Noi Noi a la presentació d’aquest il·lusionant llibre. Més informació també a la web de Verkami , on justament avui finalitza el projecte de crowfunding que ens ha permés recaptar els més de 1.500 euros que ens havíem plantejat.
Gràcies !.