divendres, 7 de setembre del 2018

20è aniversari del primer 4d8 dels Xicots de Vilafranca.

Aquesta Festa Major, ha fet 20 anys del primer castell de 8 vermell vilafranquí, i els Administradors de la Festa Major de Vilafranca ens van guardar un lloc al programa per a poder-ho recordar, cosa que agraeixo personalment, per la gran importància que té aquesta efemèride per la Vila, i en concret per la nostra colla.

Per tots aquells que no teniu el programa, i també pels que el teniu, us reprodueixo a continuació el petit text que he tingut el privilegi de poder fer per a celebrar aquesta data tant especial. Dic també pels que el teniu, perquè aquesta versió és una mica més llarga que la que es va publicar ( per les lògiques limitacions d'espai ).

Per celebrar-ho, el dissabte 25 d'agost vam fer també un acte molt bonic, on es va convidar als membres del tronc d'aquell primer castell de 8 per fer una tertúlia amb ells. Va ser emocionant escoltar les paraules de l'anxaneta, la Cris, com recordava aquell castell, i també d'una de les dosos, la Dori, que va posar en valor també el salt dels 6 als 7 pisos, que vam fer al 1992, amb castells que es lluitaven com si fossin de gamma extra. Llegendes vives com en Vicenç Marcianes, i altres castellers d'aquell mític primer castell de 8, com l'expresident de la colla Raimon Rovira, o el llavors cap de pinyes, Jordi Raventós, i també dos dels baixos, Enric Pagès i Fredi Sánchez, van ser presents a l'acte, que va moderar amb un bon saber fer, en Carles Adell.  També ens hi vam afegir d'altres membres de la pinya, crosses, primeres mans, primers vents, laterals, ... recordant aquell gran moment.
Aquí va el text. Per molts anys Xicots, per molts anys Vilafranca!!!

" Aquell 29 d’agost de 1998 va ser molt especial per als castellers de la camisa vermella vilafranquina.

Ens vam llevar com a castellers de 7 pisos i vam anar a dormir com a castellers de 8, havent carregat el primer carro gros, un bonic 4 de 8. I d’aquell somni, encara no ens n’hem despertat:  des d’aquella festa major, un any rere l’altre, superant obstacles, assajant incansablement, demostrant molt de compromís i voluntat de créixer, cap temporada, cap, hem deixat de fer els castells de 8 pisos.

A vegades correm el risc d’oblidar el valor i el mèrit de cada castell. Per això és interessant de tant en tant fer memòria i recordar com hem arribat fins al punt actual del nostre camí. Per als Xicots de Vilafranca, aquell  4 de 8 no va ser fàcil d’assolir. El primer intent, per Sant Fèlix de 1988, no va reeixir, però tot el món casteller va veure uns Xicots lluitadors, que carregaven la primera torre de 7 de la seva història a la “diada de les diades”.

No va ser fins nou anys després, el 1997, que hi vam tornar. A la diada de la colla, en vam fer dos intents desmuntats, els primers que provava una renovada colla. I ja a l’any següent, per la Festa Major, per la més típica, va arribar el primer 4 de 8! Llàstima que va quedar en carregat, per la mala sort que vam tenir a la sortida de la canalleta, que es va despenjar, amb una caiguda molt dolorosa.

Teníem, també llavors, un pom de dalt de pel·lícula, que va creure en el castell des del primer dia: l’anxaneta, la Cristina Sacramento; la cassoleta, Tania Marcianes, de gran saga castellera, i les dosos, Dori Vázquez  i Ariadna Martí, aquesta última ens va deixar ja fa massa temps, una petita Ariadna amb un gran cor vermell de color i sentiment. D’aquell primer 4 de 8 també ens va deixar l’estimat Lluís Barrera, que el va parar a quints, aquell valent petitó, que els anys 2007 i 2008 va liderar la colla. Un gran Xicot de cap a peus.

El següent cop que el vam portar a plaça, al juny de 1999 a Sant Cugat del Vallès, el vam descarregar, i des d’aquell any no hem deixat de fer-ho, mai.

Superada la quimera dels 8 pisos, l’any 2015 ens vam atrevir a perseguir-la amb un pis més, i ens en vam sortir. Vilafranca va assolir ser una de les poques poblacions on hi ha més d’una colla castellera que planta castells de 9. Actualment, Valls, Barcelona i Tarragona. Dia a dia, assaig a assaig, seguim fent de Vilafranca una vila més castellera encara. Enguany, per la Festa Major, celebrarem que després d’aquell primer 4 de 8, fa 20 anys, hem consolidat a Vilafranca una alternativa castellera de veritat. "

pd. Gràcies Merçè Grau per la correcció i assessorament gramatical en el text ;-)

Alguns dels membres de la colla del primer 4d8 carregat ara fa 20 anys. Foto Pep Fari 25/08/2018



diumenge, 2 de setembre del 2018

Festa Major sense alquímia.


La Festa Major no ha pogut tenir castell de 9 pisos vermell vilafranquí. Així ha estat, després de 3 Festes Majors consecutives amb 3d9 amb folre carregat al 2015 ( el primer ), 3d9 amb folre descarregat al 2016 ( el primer ), i 4d9 amb folre descarregat al 2017 ( el segon ), enguany ens hem quedat amb dos intents desmuntats de 3d9 amb folre, i finalment, en tercera ronda, amb un intent de 3d9 folrat, que ha quedat massa lluny. 
La veritat és que la estadística de la colla amb el 3 de 9 amb folre no és encara molt bona, i està clar que li hem de prendre la mida encara a aquest gran castell. De les 9 vegades que li hem fet sonar les gralles, en tant sols 1 ocasió l’hem descarregat, i en 3 més l’hem assolit carregar. És a dir, un 44% d’efectivitat amb aleta. De la resta d’intents, un 44% han fet llenya (4), i un 12 % han estat intents desmuntats (1).

El 3d9 amb folre és un castell que necessitem treballar amb més intensitat als assajos, per tal de desxifrar els secrets entre l’encaix baixos-segons-terços. En l’encaix d’aquest nucli, és on rau la clau del nostre castell “sostre”. I per dominar-lo i tornar-lo a descarregar, l’hem de treballar a consciència. Sabem que tenim un bon tronc, enguany portem descarregats vuit 3d8, amb un 100% d’efectivitat ( a banda, 3 intents desmuntats ), però està clar que li hem recuperat la confiança a nivell dels 8 pisos. Per fer el salt de nou als 9, tenim tot aquest mes de setembre, per treballar aquest nucli, i trobar la millor fórmula per fer del pis de segons,  juntament a baixos i terços, la roca que necessitem.

També tenim els deures pendents del 2d8 amb folre, castell que enguany encara no hem pogut portar a plaça, i que per anar bregant folres necessitem retrobar i tornar-lo a fer nostre. Aquest setembre també ha de servir per seguir-lo perseguint.
Molts deures encara, però la base dels castells de 8 la tenim de nou ben treballada, això és el més important, tenir de nou la clàssica de vuit, dins la normalitat de les actuacions de la colla.

Per consolidar-nos com a colla gran, però, no només hem de pensar en els 9 pisos, sinó que hem de pensar en sumar, sumar i sumar, en aconseguir que totes i tots, treballem en la mateixa direcció, i ens ajudem i ens escoltem, i no deixem de tenir com a referència els Valors que vam marcar i definir a principi de temporada. De tots ells, en desxtacaria aquests 3, que crec que hem de tenir molt presents en aquest tram final: positivitat, treball en equip i sentiment de pertinença.

Positivitat: Som positius i alegres i ho transmetem en les nostres relacions.

Treball en equip: Treballem conjuntament per assolir l’èxit. L’interès col·lectiu preval per sobre de l’interès individual.

Sentiment de pertinença: Portem amb orgull la camisa vermella vilafranquina i la dignifiquem donant la nostra millor imatge.

Ha estat finalment una Festa Major sense alquímia, m’explico: L’alquímia era una doctrina, que pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què encara no existien les disciplines empíriques de la química i de la física. Un dels objectius principals era la recerca de la pedra filosofal, que hauria de permetre transformar qualsevol metall en or.
La semblança entre els Xicots i la alquímia, la vam estar comentant amb dos companys de Colla l’Alberto i el Joanjo, a la Diada de Festa Major, de Sitges, prèvia a la nostra Festa Major.

La idea era que els Xicots som una mena d’alquimistes castellers, que som capaços de transformar allò que fem amb poqueta gent als assajos, en grans construccions a plaça, d’una forma sorprenent.  Hi vaig estar totalment d’acord!

Veníem d’uns anys de festes majors amb alquimia Xicotera, però enguany no hem trobat la fórmula per convertir en or, els metalls treballats als assajos.

Això no vol dir que no trobem la fórmula properament, sabem fer-ho, i com tots sabem només hi ha un secret: Picar més i més pedra als assajos, assaig rere assaig.

Alquimistes castellers.

Som-hi colla.


 29 d'agost de 2018. 3d8 descarregat ( després de l'intent de 3d9f ).



Pd. Des d’aquí felicitar a la Vella de Valls per fer la millor actuació de la diada de Sant Fèlix, amb 4 gammes extres de traca i mocador. A la Joves de Valls pel domini sobre el 2d8. Als Verds per tornar a completar el castell de 10, i carregar el 2d8. I als Minyons de Terrassa per  provar el 2d8 a Vilafranca. I a la Jove de Tarragona, pel primer 4d9 amb l’agulla descarregat, aquest, al Catllar...