Text de Jordi Raventós, que es va publicar a la revista castells vermells de l'any 2007. Li he demanat que m'el deixi publicar, ja que també parla del Compromís...
“COMPROMÍS”
Aquest escrit el faig després de la Diada del Roser en plena eufòria xicotera. No tenia pensat fer-lo, però després de l’èxit assolit no puc evitar escriure aquestes línies. Quina setmana hem viscut! Dimecres a assaig pilar de 5 net descarregat i pilar de 6 descarregat, i diumenge la tripleta de vuit i pilar de 6 carregat!
Molts pensareu que millor impossible, i és per això que m’he decidit a escriure aquestes ratlles ja que no hi estic d’acord, jo crec que era possible fer-ho millor.
Per la Diada vam demostrar caràcter i mentalitat per defensar els castells. La torre va anar molt bé amb alguna sotragada a la baixada, però tant el tres com sobretot el quatre de vuit els vam fer acostant-nos perillosament a la frontera que separa l’èxit del fracàs. I el motiu més important que trobo per explicar que aquests castells anessin al límit és la manca d’assaig. Durant aquest any l’assistència a assaig i a moltes de les actuacions ha estat molt per sota dels últims anys, tant pel que fa a la gent de tronc com pel que fa a la gent de la pinya. No s’han pogut assajar unes alineacions de troncs iguales durant tres assaigs seguits ja que sempre faltava algú, i també per manca de gent no s’han pogut fer les proves de pinyes indispensables per presentar-nos a plaça amb els peus dels castells suficientment treballats. En moltes actuacions no s’ha fet el 5d7 per falta d’efectius i això és preocupant.
I tot i aquests entrebancs hem aconseguit fer la millor actuació de la nostra història. Imagineu tot el que hauríem aconseguit si l’assistència hagués estat més alta durant tot l’any i s’haguessin assajat més els troncs i les pinyes. Per una banda segur que els castells els hauríem clavat (estic parlant del tres i els quatre de vuit) i els hauríem fet en moltes més places, i per altra banda segurament ara estaríem parlant també del cinc de vuit i/o del tres de nou amb folre.
Crec que als Xicots aquest any ens ha faltat compromís. Compromís amb la Colla , compromís a assistir a assaig i a les actuacions.
Els castells de 8 pisos no són fàcils d’aconseguir, necessiten dedicació i constància. La gent de tronc són la punta de llança dels castells i també els que surten a la foto, pel que haurien de correspondre a aquest privilegi agafant el compromís d’anar a tots els assaigs tant de divendres com dimecres, i per descomptat a totes les actuacions, siguin del nivell que siguin. La gent de pinya són la base dels castells, i tot i no sortir a la foto, tots els que hi hem estat coneixem el sentiment de satisfacció que t’envaeix després de descarregar un castell, i ja no diguem quan és un dels nostres castells màxims. Per tant, també necessitem el compromís de la gent de la pinya pel tal de poder fer els peus necessaris a assaig per anar a plaça amb garanties d’èxit.
No voldria que ningú pensés que no estic content després d’aconseguir la nostra millor actuació, però crec que tampoc seria bo si només ens quedéssim cofois amb el que hem fet i no intentéssim millorar-ho. Descansem aquest hivern amb el bon regust d’aquesta última actuació que és un magnífic final per al nostre 25è aniversari i agafem forces per encarar la temporada que ve amb més “COMPROMÍS” per part de tots.
Jordi
