Carta oberta als membres de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca

Soc membre dels Xicots….des de fa  gairebé 25 anys. La nostra colla va ser creada a partir d’una escissió de la colla degana de la vila…. I arribar fins on som  ara, 34 anys després de la fundació, ha estat un treball “titànic”. Consolidar-nos com colla castellera en aquesta Vila, on els Castellers de Vilafranca tenen una fortalesa social tant gran, no ha estat fàcil. De fet, avui en dia, i tot haver-nos convertit en colla de 9 pisos, aquesta lluita segueix dia a dia, no podem afluixar ni un moment, i la sensació és que som una colla petita, fràgil, però per sort, formada per grans castelleres i castellers, que s’estimen el fet casteller, la seva colla per sobre de tot, i gaudeixen del sentit de fer castells en una colla diferent.

La creació de la vostra colla, la Jove Xiquets de Vilafranca, va tenir certa similitud amb la nostra,  vau ser una escissió … en aquest cas… una escissió de la escissió … però l’objectiu no va ser el que van plantejar els xicots en el seu moment, ser alternativa castellera a la vila, sinó que el dels vostres fundadors va ser un objectiu més retorçat …. Els vostres fundadors deien que els Xicots no serien colla gran, i la Jove havia de ser l’alternativa real perquè la Vila tingués 2 colles grans ( i tot i que no ho van dir,  de pas , un objectiu secundari també era que si ens feien desaparèixer millor….). Aquell primer objectiu ja no té sentit:  Hem demostrat que la colla vermella  vilafranquina és una alternativa castellera real i consolidada.  

Amb la davallada “tècnica” que comenteu dels vostres dos darrers anys heu re-enfocat aquest objectiu inicial, i vau parlar de ser “la alternativa no competitiva” per fer castells  a Vilafranca. Què volia dir això? No se sap, un misteri.  Ara no  podeu assolir ni castells de sis pisos,  esteu en un moment difícil, i dieu que feu un pas al costat,  però no enteneu el perquè l’heu de fer?  No són qüestions “tècniques” com indiqueu a la vostre nota de premsa, simplement, el que us passa és el que el vostre objectiu final, la vostra “missió” ha desaparegut, no teniu una raó per ser-hi, simplement. Vilafranca, sota la meva humil opinió, i que quedi clar, és la meva opinió personal, Vilafranca no té espai per a tres colles castelleres. Potser m’equivoco, el temps dirà.  És aquesta la raó de la vostra situació social i tècnica.  La única raó d’existir de la Jove, actualment  és la tossuderia, ofuscació, i egolatria, d’uns fundadors que van passar-se de la ratlla.

Vilafranca ja va tenir una tercera colla, entre els anys 1984-1985 La Colla Jove dels Castellers de Vilafranca, que va assolir castells de set i mig, de forma també meritòria, però que no va poder trobar un “sentit” de ser.

Ara bé, cal valorar també les coses positives que la Jove Xiquets ha aportat fins al moment, que definiria ens tres bàsicament:

1.       Vau impulsar encara més la lluita de la nostra colla per superar-se i sobreviure. La sortida dels vostres fundadors va ser molt dura, però ens en vam ensortir.

2.       Vau convertir-vos en la colla “petita” … sempre una situació difícil a la Vila, i vau passar a ser el focus d’atenció, traient de nosaltres una “pressió” que només teníem en solitari fins la vostra existència.

3.       El més important que heu fet, generar més afició pels castells en persones que a través de la experiència de formar part del vostre projecte, han començat a fer castells, i ara mateix, estimen aquesta afició, i volen seguir aprenent, i disfrutant practicant aquesta meravellosa tradició.

Ara mateix, per aquests nous castellers i castelleres, és per l’únic que hi trobo sentit en la vostra trajectòria, de veritat, espero que seguiu fent castells, no sé si ho podreu seguir fent per molt de temps amb la vostra colla actual, ara bé, estigueu segurs que les pinyes del món casteller estan obertes a gent amb ganes de castells, i compartir esforços i alegries,  sempre.

Ara, també hem de parlar de les coses dolentes … els castells són patrimoni immaterial de la humanitat, I això s’ha aconseguit mantenint la tradició intacta, amb mètode, tenacitat, assajos, treball. No tot s’hi val. Si no es pot sortir a plaça a fer castells amb uns mínims, no s’ha de sortir. Una colla castellera no pot plantejar-se de forma conscient, anar a fer una actuació amb un dosos de més de 40 anys, o fer castells sense anxaneta, amb un “acoanxaneta”. Això què és ¿? Si us plau, dignitat, el món casteller no es mereix aquestes coses.

Em sap greu la vostra situació, en moltes ocasions m’he vist reflexat en moments de la meva pròpia trajectòria castellera dins els Xicots, dificultats per créixer, poc suport social, poc suport institucional, poca pinya, fets que hem hagut de saber gestionar també durant molt de temps. No és gens fàcil.

Entenc que els que hi sou des de el principi, i no havíeu fet castells encara, us sentiu vostre la colla, el projecte, la idea, ... però reviseu el per què, reviseu-ho en profunditat.

Fins a dia d’avui i des de el vostre naixement, jo i altres xicots que ens sentíem ferits i molestos per les formes en que els vostres fundadors van actuar, vam decidir fer un acte de “ignorància” i no parlar ni a favor ni en contra de la vostra colla, us hem anat seguint en silenci, i amb el respecte que es mereixia l’aventura, per dir-ho fi,  de crear una tercer colla a la Vila, i atenció, aconseguir-ho. Fins a fer els castells que heu arribat a fer. Però ara és també moment de preguntar-se, a Vilafranca hi poden haver 3 colles castelleres? Solament Barcelona i Tarragona tenen més de 2 colles castellers, grans ciutats. 

Penso que la realitat és tossuda, i al final, sempre, tot, acaba encaixant. 

No sé si havia de fer aquesta carta oberta, però crec,  perdoneu, que  algú ho havia de dir.  Aquesta carta oberta és simplement la expressió d’uns pensaments i opinions molt personals, que espero no hagin molestat a ningú, i sobretot, s’entenguin com una reflexió compartida amb els castellers i castelleres de la Jove Xiquets de Vilafranca.

Sort, Salut i castells

(Força, Equilibri, Valor i SENY)

Un Xicot de Vilafranca