Pel Ramon de l'Arboç

Costa pensar que aquesta activitat tant nostra, enlairar CASTELLS, on hi trobes companyerisme, amistat, esforç, coratge, solidaritat, i sobretot, sobretot una pila d'emocions positives, pugui convertir-se, encara que sigui excepcionalment, en un fet trist, desolador, esgarrifós, i que generi ràbia i pena. Per desgràcia avui ha passat. El Ramon de l'Arboç ha mort, i ha mort, fent castells.

No havia de ser, però ha sigut.

A més ha passat quan estava fent un dels gestos més CASTELLERS i més solidaris, fent pinya a una altra colla. Estava ajudant als Castellers d'Esplugues a assolir un dels seus reptes, els estava donant suport. Estava fent un gest preciós, i la mala sort ha fet que el Ramon patís aquest accident.

No havia de ser, però ha sigut.

Minyons de l'Arboç, endavant, seguiu enlairant els vostres castells pel Ramon, està i estarà sempre orgullós de vosaltres.

Des d'aquí vull fer pinya amb el Ramon allà on sigui, et donarem pit amb força. I també donar una forta abraçada a la seva família, a tota la Colla dels Minyons de l'Arboç, als seus amics, i als Castellers d'Esplugues, tots ells estan passant per un moment molt difícil.

Seguim fent pinya, seguim ajudant-nos els uns als altres, sempre. Seguim endavant CASTELLERS.  Pel Ramon de l'Arboç.

Ramon Rovira

(17/09/2011: He modificat el missatge inicial en línea al comunicat publicat pels Minyons de l'Arboç posteriorment al de la CCCC)