Voldria tornar a veure aquell comiat...

Amb aquesta frase, que poso com a títol d'aquest missatge, acabava l'obra de teatre que aquest dissabte vaig anar a veure al Teatre Borràs, a Barcelona, "Madame Melville" (Amb Clara Segura, Carlos Cuevas i Montse Vellvehí. Dirigit per: Àngel Llàcer)


I això què té a veure amb els castells ? Doncs d'entrada no gaire, no, ....però és simplement la metàfora de l'anyorança, del voler tornar a VIURE i VEURE un moment especial en la teva vida, del desig, de la passió....i els castells de tot això SÍ que en tenen, i molt.

Voldria tornar a veure/viure ...
- Un Assaig ple de gent, ple.
- L'Alegria per assolir els objectius marcats
- El Castell de 8 descarregat amb solvència
- La Torre de 7, com vaixell insígnia de la colla
- Aquells folres als assajos
- Les proves de castells encara no assolits (5d8, 4d8A, 3d9F, P6descarregat ...)

I l'anyorança dels més antics, és la Força dels castellers més novells de la colla, que encara no han viscut tot això i es mereixen viure-ho, com més aviat millor.

Crec que estem treballant molt per aconseguir-ho, que mica a mica anem fent passos per tornar al camí dels grans castells, la feina que fem als assajos, a les actuacions, les activitats on participem, .... tot això, segur que ens hi portarà. Segur, ho crec. 

( Els dos protagonistes de l'obra...)

Com diu la pissarra de Cal Noi-Noi...

" Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut... "