Soc membre dels Xicots….des
de fa gairebé 25 anys. La nostra colla
va ser creada a partir d’una escissió de la colla degana de la vila…. I arribar
fins on som ara, 34 anys després de la
fundació, ha estat un treball “titànic”. Consolidar-nos com colla
castellera en aquesta Vila, on els Castellers de Vilafranca tenen una fortalesa
social tant gran, no ha estat fàcil. De fet, avui en dia, i tot haver-nos convertit
en colla de 9 pisos, aquesta lluita segueix dia a dia, no podem afluixar ni un moment,
i la sensació és que som una colla petita, fràgil, però per sort, formada per
grans castelleres i castellers, que s’estimen el fet casteller, la seva colla
per sobre de tot, i gaudeixen del sentit de fer castells en una colla diferent.
La creació de la vostra
colla, la Jove Xiquets de Vilafranca, va tenir certa similitud amb la nostra, vau ser una escissió … en aquest cas… una escissió
de la escissió … però l’objectiu no va ser el que van plantejar els xicots en
el seu moment, ser alternativa castellera a la vila, sinó que el dels vostres
fundadors va ser un objectiu més retorçat …. Els vostres fundadors deien que
els Xicots no serien colla gran, i la Jove havia de ser l’alternativa real perquè
la Vila tingués 2 colles grans ( i tot i que no ho van dir, de pas , un objectiu secundari també era que
si ens feien desaparèixer millor….). Aquell primer objectiu ja no té sentit: Hem demostrat que la colla vermella vilafranquina és una alternativa castellera
real i consolidada.
Amb la davallada “tècnica”
que comenteu dels vostres dos darrers anys heu re-enfocat aquest objectiu
inicial, i vau parlar de ser “la alternativa no competitiva” per fer
castells a Vilafranca. Què volia dir
això? No se sap, un misteri. Ara no podeu assolir ni castells de sis pisos, esteu en un moment difícil, i dieu que feu un
pas al costat, però no enteneu el perquè
l’heu de fer? No són qüestions
“tècniques” com indiqueu a la vostre nota de premsa, simplement, el que us
passa és el que el vostre objectiu final, la vostra “missió” ha desaparegut, no
teniu una raó per ser-hi, simplement. Vilafranca, sota la meva humil opinió, i
que quedi clar, és la meva opinió personal, Vilafranca no té espai per a tres
colles castelleres. Potser m’equivoco, el temps dirà. És aquesta la raó de la vostra situació
social i tècnica. La única raó d’existir
de la Jove, actualment és la tossuderia,
ofuscació, i egolatria, d’uns fundadors que van passar-se de la ratlla.
Vilafranca ja va tenir una
tercera colla, entre els anys 1984-1985 La Colla Jove dels Castellers de
Vilafranca, que va assolir castells de set i mig, de forma també meritòria,
però que no va poder trobar un “sentit” de ser.
Ara bé, cal valorar també
les coses positives que la Jove Xiquets ha aportat fins al moment, que definiria
ens tres bàsicament:
1.
Vau impulsar
encara més la lluita de la nostra colla per superar-se i sobreviure. La sortida
dels vostres fundadors va ser molt dura, però ens en vam ensortir.
2.
Vau
convertir-vos en la colla “petita” … sempre una situació difícil a la Vila, i
vau passar a ser el focus d’atenció, traient de nosaltres una “pressió” que
només teníem en solitari fins la vostra existència.
3.
El més
important que heu fet, generar més afició pels castells en persones que a
través de la experiència de formar part del vostre projecte, han començat a fer
castells, i ara mateix, estimen aquesta afició, i volen seguir aprenent, i disfrutant
practicant aquesta meravellosa tradició.
Ara mateix, per aquests
nous castellers i castelleres, és per l’únic que hi trobo sentit en la vostra trajectòria,
de veritat, espero que seguiu fent castells, no sé si ho podreu seguir fent per
molt de temps amb la vostra colla actual, ara bé, estigueu segurs que les
pinyes del món casteller estan obertes a gent amb ganes de castells, i compartir
esforços i alegries, sempre.
Ara, també hem de parlar
de les coses dolentes … els castells són patrimoni immaterial de la humanitat, I
això s’ha aconseguit mantenint la tradició intacta, amb mètode, tenacitat,
assajos, treball. No tot s’hi val. Si no es pot sortir a plaça a fer castells
amb uns mínims, no s’ha de sortir. Una colla castellera no pot plantejar-se de
forma conscient, anar a fer una actuació amb un dosos de més de 40 anys, o fer
castells sense anxaneta, amb un “acoanxaneta”. Això què és ¿? Si us plau,
dignitat, el món casteller no es mereix aquestes coses.
Em sap greu la vostra
situació, en moltes ocasions m’he vist reflexat en moments de la meva pròpia trajectòria
castellera dins els Xicots, dificultats per créixer, poc suport social, poc
suport institucional, poca pinya, fets que hem hagut de saber gestionar també
durant molt de temps. No és gens fàcil.
Entenc que els que hi sou
des de el principi, i no havíeu fet castells encara, us sentiu vostre la colla,
el projecte, la idea, ... però reviseu el per què, reviseu-ho en profunditat.
Fins a dia d’avui i des
de el vostre naixement, jo i altres xicots que ens sentíem ferits i molestos
per les formes en que els vostres fundadors van actuar, vam decidir fer un acte
de “ignorància” i no parlar ni a favor ni en contra de la vostra colla, us hem anat
seguint en silenci, i amb el respecte que es mereixia l’aventura, per dir-ho fi,
de crear una tercer colla a la Vila, i
atenció, aconseguir-ho. Fins a fer els castells que heu arribat a fer. Però ara
és també moment de preguntar-se, a Vilafranca hi poden haver 3 colles
castelleres? Solament Barcelona i Tarragona tenen més de 2 colles castellers,
grans ciutats.
Penso que la realitat és
tossuda, i al final, sempre, tot, acaba encaixant.
No sé si havia de fer
aquesta carta oberta, però crec, perdoneu, que algú ho havia de dir. Aquesta carta oberta és simplement la
expressió d’uns pensaments i opinions molt personals, que espero no hagin
molestat a ningú, i sobretot, s’entenguin com una reflexió compartida amb els
castellers i castelleres de la Jove Xiquets de Vilafranca.
Sort, Salut i castells
(Força, Equilibri, Valor
i SENY)
Un Xicot de Vilafranca
