El que ve a dir la frase és que els castellers i castelleres tenim la sort d'enlairar escultures humanes efímeres, que duren uns segons, uns minuts, i que les podem fer molt sovint, cada dia que ens hi posem vaja. Son petites/grans obres d'art humanes.
El que ve a dir la frase és que tenim molta sort, una sort que no ens la podem arribar a imaginar. Això que fem és molt especial, i els que ho veiem molt sovint arriba un moment que potser ho deixem de veure. Després d'anys i anys de donar pit, assajar, actuar, reunir-se, col·laborar, treure's els mitjons i tornar-se'ls a posar, després d'anys de reptes, somriures, plors, il·lusió, decepció, alegria, tristesa, ... després d'anys de viure fent castells, de fer castells per viure ...
Sentir una frase com aquesta, et fa tornar a donar importància a això d'enlairar castells. Ostres tu, és que és la ostia ! centenars de persones, coordinades, de totes les edats, orientacions sexuals, religions, ideals polítics, gustos gastronòmics, equips de futbol, ... i tantes i tantes formes de ser diferent ... però tots i totes junts per fer una cosa que ens uneix... construir el castell.
Avui és divendres i toca assaig, toca castell.
Avui però també és un dia trist, el cel és gris, plou, i amb lo bonica que és la primavera, avui ens ha portat molt males notícies: la pèrdua de dos grans castellers:
- Ciscu Gonzalez Layunta, aquell gran enxaneta dels Verds que va coronar molts dels primers grans castells de la colla de la camisa verda. Molts el recordem per la seva rapidesa, valentia, el petit que tots volem en els nostres castells i que a més, transmetia amb claredat el seu amor pel que feia. Des d'aquí, des de la Colla dels Xicots, on tots i totes avui parlem d'ell, una abraçada ben forta a la família i als Castellers de Vilafranca. En aquest link el podem recordar tot fent l'aleta al primer 3d9 amb folre descarregat dels verds.... https://www.youtube.com/watch?v=EP-zBVIbjLA
- Jacint Fontanillas "Cinto", de la Colla Joves Xiquets de Valls. Va ser-ne President en dues etapes diferents, als anys 70 i als 90, i és un dels hereus d'una d'aquelles llargues nissagues castelleres de Valls. El meu sentit pesam per a tota la família i Colla. Descansi en pau.
Seguim !
" Per què voler viure en un castell, si cada dia en pots fer un ? "
Fent un Castell ... Fotografia: Emma Pagès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada