Com aquelles setmanes que es diuen de "2 diumenges", aquesta setmana és setmanba d'actucions, de 2 actuacions, per partida doble sí senyor, dissabte a Sant Pere de Ribes i diumenge a Vilanova.
Tot i ser un cap de setmana complicat, al coincidir amb Sant Joan, cal que ens posem les piles i mirem d'encadenar dues actuacions de nivell, en les dues actuacions hauríem de portar-hi, ALMENYS, castells de set i mig.
La tècnica, encapçalada pel Cap de Colla, està treballant amb insistència el 4d8, molt renovat, per potar-lo a plaça el més aviat possible, de fet, la data que ens havíem marcat era aquest dissabte dia 25 de juny, ...les proves de 4d7 net es van repetin, Dalt la Pinya i fins a quints també el mirem de posar els divendres a assaig (tot i que a vegades costa, amb 2 cordons justets....), i la Canalla es va "afinant" ...
I aquesta setmana al ser festa el divendres, hem decidit assajar Dimarts (com si fos un dimecres) i Dimecres (com si fos el divendres), per fer tota la feina possible de cara als dos compromisos d'aquesta setmana. Així que a més de setmana de doble Actuació és setmana de Doble assaig intersetmanal.
Us animo a tots i totes Xicots i Xicotes a apretar més fort la faixa aquesta setmana, i assistir als assajos i a les dos actuacions. Podem fer molt bona feina.
Les setmanes que tenen "2 diumenges" (quan els dissabtes són festa, vaja), són especials, són diferents....segur que aquesta setmana de doble actuació també ens depararà bons resultats i sensacions agradables.
Salut i Castells !!!
PD: Per cert, aquesta setmana tinc les meves mini-vacances, ja que estic a la Patum de Dimecres a Dissabte... només faltaré a l'assaig de dimecres, dissabte i diumenge ens veiem puntualment a plaça. Dimecres doncs tots a ajudar al Sergi i a la Mariana a les pinyes...estiguem per la feina i la recompensa serà gran !!!
dilluns, 20 de juny del 2011
dimecres, 8 de juny del 2011
Voldria tornar a veure aquell comiat...
Amb aquesta frase, que poso com a títol d'aquest missatge, acabava l'obra de teatre que aquest dissabte vaig anar a veure al Teatre Borràs, a Barcelona, "Madame Melville" (Amb Clara Segura, Carlos Cuevas i Montse Vellvehí. Dirigit per: Àngel Llàcer)
I això què té a veure amb els castells ? Doncs d'entrada no gaire, no, ....però és simplement la metàfora de l'anyorança, del voler tornar a VIURE i VEURE un moment especial en la teva vida, del desig, de la passió....i els castells de tot això SÍ que en tenen, i molt.
Voldria tornar a veure/viure ...
- Un Assaig ple de gent, ple.
- L'Alegria per assolir els objectius marcats
- El Castell de 8 descarregat amb solvència
- La Torre de 7, com vaixell insígnia de la colla
- Aquells folres als assajos
- Les proves de castells encara no assolits (5d8, 4d8A, 3d9F, P6descarregat ...)
I l'anyorança dels més antics, és la Força dels castellers més novells de la colla, que encara no han viscut tot això i es mereixen viure-ho, com més aviat millor.
Crec que estem treballant molt per aconseguir-ho, que mica a mica anem fent passos per tornar al camí dels grans castells, la feina que fem als assajos, a les actuacions, les activitats on participem, .... tot això, segur que ens hi portarà. Segur, ho crec.
I això què té a veure amb els castells ? Doncs d'entrada no gaire, no, ....però és simplement la metàfora de l'anyorança, del voler tornar a VIURE i VEURE un moment especial en la teva vida, del desig, de la passió....i els castells de tot això SÍ que en tenen, i molt.
Voldria tornar a veure/viure ...
- Un Assaig ple de gent, ple.
- L'Alegria per assolir els objectius marcats
- El Castell de 8 descarregat amb solvència
- La Torre de 7, com vaixell insígnia de la colla
- Aquells folres als assajos
- Les proves de castells encara no assolits (5d8, 4d8A, 3d9F, P6descarregat ...)
I l'anyorança dels més antics, és la Força dels castellers més novells de la colla, que encara no han viscut tot això i es mereixen viure-ho, com més aviat millor.
Crec que estem treballant molt per aconseguir-ho, que mica a mica anem fent passos per tornar al camí dels grans castells, la feina que fem als assajos, a les actuacions, les activitats on participem, .... tot això, segur que ens hi portarà. Segur, ho crec.
( Els dos protagonistes de l'obra...)
Com diu la pissarra de Cal Noi-Noi...
" Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut... "
diumenge, 22 de maig del 2011
Assajar o no assajar, aquesta és la qüestió !!!
Assajar o no assajar, aquesta és, realment, la qüestió.
Quan la Colla pot fer assajos de qualitat, de nivell, planificats, dinàmics, amb participació, és llavors quan les coses poden començar a sortir bé, i això ho hem d'aconseguir entre tots i totes, de la següent forma:
1er. Assistir a tots i cadascun dels assajos.
2on. Participar-hi activament, amb la camisa i la faixa posada, apunt per fer el que la tècnica demani.
3er. Amb una actitud positiva. Buscant solucions, veient oportunitats.
4art. Amb una actitud també proactiva. Proposant canvis, avançant-se a qualsevol problema.
5è. Amb els braços oberts, integradors. Parlant amb la gent nova, ajudant-los a trobar-se còmodes.
6è. Compartint coneixements. Ensenyant als més inexperts i compartint el que va bé o es pot millorar amb la resta.
7è. Respectant els moments de CASTELL. Quan hi ha un castell, es fa silenci, tothom a la pinya, i ens concentrem amb la nostra funció.
No dic cap bestiesa oi ? sembla així de fàcil, però a vegades no ho és tant... la participació d'una persona en un assaig hauria de complir els 7 aspectes que comento, almenys, segur que m'en deixo, però almenys aquests 7 ...
Començant pel 1er, ja que sense aquest no es poden donar els altres : Primer assistir a tots i cadascun dels assajos, i així podem fer coses importants.
Aquest divendres passat per exemple: 4d7 net fins a dosos (dues vegades), 3d7 net fins a dosos, 3d8 fins a quints, dues pinyes de 4d8 fins a quarts, i diverses altres proves (menys de les que haguessim volgut, però deu nidó...). Totes aquestes proves, i amb un nombre de gent justet, imagineu amb dos cordons més, amb 15-20 persones més... es poden animar... `
De fet aquest divendres va tornar a passar allò tant important, vam tenir gent nova: Marcos, Moises, Eli, Alex, ... això és molt important.
Assajar o no assajar, aquesta és la qüestió !!!
Ens hi veiem... ;-)
Quan la Colla pot fer assajos de qualitat, de nivell, planificats, dinàmics, amb participació, és llavors quan les coses poden començar a sortir bé, i això ho hem d'aconseguir entre tots i totes, de la següent forma:
1er. Assistir a tots i cadascun dels assajos.
2on. Participar-hi activament, amb la camisa i la faixa posada, apunt per fer el que la tècnica demani.
3er. Amb una actitud positiva. Buscant solucions, veient oportunitats.
4art. Amb una actitud també proactiva. Proposant canvis, avançant-se a qualsevol problema.
5è. Amb els braços oberts, integradors. Parlant amb la gent nova, ajudant-los a trobar-se còmodes.
6è. Compartint coneixements. Ensenyant als més inexperts i compartint el que va bé o es pot millorar amb la resta.
7è. Respectant els moments de CASTELL. Quan hi ha un castell, es fa silenci, tothom a la pinya, i ens concentrem amb la nostra funció.
No dic cap bestiesa oi ? sembla així de fàcil, però a vegades no ho és tant... la participació d'una persona en un assaig hauria de complir els 7 aspectes que comento, almenys, segur que m'en deixo, però almenys aquests 7 ...
Començant pel 1er, ja que sense aquest no es poden donar els altres : Primer assistir a tots i cadascun dels assajos, i així podem fer coses importants.
Aquest divendres passat per exemple: 4d7 net fins a dosos (dues vegades), 3d7 net fins a dosos, 3d8 fins a quints, dues pinyes de 4d8 fins a quarts, i diverses altres proves (menys de les que haguessim volgut, però deu nidó...). Totes aquestes proves, i amb un nombre de gent justet, imagineu amb dos cordons més, amb 15-20 persones més... es poden animar... `
De fet aquest divendres va tornar a passar allò tant important, vam tenir gent nova: Marcos, Moises, Eli, Alex, ... això és molt important.
Assajar o no assajar, aquesta és la qüestió !!!
Ens hi veiem... ;-)
dilluns, 16 de maig del 2011
El compromís...(2ª part)
Text de Jordi Raventós, que es va publicar a la revista castells vermells de l'any 2007. Li he demanat que m'el deixi publicar, ja que també parla del Compromís...
“COMPROMÍS”
Aquest escrit el faig després de la Diada del Roser en plena eufòria xicotera. No tenia pensat fer-lo, però després de l’èxit assolit no puc evitar escriure aquestes línies. Quina setmana hem viscut! Dimecres a assaig pilar de 5 net descarregat i pilar de 6 descarregat, i diumenge la tripleta de vuit i pilar de 6 carregat!
Molts pensareu que millor impossible, i és per això que m’he decidit a escriure aquestes ratlles ja que no hi estic d’acord, jo crec que era possible fer-ho millor.
Per la Diada vam demostrar caràcter i mentalitat per defensar els castells. La torre va anar molt bé amb alguna sotragada a la baixada, però tant el tres com sobretot el quatre de vuit els vam fer acostant-nos perillosament a la frontera que separa l’èxit del fracàs. I el motiu més important que trobo per explicar que aquests castells anessin al límit és la manca d’assaig. Durant aquest any l’assistència a assaig i a moltes de les actuacions ha estat molt per sota dels últims anys, tant pel que fa a la gent de tronc com pel que fa a la gent de la pinya. No s’han pogut assajar unes alineacions de troncs iguales durant tres assaigs seguits ja que sempre faltava algú, i també per manca de gent no s’han pogut fer les proves de pinyes indispensables per presentar-nos a plaça amb els peus dels castells suficientment treballats. En moltes actuacions no s’ha fet el 5d7 per falta d’efectius i això és preocupant.
I tot i aquests entrebancs hem aconseguit fer la millor actuació de la nostra història. Imagineu tot el que hauríem aconseguit si l’assistència hagués estat més alta durant tot l’any i s’haguessin assajat més els troncs i les pinyes. Per una banda segur que els castells els hauríem clavat (estic parlant del tres i els quatre de vuit) i els hauríem fet en moltes més places, i per altra banda segurament ara estaríem parlant també del cinc de vuit i/o del tres de nou amb folre.
Crec que als Xicots aquest any ens ha faltat compromís. Compromís amb la Colla , compromís a assistir a assaig i a les actuacions.
Els castells de 8 pisos no són fàcils d’aconseguir, necessiten dedicació i constància. La gent de tronc són la punta de llança dels castells i també els que surten a la foto, pel que haurien de correspondre a aquest privilegi agafant el compromís d’anar a tots els assaigs tant de divendres com dimecres, i per descomptat a totes les actuacions, siguin del nivell que siguin. La gent de pinya són la base dels castells, i tot i no sortir a la foto, tots els que hi hem estat coneixem el sentiment de satisfacció que t’envaeix després de descarregar un castell, i ja no diguem quan és un dels nostres castells màxims. Per tant, també necessitem el compromís de la gent de la pinya pel tal de poder fer els peus necessaris a assaig per anar a plaça amb garanties d’èxit.
No voldria que ningú pensés que no estic content després d’aconseguir la nostra millor actuació, però crec que tampoc seria bo si només ens quedéssim cofois amb el que hem fet i no intentéssim millorar-ho. Descansem aquest hivern amb el bon regust d’aquesta última actuació que és un magnífic final per al nostre 25è aniversari i agafem forces per encarar la temporada que ve amb més “COMPROMÍS” per part de tots.
Jordi
dilluns, 9 de maig del 2011
El cinquè Valor dels Castells: El Compromís.
A
l’equip de bàsquet en el que fa anys comparteixo estones amb el meu germà gran
i altres amics que també venen a la colla, com el Jordi Raventós, o el Joanjo
Rico, de tant en tant, quan no guanyem tants partits, o quan hi ha un ambient
més "rarot", o quan no ens ho passem tant bé jugant, o quan veiem que
algú oblida que el primer és l’equip … hem de recorre a la paraula màgica:
"COMPROMÍS".
Quan diem COMPROMÍS volem dir:
Quan diem COMPROMÍS volem dir:
·
Anar
sempre a tots els entrenaments i a tots els partits.
·
Pensar
més en l’equip que en el benefici propi.
·
Alegrar-me
quan l’equip guanya, encara que jo sigui a la banqueta.
·
Haver
de jugar, a vegades, inclús estant lesionat. Sacrifici.
·
Fer
tot el possible perquè els meus companys juguin millors…sobretot els nous.
·
Donar-ho
tot quan estic a la pista. Esforç.
·
Ser,
en definitiva, un jugador d’equip.
I és que de fet, quan penso en els
castells, i els 4 valors que sempre ens han arribat: Força, Valor, Equilibri i
Seny, sempre penso en que en trobo a faltar un de molt important. Sí, crec que
els Valors Castellers haurien de ser 5 ! Afegim-hi el COMPROMÍS.
Amb el Compromís, i els 4 valors castellers més tradicionals és com les colles es converteixen en Colles GRANS, i poden assumir fites majors, reptes importants, superar-se, autosuperar-se.
Et compromets amb els Xicots ? Sí !
Per cert, aquest dimecres assaig pre-fires, i divendres darrer assaig, al final del qual farem la primera entrega de camises de l’any a 23 persones que han demostrat aquests darrers mesos que es COMPROMETEN amb la Colla. No t’ho perdis, comparteix amb la colla aquests dos darrers assajos per fer els primers castells de set i mig de la temporada, i per donar la benvinguda oficial a aquest nou grup de castellers.
Som-hi Xicots…i Xicotes !
Amb el Compromís, i els 4 valors castellers més tradicionals és com les colles es converteixen en Colles GRANS, i poden assumir fites majors, reptes importants, superar-se, autosuperar-se.
Et compromets amb els Xicots ? Sí !
Per cert, aquest dimecres assaig pre-fires, i divendres darrer assaig, al final del qual farem la primera entrega de camises de l’any a 23 persones que han demostrat aquests darrers mesos que es COMPROMETEN amb la Colla. No t’ho perdis, comparteix amb la colla aquests dos darrers assajos per fer els primers castells de set i mig de la temporada, i per donar la benvinguda oficial a aquest nou grup de castellers.
Som-hi Xicots…i Xicotes !
dilluns, 2 de maig del 2011
Castells de 8 !!!
Dia 1 de maig de 2011: Fins a 9 colles castelleres han fet ja algun castell de 8, impressionant:
Minyons de Terrassa, Sabadell, Sants, Gràcia, Barcelona, Jove Tarragona, Joves de Valls, Vella de Valls, Verds. ( Per més detall: Rànquing moncasteller ).
Cal destacar a banda de les colles punteres, o més consolidades, als Saballuts i als Castellers de la Vila de Gràcia, deu ni dó quin començament de temporada.
Pels de Gràcia aquest ha de ser l'any del 3d8, després que acabessin el 2010 descarregant-ne dos de consecutius, i perquè no, també poden començar a plantejar-se el salt al món dels folres, amb la feina que estant fent, segur que ho poden assolir.
Pels de Sabadell, tres quarts del mateix, també van acabar l'any descarregant el 3d8, i han començat un 2011 acompanyant els dos 4d8 que ja han fet, amb la torre de 7. Això és estar en forma, i això és aprofitar el moment de forma, i a més, amb un gruix de pinya que també permet pensar en reptes superiors.
Pinya = Seguretat.
Pinya = Reptes superiors.
Pinya = Colla Gran.
Pinya = Colla amb solera.
Pinya = Castells de 8.
Pels Xicots, després d'un inici de temporada més fluixet que d'altres anys, amb tres diades repetint 3 i 4 de set, ja tenim la vista posada en les Fires de Maig (dia 15) amb el salt als castells de set i mig, el 5, i el 4 amb l'agulla, segur que seran en el repertori d'aquesta primera Diada a la nostra Vila, davant la nostra afició.
I hem d'assolir aquests castells de set i mig, per tal de pensar enseguida amb el següent pas, els castells de 8, que una colla com la nostra, després de 12 temporades consecutives consolidats en aquest nivell, hem d'afrontar de forma convençuda.
En varis assajos hem pogut veure 4 de 7 nets fins a dosos, la canalleta nova que s'està afinant, i els nous membres de la pinya que van agafant experiència amb els castells de 7. Ara falta que es vagi engrescant el gruix de la colla, i als propers assajos poguem posar aquest 4d8 fins a quints, sencer i començar a veure'l ben gros com és.
Recordeu:
- aquest dimecres comencem els assajos d'entre setmana, de 8'30 a 9'30 la Canalla, i de 9'30 a 11'00 assaig general.
- aquest divendres xerrada sobre "pinya" al final de l'assaig.
- el divendres que ve, dia 13, primera entregra de camises de la temporada als nous membres (ja en tenim 22 de confirmats !!! ).
Ens veiem a assaig Xicots i Xicotes, pensant en els Castells de 8 !
Minyons de Terrassa, Sabadell, Sants, Gràcia, Barcelona, Jove Tarragona, Joves de Valls, Vella de Valls, Verds. ( Per més detall: Rànquing moncasteller ).
Cal destacar a banda de les colles punteres, o més consolidades, als Saballuts i als Castellers de la Vila de Gràcia, deu ni dó quin començament de temporada.
Pels de Gràcia aquest ha de ser l'any del 3d8, després que acabessin el 2010 descarregant-ne dos de consecutius, i perquè no, també poden començar a plantejar-se el salt al món dels folres, amb la feina que estant fent, segur que ho poden assolir.
Pels de Sabadell, tres quarts del mateix, també van acabar l'any descarregant el 3d8, i han començat un 2011 acompanyant els dos 4d8 que ja han fet, amb la torre de 7. Això és estar en forma, i això és aprofitar el moment de forma, i a més, amb un gruix de pinya que també permet pensar en reptes superiors.
Pinya = Seguretat.
Pinya = Reptes superiors.
Pinya = Colla Gran.
Pinya = Colla amb solera.
Pinya = Castells de 8.
Pels Xicots, després d'un inici de temporada més fluixet que d'altres anys, amb tres diades repetint 3 i 4 de set, ja tenim la vista posada en les Fires de Maig (dia 15) amb el salt als castells de set i mig, el 5, i el 4 amb l'agulla, segur que seran en el repertori d'aquesta primera Diada a la nostra Vila, davant la nostra afició.
I hem d'assolir aquests castells de set i mig, per tal de pensar enseguida amb el següent pas, els castells de 8, que una colla com la nostra, després de 12 temporades consecutives consolidats en aquest nivell, hem d'afrontar de forma convençuda.
En varis assajos hem pogut veure 4 de 7 nets fins a dosos, la canalleta nova que s'està afinant, i els nous membres de la pinya que van agafant experiència amb els castells de 7. Ara falta que es vagi engrescant el gruix de la colla, i als propers assajos poguem posar aquest 4d8 fins a quints, sencer i començar a veure'l ben gros com és.
Recordeu:
- aquest dimecres comencem els assajos d'entre setmana, de 8'30 a 9'30 la Canalla, i de 9'30 a 11'00 assaig general.
- aquest divendres xerrada sobre "pinya" al final de l'assaig.
- el divendres que ve, dia 13, primera entregra de camises de la temporada als nous membres (ja en tenim 22 de confirmats !!! ).
Ens veiem a assaig Xicots i Xicotes, pensant en els Castells de 8 !
4d8. Festa Major de Vila. Diada de Sant Ramon. 31/08/2010
dilluns, 25 d’abril del 2011
La PINYA ho és tot !
"La Pinya ho és tot..." És una de les frases del llibre que m'ha arribat aquest Sant Jordi, "Fer Pinya" de Jordi Lopez Daltell.
Tot just estic començant a llegir-lo, i he fet allò de tastar alguna part, he agafat l'index, he mirat com està plantejat, quins continguts tracta, com els organitza , i he triat un capítol, -Gestionar la Pinya-. I la veritat és que m'ha agradat el tractament que se li dona, tot i ser més orientat a neòfits d'això dels castells, penso que m'ha aportat FRESCURA.
De fet, la reflexió que planteja sobre la pinya, m'ha encantat, m'ha superat. Sempre pensem que per sobre la Canalla, per sobre la gent del Tronc, no hi ha ningú ... els de la Pinya assumim el nostre rol sacrificat, anònim, sufert, i el llibre el destaca i el posa per sobre de TOT: La Pinya ho és tot, diu. Reprodueixo un dels fragments que m'han fet reflexionar:
Sí m'ha fet pensar molt en que els Xicots disposem de poca pinya pròpia, de massa poca...i és un fet que ens preocupa, sí, però amb el que sempre hem anat "tirant". Amb el llibre, més que mai, m'adono que cal encarar aquest fet, i donar-li solució. Si enlloc de 1 , 2 o 3 cordons propis, tinguéssim pinyes amb 4, 5 o 6 cordons, seriem, a més de la "Gran Colla" que ja som, una "Colla Gran" que és tant o més important que el primer.
Cal sumar doncs "Gran Colla" a "Colla Gran", i posar-nos les piles per tal que entre tots aconseguim tenir un FUTUR i CRÉIXER com a Colla. Això sí que ho és Tot !!!
Tot just estic començant a llegir-lo, i he fet allò de tastar alguna part, he agafat l'index, he mirat com està plantejat, quins continguts tracta, com els organitza , i he triat un capítol, -Gestionar la Pinya-. I la veritat és que m'ha agradat el tractament que se li dona, tot i ser més orientat a neòfits d'això dels castells, penso que m'ha aportat FRESCURA.
De fet, la reflexió que planteja sobre la pinya, m'ha encantat, m'ha superat. Sempre pensem que per sobre la Canalla, per sobre la gent del Tronc, no hi ha ningú ... els de la Pinya assumim el nostre rol sacrificat, anònim, sufert, i el llibre el destaca i el posa per sobre de TOT: La Pinya ho és tot, diu. Reprodueixo un dels fragments que m'han fet reflexionar:
" Tenir molta o poca pinya és tenir futur i créixer o quedar-se en el passat, respectivament. Tenir molta o poca pinya és la diferència entre créixer o desaparèixer com a colla".
Sí m'ha fet pensar molt en que els Xicots disposem de poca pinya pròpia, de massa poca...i és un fet que ens preocupa, sí, però amb el que sempre hem anat "tirant". Amb el llibre, més que mai, m'adono que cal encarar aquest fet, i donar-li solució. Si enlloc de 1 , 2 o 3 cordons propis, tinguéssim pinyes amb 4, 5 o 6 cordons, seriem, a més de la "Gran Colla" que ja som, una "Colla Gran" que és tant o més important que el primer.
Cal sumar doncs "Gran Colla" a "Colla Gran", i posar-nos les piles per tal que entre tots aconseguim tenir un FUTUR i CRÉIXER com a Colla. Això sí que ho és Tot !!!
dilluns, 18 d’abril del 2011
La Paeria, plaça castellera.
M'agrada la Plaça de la Paeria, per diverses raons:
- És presidida pel Palau de la Paeria, edifici "senyorial", d'estil gòtic català, que et transporta a un altre època.
- Té una mida molt bona per a fer-hi castells, ni massa gran, ni massa petita, acollidora.
- Els Castellers de Lleida són una colla sòlida, que sempre m'ha agradat.
- Els Xicots de Vilafranca, hi hem descarregat la nostra única "clàssica de 8": 4d8, 3d8 i Torre de 7. Va ser a l'octubre de 2005, amb l'afegitó que el 3d8 el vam fer a la segona, després d'un intent, treient pit, a "lo grande".
Amb totes aquestes raons dissabte passat els Xicots hi tornàvem a actuar, en plena pre-temporada, però amb ganes de fer-hi un paper correcte. I la veritat és que no vam poder fer tot el que ens havíem plantejat. D'entrada el 3d7 ens va quedar en carregat, un castell que no ens ha de portar cap problema, i que ens va jugar una mala passada. El pitjor de tot caure a primers de temporada, moment en que la canalla necessita agafar confiança, però esperem que no porti majors conseqüències.
Aquesta caiguda sumada al just nombre de camises, una vuitantena, no ens va permetre portar a plaça el primer castell de set i mig de l'any, que havia de ser el 4 amb l'agulla. Amb aquest descartat a la mateixa plaça, vam completar l'actuació amb el 4d7 i la torre de 6, i amb dues senzilles cireretes en forma de pilars de quatre (hi debutava en una actuació castellera la meva filla gran, la Júlia, coronant un dels dos espadats. Felicitats !!!).
Amb aquesta experiència, he de dir que el viatge de tornada va ser una mica "trist", tot i que el fet que la canalla estava tota bé, i el punt de mira ja ficat en el primer duel Madrid-Barça feia que el mal fos menor.
Pensant ja en el proper ASSAIG, on haurem de corregir coses i seguir afinant a la canalleta nova, clau per a poder afrontar reptes majors, aquest casteller us saluda i us diu: Bona Setmana Santa, i ens veiem a ASSAIG !!!
Si vols saber més de la Paeria... http://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_la_Paeria
- És presidida pel Palau de la Paeria, edifici "senyorial", d'estil gòtic català, que et transporta a un altre època.
- Té una mida molt bona per a fer-hi castells, ni massa gran, ni massa petita, acollidora.
- Els Castellers de Lleida són una colla sòlida, que sempre m'ha agradat.
- Els Xicots de Vilafranca, hi hem descarregat la nostra única "clàssica de 8": 4d8, 3d8 i Torre de 7. Va ser a l'octubre de 2005, amb l'afegitó que el 3d8 el vam fer a la segona, després d'un intent, treient pit, a "lo grande".
Amb totes aquestes raons dissabte passat els Xicots hi tornàvem a actuar, en plena pre-temporada, però amb ganes de fer-hi un paper correcte. I la veritat és que no vam poder fer tot el que ens havíem plantejat. D'entrada el 3d7 ens va quedar en carregat, un castell que no ens ha de portar cap problema, i que ens va jugar una mala passada. El pitjor de tot caure a primers de temporada, moment en que la canalla necessita agafar confiança, però esperem que no porti majors conseqüències.
Aquesta caiguda sumada al just nombre de camises, una vuitantena, no ens va permetre portar a plaça el primer castell de set i mig de l'any, que havia de ser el 4 amb l'agulla. Amb aquest descartat a la mateixa plaça, vam completar l'actuació amb el 4d7 i la torre de 6, i amb dues senzilles cireretes en forma de pilars de quatre (hi debutava en una actuació castellera la meva filla gran, la Júlia, coronant un dels dos espadats. Felicitats !!!).
Amb aquesta experiència, he de dir que el viatge de tornada va ser una mica "trist", tot i que el fet que la canalla estava tota bé, i el punt de mira ja ficat en el primer duel Madrid-Barça feia que el mal fos menor.
Pensant ja en el proper ASSAIG, on haurem de corregir coses i seguir afinant a la canalleta nova, clau per a poder afrontar reptes majors, aquest casteller us saluda i us diu: Bona Setmana Santa, i ens veiem a ASSAIG !!!
Si vols saber més de la Paeria... http://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_la_Paeria
diumenge, 10 d’abril del 2011
Comença la Festa !!!
Avui ja ha estat un d'aquells dies gairebé de "plena temporada". Molts ingredients ho han fet possible:
- El sol i la calor (el dia d'abril més calurós dels darrers 75 anys)
- Moltes actuacions arreu de Catalunya
- Els nervis (tot i que són els de les primeres actuacions, no tant pels castells a fer)
- I entrar a Internet...a veure què han fet les altres colles....
I tela marinera:
- Els Saballuts, Torre de 7 i 4d8 !!!!! 10 d'abril. Això és està en forma, ratxa, a tope, això és compromís, feina ben feta, dedicació, esforç.........i la recompensa dels bons resultats.
- Els de Gràcia, 4d8 !!!!! 10 d'abril. Idem, que Idem de l'anterior paràgraf.
Només et queda treure't el barret i tenir una enveja sana, molt sana, i en uns moments en que la teva colla no pot anar a aquest ritme, disfrutar d'altres petites victòries.
Els nostres 3 i 4 de set, i la torre de 6 d'avui han estat prou correctes. Amb debuts a varis pisos, amb la canalla nova que encara no està prou rodada, però que comença a viure les sensacions d'una diada castellera.
Avui ha estat un "treure les teranyines a la faixa". Amb el gruix de gent que portàvem a plaça, justet, hem fet el que havíem de fer, assegurar, amb la clàssica de set, i disfrutant d'una diada tranquila.
Ha començat la festa dels castells!
- El sol i la calor (el dia d'abril més calurós dels darrers 75 anys)
- Moltes actuacions arreu de Catalunya
- Els nervis (tot i que són els de les primeres actuacions, no tant pels castells a fer)
- I entrar a Internet...a veure què han fet les altres colles....
I tela marinera:
- Els Saballuts, Torre de 7 i 4d8 !!!!! 10 d'abril. Això és està en forma, ratxa, a tope, això és compromís, feina ben feta, dedicació, esforç.........i la recompensa dels bons resultats.
- Els de Gràcia, 4d8 !!!!! 10 d'abril. Idem, que Idem de l'anterior paràgraf.
Només et queda treure't el barret i tenir una enveja sana, molt sana, i en uns moments en que la teva colla no pot anar a aquest ritme, disfrutar d'altres petites victòries.
Els nostres 3 i 4 de set, i la torre de 6 d'avui han estat prou correctes. Amb debuts a varis pisos, amb la canalla nova que encara no està prou rodada, però que comença a viure les sensacions d'una diada castellera.
Primer 3d7 de la temporada. Gràcia. 10 d'abril. (Debuta l'Edgar a terços d'aquesta estructura)
Avui ha estat un "treure les teranyines a la faixa". Amb el gruix de gent que portàvem a plaça, justet, hem fet el que havíem de fer, assegurar, amb la clàssica de set, i disfrutant d'una diada tranquila.
Ha començat la festa dels castells!
dissabte, 2 d’abril del 2011
... I no surten a la foto.
Els Baixos. Aquella espècie tant especial que para els castells "de peus a terra".
Són un "híbrid" entre el tronc i la pinya.
Són els que aguanten més pes, són ells, els especials baixos.
La veritat és que els baixos sempre m'han cridat l'atenció: Són una peça clau en un castell, saben que moltes vegades hauran de patir, saben que la seva tasca queda més a l'ombra que la d'altres castellers, saben que han de confiar en les seves crosses i contrafort, i treballar-hi coordinadament, i saben que pot arribar un moment en que els segons hagin de decidir fer coses per salvar un castell, que a ells els pot fer patir encara una mica més....saben tot això, i a cada assaig i a cada actuació estan allà dins, al bell mig del castell.
De fet una de les imatges més maques del fet casteller, és sens dubte, aquella rotllana que formen als baixos en el moment d'agafar-se per anar a començar el castell, amb els contraforts al darrera, els cordons de la pinya apunt de tancar-se, i entre ells es miren, donant-se ànims.
Moltes vegades he fet d'agulla, una de les posicions més maques en un castell, i és que, (si va bé) el pots veure per dins, pots anar seguint-lo, amb prudència, perquè no t'hi pots jugar el coll, però si el saps llegir, pots veure molt... i la cosa que tens més aprop, quan fas d'agulla, què és? sí, la cara del baix, els seus cabells, la seva olor, les seves bromes si el castell va bé, les seves peticions, "que em carregui més l'esquerra!!!", "contrafort, apreta!!!", ... i MOLTES VEGADES - la majoria - sents el seu PATIR EN SILENCI, el "palpes", gairebé el pots tocar...
Són tot això, i molt més.... i no surten a la foto.

Són un "híbrid" entre el tronc i la pinya.
Són els que aguanten més pes, són ells, els especials baixos.
La veritat és que els baixos sempre m'han cridat l'atenció: Són una peça clau en un castell, saben que moltes vegades hauran de patir, saben que la seva tasca queda més a l'ombra que la d'altres castellers, saben que han de confiar en les seves crosses i contrafort, i treballar-hi coordinadament, i saben que pot arribar un moment en que els segons hagin de decidir fer coses per salvar un castell, que a ells els pot fer patir encara una mica més....saben tot això, i a cada assaig i a cada actuació estan allà dins, al bell mig del castell.
De fet una de les imatges més maques del fet casteller, és sens dubte, aquella rotllana que formen als baixos en el moment d'agafar-se per anar a començar el castell, amb els contraforts al darrera, els cordons de la pinya apunt de tancar-se, i entre ells es miren, donant-se ànims.
Moltes vegades he fet d'agulla, una de les posicions més maques en un castell, i és que, (si va bé) el pots veure per dins, pots anar seguint-lo, amb prudència, perquè no t'hi pots jugar el coll, però si el saps llegir, pots veure molt... i la cosa que tens més aprop, quan fas d'agulla, què és? sí, la cara del baix, els seus cabells, la seva olor, les seves bromes si el castell va bé, les seves peticions, "que em carregui més l'esquerra!!!", "contrafort, apreta!!!", ... i MOLTES VEGADES - la majoria - sents el seu PATIR EN SILENCI, el "palpes", gairebé el pots tocar...
Són tot això, i molt més.... i no surten a la foto.
Baixos actuals de la colla: Fredi, Juanito, Enric, Amador, Pirri, Toni Bracero, Toni Alarcon, Fèlix i combinen aquesta amb d'altres posicions en Miguelíni en Pavón, principalment. Craks.
dissabte, 26 de març del 2011
Un món de color vermell
Avui hem passat el dia a Girona i a Olot, dues ciutats boniques però diferents. Al matí a Girona visitant el centre històric: la catedral, els banys turcs, fent un petó al cul de la lleona, tomb amb trenet… sol radiant. A la tarda cap a Olot, pluja i mal temps, però quina olor a bosc…hem fet un tomb per "parc nou", molt recomanable, és com estar a ple bosc, però a tocar de la ciutat (amb anecs i oques incloses).
I durant el trajecte, i n’hi ha hagut, ja que hem fet més de 400 quilòmetres…la Júlia, ha sortit amb la frase més xicotera de la jornada:
M’agradaria que els arbres fossin vermells…
La veritat és que davant aquell paisatge verd, humit, esplèndid, però sobretot verd i més verd, un queda impregnat de natura. Però la Júlia, des de la seva força interior, ha pensat que el món podria ser més vermell, que li agradaria molt més d’aquesta forma, i ens ho ha dit.
I m’ha agradat, no només pel fet que està xicotera a totes, sinó pel fet de plantejar-se la possibilitat d’anar en contra de la corrent, de lluitar contra lo establert. Sí el prat és verd, molt verd…però podria ser més vermell no ? i els castells a Vilafranca, podrien ser més vermells ? Segur que sí.
Fem com la Júlia, i pensem tots i totes en … Un món de color vermell. Almenys, una mica més.
- Bonica fotografia on surten dos Grans Xicots , pare i fill, Enric i Edgar Pagés ... pensant en un món més vermell, segur... ;-) -.
dilluns, 21 de març del 2011
La Primavera ja ha arribat !
Avui comença la primavera, canvi d'estació, època d'INICIS, de RECOMENÇAMENTS.
Coincideix aquesta arribada de la Primavera amb els primers assajos oficials de la temporada, i ja en portem dos. Aquest darrer va ser més animat, amb més afluència de gent, les mans altes comencen a venir, la gent de tronc comença a respondre, .. de fet, el proper 10 d'abril tenim la primera actuació.
Aquest passat divendres vam fer 3 pinyes, un pilar de 4, un 3d7 fins a dosos i un peu de torre. És el mínim que ens volem plantejar en un assaig. Està entre les 3-4 pinyes és un nombre correcte de proves per aquest moment de principi de temporada, en el que s'han d'anar combinant altres proves de tronc i canalla.
Segur que la Primavera, a més dels primers brots de flors, plantes i horts renaixents, l'arribada de les orenetes, la pujada de les temperatures, farà arribar als Xicots i Xicotes fidels, i tot i que sabem que el març és un mes "inestable" i que per tant, els assajos també poden ser-ho, segur que la línea serà ascendent i ajudarà a preparar els nostres castells.
Març marçot mata la vella vora el foc ... i la jove si pot !!!
Coincideix aquesta arribada de la Primavera amb els primers assajos oficials de la temporada, i ja en portem dos. Aquest darrer va ser més animat, amb més afluència de gent, les mans altes comencen a venir, la gent de tronc comença a respondre, .. de fet, el proper 10 d'abril tenim la primera actuació.
Aquest passat divendres vam fer 3 pinyes, un pilar de 4, un 3d7 fins a dosos i un peu de torre. És el mínim que ens volem plantejar en un assaig. Està entre les 3-4 pinyes és un nombre correcte de proves per aquest moment de principi de temporada, en el que s'han d'anar combinant altres proves de tronc i canalla.
Segur que la Primavera, a més dels primers brots de flors, plantes i horts renaixents, l'arribada de les orenetes, la pujada de les temperatures, farà arribar als Xicots i Xicotes fidels, i tot i que sabem que el març és un mes "inestable" i que per tant, els assajos també poden ser-ho, segur que la línea serà ascendent i ajudarà a preparar els nostres castells.
Març marçot mata la vella vora el foc ... i la jove si pot !!!
dissabte, 12 de març del 2011
Pel Lluis Solsona ... PLOU ...
Plou…
És dissabte i tot el dia plourà…jo vaig a l’enterrrament del Lluís Solsona a Torredembarra, i a l’últim moment (són les 8’40h.) la Júlia es lleva i diu que vol venir, que vol veure com és un enterrament.
Es vesteix de xicota i som-hi.
Anem amb el cotxe els dos, i la Carme Torner i el Lluís Compte, i arribem puntuals a l’Esglèsia de Torredembarra. Entrem juntament amb d’altres castellers dels Nois de la Torre.
Ens faixem a dins i comença la missa. És de les "completes", amb la óstia, el "doneu-vos la pau", els amunt i avall, i al final la hora dels pilars d’homenatge. A una banda els Xicots i a l’altre els Nois de la Torre, dels que el Lluís Solsona n’és el President d’Honor. Sona el "Sol" de la gralla, la única nota que sentirem avui del Toc de Castells. Uns quants companys i companyes dels Nois de la Torre fan el segon cordó del nostre pilar. El Juanito, incombustible el para a baixos. El Quim, segon casteller, la Mireia, crak de les alçades, i la novella anxaneta s’enfila, fineta i concentrada, i fa aquesta especial aleta dels Xicots pel Lluís Solsona. Estic orgullós que la casualitat/necessitat hagi fet que la faci la Júlia.
Quan li faig "aball" (El nostre Cap de Colla, no ha pogut venir, per feina) ella ja ha iniciat la baixada, seguint el ritme de l’altre pilar. "Ho has fet molt bé Júlia", s’asseu i es posa els mitjons i les bambes. Darrera seu el Quim i la Mireia fan el mateix…la resta de la colla ja va cap als bancs de l’esglèsia, i jo els espero. Observol lo especial que són els del "tronc".
El primeres mans ha esta el Joanjo, el segones el Sergi, el contrafort el Jaume, pel davant agafant el pilar, el Carlus, i l’Oscar del Vendrell. Laterals Xavi i Lluís, i tancant pinya la Carme i la Eva. Un total de 14 camises vermelles, representant la colla. Admirats pel Lluís Solsona des d’allà on sigui.
La Júlia torna el casc als Nois de la Torre, "gràcies" i li piquen la mà.
Ara a casa, plou més encara, estic a fora el pati, sota el porxo és vespre, escoltant la pluja … Plou …
És dissabte i tot el dia plourà…jo vaig a l’enterrrament del Lluís Solsona a Torredembarra, i a l’últim moment (són les 8’40h.) la Júlia es lleva i diu que vol venir, que vol veure com és un enterrament.
Es vesteix de xicota i som-hi.
Anem amb el cotxe els dos, i la Carme Torner i el Lluís Compte, i arribem puntuals a l’Esglèsia de Torredembarra. Entrem juntament amb d’altres castellers dels Nois de la Torre.
Ens faixem a dins i comença la missa. És de les "completes", amb la óstia, el "doneu-vos la pau", els amunt i avall, i al final la hora dels pilars d’homenatge. A una banda els Xicots i a l’altre els Nois de la Torre, dels que el Lluís Solsona n’és el President d’Honor. Sona el "Sol" de la gralla, la única nota que sentirem avui del Toc de Castells. Uns quants companys i companyes dels Nois de la Torre fan el segon cordó del nostre pilar. El Juanito, incombustible el para a baixos. El Quim, segon casteller, la Mireia, crak de les alçades, i la novella anxaneta s’enfila, fineta i concentrada, i fa aquesta especial aleta dels Xicots pel Lluís Solsona. Estic orgullós que la casualitat/necessitat hagi fet que la faci la Júlia.
Quan li faig "aball" (El nostre Cap de Colla, no ha pogut venir, per feina) ella ja ha iniciat la baixada, seguint el ritme de l’altre pilar. "Ho has fet molt bé Júlia", s’asseu i es posa els mitjons i les bambes. Darrera seu el Quim i la Mireia fan el mateix…la resta de la colla ja va cap als bancs de l’esglèsia, i jo els espero. Observol lo especial que són els del "tronc".
El primeres mans ha esta el Joanjo, el segones el Sergi, el contrafort el Jaume, pel davant agafant el pilar, el Carlus, i l’Oscar del Vendrell. Laterals Xavi i Lluís, i tancant pinya la Carme i la Eva. Un total de 14 camises vermelles, representant la colla. Admirats pel Lluís Solsona des d’allà on sigui.
La Júlia torna el casc als Nois de la Torre, "gràcies" i li piquen la mà.
Ara a casa, plou més encara, estic a fora el pati, sota el porxo és vespre, escoltant la pluja … Plou …
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







