20è aniversari del primer 4d8 dels Xicots de Vilafranca.

Aquesta Festa Major, ha fet 20 anys del primer castell de 8 vermell vilafranquí, i els Administradors de la Festa Major de Vilafranca ens van guardar un lloc al programa per a poder-ho recordar, cosa que agraeixo personalment, per la gran importància que té aquesta efemèride per la Vila, i en concret per la nostra colla.

Per tots aquells que no teniu el programa, i també pels que el teniu, us reprodueixo a continuació el petit text que he tingut el privilegi de poder fer per a celebrar aquesta data tant especial. Dic també pels que el teniu, perquè aquesta versió és una mica més llarga que la que es va publicar ( per les lògiques limitacions d'espai ).

Per celebrar-ho, el dissabte 25 d'agost vam fer també un acte molt bonic, on es va convidar als membres del tronc d'aquell primer castell de 8 per fer una tertúlia amb ells. Va ser emocionant escoltar les paraules de l'anxaneta, la Cris, com recordava aquell castell, i també d'una de les dosos, la Dori, que va posar en valor també el salt dels 6 als 7 pisos, que vam fer al 1992, amb castells que es lluitaven com si fossin de gamma extra. Llegendes vives com en Vicenç Marcianes, i altres castellers d'aquell mític primer castell de 8, com l'expresident de la colla Raimon Rovira, o el llavors cap de pinyes, Jordi Raventós, i també dos dels baixos, Enric Pagès i Fredi Sánchez, van ser presents a l'acte, que va moderar amb un bon saber fer, en Carles Adell.  També ens hi vam afegir d'altres membres de la pinya, crosses, primeres mans, primers vents, laterals, ... recordant aquell gran moment.

Aquí va el text. Per molts anys Xicots, per molts anys Vilafranca!!!

" Aquell 29 d’agost de 1998 va ser molt especial per als castellers de la camisa vermella vilafranquina.

Ens vam llevar com a castellers de 7 pisos i vam anar a dormir com a castellers de 8, havent carregat el primer carro gros, un bonic 4 de 8. I d’aquell somni, encara no ens n’hem despertat:  des d’aquella festa major, un any rere l’altre, superant obstacles, assajant incansablement, demostrant molt de compromís i voluntat de créixer, cap temporada, cap, hem deixat de fer els castells de 8 pisos.

A vegades correm el risc d’oblidar el valor i el mèrit de cada castell. Per això és interessant de tant en tant fer memòria i recordar com hem arribat fins al punt actual del nostre camí. Per als Xicots de Vilafranca, aquell  4 de 8 no va ser fàcil d’assolir. El primer intent, per Sant Fèlix de 1988, no va reeixir, però tot el món casteller va veure uns Xicots lluitadors, que carregaven la primera torre de 7 de la seva història a la “diada de les diades”.

No va ser fins nou anys després, el 1997, que hi vam tornar. A la diada de la colla, en vam fer dos intents desmuntats, els primers que provava una renovada colla. I ja a l’any següent, per la Festa Major, per la més típica, va arribar el primer 4 de 8! Llàstima que va quedar en carregat, per la mala sort que vam tenir a la sortida de la canalleta, que es va despenjar, amb una caiguda molt dolorosa.

Teníem, també llavors, un pom de dalt de pel·lícula, que va creure en el castell des del primer dia: l’anxaneta, la Cristina Sacramento; la cassoleta, Tania Marcianes, de gran saga castellera, i les dosos, Dori Vázquez  i Ariadna Martí, aquesta última ens va deixar ja fa massa temps, una petita Ariadna amb un gran cor vermell de color i sentiment. D’aquell primer 4 de 8 també ens va deixar l’estimat Lluís Barrera, que el va parar a quints, aquell valent petitó, que els anys 2007 i 2008 va liderar la colla. Un gran Xicot de cap a peus.

El següent cop que el vam portar a plaça, al juny de 1999 a Sant Cugat del Vallès, el vam descarregar, i des d’aquell any no hem deixat de fer-ho, mai.

Superada la quimera dels 8 pisos, l’any 2015 ens vam atrevir a perseguir-la amb un pis més, i ens en vam sortir. Vilafranca va assolir ser una de les poques poblacions on hi ha més d’una colla castellera que planta castells de 9. Actualment, Valls, Barcelona i Tarragona. Dia a dia, assaig a assaig, seguim fent de Vilafranca una vila més castellera encara. Enguany, per la Festa Major, celebrarem que després d’aquell primer 4 de 8, fa 20 anys, hem consolidat a Vilafranca una alternativa castellera de veritat. "

pd. Gràcies Merçè Grau per la correcció i assessorament gramatical en el text ;-)

Alguns dels membres de la colla del primer 4d8 carregat ara fa 20 anys. Foto Pep Fari 25/08/2018

Festa Major sense alquímia.

La Festa Major no ha pogut tenir castell de 9 pisos vermell vilafranquí. Així ha estat, després de 3 Festes Majors consecutives amb 3d9 amb folre carregat al 2015 ( el primer ), 3d9 amb folre descarregat al 2016 ( el primer ), i 4d9 amb folre descarregat al 2017 ( el segon ), enguany ens hem quedat amb dos intents desmuntats de 3d9 amb folre, i finalment, en tercera ronda, amb un intent de 3d9 folrat, que ha quedat massa lluny. 

La veritat és que la estadística de la colla amb el 3 de 9 amb folre no és encara molt bona, i està clar que li hem de prendre la mida encara a aquest gran castell. De les 9 vegades que li hem fet sonar les gralles, en tant sols 1 ocasió l’hem descarregat, i en 3 més l’hem assolit carregar. És a dir, un 44% d’efectivitat amb aleta. De la resta d’intents, un 44% han fet llenya (4), i un 12 % han estat intents desmuntats (1).

El 3d9 amb folre és un castell que necessitem treballar amb més intensitat als assajos, per tal de desxifrar els secrets entre l’encaix baixos-segons-terços. En l’encaix d’aquest nucli, és on rau la clau del nostre castell “sostre”. I per dominar-lo i tornar-lo a descarregar, l’hem de treballar a consciència. Sabem que tenim un bon tronc, enguany portem descarregats vuit 3d8, amb un 100% d’efectivitat ( a banda, 3 intents desmuntats ), però està clar que li hem recuperat la confiança a nivell dels 8 pisos. Per fer el salt de nou als 9, tenim tot aquest mes de setembre, per treballar aquest nucli, i trobar la millor fórmula per fer del pis de segons,  juntament a baixos i terços, la roca que necessitem.

També tenim els deures pendents del 2d8 amb folre, castell que enguany encara no hem pogut portar a plaça, i que per anar bregant folres necessitem retrobar i tornar-lo a fer nostre. Aquest setembre també ha de servir per seguir-lo perseguint.

Molts deures encara, però la base dels castells de 8 la tenim de nou ben treballada, això és el més important, tenir de nou la clàssica de vuit, dins la normalitat de les actuacions de la colla.

Per consolidar-nos com a colla gran, però, no només hem de pensar en els 9 pisos, sinó que hem de pensar en sumar, sumar i sumar, en aconseguir que totes i tots, treballem en la mateixa direcció, i ens ajudem i ens escoltem, i no deixem de tenir com a referència els Valors que vam marcar i definir a principi de temporada. De tots ells, en desxtacaria aquests 3, que crec que hem de tenir molt presents en aquest tram final: positivitat, treball en equip i sentiment de pertinença.

Positivitat: Som positius i alegres i ho transmetem en les nostres relacions.

Treball en equip: Treballem conjuntament per assolir l’èxit. L’interès col·lectiu preval per sobre de l’interès individual.

Sentiment de pertinença: Portem amb orgull la camisa vermella vilafranquina i la dignifiquem donant la nostra millor imatge.

Ha estat finalment una Festa Major sense alquímia, m’explico: L’alquímia era una doctrina, que pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què encara no existien les disciplines empíriques de la química i de la física. Un dels objectius principals era la recerca de la pedra filosofal, que hauria de permetre transformar qualsevol metall en or.

La semblança entre els Xicots i la alquímia, la vam estar comentant amb dos companys de Colla l’Alberto i el Joanjo, a la Diada de Festa Major, de Sitges, prèvia a la nostra Festa Major.

La idea era que els Xicots som una mena d’alquimistes castellers, que som capaços de transformar allò que fem amb poqueta gent als assajos, en grans construccions a plaça, d’una forma sorprenent.  Hi vaig estar totalment d’acord!

Veníem d’uns anys de festes majors amb alquimia Xicotera, però enguany no hem trobat la fórmula per convertir en or, els metalls treballats als assajos.

Això no vol dir que no trobem la fórmula properament, sabem fer-ho, i com tots sabem només hi ha un secret: Picar més i més pedra als assajos, assaig rere assaig.

Alquimistes castellers.

Som-hi colla.

 29 d'agost de 2018. 3d8 descarregat ( després de l'intent de 3d9f ).

Pd. Des d’aquí felicitar a la Vella de Valls per fer la millor actuació de la diada de Sant Fèlix, amb 4 gammes extres de traca i mocador. A la Joves de Valls pel domini sobre el 2d8. Als Verds per tornar a completar el castell de 10, i carregar el 2d8. I als Minyons de Terrassa per  provar el 2d8 a Vilafranca. I a la Jove de Tarragona, pel primer 4d9 amb l’agulla descarregat, aquest, al Catllar...

Un tres de confiança i complicitat

Hem hagut d’esperar fins ben entrat el mes de juliol per aconseguir el primer 3d8 de la temporada, i a més, no n’hem tingut prou en fer-ne un, sinó que l’hem fet per partida doble. Al matí a Esplugues, i a la tarda l’hem repetit a Sant Vicenç dels Horts.

Arribàvem a un important tram de temporada, i enguany amb només dos castells de 8 al sarró.  La gana que teníem era molt gran, i en els darrers assajos el tres, havia arribat per quedar-se, i així ho vam demostrar ahir.

El del matí, amb convicció, de sortida, en primera ronda ( tot i que alguns el pensàvem en segona  ;-) va ser executat amb gran seguretat, amb un encaix baixos-segons perfecte, el tronc va treballar-lo molt bé, i només algun petit dubte a la part superior va fer que l’anxaneta tingués un moment de indecisió, que va ser superat enseguida, aconseguint completar el pare dels castells per primer cop el 2018. Grans estrenes al pom de dalt, gran canalla. A més, li vam ajuntar el 4d8, fent els dos castells de vuit bàsics per primer cop enguany.

I a la tarda, en volíem més, i en vam tenir més. Vam tornar-hi amb el 3d8 també en primera ronda, aquest cop més treballat, s’hi van notar les tres actuacions seguides en menys de 24 hores, i també s’hi va notar, en positiu, la confiança que ens va donar haver-lo descarregat al matí. El 3d8 no va anar tant bé com el d’Esplugues, però la confiança del tres havia tornat i tots els pisos i la pinya el vam defensar fins aconseguir tornar-lo a descarregar, amb convicció i fe en nosaltres mateixos.

La colla necessitava un dia com el d’ahir, on en unes poques hores vam fer més castells de 8 que en tot el que portàvem de temporada. La colla ara ha de seguir creixent, sobretot en nombre de camises, que ahir van ser justes. Sense la complicitat màxima dels Castellers d’Esplugues, dels Castellers de Sant Vicenç dels Horts, dels Castellers de Terrassa i dels Bordegassos de Vilanova, no haguéssim pogut assolir els castells nosaltres en solitari.

La complicitat entre colles és imprescindible avui dia, sobretot entre les colles mitjanes i petites, que no en totes les actuacions arrosseguem el nombre de camises per ser autosuficients, és cert. Jo ahir vaig fer totes les pinyes de les dues actuacions, per tant, un total de 18 castells, i ho vaig fer de gust, perquè sempre en els meus 26 anys com a casteller ho he fet, i ho seguiré fent. 

Sense esperar que ningú em faci cap agraïment.  Solament pel plaer d’ajudar a l’altre colla a assolir el seu castell, amb el màxim de seguretat possible, com ha de ser. I si algun casteller ve a la nostra pinya a ajudar-nos, com passa, per sort, molt sovint, els Xicots som agraïts i humils i sabem donar les gràcies, i les donem de forma sincera, perquè entenem que el gest d’aquell casteller és honorable, és solidari, i és sinònim de “fet casteller” en estat pur.

Calen uns mínims, sí, és cert, però cada colla els ha de saber administrar i gestionar, però no considero que haguem d’establir unes matemàtiques mínimes obligades per a cada tipus de castell, tal i com alguns castellers estant començant a indicar. 

Crec però que sí ens hem  de recomanar uns mínims i que el seny és clau, però també a la vegada ho és l’entesa entre colles, i per tant, el criteri que cada colla estableix en cada actuació ha de ser un equilibri entre el nivell de preparació del castell, els castellers que porti a plaça i l’entesa i complicitat que té amb les altres colles presents.

Tornant al títol del post, i per acabar, aquest cap de setmana vam tornar a recuperar la confiança en el tres,  i ara cal seguir-la mantenint allà a on es genera, allà d’on sorgeix, als assajos, cada dimecres, cada divendres, cada dimecres, cada divendres, ...

Confiança que sumada amb el màxim de camises possibles, farà que puguem tornar a plantejar-nos els reptes que van més enllà dels bàsics de vuit.

3d8 descarregat a Esplugues. 22/7/18

Pasito a pasito, suave, suavecito.

Venim dels primers 3 anys de la colla fent castells de 9 pisos, amb els primers 3d9f, 4d9f, 5d8, 7d8, 9d7 i pd6 descarregats. Venim de 2 anys consecutius, portant castells de 8 des de la primera actuació. Venim d'assolir el rècord de castells de 8 bàsics en una temporada per una colla castellera, i venim en definitiva, d'assolir molts objectius que havíem cregut que podien ser grans quimeres.

I enguany, l'inici dels Xicots està sent més pausat que els anteriors. Ja ho van avançar així els nous Caps de Colla, sense marcar-se obligacions de calendari, per no haber d'estirar més el braç que la màniga. I de moment ho estan portant al peu de la lletra.

Si comparem aquest inici de temporada amb els 3 anteriors, els 3 anys de castells de 9 pisos de la nostra colla, aquest inici està sent similar al de 2015, quan a aquestes alçades portàvem un total de 23 castells descarregats, dels quals 7 eren castells de 7 pisos (incloent, això sí, 1 dos de set). Enguany, portem 26 castells descarregats, dels quals 9 són castells de 7 pisos, amb la novetat de la recuperació de la estructura de 5, que l'any passat no vam dur a plaça.

Tres diades, tres castells de set pisos a cada una, per anar agafant ritme, tant a nivell de canalla, de tronc i de pinya. Cal tornar a agafar el "tacte", cal tornar a rodar els castells, els castellers i les castelleres. I crec que ho estem fent prou bé.

El volum de gent als assajos va augmentant, mica a mica, i els castells de set nets, traspassats sencers ja es veuen fa setmanes. Tot i així, ahir diumenge, a la nostra diada d'inici a Vilafranca, els Caps de Colla van preferir esperar a madurar més el castell, i poder-lo treballar millor a nivell de l'encaix pinya - segons, que hem pogut treballar menys del volgut.

Aquest passat divendres també va arribar el primer 2de6 net sencer, gran notícia, i més amb tots els canvis de canalla que s'han de fer. És un any de canvis, de creixement, i es notarà a tots els nivells, i per això, com diu aquella cançó, caldrà anar "pasito a pasito, suave, suavecito", i anar consolidant tots aquests canvis i ajustos.

Som una colla "rara avis", ja ho he dit moltes vegades, però en moments així encara es veu més. Som una colla petita, que fa grans castells. I com tots sabem, els creixements, les evolucions dels projectes, les empreses, les persones, les associacions, no poden ser mai una curva diagonal perfecte, en pujada continuada. És molt difícil, i més, per una colla petita com la nostra. Per això enguany hem de procurar que el creixement i la evolució normal de la nostra colla, segueixi el seu curs, però entre totes i tots, hem de procurar que la línea diagonal ascendent, pateixi el menys possible en el seu devenir, que si cal, hagi de ser una línea en paral·lel, ben mantinguda i dibuixada, i si seguim treballant així, amb calma i paciència, ho podrem aconseguir.

Toca arremangar-se de nou, i suar als assajos, sobretot aquests poquets que queden per arribar al maig, que ens portarà de nou els castells de 8 pisos, per anar-los assegurant, madurant, i cuidant, per no deixar mai de pensar en anar més enllà. 

Diada d'inici. 3 pilar de 4 final actuació. 22 d'abril de 2018

Bon Sant Jordi a totes i a tots, que tingueu una gran Diada. Ens veiem a l'assaig !!!

Una parella d'asos.

Ja fa uns quants anys que algunes colles castelleres han apostat per un model de direcció tècnica DUAL. És a dir, dos caps de Colla simultanis.

He de reconèixer que la primera vegada que ho vaig sentir, ho vaig trobar estrany, em costava entendre que un càrrec com el de Cap de Colla, es pogués compartir. Pot ser pel fet de ser de la zona tradicional, digueu-me "conservador" o per què des de ben petit la imatge que he tingut del Cap de Colla, ha estat la d'algú únic, sol, manant el castell, fent l'arenga a la colla, una imatge romàntica i amb molta força, que sempre havia entès així.

Com deia ja son varies les colles que han apostat per aquest model de DUET, i algunes colles de les de la zona tradicional: Xiquets de Reus o Jove de Sitges, tot i que la majoria són colles de les zones no tradicionals, com ara Castellers de Sant Cugat, Castellers de Cerdanyola o Matossers de Molins de Rei. I ara fins i tot, una colla de les punteres s'ha afegit al model, els Minyons de Terrassa.

I ara ens hi hem afegit els Xicots de Vilafranca, amb la nostra particular PARELLA D'ASOS, composada pel Quico Murillo i pel Quim Mestres.

El primer el Quico, representa la nova fornada de castellers, és un Milenial, té 25 anys, i com a bon representant d'aquesta generació, té moltes ganes d'aprendre i generar relacions de valor! Va començar als Xicots l'any 2010, un any complicat, ara ja fa 8 temporades, però ha sabut anar trobant el seu lloc a la colla. Ha parat a segons gairebé tots els grans castells que hem fet 5d8, 4d9f, 2d8f, 7d8, 3d8, .... i sempre ha tingut molt de compromís amb la pinya.

En Quim, representa als de la generació X, amb 45 anys, i com als de la resta d'aquest grup els agraden els reptes i les noves experiències. Va començar als Xicots el 2004, el segon any d'en Jordi Raventós com a Cap de Colla, i des de llavors ha pujat al tronc de tots els grans castells ... 2d8f, 5d8, 7df8, 3d9f, 4d9f, pilar de 6, i també a l'intent de pilar de 7f.

A l'antiga Roma, eren DOS els cònsols, i ambdós, tenien dret a veto, l'un contra l'altre, pel que devien negociar en les qüestions més compromeses ....

I el DOS és un nombre important ala cultura xinesa: Hi ha una dita d'aquell país que diu que ...

"Les coses bones vénen en parells".

En el món dels castells el DOS és la TORRE. La Torre és una fortalesa des d'on es pot fer una gran defensa, i des d'on també, es pot planificar un bon atac. Ambdós caps de colla tenen experiència en la TORRE, una experiència que els ajudarà, segur, a plantejar una bona temporada.

Segur també que pels Xicots serà una cosa bona, igual que ho va ser pels cònsols romans, o pels Xinesos, això del número 2. I per seguir creixen amunt, com diuen el Quim i el Quico, cal créixer en Horitzontal, cal créixer en nombre de castellers. Apa, doncs ja tenim l'objectiu marcat. Seguim creixent, i si pot ser de 2 en 2, millor que millor ;-)

Quico Murillo i Quim Mestres. Caps de Colla dels Xicots de Vilafranca. Temporada 2018.

Hivernació castellera

És curiós tot el que passa durant el període d'hivernació castellera, que acostuma a ser, setmanes amunt setmanes avall, segons cada colla, entre els mesos de novembre, desembre, gener i febrer.

4 mesos, durant els quals no desconnectem mai, de cap manera, al 100%. Sempre tenim una part del nostre cervell, i com no, una part del nostre cor, dedicada als castells. És impossible aturar-ho.

Si formes part de la Junta, sigui la part Tècnica o bé, la part Social, tant fa, aquesta hivernació llavors és molt breu. La única diferència és la de les hores d'assaig, que no hi són. Però per la resta, son mesos de treball dur, intens, de feina de la que s'anomena a nivell empresarial de "back office", de dedicar-se a fer neteja i manteniment, treball "de cuina", d'aquell que també es diu a "l'ombra". Un treball que en moltes ocasions serà clau, per tal que la següent temporada sigui exitosa, o no ho sigui.

Si ets un casteller "ras", la cosa és diferent. La desconnexió és major, tant per la part física, com la mental. La física és important, ja que permet recuperar esquenes, músculs, petites lesions que podem arrossegar al llarg de la temporada, i que aquests mesos permeten posar a lloc. La part mental, també descansa, no hi ha la pressió setmanal dels assajos, l'enfrontar-se setmana sí, setmana també a reptes que requereixen concentració, implicació, compromís, ... durant uns mesos descanses d'aquestes sensacions.

Si ets dels que necessites ser a prop de la colla, no hi ha problema. Pots anar al local, i ser-hi, ben a prop. Pots apuntar-te a les cada vegada més habituals activitats hivernals. Les colles cada vegada es superen més en aquest aspecte: concursos intercastellers de bàsquet, futbol sala, escalada, ... estirades de corda, inclús enguany, he vist festes de cap d'any ! També el Tió per la canalla, les patinades sobre gel, ...

... i a nivell més casteller, també s'aprofita a vegades, per fer jornades de treball. Aquest any els Xicots també hem tornat a fer unes Jornades de Treball internes, que s'han acompanyat per una enquesta que van respondre més de 100 Xicotes i Xicots, en menys d'1 setmana! Els resultats obtinguts estan ajudant en l'anàlisi i la feina de "back office" que comentàvem a la Junta, per prendre les decisions i ajustar les planificacions de la millor manera. La Jornada en presència, pròpiament, també es va realitzar, amb una alta participació, i les reflexions i opinions, han permès a la colla definir una Visió, una Missió i uns Valors, que ens serviran de GUIA per no tenir mai dubtes sobre cap A ON volem anar, i COM volem arribar-hi.

Aquesta època hivernal també és època d'assemblea i, en ocasions, de canvis de Juntes Directives.

Aquest passat 12 de gener vam fer l'Assemblea anual, i el nostre Cap de Colla del 2017, el Gabi Cot, ha anunciat que per raons laborals, nous projectes professionals, no pot assumir la continuïtat en el càrrec. Una veritable llàstima, perquè el Gabi havia aconseguit donar continuïtat al projecte de l'Aina Mallol, dels darrers anys, i havia aconseguit consolidar la colla al nivell dels 9 pisos, descarregant per primer cop en una temporada, dos castells de 9, entre d'altres assoliments.

Durant les properes setmanes, encara d'hivernació, el Gabi seguirà "en funcions", i liderarà com és normal, juntament a la Presidenta, la feina per assegurar un bon relleu.

Des d'aquí només puc que donar les gràcies al Gabi per la seva entrega, ha estat un bon Cap de Colla, jo personalment, voldria que continués! També com no al seu equip directe, la Mireia i la Tamara, les grans sots-caps de colla, la Eli i la Paloma amb la Canalla, la Xenia i la Sara amb les Crosses, i un equip de pinyes de fins a 10 persones liderat pel Joanjo i el Sergi, amb gent jove molt valida per seguir fent una gran feina.

Espero seguir veient-vos a molts de vosaltres aportant coses a la Colla !  Fent un símil al que el President Mas va dir en la seva darrera intervenció, el segon pas al costat ( primer el país, després el partit, i per última la persona ):

Per damunt de les persones, sempre, sempre, hi va la Colla.

Però sense les persones, no tenim Colla, per tant, espero veure-us a totes i tots ben aviat, als primers assajos, i donant suport a la gent que tinguem al davant, que segur que ho faran el millor que puguin!

La hivernació està en fase final, anem mirant al sol com va sortint per l'horitzó ...

Assemblea general 12 de gener de 2018. Moment de presentació de la Visió, Missió, Valors. Carles Adell.

Quan menys és més. Diada del Roser 2017 i valoració de la temporada dels Xicots de Vilafranca

Diada del Roser 2017:
Intent desmuntat del 4d9 amb folre (el primer cop que sonen gralles, i no el carreguem com a mínim)
7d8 descarregat (el segon de la colla. El primer al Roser)
2d8 amb folre descarregat (feia dos mesos i mig que no el portàvem a plaça)
4d8 descarregat (el 21 de la temporada, tots descarregats)

La Diada del Roser no ens ha donat el castell de 9 pisos que volíem tornar a portar a plaça, però ens ha permès acabar la temporada d'una forma molt digne i coherent, tornant a descarregar aquest gran castell, el 7d8, i la preuada torre de 8 amb folre, preciosa, volguda, torna a ser amb nosaltres. A vegades, com en aquesta ocasió, menys és més.

Un cop passa el Roser, és el moment de fer balanç de temporada pels Xicots, i enguany ha estat un any de grans assoliments, i de pèrdues.

Comencem pel més positiu. Diria que som la única, o de les poques colles que han estrenat 3 castells nous descarregats per primer cop en el seu historial, aquesta temporada 2017:  El 9d7, el 4d9 amb folre, i el 7d8.

El 9d7 l'hem portat a plaça enguany per primer cop, i l'hem descarregat amb gran solvència les dues vegades que ho hem fet, per Sant Jordi i per Fires de Maig. És un castell de cantera, de volum de pinya, dels que fan colla. Ens faltava aquest cromo, ja el tenim.

El 7d8 igual. L'hem portat enguany a plaça també per primer cop, i les dos vegades, dos descarregats. Per Festa Major i pel Roser. No és un castell fàcil, però és un castell més assequible que el 5d8, i tot i la seva viabilitat tècnica, és un castell que requereix posar-hi tot el seny, tot el cor i tota la força. És llarg, la rengla pateix, i tothom ha d'estar alerta en tot moment. Ens faltava aquest cromo, i també ja el tenim.

El gran assoliment del 2017 ha estat el 4d9 amb folre descarregat, sense cap mena de dubte. Veníem de finalitzar el 2016 carregant aquest 4d9 amb folre amb molta solvència, i el treball fet amb l'equip del Gabi va permetre consolidar la estructura, mantenir-la i millorar-la. Per la Festa Major de la Granada, aquell 8 de juliol, vam obrir plaça amb aquest "gamma extra xicoter". I el vam fer nostre, amb una serenor i contundència que va deixar "bocabadat" el món casteller. Per Festa Major ho vam tornar a repetir. I per la Diada del Roser el vam haver de deixar en desmuntat.

Per què gamma extra? perquè en aquest castell es pot veure la idiosincràsia de la nostre colla. Al 4d9 amb folre li hem posat quints moltes vegades a assaig, i hem provat peus i peus. Però mai, mai, li hem pogut posar els sisens a assaig. ( hi vaig pensar fa poc, quan un company d'una colla que ho fa sovint em preguntava per quantes vegades ho havíem fet). I li vaig dir: Només hem posat sisens en 3 ocasions: el primer cop que el vam carregar, i els altres dos que l'hem descarregat. Ara ja en son 4, amb l'intent desmuntat de l'altre dia. És el nostre gamma extra actual, i li tenim molta confiança. Tornarà al 2018, segur.

Ara anem per les pèrdues: 3d9f, 5d8,  i pilar de 6. Masses "renúncies" hem hagut de fer per poder consolidar el 4d9 amb folre. Però som una colla que actualment no es pot plantejar tota la gamma de la tripleta màgica. No hem pogut fer-ho.

I de les coses que han quedat en cartera: el 4d8 amb el pilar i poder tastar alguna vegada més les manilles. El 4 amb el pilar s'ha treballat molt, i la feina feta no es va veure reflectida en l'intent que vam fer a Tarragona. L'any vinent, si es segueix treballant el pilar, el podem tornar a plantejar. Arribarà.  Pel que fa les manilles, simplement ha passat, que el volum de gent dels primers mesos ha anat minvant, per diversos motius a analitzar. Les manilles son quelcom que, amb un volum de gent més elevat, ens podríem anar plantejant, si més no, per anar-les coneixent i tastant, mica a mica. allò que diuen, que es fa el camí, caminant.

El més important: Ens estem consolidant com a colla de 9. 3a. temporada consecutiva com a colla de 9 pisos. Portem ja un total de set castells de 9 pisos, i un total de sis 5d8:
- 3d9 amb folre ( 1d + 4c)
- 4d9 amb folre ( 2d + 1c)
- 5d8 ( 3d + 3c)

Tenim diversos reptes pel davant, molt difícils, que només assolirem si som capaços de créixer com a colla, en volum de gent. I seguir millorant en la gestió interna, per funcionar com a colla gran, i cuidar i mimar molt, als que hi són, i als nous que arriben. No és una obsessió, és una necessitat:
Si volem ajuntar dos castells de 9 en una mateixa Diada.
Si volem fer la tripleta màgica.
Si volem poder assajar estructures superiors.
Si volem seguir creixent i consolidar-nos.

Necessitem un proper trienni, 2018-2020 de consolidació absoluta com a colla de 9. Podem fer-ho. Ho hem demostrat. Som els Xicots. Som de Vilafranca. Som petits, sí, però som molt Grans.

Detall de la descarregada del 2on. 7d8 de la Colla. Diada del Roser 2017.

2d8 amb folre descarregat. 5è de la temporada. Diada del Roser 2017.

3 mesos de Castells, Xicots i País.

Fa més de 3 mesos que no actualitzo el blog ... força companys i companyes de la colla m’ho estan recordant darrerament, és normal.  Els hi agraeixo a tots ells, ja que són, en bona part, els culpables que hagi tornar a animar-me a escriure. Tenia diversos esborranys a mitges, ara he trobat el moment per ajuntar-los i reprendre el camí.

Mira que han passat coses en aquests 3 mesos, coses a nivell de colla, a nivell casteller, i també, és impossible no esmentar-ho, a nivell de País:

A Nivell de Colla

Les darreres setmanes de juliol i les primeres d’agost van ser agredolces. Vam deixar en carregats els únics 3 castells d’aquest 2017: Dos tresos de vuit, i una estranya torre de 7. La nota positiva va ser Martirs, on vam descarregar la darrera torre de 8 amb folre del que portem de temporada ( 4 versus les 8 que portàvem a dia d’avui l’any passat), i ho vam ajuntar amb els 3 i 4 de vuit, i una bona prova de 4d9 amb folre, que vam haver de deixar en peu desmuntat.

Festa Major, va ser un altre cosa. Assolíem una gran Diada el 29 d’agost, descarregant per segona vegada al nostre historial, i per primer cop a casa, el 4d9 folrat. I el vam acompanyar del primer 7d8 de la colla. Primer intent, i descarregat. Dels castells que hem assolit, superiors al 2d7, era el primer que descarregàvem a la primera. Molt bé Colla.

Setembre i octubre han estat dos mesos complexes. Amb dos castells de 9 descarregats, i alguns objectius que semblaven massa lluny, el volum de gent a assajos ha anat baixant, i els castells de 8 s’han pogut sovintejar menys del desitjat.

La gran aposta va ser pel primer intent de 4d8 amb l’agulla, que vam portar amb moltes ganes a la Diada dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona, a la bonica plaça del Pla de la Seu. Es va mostrar tendre. El farem segur, cal seguir-lo treballant i el podrem fer nostre, quan abans millor, però si no és enguany la feina feta no quedarà en sac trencat.

Ara ens manca la Diada del Roser, la tenim a tocar, i assolir de nou el castell de 9 ha de ser el nostre principal objectiu. Tenim un 4 que ens dona molta confiança, cal tornar a aprofitar-ho. 

A Nivell Casteller global

Destacar dues noves colles de 9, els Marrecs de Salt, que estan fent de nou, un any extraordinari, sovintejant el 5d8 i el 2d8f, i havent completat el primer castell de 9 del seu historial. Per altra banda els Castellers de Sant Cugat, grans també, amb un bonic 5d8, i un 3d9f que ja han assolit carregar, i que no trigarem en veure descarregat. Grans evolucions.

Les grans segueixen sumant, a banda dels que continuen dominant el fet casteller, Verds i Colla Vella,  destaquen per sobre de tot i tots, els primers 2d8 descarregats de la Joves de Valls i el primer 4d9 carregat de la Jove de Tarragona. Dos colles que estan creixent i treballant amb molt de seny, i que poden trucar a la porta del més alt, en molt poc temps. Tot es veurà.

També destacar uns grans Capgrossos de Mataró, que tornen a estar a un nivell de gamma extra total.

I com no els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, amb una clàssica de vuit, que en breu veurem superada, i amb un espadat de 7 pisos que és l’admiració de tot el fet casteller.

Seguits pes uns treballadors Moixigangers d’Igualada, Bordegassos de Vilanova i Sagals d’Osona, que estan dins el top20, i pujant i pujant de forma segura.

A Nivell de País

Fa uns mesos que els assajos, les diades, les nostres converses, els nostres sentiments, estan totalment enfocats al que està passant al nostre estimat País, no és per menys. Totes i tots els que vam defensar el dret a votar i decidir el passat 1 d’octubre, estem totalment convençuts a donar sentit al que va passar aquell dia. Una barreja d’il·lusió i angoixa que no ens va permetre disfrutar aquell dia històric, sobretot veient les conductes criminals de la policia nacional i la guàrdia civil, que van tractar el poble de Catalunya com a animals. #vergonya.

El que ara ens ve, a nivell de País, és el mateix que necessita la Colla per tirar endavant: estar més units que mai.

Quant més units, quant més compromís, quanta més convicció. Quant més de tots aquests elements tinguem, més opcions d’assolir l’objectiu.

No defallim Colla, No defallim País. Unió, Compromís, Convicció.

Ho podem aconseguir. Ho farem.

4d9 amb folre Descarregat. Festa Major Vilafranca, 29 d'agost. Foto:Tania Gallego

Som uns clàssics.

Els Xicots de Vilafranca ja fa 35 anys que ens dediquem a això d’enlairar castells, de fet, vam ser la colla nº 13 en decidir-se a existir i ajudar a engrandir aquesta magnífica tradició.

Aquell 1982 els germans Fèlix i Lluís Hill, i en Joan Sol, com a líders destacats d’aquella agosarada iniciativa, en la que hi van creure un bon grapat de vilafranquins i vilafranquines, van posar les bases perquè a Vilafranca s’iniciés una nova etapa, la de la dualitat castellera.

Els Castellers de Vilafranca es van fundar l’any 1948, és a dir fa ja 69 anys.  Per tant, enguany ja fa més anys, exactament 35 que Vilafranca té dues colles castellers, que no pas els 34 en que els verds van tenir la capital del Penedès per ells sols.

És important remarcar aquest fet, ja que això significa que la “normalitat” castellera de Vilafranca és ja la existència, convivència, i rivalitat entre dues colles a la mateixa Vila. La pluralitat castellera de Vilafranca s’ha consolidat, i no sense grans esforços, esforços en dues direccions molt diferents. Per una banda els Vilafranquinistes que han lluitat sempre per mantenir el patriarcat verd a la Vila, fent i desfent perquè els vermells no avancessin més del compte. I per altra banda, tos els valents i valentes que en el transcurs d’aquests 35 anys han cregut en un moment o altre que el fet que Vilafranca tingués dues colles castelleres era possible.

I jo dic que no només és possible, sinó que és imprescindible. És imprescindible per garantir que la Vila, la de la Plaça més castellera, continuï per sempre essent un referent dins el món casteller.  M’explico. El fet que la colla degana de Vilafranca segueixi sent la primera del món casteller, tindrà un final, més tard o més d’hora. No és res que desitgi ni és que sigui un visionari, es tracta de parlar de normalitat. La normalitat de qualsevol activitats esportiva, o competitiva com és aquesta ( la competició entesa amb un mateix i a la vegada respecte als altres) diu que un grup pot assolir uns èxits de forma continuada i sostenible, però és molt difícil que no hi hagi alternatives al capdavant de l’activitat. Per fer un símil fàcil, uns anys el Barça és el primer, però sempre acaba passant que d’altres anys ho és el Madrid, o inclús algun “tercer” en discòrdia. Això en el món dels castells també ha passat, i passarà.

Per tant, a on vaig és a que en el moment en que això passi, la Vila ha de tenir altres factors de solidesa castellera, no només el missatge de "la millor". I un dels més importants, tal i com ara mateix tenen a Valls, Barcelona o Tarragona, és que hi hagi dues colles amb solera, dues colles fortes, dues colles que s'apretin la una a l’altra. La una fa que l’altra estigui més atenta. L’altra fa que la una no pugui relaxar-se.  És imprescindible doncs que Vilafranca segueixi sumant anys i anys a aquesta dualitat castellera, i que la mateixa sigui cada vegada amb més i més nivell.

Vilafranca ja fa tres anys que té dues colles que fan castells almenys castells de 9 pisos ( una els fa de 9 i l’altra els fa de 10 ). Això s’ha de cuidar. Això s’ha de mimar. El fet casteller de Vilafranca ha de mirar cap a Cal Noi Noi més que mai, ajudant en tot el que sigui possible a que aquest gran moment pel que estem passant els vermells, duri i duri, i no pari d’avançar.´

Vilafranca es mereix dues gran colles castelleres, i entre tots ho hem de mantenir.

Per altra banda, comentar que aquest cap de setmana hem fet de nou la clàssica de 8 pisos, aquest cop al barri del Raval, gràcies al convit fet pels Castellers de Barcelona. La clàssica de 8 va costar molt d’assolir pels Xicots. De fet l’any 2012, amb 30 anys de colla, només l’havíem pogut fer 3 vegades. Ara la passegem gairebé setmana rere setmana, amb total normalitat. Els castells de 8 pisos s’han convertit en la garantia i la base del que ha vingut i de tot el que ha de venir, més castells de 9 pisos dels Vermells. La clàssica ens fa encara més clàssics.

Us esperem a Cal Noi Noi per seguir fent realitat el somni.

Per despertar el més tard possible.

L’altre castell total: Sobre el primer 4d9 amb folre descarregat pels Xicots de Vilafranca

Cada colla, en funció de les seves característiques, tant tècniques com socials, té un castell límit, un castell “total” per a ella. Pels Xicots de Vilafranca, històricament aquest castell havia estat el 3d8, una vegada carregat vam trigar més de 4 anys a aconseguir descarregar-lo, era la nostra bèstia negra. Posteriorment li vam agafar seguretat al pare dels castells, la confiança el va embolcallar, i així vam apostar per la estructura del 3 per fer el salt als castells de 9, i per obrir horitzons amb el magnífic 5d8.

Superat aquest límit, l’any passat sota el guiatge d’Aina Mallol, vam veure possible el 4d9 amb folre, un castell en el que s’hi integraven els 4 aspectes clau que qualsevol colla ha de superar per arribar a culminar el seu castell total: La canalla, el tronc, la pinya, i la confiança. Ahir a la Granada, aquests quatre factors es van arrenglerar, un al costat de l’altra i van fer possible l’assoliment d’aquest “pepinarro” vermell. M’explico una mica més.

-          La Canalla: Unes petites castelleres, que son àgils, ràpides, finetes, i que només fan que mostrar seguretat i confiança respecte el que estan fent. Ahir un dia més ho van tornar a repetir.  El valor portat a l’extrem.

-          El tronc: una combinació perfecte d’experiència i joventut, de força i tècnica.

-          La pinya i el folre: sacrifici, tranquil·litat, serenor, i el que és el més important per un repte així, i el que per mi fa que aquest aspecte sigui el que marca que aquest sigui un “castell total” per nosaltres, el volum, el nombre de camises necessari. Ahir havíem de ser més de 200 xicots i xicotes, i ho vam assolir. Mica a mica anem convertint-nos en la colla gran que ha d’acompanyar a la gran colla que ja som.

-          Confiança: l’aspecte psicològic que en Gabi Cot ha treballat tant aquestes darreres setmanes. Un castell així se l’ha de creure tothom, des de l’anxaneta fins el darrer membre de l’últim cordó. I ahir, això el Gabi ho va aconseguir, i a més, decidint obrir plaça amb aquest gran repte. Tota una demostració de confiança.

Per això el 4d9 amb folre sento que és actualment el nostre castell total, l’altre castell total, ja que combina a l’extrem aquestes 4 grans factors. I ha arribat un 8 de juliol, finalitzant tot just el primer tram de la temporada, avançant gairebé dos mesos la data en que havíem portat a plaça el primer castell de 9 cada temporada. Cal destacar la labor de la Esther Vicente, la presidenta, i el seu equip, que estan acompanyant aquests grans èxits des de la part social, gran feina “presi” !

Amb aquest gran “pepinarro” ens hem convertit en la 8a. colla que enguany fa l’aleta al 4d9 amb folre. Vuitena !

També amb aquest 4d9 amb folre, ens hem convertit en la 11a. colla que enlaira castells de 9 pisos enguany,  de les 14 que l’any passat hi van arribar, Nens del Vendrell, Castellers de la Vila de Gràcia i Xiquets de Reus hi arribaran properament, segur. També cal comptar amb Marrecs de Salt,  Castellers de Sant Cugat i Moixigangers d’Igualada com a colles que potencialment tenen els 9 pisos dins el seu recorregut proper.

Un altre dada espectacular: som de les poques colles que mantenen el rànquing d’efectivitat al 100%, havent descarregat tots i cadascun dels castells portats a plaça. Aquí us deixo el resum del webcasteller.cat :

2017

4de9f 1 2de8f 2 3de8 9 4de8 9 2de7 6 9de7 2 7de7 1 total 72 % 100.00 Descarregats

Voldria fer esment també a un fet important, és ja la 3a. temporada consecutiva com a colla de 9 pisos. Consolidar-nos als 9 pisos no està sent una tasca fàcil, sobretot per les limitacions del volum de castellers als assajos, que mica a mica van creixent, però ho estem aconseguint, i de quina manera! Amb esforç, dedicació, sacrifici i compromís tot és possible!

Ara bé, el que no pot acompanyar aquests grans èxits és la sensació que per la Vilafranca més “unionista” el fet que els Xicots es consolidin com a colla de 9 sigui un “perill” pel model casteller de la Festa Major, i en concret per la Diada de Sant Fèlix. Els Xicots hem demostrat ja durant aquest dos darrers anys el nostre nivell de maduresa i responsabilitat, renunciant a exercir el dret d’actuar per la més típica el dia gran, tot i poder-ho fer segons l’actual protocol.  Som prou llestos per a fer-ho.

Vilafranca necessita dues colles grans per a ser un referent al mateix nivell de ciutats com Valls, Barcelona o Tarragona. Entre totes i tots, polítics, associacions, entitats, i vilafranquins, penedesencs, entre totes i tots, repeteixo, hem d’ajudar a aquest objectiu tant difícil, consolidar els Xicots com una colla gran. Estem de camí. Només necessitem un camí pla, sense res que ens impedeixi avançar, només demanem això, un camí obert, amb llum, que ens permeti veure un horitzó que ens faci somiar. Un camí, com a mínim, sense entrebancs.

Un darrer apunt al primer 4 de 9 amb folre descarregat. Comentant amb els companys de Sant Cugat ens van fer adonar que l’any 1999 els gausacs van veure com descarregàvem el primer 4d8 de la nostra història, al seu costat, a casa seva. Ahir a la Granada vam descarregar també el primer 4d9 amb folre de la nostra història, i també al seu costat. Casualitats que no s’obliden.

Un gran agraïment als Castellers de Sant Cugat i a la Colla Joves dels Xiquets de Valls la seva col·laboració a la soca d’aquest somni fet realitat. Sense ells no hagués estat tampoc possible. També als amics de Castelldefels, Gavarres i Bous que ens hi vau acompanyar. Gràcies colles.

1er. 4d9F descarregat Xicots de Vilafranca. Fotografia: Marta Mas

La Clàssica de 8 ample

En Jordi Armilla, a la versió digital de la revista castells, avui 26 d’abril, anomenava a aquest conjunt de tres castells: 3d8, 4d8, 9d7, com la “clàssica de 8 ample” o la “bàsica de 8”.

M’agrada més el concepte d' “ample” perquè descriu molt bé la diferència entre fer una “clàssica de 8” i fer la “clàssica de 8 ample”, ja que el volum de pinya, castellers de tronc i canalla, que requereix un 2d7 respecte un 9d7 és molt diferent. Molt.

Aquest diumenge, per Sant Jordi, els Xicots vam portar a plaça el 9d7. Era la primera vegada en els nostres, gairebé, 35 anys d'història.

Abans però, i no pot quedar en un segon terme, va arribar el primer 3d8 de la temporada. Extraordinari. No per l'execució, que va ser treballada, i tancat per la part alta, sinó que, extraordinari, per la forma en que ha arribat. M'explico. Respecte el 3d8 de la temporada passada tenia més de cinc canvis. Els més destacats a segons, amb dues estrenes, però en modificacions gairebé a tots els pisos. Té un gran mèrit haver-lo pogut portar a la segona diada de la temporada.

I després vam descarregar el segon carro gros de l'any: dues actuacions, dos carros grossos. I aquest sí, el vam descarregar amb gran fermesa i seguretat. Quin plaer de castell de vuit.

I el 9d7, què hem de dir d'aquest castell que enguany han alçat ja fins a 6 colles? Nosaltres el vam fer " a la vilafranquina" diuen, amb un sol enxaneta vaja. És un castell complet, ja que requereix les tres parts que una colla ha de tenir controlades per fer una gran temporada. Anem a repassar aquestes parts, i amb nombre de castellers necessaris:

-  Pinya ( dos cordons bàsics): 9 baixos, 9 contraforts, 18 crosses, 9 primeres mans 9 segones mans, 3 agulles, 18 laterals, 18 segons laterals, 6 vents, 6 segons vents ... i la resta de la pinya ... Subtotal = 105

- Tronc:  9 castellers i castelleres de baixos fins a quarts, 4 pisos. Subtotal = 36

- Canalla: 6 dosos, 3 aixecadors, 1 enxaneta. Subtotal = 10

 Total = 151 persones.

És un castell complet. El cap de pinyes va dir-nos, va anem a fer "la bèstia". Per muntar la pinya efectivament ho va haver de donar tot.

Imprescindible cal dir va ser l'ajut a pinyes dels Minyons de l'Arboç, els Castellers de Castelldefels i la Colla Jove de Barcelona. Destacar el 3d7 amb l'agulla dels grocs, impressionant que l'hagin portat a plaça a aquestes alçades de la temporada. Enhorabona.

El mes de maig és apunt de començar, i ens hi esperen unes Fires que prometen, castells de 8, i qui sap, si potser ja el primer folre. Els assajos diran. De moment, seguim disfrutan com ho hem fet aquests darrers anys.

Quin gran inici Gabi! A seguir així.

Salut i Castells.

Primer 9d7 descarregat. 23 d'abril Diada de Sant Jordi. Vilafranca. Foto: Tania Gallego.

Manilles vermelles vilafranquines

Les diades d’inici de temporada cada any prenen més interès pel fet de poder copsar d’una forma clara i transparent el nivell de sortida i intensitat amb el que les colles es plantegen l’any casteller.

Hi ha molts factors que poden marcar les primeres diades de la temporada, com ara, si és any de concurs, si la colla ha tingut baixes de castellers o castelleres de tronc “titulars”, si han quedat deures pendents de l’any anterior, si la canalla t’ha fet l’estirada i estàs fabricant noves aixecadores i anxanetes, o per exemple, si el volum de gent als assajos ha estat elevat. Totes aquestes casuístiques poden condicionar i que l’inici de temporada sigui un o sigui un altre.

Enguany els Xicots ens estem enfrontant a alguns d’aquests condicionants castellers, però la forma en la que el nou Cap de Colla les ha encarat està sent, fins al moment, força encertada. Bé, potser amb això de “força” em quedo una mica curt, però vaja, que hem començat prou bé. Bé, és cert, ha estat el millor inici de temporada dels nostres 35 anys d’història, potser hem començat més que bé.

Primera actuació de l’any, primera ronda, i carro gros. Estrenant baixos, dosos, i alguna altre novetat en les posicions de tronc, i també, amb forces estrenes a la pinya. Simplement excepcional.  Començar l’any amb un castell de vuit pisos, és tota una declaració d’intencions.

I per si no fos poc, en segona ronda, el castell de vidre, la torre de set. Completada amb seguretat, i amb diversos canvis respecte l’any anterior, a segons, terços, els més visibles. Un castell de qualitat, que si arriba tant aviat, sempre és  bo de cara a plantejar-se la torre folrada matinera.

I per acabar, el castell amb agulla, senyal inequívoca que enguany hem de seguir apostant pel pilar gran, que sabem que ens pot obrir les portes a molts grans castells. Ganes de tornar-lo a veure.

No vull oblidar un fet molt meritori. Aquest primer castell de vuit de la temporada també ha aconseguit que els Xicots signem una nova efemèride: és la 20a. Temporada consecutiva en que la colla vermella de Vilafranca enlairem castells de vuit pisos. Des de aquell primer 4d8 carregat el 29 d’agost de 1998, no hem baixat mai dels vuit pisos.  Cal remarcar-ho.

I per si tot això no fos prou, cal destacar també els assajos del mes de març, que han estat d’alta intensitat, i de molt bon treball. A  més, aquest passat 31 de març, la tècnica es va plantejar “emmanillar” Cal Noi-Noi, i ho va aconseguir. Vam fer la segona proba a la nostra història de manilles en un assaig, i aquest cop li vam posar fins i tot, quarts. Es va deixar clar que es tractava d’una proba per anar a passar-s’ho bé,  però a la vegada, i com aquell qui no vol, anem prenent  nota de les sensacions, les mides, les coses que van bé, i les que cal anar arreglant, per tal que això de les manilles pugui ser quelcom que puguem anar tastant i experimentant més sovint. A la vegada el volum de gent que va permetre fer aquesta gran proba, també va permetre posar el tres de nou amb folre fins a quints, així com muntar unes bones pinyes de quatre i tres de vuit. Queda molt clar, és el camí a seguir.

Estem a 3 d’abril i ja som dotze les colles que han aixecat castell de vuit pisos, i una ja ha fet fins i tot el tres de nou folrat. Velocitat endimoniada, velocitat de gamma extra. Velocitat que ens indica una temporada, de nou, que serà de somni.

PS. Han estat uns mesos de pausa en el blog, com molts sabeu, degut a que estem centrats en la publicació del llibre “35 converses castelleres amb un xicot de Vilafranca”. Esteu tots i totes convidades el proper dimarts, 18 d’abril, a les 20h. A Cal Noi Noi a la presentació d’aquest il·lusionant llibre. Més informació també a la web de Verkami , on justament avui finalitza el projecte de crowfunding que ens ha permés recaptar els més de 1.500 euros que ens havíem plantejat.

Gràcies !.

 https://www.verkami.com/projects/17349-35-converses-castelleres-amb-un-xicot-de-vilafranca

4d9 amb folre: la cirereta més gran

Ahir els Xicots de Vilafranca vam tornar a fer un pas endavant en una temporada en la que els nous assoliments i els rècords han estat una constant. Costa encara de pair-ho tot plegat.

Els castellers i les castelleres sabem com és aquella sensació en el moment en que probes un castell per primera vegada. Les sensacions, la il·lusió, la adrenalina, les ganes, ... el moment és indescriptible.  I ahir vam portar a plaça per primera vegada el gran 4 de 9 amb folre.

Després de Festa Major, a mig setembre aproximadament, ens vam trobar amb un 4d8 molt lleuger, i molt segur a la vegada, i a partir d'aquí, i amb la confiança que ens donava l'haver descarregat per primera vegada un castell de 9, vam començar a fer probes amb el folre del 4. Un divendres li vam posar quarts, i a l'altre setmana ja li vam posar els quints, i així setmana rere setmana vam anar afinant la posició dels segons, les crosses, els baixos, portacrosses, la mida dels terços, ... tot va ser molt ràpid, tant, que pel Concurs ja el teniem entre cella i cella, però per sort, vam tenir tot un mes més per seguir-lo assajant, per fer-lo nostre.

Ahir, el castell va anar de sortida, valenta decisió de la Cap de Colla. El primer peu, el vam desmuntar. Val la pena dir-ho, també va anar bé ja que era la primera vegada que tot el folre sencer pujava dalt, i això va servir per acabar d'agafar confiança i fer-se seu el lloc a algun dels seus membres. I a més les mides no donaven prou garanties. Però a la segona, sí, que el vam tirar amunt, amb confiança, pausadament, però sense parar. I la cassoleta es posava, i arribava la ràpida enxaneta, quina meravella! Estava carregat, i les sensacions ens deien que el podíem descarregar, i vam seguir treballant, però a la sortida de sisens, amb un tronc al límit, i un folre i pis de segons castigat, el castell va cedir. Havíem carregat el 4de9 amb folre al primer intent, i a més, havíem demostrat que el podíem descarregar. Que el descarregarem aviat.

Cal destacar que el nostre peu va ser correcte, però que l'ajut dels Castellers de Barcelona i dels Castellers de Sabadell va ser clau, per a poder tancar una soca segura i ferma. Gràcies colles.

Vam seguir amb la Catedral. La gloriosa catedral que l'any passat vam dominar completament en les dues ocasions que la vam portar a plaça, enguany ens havia quedat en carregada precisament també les dos vegades que l'havíem intentat. Calia recuperar-la del tot. Calia tornar-la a dominar. I així va ser, amb un treball titànic, sobretot a la part del tres, que va acabar molt estirat, el castell es va aconseguir descarregar entremig de l'alegria de tornar a tenir el 5d8 descarregat.

Per acabar la 9a. Torre de 8 amb folre de la temporada, totes descarregades. Tot i aquestes dades cal destacar que tot just ara fa un any, i també a tercera ronda del Roser, la torre ens va quedar en intent, i aquell record ahir estava molt present. La vam alinear el millor possible per assegurar-la, i així va ser, descarregada de nou, i amb l'accident de l'any passat superat.

L'ambient a plaça va ser magnífic, amb un bon nombre de públic en tot moment, i el que és més important, rebent el seu escalf i ànims de forma constant. Gràcies Vilafranca.

Després de la Diada no podem deixar de pensar en el castells que enguany, encara que per separat hem aconseguit: 3d9 amb folre, 4d9 amb folre, 5d8, pilar de 6. El proper somni, sense cap mena de dubte, ajuntar aquests 3 castellassos, de colla gran.

I no oblidem de fer una ullada a la barbaritat de castells que hem fet aquesta temporada:

13 Torres de 7 ( + almenys 10 descarregades senceres a l'assaig, amb el folre a terra).
51 castells de 8 pisos bàsics, tots descarregats ( 26 tresos i 25 quatres).
9 Torres de 8 amb folre, totes descarregades.
3 Cincs de vuit ( 2 carregats, 1 descarregat).
2 pilars de 6 carregats.
2 Tresos de nou amb folre, un carregat, i l'altre, el primer castell de 9 pisos descarregat per la nostre colla.
1 Quatre de nou amb folre, carregat, amb regust de descarregat. I a la primera.

Encara costa de creure, tot i veure-ho aquí escrit ... són unes dades que fan marejar. Una temporada per emmarcar. Una temporada de somni. Un somni, amb una ciereta final molt i molt gran. Una cirereta final en forma de 4d9 folrat.