La PINYA ho és tot !

"La Pinya ho és tot..." És una de les frases del llibre que m'ha arribat aquest Sant Jordi, "Fer Pinya" de Jordi Lopez Daltell. 

Tot just estic començant a llegir-lo, i he fet allò de tastar alguna part, he agafat l'index, he mirat com està plantejat, quins continguts tracta, com els organitza , i he triat un capítol, -Gestionar la Pinya-.  I la veritat és que m'ha agradat el tractament que se li dona, tot i ser més orientat a neòfits d'això dels castells, penso que m'ha aportat FRESCURA.

De fet, la reflexió que planteja sobre la pinya, m'ha encantat, m'ha superat. Sempre pensem que per sobre la Canalla, per sobre la gent del Tronc, no hi ha ningú ... els de la Pinya assumim el nostre rol sacrificat, anònim, sufert, i el llibre el destaca i el posa per sobre de TOT: La Pinya ho és tot, diu.  Reprodueixo un dels fragments que m'han fet reflexionar:

" Tenir molta o poca pinya és tenir futur i créixer o quedar-se en el passat, respectivament. Tenir molta o poca pinya és la diferència entre créixer o desaparèixer com a colla".

Sí m'ha fet pensar molt en que els Xicots disposem de poca pinya pròpia, de massa poca...i és un fet que ens preocupa, sí, però amb el que sempre hem anat "tirant".  Amb el llibre, més que mai, m'adono que cal encarar aquest fet, i donar-li solució. Si enlloc de 1 , 2 o 3 cordons propis, tinguéssim pinyes amb 4, 5 o 6 cordons, seriem, a més de la "Gran Colla" que ja som, una "Colla Gran" que és tant o més important que el primer.

Cal sumar doncs "Gran Colla" a "Colla Gran", i posar-nos les piles per tal que entre tots aconseguim tenir un FUTUR i CRÉIXER com a Colla. Això sí que ho és Tot !!!

La Paeria, plaça castellera.

M'agrada la Plaça de la Paeria, per diverses raons:

- És presidida pel Palau de la Paeria, edifici "senyorial", d'estil gòtic català, que et transporta a un altre època.
- Té una mida molt  bona per a fer-hi castells, ni massa gran, ni massa petita, acollidora.
- Els Castellers de Lleida són una colla sòlida, que sempre m'ha agradat.
- Els Xicots de Vilafranca, hi hem descarregat la nostra única "clàssica de 8": 4d8, 3d8 i Torre de 7. Va ser a l'octubre de 2005, amb l'afegitó que el 3d8 el vam fer a la segona, després d'un intent, treient pit, a "lo grande". 

Amb totes aquestes raons dissabte passat els Xicots hi tornàvem a actuar, en plena pre-temporada, però amb ganes de fer-hi un paper correcte.  I la veritat és que no vam poder fer tot el que ens havíem plantejat.  D'entrada el 3d7 ens va quedar en carregat, un castell que no ens ha de portar cap problema, i que ens va jugar una mala passada. El pitjor de tot caure a primers de temporada, moment en que la canalla necessita agafar confiança, però esperem que no porti majors conseqüències.

Aquesta caiguda sumada al just nombre de camises, una vuitantena, no ens va permetre portar a plaça el primer castell de set i mig de l'any, que havia de ser el 4 amb l'agulla.  Amb aquest descartat a la mateixa plaça, vam completar l'actuació amb el 4d7 i la torre de 6, i amb dues senzilles cireretes en forma de pilars de quatre (hi debutava en una actuació castellera la meva filla gran, la Júlia, coronant un dels dos espadats. Felicitats !!!).

Amb aquesta experiència, he de dir que el viatge de tornada va ser una mica "trist", tot i que el fet que la canalla estava tota bé, i el punt de mira ja ficat en el primer duel Madrid-Barça feia que el mal fos menor.

Pensant ja en el proper ASSAIG, on haurem de corregir coses i seguir afinant a la canalleta nova, clau per a poder afrontar reptes majors, aquest casteller us saluda i us diu: Bona Setmana Santa, i ens veiem a ASSAIG !!!


Si vols saber més de la Paeria... http://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_la_Paeria

Comença la Festa !!!

Avui ja ha estat un d'aquells dies gairebé de "plena temporada". Molts ingredients ho han fet possible:

- El sol i la calor (el dia d'abril més calurós dels darrers 75 anys)
- Moltes actuacions arreu de Catalunya
- Els nervis (tot i que són els de les primeres actuacions, no tant pels castells a fer)
- I entrar a Internet...a veure què han fet les altres colles....

I tela marinera:

- Els Saballuts, Torre de 7 i 4d8 !!!!! 10 d'abril. Això és està en forma, ratxa, a tope, això és compromís, feina ben feta, dedicació, esforç.........i la recompensa dels bons resultats.
- Els de Gràcia, 4d8 !!!!! 10 d'abril. Idem, que Idem de l'anterior paràgraf.
Només et queda treure't el barret i tenir una enveja sana, molt sana, i en uns moments en que la teva colla no pot anar a aquest ritme, disfrutar d'altres petites victòries.

Els nostres 3 i 4 de set, i la torre de 6 d'avui han estat prou correctes. Amb debuts a varis pisos, amb la canalla nova que encara no està prou rodada, però que comença a viure les sensacions d'una diada castellera.

Primer 3d7 de la temporada. Gràcia. 10 d'abril.  (Debuta l'Edgar a terços d'aquesta estructura)

Avui ha estat un "treure les teranyines a la faixa".  Amb el gruix de gent que portàvem a plaça, justet, hem fet el que havíem de fer, assegurar, amb la clàssica de set, i disfrutant d'una diada tranquila.

Ha començat la festa dels castells!

... I no surten a la foto.

Els Baixos. Aquella espècie tant especial que para els castells "de peus a terra".

Són un "híbrid" entre el tronc i la pinya.

Són els que aguanten més pes, són ells, els especials baixos.

La veritat és que els baixos sempre m'han cridat l'atenció: Són una peça clau en un castell, saben que moltes vegades hauran de patir, saben que la seva tasca queda més a l'ombra que la d'altres castellers, saben que han de confiar en les seves crosses i contrafort,  i treballar-hi coordinadament, i saben que pot arribar un moment en que els segons hagin de decidir fer coses per salvar un castell, que a ells els pot fer patir encara una mica més....saben tot això, i a cada assaig i a cada actuació estan allà dins, al bell mig del castell.

De fet una de les imatges més maques del fet casteller, és sens dubte, aquella rotllana que formen als baixos en el moment d'agafar-se per anar a començar el castell, amb els contraforts al darrera, els cordons de la pinya apunt de tancar-se, i entre ells es miren, donant-se ànims.

Moltes vegades he fet d'agulla, una de les posicions més maques en un castell, i és que, (si va bé) el pots veure per dins, pots anar seguint-lo, amb prudència, perquè no t'hi pots jugar el coll, però si el saps llegir, pots veure molt... i la cosa que tens més aprop, quan fas d'agulla, què és? sí, la cara del baix, els seus cabells, la seva olor, les seves bromes si el castell va bé, les seves peticions, "que em carregui més l'esquerra!!!", "contrafort, apreta!!!", ... i MOLTES VEGADES - la majoria - sents el seu PATIR EN SILENCI, el "palpes", gairebé el pots tocar...

Són tot això, i molt més.... i no surten a la foto.

Baixos actuals de la colla: Fredi, Juanito, Enric, Amador, Pirri, Toni Bracero, Toni Alarcon, Fèlix i combinen aquesta amb d'altres posicions en Miguelíni en Pavón, principalment.   Craks.

Un món de color vermell

Avui hem passat el dia a Girona i a Olot, dues ciutats boniques però diferents. Al matí a Girona visitant el centre històric: la catedral, els banys turcs, fent un petó al cul de la lleona, tomb amb trenet… sol radiant. A la tarda cap a Olot, pluja i mal temps, però quina olor a bosc…hem fet un tomb per "parc nou", molt recomanable, és com estar a ple bosc, però a tocar de la ciutat (amb anecs i oques incloses).

I durant el trajecte, i n’hi ha hagut, ja que hem fet més de 400 quilòmetres…la Júlia, ha sortit amb la frase més xicotera de la jornada:

M’agradaria que els arbres fossin vermells…

La veritat és que davant aquell paisatge verd, humit, esplèndid, però sobretot verd i més verd, un queda impregnat de natura. Però la Júlia, des de la seva força interior, ha pensat que el món podria ser més vermell, que li agradaria molt més d’aquesta forma, i ens ho ha dit.

I m’ha agradat, no només pel fet que està xicotera a totes, sinó pel fet de plantejar-se la possibilitat d’anar en contra de la corrent, de lluitar contra lo establert. Sí el prat és verd, molt verd…però podria ser més vermell no ? i els castells a Vilafranca, podrien ser més vermells ? Segur que sí.

Fem com la Júlia, i pensem tots i totes en … Un món de color vermell. Almenys, una mica més.

- Bonica fotografia on surten dos Grans Xicots ,  pare i fill,  Enric i Edgar Pagés ... pensant en un món més vermell, segur...  ;-) -.

La Primavera ja ha arribat !

Avui comença la primavera, canvi d'estació, època d'INICIS, de RECOMENÇAMENTS.

Coincideix aquesta arribada de la Primavera amb els primers assajos oficials de la temporada, i ja en portem dos. Aquest darrer va ser més animat, amb més afluència de gent, les mans altes comencen a venir, la gent de tronc comença a respondre, .. de fet, el proper 10 d'abril tenim la primera actuació.

Aquest passat divendres vam fer 3 pinyes, un pilar de 4, un 3d7 fins a dosos i un peu de torre. És el mínim que ens volem plantejar en un assaig. Està entre les 3-4 pinyes és un nombre correcte de proves per aquest moment de principi de temporada, en el que s'han d'anar combinant altres proves de tronc i canalla.

Segur que la Primavera, a més dels primers brots de flors, plantes i horts renaixents, l'arribada de les orenetes, la pujada de les temperatures, farà arribar als Xicots i Xicotes fidels, i tot i que sabem que el març és un mes "inestable" i que per tant, els assajos també poden ser-ho, segur que la línea serà ascendent i ajudarà a preparar els nostres castells.

Març marçot mata la vella vora el foc ... i la jove si pot !!!

Pel Lluis Solsona ... PLOU ...

Plou…

És dissabte i tot el dia plourà…jo vaig a l’enterrrament del Lluís Solsona a Torredembarra, i a l’últim moment (són les 8’40h.) la Júlia es lleva i diu que vol venir, que vol veure com és un enterrament.

Es vesteix de xicota i som-hi.

Anem amb el cotxe els dos, i la Carme Torner i el Lluís Compte, i arribem puntuals a l’Esglèsia de Torredembarra. Entrem juntament amb d’altres castellers dels Nois de la Torre.

Ens faixem a dins i comença la missa. És de les "completes", amb la óstia, el "doneu-vos la pau", els amunt i avall, i al final la hora dels pilars d’homenatge. A una banda els Xicots i a l’altre els Nois de la Torre, dels que el Lluís Solsona n’és el President d’Honor. Sona el "Sol" de la gralla, la única nota que sentirem avui del Toc de Castells. Uns quants companys i companyes dels Nois de la Torre fan el segon cordó del nostre pilar. El Juanito, incombustible el para a baixos. El Quim, segon casteller, la Mireia, crak de les alçades, i la novella anxaneta s’enfila, fineta i concentrada, i fa aquesta especial aleta dels Xicots pel Lluís Solsona. Estic orgullós que la casualitat/necessitat hagi fet que la faci la Júlia.

Quan li faig "aball" (El nostre Cap de Colla, no ha pogut venir, per feina) ella ja ha iniciat la baixada, seguint el ritme de l’altre pilar. "Ho has fet molt bé Júlia", s’asseu i es posa els mitjons i les bambes. Darrera seu el Quim i la Mireia fan el mateix…la resta de la colla ja va cap als bancs de l’esglèsia, i jo els espero. Observol lo especial que són els del "tronc".

El primeres mans ha esta el Joanjo, el segones el Sergi, el contrafort el Jaume, pel davant agafant el pilar, el Carlus, i l’Oscar del Vendrell. Laterals Xavi i Lluís, i tancant pinya la Carme i la Eva. Un total de 14 camises vermelles, representant la colla. Admirats pel Lluís Solsona des d’allà on sigui.

La Júlia torna el casc als Nois de la Torre, "gràcies" i li piquen la mà.

Ara a casa, plou més encara, estic a fora el pati, sota el porxo és vespre, escoltant la pluja … Plou …

Setmana BLANCA.

Aquesta setmana els Xicots també hem tingut la nostra particular "Setmana Blanca", ja que el divendres vam decidir no assajar, per fer un kit-kat entre els assajos de pretemporada ( un total de 6, comptant els dos previs a Valls ) i l'inici dels Assajos Oficials, aquest proper dia 11 de març.

Això de la Setmana Blanca per les famílies està representant més un mal de cap que no pas una cosa positiva. Avui sentia per la ràdio que el 80% de les famílies ho solucionarà tirant dels AVIS i les ÀVIES. Sort en tenim. Pels Xicots, però no ha estat així, uns dies de descans, sobretot, pels que hem fet tots els assajos de pretemporada, no van gens malament, per agafar la força necessària per començar A TOPE aquest proper divendres. A més la tècnica hem aprofitat per fer reunions, una de tota la tècnica amb el responsable d'actuacions, per anar pulint el calendari, on també vam tractar temes de canalla, i una segona reunió que hem tingut l'Equip de Pinyes i Folres, per començar a planificar aquest inici de temporada. 

Per cert, aprofito per presentar-vos a l'equip d'aquest 2011:

- Mariana Sas: Responsable de Crosses i Contraforts.

- Sergi Garcia: Tècnic de Pinyes i Folres.

- Manel Ramirez "Manel de Sant Pere" : Col·laborador de l'equip de pinyes

i jo mateix, Xavier Llenas, Cap de l'equip de Pinyes i Folres

Més endavant us anirem concretant com serà aquest inici de temporada: Reunions (amb Baixos, crosses, contraforts, primeres mans, agulles, vents, laterals, ... ), dinamisme als assajos, especialització en funció dels "segons", ...

Res, que això, que BONA SETMANA BLANCA !!!

Apunt per Començar la Temporada ...

Aquest passat divendres vam fer l'últim dels assajos de "pre-temporada", i no va estar gens malament.  Vam fer 3 fitxatges nous, ( que duri aquest ritme ! ), i vam seguir "bregant" als nous castellers, tant de tronc com de pinyes, avançant feina. 

Què important són aquests moments més tranquils de la temporada per les persones que tenen ganes d'aprendre !  Si estàs atent, i constantment estàs buscant la forma de millorar, si ESCOLTES, si la teva ACTITUD és positiva, realment els resultats i els aprenentatges es produiran.  És important la constància, INSISTEIX UNA I UN ALTRE VEGADA, Equivocat si és necessari,  analitzar el que ha passat.... i millora.

http://www.youtube.com/watch?v=wPzLKN8rcdk




Agafem tots forces perquè està apunt de començar la temporada !!!  Ens veiem el dia 11 a assaig !!!!

Segon assaig de M A S S O Q U E S . . .o de PRETEMPORADA (Millor).

Ahir segon assaig de massoques.

Massoca (Segons la Wikipedia):  El masoquismo es la obtención de placer al ser víctima de actos de crueldad o dominio. Este disfrute también puede ser sexual o no sexual. La característica fundamental del masoquismo que lo distingue de otros tipos de sumisión es la algolagnia, esto es, la satisfacción obtenida sufriendo dolor físico en distintos grados.



Ostia !  Ben bé, no és això el que fem, no ?  Anar a assaig no genera crueltat, o submisió, i el dolor físic que patim no és ben bé això tampoc...vaja....que li haurem de canviar al nom.  A partir d'ara els diré ASSAJOS DE PRETEMPORADA. Millor.

Doncs això, que a l'assaig de pretemporada d'ahir, el segon, va anar prou bé.  I entre d'altres coses va passar allò que agrada a qualsevol colla castellera: Va arribar gent nova.  En concret l'Àlex, que vol aprendre a pujar, i que ahir ja va fer un 4d6 fins a dosos, ell al que serien els terços del de set, també va començar ahir un altre "Juanito", ara ja en tenim dos, que es va estrenar fent de contrafort.  També va debutar la Marta com agulla, el Xavi que va fer de primeres mans, per primera vegada (d'un pilar de 4), i el seu fill, el Pol va fer d'enxaneta del pilar... 

A més vam seguir assajant amb els castellers més novells, avançant, agafant "hores de vol" ...

Bé, ens veiem el divendres que ve a l'assaig als que volgueu començar/seguir amb la pretemporada...i als que no, ojo, ojo ... l'11 de MARÇ ... Comença la Festa :  Inici de temporada.

Salut...i Castells !

Siguem com l'aigua...

És época de REnovar-se, de REpensar-se, REadaptar-se, REinventar-se, REcomençar, cal ser positius i hi ha nous conceptes com la Resiliència "capacidad de una persona o grupo para seguir proyectándose en el futuro a pesar de acontecimientos desestabilizadores, de condiciones de vida difíciles y de traumas a veces graves. La resiliencia se sitúa en una corriente de psicología positiva"

Els Xicots hem de ser més RESILIENTS que mai, cal seguir projectant-nos en el FUTUR, tot i haber afrontat aconteixements difícils i traumàtics, cal que els Xicots siguem POSITIUS, adaptant-nos als nous temps, adaptant-nos a les noves generacions de joves, evolucionant.

Hi ha un vídeo del Bruce Lee, que explica bé això de l'adaptació, la flexibilitat, el famós "Be Water My Friend". El trobo genial,  i per això el comparteixo ...

Xicots ( i Xicotes !), mirem cap al futur, i anem preoparant la faixa pels assajos...que ja són aquí !!!

BE WATER XICOTS !

PD: El divendres passat, primer assaig de massoques !  Van venir tota la gent nova que està començant a pujar i aprenent: La Gemma, El Joan, el Marc, el Gerard, l'Adrià, el Jose, ... aquests assajos de febrer aniran bé per començar a afinar coses....i la Canalla també, els divendres de 21 a 22 h. !!!

LES DECENNALS: ... i s'ha fet llarg ... massa llarg ...

Les expectatives eren altes, el temps era bó, l'horari semblava encertat, però ha resultat llarg, llarg, llarg... massa llarg... Les colles hem hagut de fer una llarga espera pels carrers de Valls, des de les 10 fins les 14'30, hem fet un pilar a la Plaça del Blat, i després les dos rondes conjuntes, que els Xicots hem ressolt amb un 4d7 i un pilar de 5, on cal destacar la tornada als poms de dalt de la Meri. Bentornada Meri ! Hem acabat a les 15'00h.

Pels castellers que s'estrenaven avui, una estrena dura, devien pensar què és d'estrany això dels castells. 5 hores per fer 2 pilars i 1 castell. Tela.

Pels que anàvem amb la família...pobre família. S'han entretingut veient pilars a la plaça del Blat, de 2 en 2 !!! i erem 56 colles, i amb la calma inicial....s'ha fet etern.  Quan l'organització ha volgut rectificar, ja portàvem massa retard, i no s'ha pogut recuperar el desgavell. Ha coincidit en el moment que ens tocava actuar als Xicots. Correu, correu !!! Llavors han fet actuar a 4 colles a la vegada, havia de ser així, però s'ha fet massa tard.  5 hores, de les quals més de 2 hores per fer 300 metres de carrer...impresentable. Està clar que l'organització s'ha vist desbordada per la participació (que ja era previsible).

Fem uns càlculs ràpids:  56 colles, fent pilars de 2 en 2 a la plaça són 28 rondes.  a 10 minuts la ronda, entre que entres, fas el pilar i surts, són 280 minuts. NO QUADRA. Com ho havien calculat ? a 5 minuts per ronda ? Serien 140 minuts, llavors potser sí....però ha estat IMPOSSIBLE.  

Ser què és fàcil queixar-se, i que "a toro passat" tot és fàcil de preveure.....però de cara al 2021 han de canviar moltes coses a Valls perquè les colles tinguin GANES d'anar-hi, moltes. Ha de ser molt més àgil, MOLT. I que els organitzadors busquin solucions, i les expliquin clarament. 

Valls, el bressol dels castells, avui no ha estat a l'alçada. Tot i així, ha estat maco sentir-te part d'allò, i una vegada més podrem dir:  JO HI VAIG SER.

Salut i Castells !!!

En aquesta Fotografia d'avui hi podem veure en segon terme el nostre 4d7. 

Pd1: Per cert, en l'anterior "post" comentava que hi havia alguns Xicots que l'any 91 van anar a Valls per les Decennals....ERROR !!! Era un error de memoria. Avui parlant amb en Raimon Rovira i en Jaume Plans, grans coneixedors de l'historia dels castells, i de la dels Xicots en concret, hem confirmat que al 1991 els Xicots només van fer una actuació (crec recordar que a Vilanova), i que van haber de renunciar a actuar a les Festes de la Candela, i també van haber de fer una renúncia més gran, la d'actuar per la seva pròpia Festa Major, a causa de la gran crisi que passàven, que no permetia ni garantir castells de 6 pisos...

Pd2: Finalment l'Aina no ha pogut venir. Llàstima ... tots l'hem trobat a faltar, però vist el resultat final, potser s'ho ha estalviat... Fins la propera Aina !  Una forta abraçada !

Les Festes DECENALS de la Candela a VALLS

Decenals, Cada 10 anys vaja tela ! És que els de Valls  no només fent castells són la "Repera", fins hi tot en això dels períodes de temps són únics: DECENALS!.  Lo habitual és "Anual",  "Bianual", o "Trianual", o cada 4 anys, com el Mundial de Futbol o les olimpíades, però no, mira ells cada 10 anys. Entoma-la.

La veritat és que aquest fet, i el ser una plaça reservada a les colles locals, encara fa posar més en valor aquesta visitia "llampec" en la que podrem fer un pilar i un castell a la Vila Castellera de Valls. 

Els Xicots en actiu de la meva quinta (els entrats a l'any olímpic, el 1992), hi vam poder actuar l'any 2001, i per tant serà la nostra 2ª vegada.  Però també hi ha un bon nombre de Xicots que encara NO ho han pogut fer mai. I jo us dic: APROFITEU-HO, que és cada 10 anys, i és d'aquelles coses que després es poden explicar...."JO HI VAIG SER".

Capítol a banda, per als Xicots com en Jaume Rovira, que l'any 1991 ja hi van anar amb la colla... i per tant aquesta serà la seva 3a. vegada. De fet no hi ha cap Xicot que en pugui tenir més, de visites a Valls de les Decennals, ja que la nostra colla es va fundar l'any 1982, i per tant a la edició del 1981 ja hi vam arribar tard.  Doncs com el Messi, Xicots com en Jaume, van a batre records.  Per molts anys !!!

Ens veiem aquest divendres a l'assaig previ, per preparar la nostra participació !!! 

Salut i Castells.