Els Xicots de Vilafranca ja fa 35 anys que ens dediquem a
això d’enlairar castells, de fet, vam ser la colla nº 13 en decidir-se a
existir i ajudar a engrandir aquesta magnífica tradició.
Aquell 1982 els germans Fèlix i Lluís Hill, i en Joan Sol,
com a líders destacats d’aquella agosarada iniciativa, en la que hi van creure
un bon grapat de vilafranquins i vilafranquines, van posar les bases perquè a
Vilafranca s’iniciés una nova etapa, la de la dualitat castellera.
Els Castellers de Vilafranca es van fundar l’any 1948, és a
dir fa ja 69 anys. Per tant, enguany ja
fa més anys, exactament 35 que Vilafranca té dues colles castellers, que no pas
els 34 en que els verds van tenir la capital del Penedès per ells sols.
És important remarcar aquest fet, ja que això significa que
la “normalitat” castellera de Vilafranca és ja la existència, convivència, i rivalitat
entre dues colles a la mateixa Vila. La pluralitat castellera de Vilafranca s’ha
consolidat, i no sense grans esforços, esforços en dues direccions molt
diferents. Per una banda els Vilafranquinistes que han lluitat sempre per
mantenir el patriarcat verd a la Vila, fent i desfent perquè els vermells no
avancessin més del compte. I per altra banda, tos els valents i valentes que en el
transcurs d’aquests 35 anys han cregut en un moment o altre que el fet que
Vilafranca tingués dues colles castelleres era possible.
I jo dic que no només és possible, sinó que és imprescindible. És imprescindible
per garantir que la Vila, la de la Plaça més castellera, continuï per sempre
essent un referent dins el món casteller.
M’explico. El fet que la colla degana de Vilafranca segueixi sent la
primera del món casteller, tindrà un final, més tard o més d’hora. No és res que desitgi ni és que sigui un visionari, es tracta de parlar de normalitat. La normalitat de
qualsevol activitats esportiva, o competitiva com és aquesta ( la competició entesa
amb un mateix i a la vegada respecte als altres) diu que un grup pot assolir
uns èxits de forma continuada i sostenible, però és molt difícil que no hi hagi
alternatives al capdavant de l’activitat. Per fer un símil fàcil, uns anys el
Barça és el primer, però sempre acaba passant que d’altres anys ho és el
Madrid, o inclús algun “tercer” en discòrdia. Això en el món dels castells
també ha passat, i passarà.
Per tant, a on vaig és a que en el moment en que
això passi, la Vila ha de tenir altres factors de solidesa castellera, no només el missatge de "la millor". I un
dels més importants, tal i com ara mateix tenen a Valls, Barcelona o Tarragona,
és que hi hagi dues colles amb solera, dues colles fortes, dues colles que s'apretin
la una a l’altra. La una fa que l’altra estigui més atenta. L’altra fa que la
una no pugui relaxar-se. És
imprescindible doncs que Vilafranca segueixi sumant anys i anys a aquesta
dualitat castellera, i que la mateixa sigui cada vegada amb més i més nivell.
Vilafranca ja fa tres anys que té dues colles que fan
castells almenys castells de 9 pisos ( una els fa de 9 i l’altra
els fa de 10 ). Això s’ha de cuidar. Això s’ha de mimar. El fet casteller de
Vilafranca ha de mirar cap a Cal Noi Noi més que mai, ajudant en tot el que
sigui possible a que aquest gran moment pel que estem passant els vermells, duri i duri, i no pari d’avançar.´
Vilafranca es mereix dues gran colles castelleres, i entre tots ho hem de mantenir.
Per altra banda, comentar que aquest cap de setmana hem fet de nou la clàssica de 8 pisos,
aquest cop al barri del Raval, gràcies al convit fet pels Castellers de
Barcelona. La clàssica de 8 va costar molt d’assolir pels Xicots. De fet l’any
2012, amb 30 anys de colla, només l’havíem pogut fer 3 vegades. Ara la passegem
gairebé setmana rere setmana, amb total normalitat. Els castells de 8 pisos s’han
convertit en la garantia i la base del que ha vingut i de tot el que ha de
venir, més castells de 9 pisos dels Vermells. La clàssica ens fa encara més clàssics.
Us esperem a Cal Noi Noi per seguir fent realitat el somni.
Per despertar el més tard possible.
