Xicots: Una mirada cap endavant.

Els Xicots de Vilafranca tanquem un 2018 difícil, sobretot després dels gran èxits assolits els darrers anys. Quan tastes els grans castells, que et fan sentir tant bé, no és fàcil deixar-los anar, i veure com se t'escapen d'entre les mans, com si res...

Acabar l'any sense castells folrats, i sense la categoria de 9 pisos, és un pas enrere. Un pas enrere que no ha de ser traumàtic si aconseguim que sigui d'aquells que serveixen per anar després més endavant. Com sabem les evolucions, de qualsevol entitat, associació, organització, mai són línees diagonals perfectes, sinó que fluctuen en el temps. Analitzem-ho.

Enguany els castells de 8 bàsics els hem aconseguit tornar a dominar, tot i l'accident amb el 4d8 carregat al concurs, un carro gros, que venia precedit per la caiguda del 4d9 amb folre, i pel desànim d'acceptar que ja no el tornaríem a probar. No vam ser prou respectuosos amb el castell, i va quedar en carregat. Feia més de 4 anys que no ens queia, en portàvem gairebé més de 100 descarregats consecutivament. El concurs va ser molt dur amb la colla, massa.

El 4d9 amb folre li teníem confiança plena. L'intent, "discret" com ens l'han anomenat diversos periodistes, no va ser com esperàvem, quina ràbia. Però toca ser autocrítics i acceptar que no vam tenir en compte totes les casuístiques i punts flacs que podia tenir.

L'intent de 3d9 amb folre de Festa Major sí que va ser massa prematur segurament. Sense torre folrada, i amb pocs assajos de folres, el vam voler portar a plaça, més amb el cor que amb el cap, i no ens en vam en sortir.

A banda del dur camí pels 9 pisos d'enguany, les dades amb els castells de 8, com deia no han estat dolentes. ( Sense tenir en compte els tres darrers anys, estratosfèrics i de rècords de castells de 8 a nivell del món casteller!) Fem una repassada dels darrers 10 anys:

any	4d8 d	4d8 c	3d8 d	3d8 c	2d7 d	2d7 c	Total	% Descarregats vs. total castells
2018	11	1	11	0	14	0	37	92,5
2017	22	0	16	2	13	1	54	96,4
2016	26	0	27	0	13	0	66	92,5
2015	20	0	22	0	13	0	55	95,9
2014	16	2	12	1	14	0	45	91
2013	12	0	12	1	6	0	31	89,8
2012	6	0	9	1	10	0	26	88,6
2011	3	1	0	0	5	1	10	91,5
2010	3	2	0	1	4	2	12	82,6
2009	1	0	1	1	2	0	5	85,5
Totals	120	6	110	7	94	4	341
Mitjanes	12	0,6	11	0,7	9,4	0,4	34,1	90,7

Destaco en verd tres dades positives, per ajudar a tenir una mirada positiva, una mirada endavant:
- És el 3er. any en que descarreguem el 100% dels 3d8 que hem portat a plaça.
- És l'any que més torres de 7 hem descarregat ( és cert, a canvi de no fer-ne cap de 8 ;-( )
- És el 3er. millor any en % de castells descarregats respecte el total anual.

Però al final, els assajos marquen el camí, marquen el que es pot fer a plaça i el que no, i enguany, els assajos no han pogut ser tant profitosos com els dels darrers anys, per moltes raons que s'han trobat a la vegada aquest 2018.

Per tant, la mirada cap al futur està molt clara: millorar la qualitat i quantitat dels assajos respecte enguany, créixer en camises, engrescar al personal, tenir les coses clares.

Som els Xicots i la nostra missió com a colla la tenim escrita: Consolidar-nos com a colla de 9 pisos. Enguany ha de ser només una part del camí per assolir aquest objectiu.

Caminem més plegats que mai.

Força Xicots.

Intent de 4d9 amb folre. Sisens apunt per pujar...  ( Foto Piro ). Concurs 2018

pd.
No puc estar-me d'acabar amb una nota curiosa i graciosa a la vegada. Tot i ser un any amb poques caigudes, com els darrers, enguany les hem sabut fer en tots els pisos possibles: Hem carregat un pilar de 4, un pilar de 5, un castell de 6 ( de xicotes ), un castell de 7 ( i mig ), un castell de 8, i hem intentat 2 castells de 9.  En resum 4, 5, 6, 7, 8 i 9. Caigudes de totes les alçades. ( amb el permís dels 10 pisos ).   Mare meva, no hi tornem si us plau ;-). Entre tots fem-ho possible ;-)

Uns Xicots de Concurs

El Concurs de Castells i els Xicots de Vilafranca sempre hem anat agafats de la mà, al llarg dels 36 anys d’història de la colla. Feia menys d’un mes de la nostra fundació,  a primers d’octubre de 1982, i els Xicots sorpreníem el món casteller anotant-nos la primera clàssica de 7 del nostre historial, quedant en una merescuda 14a posició.

Aquella primera participació deixava clar que els Xicots seríem per sempre una colla de concurs, va amb el nostre ADN. De les 18 edicions en què hi hem pogut participar, ho hem fet en 16 ocasions. Només els anys 1992 i 1998, la colla va renunciar a fer-ho. En l’edició de 1992, una colla acabada de refundar-se, que tot just carregava els primers castells de 7 per Fires de Maig i Festa Major, va decidir no anar al Concurs aquell any, en no poder garantir el nivell mínim que ens exigíem. Al 1998, va ser una situació ben diferent. Havíem carregat el primer castell de 8 pisos el dia 29 d’agost i vam rebre la invitació per concursar. La colla però, va decidir no anar-hi.

A banda d’aquestes dues renúncies, els Xicots hem participat, doncs, en 16 edicions de l’espectacle casteller més gran del món. Primer de tot, cal destacar el millor lloc assolit l’any 1988, un 5è lloc estratosfèric, on només les dues colles vallenques, els verds, i els Xiquets de Tarragona van quedar per davant. Tota una proesa per una colla petita com la nostra.

A banda d’aquest gran èxit, els Xicots també hem tingut moments dolorosos al Concurs, com les dues darreres posicions assolides els anys 1990 i 1996. I el pitjor lloc global assolit l’any 1994. Per tant, els principis dels anys 90 van ser dolents en la nostra relació amb el Concurs, tot i que a partir de l’any 2000 tot va canviar. 

Aquell concurs del 2000 va ser inoblidable per als Xicots de Vilafranca. En un mateix dia, vam carregar els primers 3 de 8 i torre de 8 amb folre de la nostra història. Ens convertíem en colla folrada, i assolíem un 8è lloc global. Allò va marcar un abans i un després, sens dubte.

L’any 2006 els Xicots vam aprofitar un concurs fluix per part d’algunes colles punteres, i vam assolir el 7è lloc de la general, el que encara és la nostra segona millor posició a la jornada.

L’any 2012 s’inicia una nova etapa per aquest gran esdeveniment, es separen les jornades de diumenge i dissabte, essent aquell el primer any en què participem a la jornada de la “Uefa” com jo l’anomeno, la del dissabte. Tot i el gran paper realitzat, i fent una de les gestes històriques del Concurs, en carregar en tercera i quarta ronda la torre de 8 folrada i mostrant el nostre gran afany de lluita, no vam poder guanyar aquell dia.

L’any 2016, darrera edició del Concurs, vam fer els tres castells més grans mai completats per la nostra colla a la jornada, amb la torre de 8 amb folre descarregada, i el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8 carregats, que ens van permetre superar la sorprenent colla xinesa, i endur-nos la gran “piràmide” amb la 1a posició de dissabte, i a més a més, amb una 9a posició global que va posar encara més en valor la gran gesta realitzada.

A nivell de castells, està clar que el nostre gran castell de concurs ha estat sempre la torre. La torre de 8 amb folre és el castell al qual hem fet més vegades l’aleta, però a la vegada, i no tant positiu, és el castell que més vegades hem deixat en carregat.  En total, l’hem portat a concurs en onze ocasions (dues descarregades,  sis de carregades, un intent i dos intents desmuntats). A més a més, la torre de 7, l’hem dut en vuit ocasions (tres descarregades, tres carregades i dos intents). Aquestes dades  fan, per suposat, que la torre sigui el castell de concurs dels Xicots per excel·lència.  El 4 de 8 és l’altre gran emblema, amb set de descarregats i un de carregat, un castell solvent per als Xicots en aquesta diada.

Al concurs els castells no son fàcils. Dels 66 que hi hem intentant, tant sols un 52% els hem descarregat, 23% han quedat en carregats, un altre 23% han estat intents, i tant sols un 2% d’intents desmuntats.  La dada és més comprensible si veiem que dels 4.792 que ha portat la colla al llarg del seu historial, un 90% han estat descarregats. La mitjana del concurs ho diu tot de la seva exigència.

Com a dada final d’aquesta anàlisi, només hi ha tres castells que la colla ha carregat a Concurs, però que encara no ha pogut descarregar-hi: el 3 de 9 amb folre, el 5 de 8 i el pilar de 6. Segur que podrem solucionar-ho en els propers anys.

Pel que fa al Concurs d’enguany, la colla hi arriba amb sentiments contradictoris. Per una banda, hem aconseguit revalidar amb solvència els castells de 8 bàsics, ja que portem deu 4 de 8, deu 3 de 8, i tretze 2 de 7, tots descarregats. Però per altra banda, ens ha quedat en intent fallit el 3 de 9 amb folre que vam portar a Festa Major. I la part més dèbil de l’any, el fet de no haver pogut portar a plaça la torre de 8 amb folre, i rodar d’aquesta forma els castells folrats, per plantejar-nos amb més seguretat els 9 pisos.

Enguany a més, ens hem classificat pel Concurs com a sisena colla de dissabte, per la qual cosa, tot i ser els guanyadors de la darrera edició, no som ni de llarg, els favorits per aquesta jornada tan especial. Enguany sembla que els Xiquets de Reus, els Nens del Vendrell i els Moixiganguers d’Igualada tenen els números per ser-ne els protagonistes.

Tot i així, el nostre ADN xicoter, estic segur que farà que la colla s’esforci el màxim possible en aquests darrers assajos, i que aconseguim anar més enllà de la clàssica de 8, el nostre màxim registre d’aquest any. La colla ho necessita. La colla ho vol, però només serà possible #sihisomtots, i si tenim l’ajut de Vilafranca i del Penedès, tal i com hem tingut en d’altres ocasions.

#Ensagradaeldissabte, i per tant hi anirem a concursar, a fer la millor diada que siguem capaços, i desitgem des d’aquí molta sort per a totes les altres colles concursants.

* text publicat al setmanari "el 3d8", d'avui divendres 5 d'octubre de 2018

* A continuació taula resum de totes les participacions dels Xicots de Vilafranca al Concurs de Castells de Tarragona.

ANY	posició	colles participants	Ronda1	Ronda2	Ronda3	Ronda4	Ronda5
1982	14	20	2d6	3d7	pd5	4d7c.	-
1984	13	17	2d7 i.	3d7	4d7a i.	4d7	2d6
1986	9	14	4d7a	3d7	5d7 i.	4d7	5d7 i.
1988	5	18	5d7	2d7 c.	pd6 i.	pd6 c.	-
1990	12	12	2d6 i.	2d6	3d7 i.	4d7 i.	-
1994	20	23	4d7	2d6	3d7	-	-
1996	18	18	4d7a	5d7 i.	3d7	2d7 i.	2d7 i.
2000	8	18	2d7	4d8	3d8 c.	2d8f c.	-
2002	8	18	2d7	4d8 c.	2d8f c.	3d8 i.	5d7
2004	9	18	4d8	3d8 c.	2d8f i.	2d7	-
2006	7	18	4d8	2d8f c.	3d8	-	-
2008	10	18	4d8	2d8f id	2d8f id	5d7	2d7 c.
2010	10	14	4d8	2d8f c.	3d8 i.	5d7	-
2012	14	32	3d8	4d8	2d8f c.	2d8f c.	-
2014	14	41	3d8	2d8f	4d8	5d8 i.	-
2016	9	45	2d8f	3d9f c.	5d8 c.	-	-
Mitjana	11,3	21,5

3d9 amb folre carregat al concurs de castells de 2016

20è aniversari del primer 4d8 dels Xicots de Vilafranca.

Aquesta Festa Major, ha fet 20 anys del primer castell de 8 vermell vilafranquí, i els Administradors de la Festa Major de Vilafranca ens van guardar un lloc al programa per a poder-ho recordar, cosa que agraeixo personalment, per la gran importància que té aquesta efemèride per la Vila, i en concret per la nostra colla.

Per tots aquells que no teniu el programa, i també pels que el teniu, us reprodueixo a continuació el petit text que he tingut el privilegi de poder fer per a celebrar aquesta data tant especial. Dic també pels que el teniu, perquè aquesta versió és una mica més llarga que la que es va publicar ( per les lògiques limitacions d'espai ).

Per celebrar-ho, el dissabte 25 d'agost vam fer també un acte molt bonic, on es va convidar als membres del tronc d'aquell primer castell de 8 per fer una tertúlia amb ells. Va ser emocionant escoltar les paraules de l'anxaneta, la Cris, com recordava aquell castell, i també d'una de les dosos, la Dori, que va posar en valor també el salt dels 6 als 7 pisos, que vam fer al 1992, amb castells que es lluitaven com si fossin de gamma extra. Llegendes vives com en Vicenç Marcianes, i altres castellers d'aquell mític primer castell de 8, com l'expresident de la colla Raimon Rovira, o el llavors cap de pinyes, Jordi Raventós, i també dos dels baixos, Enric Pagès i Fredi Sánchez, van ser presents a l'acte, que va moderar amb un bon saber fer, en Carles Adell.  També ens hi vam afegir d'altres membres de la pinya, crosses, primeres mans, primers vents, laterals, ... recordant aquell gran moment.

Aquí va el text. Per molts anys Xicots, per molts anys Vilafranca!!!

" Aquell 29 d’agost de 1998 va ser molt especial per als castellers de la camisa vermella vilafranquina.

Ens vam llevar com a castellers de 7 pisos i vam anar a dormir com a castellers de 8, havent carregat el primer carro gros, un bonic 4 de 8. I d’aquell somni, encara no ens n’hem despertat:  des d’aquella festa major, un any rere l’altre, superant obstacles, assajant incansablement, demostrant molt de compromís i voluntat de créixer, cap temporada, cap, hem deixat de fer els castells de 8 pisos.

A vegades correm el risc d’oblidar el valor i el mèrit de cada castell. Per això és interessant de tant en tant fer memòria i recordar com hem arribat fins al punt actual del nostre camí. Per als Xicots de Vilafranca, aquell  4 de 8 no va ser fàcil d’assolir. El primer intent, per Sant Fèlix de 1988, no va reeixir, però tot el món casteller va veure uns Xicots lluitadors, que carregaven la primera torre de 7 de la seva història a la “diada de les diades”.

No va ser fins nou anys després, el 1997, que hi vam tornar. A la diada de la colla, en vam fer dos intents desmuntats, els primers que provava una renovada colla. I ja a l’any següent, per la Festa Major, per la més típica, va arribar el primer 4 de 8! Llàstima que va quedar en carregat, per la mala sort que vam tenir a la sortida de la canalleta, que es va despenjar, amb una caiguda molt dolorosa.

Teníem, també llavors, un pom de dalt de pel·lícula, que va creure en el castell des del primer dia: l’anxaneta, la Cristina Sacramento; la cassoleta, Tania Marcianes, de gran saga castellera, i les dosos, Dori Vázquez  i Ariadna Martí, aquesta última ens va deixar ja fa massa temps, una petita Ariadna amb un gran cor vermell de color i sentiment. D’aquell primer 4 de 8 també ens va deixar l’estimat Lluís Barrera, que el va parar a quints, aquell valent petitó, que els anys 2007 i 2008 va liderar la colla. Un gran Xicot de cap a peus.

El següent cop que el vam portar a plaça, al juny de 1999 a Sant Cugat del Vallès, el vam descarregar, i des d’aquell any no hem deixat de fer-ho, mai.

Superada la quimera dels 8 pisos, l’any 2015 ens vam atrevir a perseguir-la amb un pis més, i ens en vam sortir. Vilafranca va assolir ser una de les poques poblacions on hi ha més d’una colla castellera que planta castells de 9. Actualment, Valls, Barcelona i Tarragona. Dia a dia, assaig a assaig, seguim fent de Vilafranca una vila més castellera encara. Enguany, per la Festa Major, celebrarem que després d’aquell primer 4 de 8, fa 20 anys, hem consolidat a Vilafranca una alternativa castellera de veritat. "

pd. Gràcies Merçè Grau per la correcció i assessorament gramatical en el text ;-)

Alguns dels membres de la colla del primer 4d8 carregat ara fa 20 anys. Foto Pep Fari 25/08/2018

Festa Major sense alquímia.

La Festa Major no ha pogut tenir castell de 9 pisos vermell vilafranquí. Així ha estat, després de 3 Festes Majors consecutives amb 3d9 amb folre carregat al 2015 ( el primer ), 3d9 amb folre descarregat al 2016 ( el primer ), i 4d9 amb folre descarregat al 2017 ( el segon ), enguany ens hem quedat amb dos intents desmuntats de 3d9 amb folre, i finalment, en tercera ronda, amb un intent de 3d9 folrat, que ha quedat massa lluny. 

La veritat és que la estadística de la colla amb el 3 de 9 amb folre no és encara molt bona, i està clar que li hem de prendre la mida encara a aquest gran castell. De les 9 vegades que li hem fet sonar les gralles, en tant sols 1 ocasió l’hem descarregat, i en 3 més l’hem assolit carregar. És a dir, un 44% d’efectivitat amb aleta. De la resta d’intents, un 44% han fet llenya (4), i un 12 % han estat intents desmuntats (1).

El 3d9 amb folre és un castell que necessitem treballar amb més intensitat als assajos, per tal de desxifrar els secrets entre l’encaix baixos-segons-terços. En l’encaix d’aquest nucli, és on rau la clau del nostre castell “sostre”. I per dominar-lo i tornar-lo a descarregar, l’hem de treballar a consciència. Sabem que tenim un bon tronc, enguany portem descarregats vuit 3d8, amb un 100% d’efectivitat ( a banda, 3 intents desmuntats ), però està clar que li hem recuperat la confiança a nivell dels 8 pisos. Per fer el salt de nou als 9, tenim tot aquest mes de setembre, per treballar aquest nucli, i trobar la millor fórmula per fer del pis de segons,  juntament a baixos i terços, la roca que necessitem.

També tenim els deures pendents del 2d8 amb folre, castell que enguany encara no hem pogut portar a plaça, i que per anar bregant folres necessitem retrobar i tornar-lo a fer nostre. Aquest setembre també ha de servir per seguir-lo perseguint.

Molts deures encara, però la base dels castells de 8 la tenim de nou ben treballada, això és el més important, tenir de nou la clàssica de vuit, dins la normalitat de les actuacions de la colla.

Per consolidar-nos com a colla gran, però, no només hem de pensar en els 9 pisos, sinó que hem de pensar en sumar, sumar i sumar, en aconseguir que totes i tots, treballem en la mateixa direcció, i ens ajudem i ens escoltem, i no deixem de tenir com a referència els Valors que vam marcar i definir a principi de temporada. De tots ells, en desxtacaria aquests 3, que crec que hem de tenir molt presents en aquest tram final: positivitat, treball en equip i sentiment de pertinença.

Positivitat: Som positius i alegres i ho transmetem en les nostres relacions.

Treball en equip: Treballem conjuntament per assolir l’èxit. L’interès col·lectiu preval per sobre de l’interès individual.

Sentiment de pertinença: Portem amb orgull la camisa vermella vilafranquina i la dignifiquem donant la nostra millor imatge.

Ha estat finalment una Festa Major sense alquímia, m’explico: L’alquímia era una doctrina, que pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què encara no existien les disciplines empíriques de la química i de la física. Un dels objectius principals era la recerca de la pedra filosofal, que hauria de permetre transformar qualsevol metall en or.

La semblança entre els Xicots i la alquímia, la vam estar comentant amb dos companys de Colla l’Alberto i el Joanjo, a la Diada de Festa Major, de Sitges, prèvia a la nostra Festa Major.

La idea era que els Xicots som una mena d’alquimistes castellers, que som capaços de transformar allò que fem amb poqueta gent als assajos, en grans construccions a plaça, d’una forma sorprenent.  Hi vaig estar totalment d’acord!

Veníem d’uns anys de festes majors amb alquimia Xicotera, però enguany no hem trobat la fórmula per convertir en or, els metalls treballats als assajos.

Això no vol dir que no trobem la fórmula properament, sabem fer-ho, i com tots sabem només hi ha un secret: Picar més i més pedra als assajos, assaig rere assaig.

Alquimistes castellers.

Som-hi colla.

 29 d'agost de 2018. 3d8 descarregat ( després de l'intent de 3d9f ).

Pd. Des d’aquí felicitar a la Vella de Valls per fer la millor actuació de la diada de Sant Fèlix, amb 4 gammes extres de traca i mocador. A la Joves de Valls pel domini sobre el 2d8. Als Verds per tornar a completar el castell de 10, i carregar el 2d8. I als Minyons de Terrassa per  provar el 2d8 a Vilafranca. I a la Jove de Tarragona, pel primer 4d9 amb l’agulla descarregat, aquest, al Catllar...

Un tres de confiança i complicitat

Hem hagut d’esperar fins ben entrat el mes de juliol per aconseguir el primer 3d8 de la temporada, i a més, no n’hem tingut prou en fer-ne un, sinó que l’hem fet per partida doble. Al matí a Esplugues, i a la tarda l’hem repetit a Sant Vicenç dels Horts.

Arribàvem a un important tram de temporada, i enguany amb només dos castells de 8 al sarró.  La gana que teníem era molt gran, i en els darrers assajos el tres, havia arribat per quedar-se, i així ho vam demostrar ahir.

El del matí, amb convicció, de sortida, en primera ronda ( tot i que alguns el pensàvem en segona  ;-) va ser executat amb gran seguretat, amb un encaix baixos-segons perfecte, el tronc va treballar-lo molt bé, i només algun petit dubte a la part superior va fer que l’anxaneta tingués un moment de indecisió, que va ser superat enseguida, aconseguint completar el pare dels castells per primer cop el 2018. Grans estrenes al pom de dalt, gran canalla. A més, li vam ajuntar el 4d8, fent els dos castells de vuit bàsics per primer cop enguany.

I a la tarda, en volíem més, i en vam tenir més. Vam tornar-hi amb el 3d8 també en primera ronda, aquest cop més treballat, s’hi van notar les tres actuacions seguides en menys de 24 hores, i també s’hi va notar, en positiu, la confiança que ens va donar haver-lo descarregat al matí. El 3d8 no va anar tant bé com el d’Esplugues, però la confiança del tres havia tornat i tots els pisos i la pinya el vam defensar fins aconseguir tornar-lo a descarregar, amb convicció i fe en nosaltres mateixos.

La colla necessitava un dia com el d’ahir, on en unes poques hores vam fer més castells de 8 que en tot el que portàvem de temporada. La colla ara ha de seguir creixent, sobretot en nombre de camises, que ahir van ser justes. Sense la complicitat màxima dels Castellers d’Esplugues, dels Castellers de Sant Vicenç dels Horts, dels Castellers de Terrassa i dels Bordegassos de Vilanova, no haguéssim pogut assolir els castells nosaltres en solitari.

La complicitat entre colles és imprescindible avui dia, sobretot entre les colles mitjanes i petites, que no en totes les actuacions arrosseguem el nombre de camises per ser autosuficients, és cert. Jo ahir vaig fer totes les pinyes de les dues actuacions, per tant, un total de 18 castells, i ho vaig fer de gust, perquè sempre en els meus 26 anys com a casteller ho he fet, i ho seguiré fent. 

Sense esperar que ningú em faci cap agraïment.  Solament pel plaer d’ajudar a l’altre colla a assolir el seu castell, amb el màxim de seguretat possible, com ha de ser. I si algun casteller ve a la nostra pinya a ajudar-nos, com passa, per sort, molt sovint, els Xicots som agraïts i humils i sabem donar les gràcies, i les donem de forma sincera, perquè entenem que el gest d’aquell casteller és honorable, és solidari, i és sinònim de “fet casteller” en estat pur.

Calen uns mínims, sí, és cert, però cada colla els ha de saber administrar i gestionar, però no considero que haguem d’establir unes matemàtiques mínimes obligades per a cada tipus de castell, tal i com alguns castellers estant començant a indicar. 

Crec però que sí ens hem  de recomanar uns mínims i que el seny és clau, però també a la vegada ho és l’entesa entre colles, i per tant, el criteri que cada colla estableix en cada actuació ha de ser un equilibri entre el nivell de preparació del castell, els castellers que porti a plaça i l’entesa i complicitat que té amb les altres colles presents.

Tornant al títol del post, i per acabar, aquest cap de setmana vam tornar a recuperar la confiança en el tres,  i ara cal seguir-la mantenint allà a on es genera, allà d’on sorgeix, als assajos, cada dimecres, cada divendres, cada dimecres, cada divendres, ...

Confiança que sumada amb el màxim de camises possibles, farà que puguem tornar a plantejar-nos els reptes que van més enllà dels bàsics de vuit.

3d8 descarregat a Esplugues. 22/7/18

Pasito a pasito, suave, suavecito.

Venim dels primers 3 anys de la colla fent castells de 9 pisos, amb els primers 3d9f, 4d9f, 5d8, 7d8, 9d7 i pd6 descarregats. Venim de 2 anys consecutius, portant castells de 8 des de la primera actuació. Venim d'assolir el rècord de castells de 8 bàsics en una temporada per una colla castellera, i venim en definitiva, d'assolir molts objectius que havíem cregut que podien ser grans quimeres.

I enguany, l'inici dels Xicots està sent més pausat que els anteriors. Ja ho van avançar així els nous Caps de Colla, sense marcar-se obligacions de calendari, per no haber d'estirar més el braç que la màniga. I de moment ho estan portant al peu de la lletra.

Si comparem aquest inici de temporada amb els 3 anteriors, els 3 anys de castells de 9 pisos de la nostra colla, aquest inici està sent similar al de 2015, quan a aquestes alçades portàvem un total de 23 castells descarregats, dels quals 7 eren castells de 7 pisos (incloent, això sí, 1 dos de set). Enguany, portem 26 castells descarregats, dels quals 9 són castells de 7 pisos, amb la novetat de la recuperació de la estructura de 5, que l'any passat no vam dur a plaça.

Tres diades, tres castells de set pisos a cada una, per anar agafant ritme, tant a nivell de canalla, de tronc i de pinya. Cal tornar a agafar el "tacte", cal tornar a rodar els castells, els castellers i les castelleres. I crec que ho estem fent prou bé.

El volum de gent als assajos va augmentant, mica a mica, i els castells de set nets, traspassats sencers ja es veuen fa setmanes. Tot i així, ahir diumenge, a la nostra diada d'inici a Vilafranca, els Caps de Colla van preferir esperar a madurar més el castell, i poder-lo treballar millor a nivell de l'encaix pinya - segons, que hem pogut treballar menys del volgut.

Aquest passat divendres també va arribar el primer 2de6 net sencer, gran notícia, i més amb tots els canvis de canalla que s'han de fer. És un any de canvis, de creixement, i es notarà a tots els nivells, i per això, com diu aquella cançó, caldrà anar "pasito a pasito, suave, suavecito", i anar consolidant tots aquests canvis i ajustos.

Som una colla "rara avis", ja ho he dit moltes vegades, però en moments així encara es veu més. Som una colla petita, que fa grans castells. I com tots sabem, els creixements, les evolucions dels projectes, les empreses, les persones, les associacions, no poden ser mai una curva diagonal perfecte, en pujada continuada. És molt difícil, i més, per una colla petita com la nostra. Per això enguany hem de procurar que el creixement i la evolució normal de la nostra colla, segueixi el seu curs, però entre totes i tots, hem de procurar que la línea diagonal ascendent, pateixi el menys possible en el seu devenir, que si cal, hagi de ser una línea en paral·lel, ben mantinguda i dibuixada, i si seguim treballant així, amb calma i paciència, ho podrem aconseguir.

Toca arremangar-se de nou, i suar als assajos, sobretot aquests poquets que queden per arribar al maig, que ens portarà de nou els castells de 8 pisos, per anar-los assegurant, madurant, i cuidant, per no deixar mai de pensar en anar més enllà. 

Diada d'inici. 3 pilar de 4 final actuació. 22 d'abril de 2018

Bon Sant Jordi a totes i a tots, que tingueu una gran Diada. Ens veiem a l'assaig !!!

Una parella d'asos.

Ja fa uns quants anys que algunes colles castelleres han apostat per un model de direcció tècnica DUAL. És a dir, dos caps de Colla simultanis.

He de reconèixer que la primera vegada que ho vaig sentir, ho vaig trobar estrany, em costava entendre que un càrrec com el de Cap de Colla, es pogués compartir. Pot ser pel fet de ser de la zona tradicional, digueu-me "conservador" o per què des de ben petit la imatge que he tingut del Cap de Colla, ha estat la d'algú únic, sol, manant el castell, fent l'arenga a la colla, una imatge romàntica i amb molta força, que sempre havia entès així.

Com deia ja son varies les colles que han apostat per aquest model de DUET, i algunes colles de les de la zona tradicional: Xiquets de Reus o Jove de Sitges, tot i que la majoria són colles de les zones no tradicionals, com ara Castellers de Sant Cugat, Castellers de Cerdanyola o Matossers de Molins de Rei. I ara fins i tot, una colla de les punteres s'ha afegit al model, els Minyons de Terrassa.

I ara ens hi hem afegit els Xicots de Vilafranca, amb la nostra particular PARELLA D'ASOS, composada pel Quico Murillo i pel Quim Mestres.

El primer el Quico, representa la nova fornada de castellers, és un Milenial, té 25 anys, i com a bon representant d'aquesta generació, té moltes ganes d'aprendre i generar relacions de valor! Va començar als Xicots l'any 2010, un any complicat, ara ja fa 8 temporades, però ha sabut anar trobant el seu lloc a la colla. Ha parat a segons gairebé tots els grans castells que hem fet 5d8, 4d9f, 2d8f, 7d8, 3d8, .... i sempre ha tingut molt de compromís amb la pinya.

En Quim, representa als de la generació X, amb 45 anys, i com als de la resta d'aquest grup els agraden els reptes i les noves experiències. Va començar als Xicots el 2004, el segon any d'en Jordi Raventós com a Cap de Colla, i des de llavors ha pujat al tronc de tots els grans castells ... 2d8f, 5d8, 7df8, 3d9f, 4d9f, pilar de 6, i també a l'intent de pilar de 7f.

A l'antiga Roma, eren DOS els cònsols, i ambdós, tenien dret a veto, l'un contra l'altre, pel que devien negociar en les qüestions més compromeses ....

I el DOS és un nombre important ala cultura xinesa: Hi ha una dita d'aquell país que diu que ...

"Les coses bones vénen en parells".

En el món dels castells el DOS és la TORRE. La Torre és una fortalesa des d'on es pot fer una gran defensa, i des d'on també, es pot planificar un bon atac. Ambdós caps de colla tenen experiència en la TORRE, una experiència que els ajudarà, segur, a plantejar una bona temporada.

Segur també que pels Xicots serà una cosa bona, igual que ho va ser pels cònsols romans, o pels Xinesos, això del número 2. I per seguir creixen amunt, com diuen el Quim i el Quico, cal créixer en Horitzontal, cal créixer en nombre de castellers. Apa, doncs ja tenim l'objectiu marcat. Seguim creixent, i si pot ser de 2 en 2, millor que millor ;-)

Quico Murillo i Quim Mestres. Caps de Colla dels Xicots de Vilafranca. Temporada 2018.

Hivernació castellera

És curiós tot el que passa durant el període d'hivernació castellera, que acostuma a ser, setmanes amunt setmanes avall, segons cada colla, entre els mesos de novembre, desembre, gener i febrer.

4 mesos, durant els quals no desconnectem mai, de cap manera, al 100%. Sempre tenim una part del nostre cervell, i com no, una part del nostre cor, dedicada als castells. És impossible aturar-ho.

Si formes part de la Junta, sigui la part Tècnica o bé, la part Social, tant fa, aquesta hivernació llavors és molt breu. La única diferència és la de les hores d'assaig, que no hi són. Però per la resta, son mesos de treball dur, intens, de feina de la que s'anomena a nivell empresarial de "back office", de dedicar-se a fer neteja i manteniment, treball "de cuina", d'aquell que també es diu a "l'ombra". Un treball que en moltes ocasions serà clau, per tal que la següent temporada sigui exitosa, o no ho sigui.

Si ets un casteller "ras", la cosa és diferent. La desconnexió és major, tant per la part física, com la mental. La física és important, ja que permet recuperar esquenes, músculs, petites lesions que podem arrossegar al llarg de la temporada, i que aquests mesos permeten posar a lloc. La part mental, també descansa, no hi ha la pressió setmanal dels assajos, l'enfrontar-se setmana sí, setmana també a reptes que requereixen concentració, implicació, compromís, ... durant uns mesos descanses d'aquestes sensacions.

Si ets dels que necessites ser a prop de la colla, no hi ha problema. Pots anar al local, i ser-hi, ben a prop. Pots apuntar-te a les cada vegada més habituals activitats hivernals. Les colles cada vegada es superen més en aquest aspecte: concursos intercastellers de bàsquet, futbol sala, escalada, ... estirades de corda, inclús enguany, he vist festes de cap d'any ! També el Tió per la canalla, les patinades sobre gel, ...

... i a nivell més casteller, també s'aprofita a vegades, per fer jornades de treball. Aquest any els Xicots també hem tornat a fer unes Jornades de Treball internes, que s'han acompanyat per una enquesta que van respondre més de 100 Xicotes i Xicots, en menys d'1 setmana! Els resultats obtinguts estan ajudant en l'anàlisi i la feina de "back office" que comentàvem a la Junta, per prendre les decisions i ajustar les planificacions de la millor manera. La Jornada en presència, pròpiament, també es va realitzar, amb una alta participació, i les reflexions i opinions, han permès a la colla definir una Visió, una Missió i uns Valors, que ens serviran de GUIA per no tenir mai dubtes sobre cap A ON volem anar, i COM volem arribar-hi.

Aquesta època hivernal també és època d'assemblea i, en ocasions, de canvis de Juntes Directives.

Aquest passat 12 de gener vam fer l'Assemblea anual, i el nostre Cap de Colla del 2017, el Gabi Cot, ha anunciat que per raons laborals, nous projectes professionals, no pot assumir la continuïtat en el càrrec. Una veritable llàstima, perquè el Gabi havia aconseguit donar continuïtat al projecte de l'Aina Mallol, dels darrers anys, i havia aconseguit consolidar la colla al nivell dels 9 pisos, descarregant per primer cop en una temporada, dos castells de 9, entre d'altres assoliments.

Durant les properes setmanes, encara d'hivernació, el Gabi seguirà "en funcions", i liderarà com és normal, juntament a la Presidenta, la feina per assegurar un bon relleu.

Des d'aquí només puc que donar les gràcies al Gabi per la seva entrega, ha estat un bon Cap de Colla, jo personalment, voldria que continués! També com no al seu equip directe, la Mireia i la Tamara, les grans sots-caps de colla, la Eli i la Paloma amb la Canalla, la Xenia i la Sara amb les Crosses, i un equip de pinyes de fins a 10 persones liderat pel Joanjo i el Sergi, amb gent jove molt valida per seguir fent una gran feina.

Espero seguir veient-vos a molts de vosaltres aportant coses a la Colla !  Fent un símil al que el President Mas va dir en la seva darrera intervenció, el segon pas al costat ( primer el país, després el partit, i per última la persona ):

Per damunt de les persones, sempre, sempre, hi va la Colla.

Però sense les persones, no tenim Colla, per tant, espero veure-us a totes i tots ben aviat, als primers assajos, i donant suport a la gent que tinguem al davant, que segur que ho faran el millor que puguin!

La hivernació està en fase final, anem mirant al sol com va sortint per l'horitzó ...

Assemblea general 12 de gener de 2018. Moment de presentació de la Visió, Missió, Valors. Carles Adell.

Quan menys és més. Diada del Roser 2017 i valoració de la temporada dels Xicots de Vilafranca

Diada del Roser 2017:
Intent desmuntat del 4d9 amb folre (el primer cop que sonen gralles, i no el carreguem com a mínim)
7d8 descarregat (el segon de la colla. El primer al Roser)
2d8 amb folre descarregat (feia dos mesos i mig que no el portàvem a plaça)
4d8 descarregat (el 21 de la temporada, tots descarregats)

La Diada del Roser no ens ha donat el castell de 9 pisos que volíem tornar a portar a plaça, però ens ha permès acabar la temporada d'una forma molt digne i coherent, tornant a descarregar aquest gran castell, el 7d8, i la preuada torre de 8 amb folre, preciosa, volguda, torna a ser amb nosaltres. A vegades, com en aquesta ocasió, menys és més.

Un cop passa el Roser, és el moment de fer balanç de temporada pels Xicots, i enguany ha estat un any de grans assoliments, i de pèrdues.

Comencem pel més positiu. Diria que som la única, o de les poques colles que han estrenat 3 castells nous descarregats per primer cop en el seu historial, aquesta temporada 2017:  El 9d7, el 4d9 amb folre, i el 7d8.

El 9d7 l'hem portat a plaça enguany per primer cop, i l'hem descarregat amb gran solvència les dues vegades que ho hem fet, per Sant Jordi i per Fires de Maig. És un castell de cantera, de volum de pinya, dels que fan colla. Ens faltava aquest cromo, ja el tenim.

El 7d8 igual. L'hem portat enguany a plaça també per primer cop, i les dos vegades, dos descarregats. Per Festa Major i pel Roser. No és un castell fàcil, però és un castell més assequible que el 5d8, i tot i la seva viabilitat tècnica, és un castell que requereix posar-hi tot el seny, tot el cor i tota la força. És llarg, la rengla pateix, i tothom ha d'estar alerta en tot moment. Ens faltava aquest cromo, i també ja el tenim.

El gran assoliment del 2017 ha estat el 4d9 amb folre descarregat, sense cap mena de dubte. Veníem de finalitzar el 2016 carregant aquest 4d9 amb folre amb molta solvència, i el treball fet amb l'equip del Gabi va permetre consolidar la estructura, mantenir-la i millorar-la. Per la Festa Major de la Granada, aquell 8 de juliol, vam obrir plaça amb aquest "gamma extra xicoter". I el vam fer nostre, amb una serenor i contundència que va deixar "bocabadat" el món casteller. Per Festa Major ho vam tornar a repetir. I per la Diada del Roser el vam haver de deixar en desmuntat.

Per què gamma extra? perquè en aquest castell es pot veure la idiosincràsia de la nostre colla. Al 4d9 amb folre li hem posat quints moltes vegades a assaig, i hem provat peus i peus. Però mai, mai, li hem pogut posar els sisens a assaig. ( hi vaig pensar fa poc, quan un company d'una colla que ho fa sovint em preguntava per quantes vegades ho havíem fet). I li vaig dir: Només hem posat sisens en 3 ocasions: el primer cop que el vam carregar, i els altres dos que l'hem descarregat. Ara ja en son 4, amb l'intent desmuntat de l'altre dia. És el nostre gamma extra actual, i li tenim molta confiança. Tornarà al 2018, segur.

Ara anem per les pèrdues: 3d9f, 5d8,  i pilar de 6. Masses "renúncies" hem hagut de fer per poder consolidar el 4d9 amb folre. Però som una colla que actualment no es pot plantejar tota la gamma de la tripleta màgica. No hem pogut fer-ho.

I de les coses que han quedat en cartera: el 4d8 amb el pilar i poder tastar alguna vegada més les manilles. El 4 amb el pilar s'ha treballat molt, i la feina feta no es va veure reflectida en l'intent que vam fer a Tarragona. L'any vinent, si es segueix treballant el pilar, el podem tornar a plantejar. Arribarà.  Pel que fa les manilles, simplement ha passat, que el volum de gent dels primers mesos ha anat minvant, per diversos motius a analitzar. Les manilles son quelcom que, amb un volum de gent més elevat, ens podríem anar plantejant, si més no, per anar-les coneixent i tastant, mica a mica. allò que diuen, que es fa el camí, caminant.

El més important: Ens estem consolidant com a colla de 9. 3a. temporada consecutiva com a colla de 9 pisos. Portem ja un total de set castells de 9 pisos, i un total de sis 5d8:
- 3d9 amb folre ( 1d + 4c)
- 4d9 amb folre ( 2d + 1c)
- 5d8 ( 3d + 3c)

Tenim diversos reptes pel davant, molt difícils, que només assolirem si som capaços de créixer com a colla, en volum de gent. I seguir millorant en la gestió interna, per funcionar com a colla gran, i cuidar i mimar molt, als que hi són, i als nous que arriben. No és una obsessió, és una necessitat:
Si volem ajuntar dos castells de 9 en una mateixa Diada.
Si volem fer la tripleta màgica.
Si volem poder assajar estructures superiors.
Si volem seguir creixent i consolidar-nos.

Necessitem un proper trienni, 2018-2020 de consolidació absoluta com a colla de 9. Podem fer-ho. Ho hem demostrat. Som els Xicots. Som de Vilafranca. Som petits, sí, però som molt Grans.

Detall de la descarregada del 2on. 7d8 de la Colla. Diada del Roser 2017.

2d8 amb folre descarregat. 5è de la temporada. Diada del Roser 2017.

3 mesos de Castells, Xicots i País.

Fa més de 3 mesos que no actualitzo el blog ... força companys i companyes de la colla m’ho estan recordant darrerament, és normal.  Els hi agraeixo a tots ells, ja que són, en bona part, els culpables que hagi tornar a animar-me a escriure. Tenia diversos esborranys a mitges, ara he trobat el moment per ajuntar-los i reprendre el camí.

Mira que han passat coses en aquests 3 mesos, coses a nivell de colla, a nivell casteller, i també, és impossible no esmentar-ho, a nivell de País:

A Nivell de Colla

Les darreres setmanes de juliol i les primeres d’agost van ser agredolces. Vam deixar en carregats els únics 3 castells d’aquest 2017: Dos tresos de vuit, i una estranya torre de 7. La nota positiva va ser Martirs, on vam descarregar la darrera torre de 8 amb folre del que portem de temporada ( 4 versus les 8 que portàvem a dia d’avui l’any passat), i ho vam ajuntar amb els 3 i 4 de vuit, i una bona prova de 4d9 amb folre, que vam haver de deixar en peu desmuntat.

Festa Major, va ser un altre cosa. Assolíem una gran Diada el 29 d’agost, descarregant per segona vegada al nostre historial, i per primer cop a casa, el 4d9 folrat. I el vam acompanyar del primer 7d8 de la colla. Primer intent, i descarregat. Dels castells que hem assolit, superiors al 2d7, era el primer que descarregàvem a la primera. Molt bé Colla.

Setembre i octubre han estat dos mesos complexes. Amb dos castells de 9 descarregats, i alguns objectius que semblaven massa lluny, el volum de gent a assajos ha anat baixant, i els castells de 8 s’han pogut sovintejar menys del desitjat.

La gran aposta va ser pel primer intent de 4d8 amb l’agulla, que vam portar amb moltes ganes a la Diada dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona, a la bonica plaça del Pla de la Seu. Es va mostrar tendre. El farem segur, cal seguir-lo treballant i el podrem fer nostre, quan abans millor, però si no és enguany la feina feta no quedarà en sac trencat.

Ara ens manca la Diada del Roser, la tenim a tocar, i assolir de nou el castell de 9 ha de ser el nostre principal objectiu. Tenim un 4 que ens dona molta confiança, cal tornar a aprofitar-ho. 

A Nivell Casteller global

Destacar dues noves colles de 9, els Marrecs de Salt, que estan fent de nou, un any extraordinari, sovintejant el 5d8 i el 2d8f, i havent completat el primer castell de 9 del seu historial. Per altra banda els Castellers de Sant Cugat, grans també, amb un bonic 5d8, i un 3d9f que ja han assolit carregar, i que no trigarem en veure descarregat. Grans evolucions.

Les grans segueixen sumant, a banda dels que continuen dominant el fet casteller, Verds i Colla Vella,  destaquen per sobre de tot i tots, els primers 2d8 descarregats de la Joves de Valls i el primer 4d9 carregat de la Jove de Tarragona. Dos colles que estan creixent i treballant amb molt de seny, i que poden trucar a la porta del més alt, en molt poc temps. Tot es veurà.

També destacar uns grans Capgrossos de Mataró, que tornen a estar a un nivell de gamma extra total.

I com no els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, amb una clàssica de vuit, que en breu veurem superada, i amb un espadat de 7 pisos que és l’admiració de tot el fet casteller.

Seguits pes uns treballadors Moixigangers d’Igualada, Bordegassos de Vilanova i Sagals d’Osona, que estan dins el top20, i pujant i pujant de forma segura.

A Nivell de País

Fa uns mesos que els assajos, les diades, les nostres converses, els nostres sentiments, estan totalment enfocats al que està passant al nostre estimat País, no és per menys. Totes i tots els que vam defensar el dret a votar i decidir el passat 1 d’octubre, estem totalment convençuts a donar sentit al que va passar aquell dia. Una barreja d’il·lusió i angoixa que no ens va permetre disfrutar aquell dia històric, sobretot veient les conductes criminals de la policia nacional i la guàrdia civil, que van tractar el poble de Catalunya com a animals. #vergonya.

El que ara ens ve, a nivell de País, és el mateix que necessita la Colla per tirar endavant: estar més units que mai.

Quant més units, quant més compromís, quanta més convicció. Quant més de tots aquests elements tinguem, més opcions d’assolir l’objectiu.

No defallim Colla, No defallim País. Unió, Compromís, Convicció.

Ho podem aconseguir. Ho farem.

4d9 amb folre Descarregat. Festa Major Vilafranca, 29 d'agost. Foto:Tania Gallego