L’adéu a un referent del fet casteller vilafranquí. L’adéu a Lluís Hill.

Recordo els meus inicis als Xicots de Vilafranca, ara ja fa més de 28 anys, al començar la temporada de 1992.  Sí, sóc dels coneguts com a Xicots olímpics. Aquell any, els Xicots vam recuperar els castells de 7 pisos, després que una forta crisi interna provoqués gairebé la seva desaparició els anys anteriors.

La colla que jo vaig trobar era una colla renovada, amb molt poques persones de les de la època dels 80. Però per a nosaltres, va ser sempre molt important recuperar aquells referents dels orígens dels Xicots. Tot i ja no tenir-los a la colla, ens en sentíem hereus. Sentíem que formàvem part del seu llegat, sentíem en el fons unes ganes profundes de fer créixer la colla, i amb assaig, moltes hores de dedicació, i molta il·lusió, vam aconseguir que el somni d’aquells fundadors es fes realitat. Per la Festa Major de 1998 vam convertir Vilafranca en una vila on hi coexistien dues colles que fan, almenys, castells de 8. I des d’aquell 1998, fins la darrera temporada de 2019  no hem deixat de fer-ho. 22 temporades consecutives en els 8 pisos. El somni dels Hill, i d’en Joan Sol segueix viu.

Tres són els records més potents que, com a Xicot, tinc de la relació amb en Lluís Hill, aquí us els comparteixo:

1.- L’any 1998, després de ser colla de 8, vam organitzar una trobada al restaurant “Ca la Cristina”, al carrer Mossen Coy, ara ja no està obert. Hi vam convidar als fundadors, perquè volíem celebrar amb ells que la colla vermella de Vilafranca s’havia convertit en colla de 8. I ho vam fer. Els vam tenir per primer cop ben aprop, i veure’ls allà, al nostre costat ens va donar més sentit a tot el que estàvem aconseguint.

 2.- Any 2007. 11 de setembre. Els Xicots celebrem els 25 anys d’història. I aconseguim “enredar” als germans Hill, Lluís i Fèlix, per a que parin una torre de 6 al pis de segons, davant de la Biblioteca Torres i Bages. Allà va ser on, el mateix dia de 1982, van presentar-se davant l’afició castellera vilafranquina, i també hi van alçar aquell castell, que va quedar en carregat.  Aquest dia però, es van tornar a posar la camisa vermella dels Xicots, i davant el nostre goig i il·lusió, els vam veure pujar dalt la pinya, els vam agafar ben agafats, i vam descarregar junts, aquest cop sí, la torre de sis. També hi van ser presents la Mar Roca, neta d’en Joan Sol, i en Polo, un altre dels membres fundadors dels Xicots.  Memorable.

3.- Any 2019. 14 de juny. La Bisbal del Penedès. Diada d’apadrinament de la colla castellera de la Bisbal del Penedès.  En Lluís Hill, acompanyat per una dels seus fills l’Eloy, va arribar una bona estona abans de començar la diada castellera. Hi havia poc públic, però ell, tot i el seu estat de salut que li restringia molt la mobilitat, estava allà, el primer. Vam aconseguir-li una cadira, sota l’ombra dels arbres, i des d’allà es va disposar a veure la nostra actuació. “Vinc a veure el 4d8, que he sentit que avui el porteu a plaça”, va dir.  Em va omplir una admiració total per aquell casteller, i a la vegada certa angunia, ja que aquell dia no portàvem justament un nombre de camises sobrer. Tot i així, i amb l’ajut dels bous de la bisbal, vam decidir plantar el 4d8, entre altres raons, perquè teníem allà al Lluís, un castell que va ser molt, molt, per ell.

Perquè us en feu una idea, del seu esperit casteller, aprofito per recuperar les seves pròpies paraules, incorporades dins el llibre “Joan Sol, l’home casteller” una vivència històrica, de 1978, quan van anar junts a Valls i van presenciar com la colla Joves hi carregava el primer cinc de vuit del segle XX:  “Quan ja tornàvem a Vilafranca, a mig camí va voler tornar enrere, no es creia encara el que havíem vist, i no es podia esperar més d’anar a saludar i felicitar la colla joves” .  Un clar exemple  de l’amor que en Lluís tenia pels castells, que feia que fos present a moments històrics, com també al que els nens del Vendrell, havien protagonitzat l’any 1951, quan ajudava a la potent colla vendrellenca , un dia en que ell no va fer d’anxaneta, però en que va poder presenciar com es descarregava el primer tres de vuit del segle XX. Als anys 70 ja adult, en Lluís va pujar al tronc de tota la gamma de castells de vuit que van anar assolint els Castellers de Vilafranca.

L’any 1982 Lluís Hill i López, juntament amb el seu germà Fèlix, i en Joan Sol, van fundar la colla de castellers Xicots de Vilafranca.  Era una aposta complicada, una aposta feta des de el convenciment profund que a Vilafranca hi podien ser-hi dos colles de castells de vuit. Hi creien fermament. I la història els hi ha donat la raó.

Les nostres aletes seguiran enlairant-se per tu Lluís. 

Salut, i castells !

Detall d'en Lluís i Fèlix Hill, parant la torre de 6 a segons. 11/9/2007

Detall amb el Lluís aquell mateix dia, 25è aniversari de la colla.