Castellers sense castells

L’actual situació de confinament a la que ens ha portat la pandèmia pel COVID19, ens ha trastocat d’una forma que mai, la nostra generació, havíem vist fins ara.

El dia a dia és confús, estrany, i t’exigeix una dosi extra de positivisme per portar-lo endavant.

I a banda de l’afectació directe a la nostre llibertat de moviments, a la economia de moltes famílies, i a la salut de tantes persones, a banda de tot això que és l’important, els castellers, a més, ens hem quedat sense castells.

La temporada tot just estava començant, els primers assajos, el retrobament amb les persones que formen la colla, la camisa d’assaig, la faixa i els mocadors, ben guardats fins llavors, es tornaven a posar en marxa.

I de cop, tot s’ha aturat.

Resignació, davant la certesa que no podem ni podrem fer castells durant un període de temps llarg, massa llarg, i que farà que aquesta sigui una temporada totalment atípica.

Serà una temporada més curta, molt més curta, segur, ja que, en funció de quan puguem tornar als assajos amb normalitat, ens podrem plantejar tornar a reprendre el calendari d’actuacions.

Tot i així, està clar que les primeres actuacions que arribin hauran de replantejar-se les expectatives clàssiques dels darrers anys, i ajustar el nivell de les actuacions, al nivell de preparació i rodatge que les colles tinguem en aquell moment.

Si agafem com a referència els missatges que arriben respecte a la possibilitat de la tornada a l’escola  i als instituts dels nostres fills i filles, estem parlant que potser seria a mitjans del mes de maig, o inclús a primers de juny. Hem sentit comentaris del tipus “encara que només puguem fer 15 dies de classe, els farem”. Per tant, i sent quelcom pessimistes potser, si agafem aquesta referència:

-          Ens posem a mitjans de maig tornant als assajos, com si fóssim al mes de març d’un any “normal”. 

-          Juny i juliol serien de pretemporada,  una mena de Sant Jordi i/o Fires de Maig enraderits.

-          I la Festa Major, a Vilafranca 29,30 i 31 d’agost, 1 i 2 de setembre, seria el moment conegut com a inici de temporada plena, el que potser en un any “normal” seria Sant Joan .

-          El panorama per tant, ens posa a finals de setembre i octubre, el moment de rodatge ja suficient per plantejar arribar als límits de cada colla.

Tot i així, i com he dit, al ser una temporada “atípica” caldrà veure com evoluciona tot plegat, i com les colles s’adapten a aquest any diferent, en que no tindrem referents temporals, no podrem comparar amb d’altres temporades, ja que serà una temporada única. Totalment diferent.

Per tant, segurament, les colles assolirem el moment “àlgid”  de la temporada, molt avançada aquesta, cap al final de la mateixa. Coincidint, segurament, amb l’arribada del concurs de castells ... si és que n’hi ha. Però aquest és un altre tema.

De moment, confinats, som castellers sense castells, i potser el que cal plantejar-nos aquests mesos d’abril i maig, són més iniciatives per seguir en contacte via virtual tots plegats. El món casteller té feina per adaptar-se a la situació generada per aquest COVID19.

Pel que fa als Xicots, vam poder portar la camisa a plaça el dia de la dona, el 8 de març, a la nostra festa dedicada a les “heroïnes anònimes” on a més d’enlairar els primers castells de l’any, íntegrament femenins, vam poder gaudir dels tres castells de set totalment formats per dones, que van plantar davant el nostre local les castelleres de Barcelona. Una fita espectacular, que cal posar molt en valor. Entre ells, el primer set de set femení de la història castellera.

També des d’aquí animar a la nova junta a seguir la feina a distància, en un moment maco, on havíem re-obert el bar del nostre local, Cal Noi-Noi, i on, el nou Cap de Colla, Gerard Ametllé, i el nou President, Enric Pagès, tot just estaven posant els primers ciments, a un any de renovació i retrobament. Seguiu endavant!

Estem en contacte castelleres i castellers.

Salut !  ( i castells més endavant ).