En molts aspectes de la vida es parla del tamany ... ;-) ....... de la grandària de les coses.....
" Ande o no ande, caballo grande"
" No todo lo grande es bueno, pero todo lo bueno es grande"
" El peix gran es menja el petit"
" A grans mals ... grans remeis"
...
També és cert que "Al pot petit hi ha la bona confitura" ... però en un de gran encara ni cap molta més .... Vaja que segur que no ens posaríem d'acord amb això del tamany..... però ara ho tinc molt present.
En el món dels castells, aquí sí que no hi cap discussió. El tamany d'una colla és indicador de moltes coses, vaig a intentar fer una mica de llista, que sempre em va bé. Completant la frase,
"Quanta més gent té una colla..."
- Més bons assajos pots fer. Aspecte principal.
- Més seguretat a l'hora dels assajos i actuacions.
- Més recursos a triar per a cada una de les posicions necesàries en un Castell.
- Més capacitat d'assumir actuacions difícils.
- Més senyal que la vida social de la mateixa és rica.
- Més indepèndencia a l'hora de planificar els castells a fer a les actuacions ( no depens de la pinya dels demés).
- Més sentiment d'ORGULL de colla.
- Més POSSIBILITATS de seguir creixent i plantejar-se nous reptes.
- Mes CONFIANÇA en les pròpies possibilitats.
- ...
El tamany importa en els castells i en diades com les d'aquest diumenge passat, quan estàs al costat de colles GRANS, encara ho veus més .... uf, quina enveja, sana, però enveja. Quina quantitat de camises, cinc-sis cordons propis, i a fora de la seva població...
Diumenge vam tornar a ensopegar amb el carro gros, i és el segon cop enguany. A ningú li agrada caure, us ho asseguro, però estem a principi de temporada, i ens pot servir com avís que cal fer coses diferents, corregir. Doncs per això están els assajos, i per això tenim una técnica que sap llegir aquestes coses, ho ha demostrat abastament els anteriors dos anys. Confiança total i absoluta en la capacitat de la nostra Cap de Colla i el seu equip, en que sabran redreçar la situació.
Portem ja 3 Castells de vuit pisos, i 3 Torres de Set. A aquestes alçades de l'any passat, portàvem 2 Castell de vuit (1descarregat i 1 carregat), i 0 Torres. Tenim marge de reacció.
Però el tamany importa, sóc pesat en aquesta afirmació, però és una mancança que fa tant de mal en aquests moments en que la colla vol tirar endavant i autosuperar-se, que encara em fa notar molt més la mateixa. La Colla vol tirar endavant, però el volum de camises no és suficient per treballar tal i com voldria la técnica els reptes plantejats. Els Reptes automarcats, ens superen en volum.
Cal augmentar el tamany. Volum. Camises. Gent. Joves, No tant Joves. Dones. Homes. Nenes.Nens. Vilafranquines. Vilafranquines. Penedesencs. Penedesenques. Curioses. Curiosos. Alts, Baixos. Forts i no tant forts. Guapes. Guapos. No tant guapos també. No tant guapes també. Prims. Amples. Valents. No tant valents. Amb ganes de reptes, Sí. Amg ganes de sumar, Sí.
Fem entre tots i totes, que el tamany augmenti? hem de començar per nosaltres mateixos, cuidar-nos els uns als altres, els que tenim al costat, com ja intentem fer, però més que mai, i a partir d'aquí, anar rebent als nous com aigua del cel, com quelcom sagrat, una persona nova, és aire fresc, és il·lusió que es suma al projecte, és tamany. I amb una mica més de tamany, els Xicots podem arribar allò on ens plantejem.
Cadascu pot aportar amb el seu grà de sorra a la colla, ara més que en cap moment de la nostra historia . Encara que et sembla poc, el que puguis fer per la colla segur que será molt.
Ara bé. com sempre dic els Xicots no sóm una Colla Gran ara mateix, però no deixarem mai de ser una GRAN colla! .... expliquen una anècdota de Napoleó, famós per la seva baixa alçada, en la que es diu que un dia no podia arribar a agafar el seu barret perquè li habien posat en un lloc massa alt. Un dels seus mariscals es va oferir a agafar-li, tot dient "Permetim, senyor, que jo sóc més Gran", a lo que Napoleó va replicar: "Podrà ser més Alt; més Gran, no"
Força, Valor, Equilibri i Seny Xicots ( i ... ja ho sabeu, més tamany, més camises! ).
Un exemple basquetbolístic.
SHAQUILE O'NILLE ( 2'16 metres) VS. BOYKINS (1'65 metres)
S'en diu mida. *tamany* és un castellanisme.
ResponEliminaApreciat Jordi, agraeixo la teva aportació gramàtica. Mira per on, no n’era conscient que fos jo tant bàrbar ! Aquí afegeixo l’enllaç sobre el concepte “barbarisme”, on un dels exemples fa referència al meu error, en concret, apareix a la categoria de “Mots adaptats”.
ResponEliminahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Barbarisme
Per altra banda, i ja sé que semblarà una petita venjança, acabo de consultar el teu interessant blog “Jordi Gran, disseny web” i sense voler, he trobat una petita errada ortogràfica a la teva darrera entrada “Configurant varis dominis....”: Concretament quan dius “no hem refereixo a ...”. En Català correcte diríem “no em refereixo a ...”, sense la “h”, que faria referència al plural, i no al singular, com és en aquest cas. A continuació una bona web, de la UB, on s’explica clarament aquesta petita però important diferència...
http://www.ub.edu/criteris-cub/criteri.php?id=1030
Simplement, que d’errades, tots en podem cometre. Aquí l’important era el missatge que volia transmetre i la MIDA del mateix voldria que es prengués pel fons del que dic.
Tot i així, sempre és bó aprendre a millorar el Català! Ja no diré mai més “tamany”, a partir d’ara MIDA o TALLA. Això, sí que podem dir, que ja ho tenim.
Per cert, gràcies per consultar el blog!!!
Xavi,
ResponEliminaM'és difícil reconèixer si t'has ofès i ets sarcàstic o veus que només pretenia ajudar. Coses del llenguatge escrit; no m'hi faré pas mala sang. En tot cas t'agraeixo l'apunt. És una cagada molt grossa que faig constantment i que ara ja he corregit.
*Tamany* apareix tres cops al tuit automatitzat que he fet des de @TorresHumanes i m'ha semblat que t'ho havia de comentar. Ho volia fer des d'allà en comptes de fer-ho aquí, però no estava segur si duies el compte de @Xicots o unxicotdevilafranca és un projecte apart.
Ens veiem a plaça! :D
Jordi, gràcies de debó! diguem que sarcàstic i que veig que pretenies ajudar m'encaixa bastant .... però també m'agrada la gresca ... i mira, va sortir així la cosa ... pero torno a repetir, gràcies!
ResponElimina