La veritat és que costa trobar-li un titular a l'actuació que vam fer dissabte i m'he aventurat a inventar una nova etiqueta, la "Retripleta de Vuit". És a dir:
Si 4d8+3d8+Td7= Clàssica de Vuit, Si 4d8+3d8+Td8F= Tripleta de Vuit, Llavors... 4d8+3d8+Td8Fc.+Td8Fc.= Retripleta de Vuit !
Passats un parell de dies i mirant enrera ens hem de sentir molt orgullosos del que vam fer dissabte. D'una tacada, en 4 hores, vam fer 4 castells de 8, els mateixos que en tot l'any passat. Vam superar el rècord de tresos de vuit descarregats en un any, vam fer el castell de 8 nº 100 descarregat de la colla, i el més important, vam tornar a demostrar que som una colla amb solera. Quina pinya vermella !!!! 9 cordons en un tres de vuit, nosaltres solets......això és la ostia (perdó) però quin gustasso !
Foto: Antoni Coll (crak)
Comencem per -Lo Millorable-:
1. El nombre de públic. No pot ser que les entrades del dissabte costin lo mateix que diumenge, i que per exemple, no hi hagi un bono amb descompte per als que vulguem anar els dos dies...no sé, que per 15 euros puguis anar dissabte i diumenge, i si vols anar un sol dia, d'acord 12 euros....o que el dissabte sigui a un preu més popular, 5 euros. La organització ho ha de valorar, perquè fer castells amb ni mitja graderia .... va ser una mica desilusionant, sobretot pels que estem acostumats a veure la grada plena.
2. L'afecció Vilafranquina. Només va anar-hi diumenge. Comprensible tal i com està muntat el concurs. Això sí, gràcies als pocs que vau venir, en especial a la ..... Blanca !!!!
3. El marcador quan repassa la classificació. Mai coincideix el que diu la veu, amb el que surt al marcador...i va massa ràpid....ostia, que vull veure-ho !!!
4. La seguretat. Com pot ser que no ens deixessin entrar ampolles d'aigua....ens van fer treure els taps a alguns....però si després a la plaça també en teniem d'aigua...i amb tap !! Estar clar que la normativa de seguretat ha de ser una pel públic, i un altre de diferent, pels Castellers. Responsables de seguretat, prenguin nota si us plau.
I ara, -Lo positiu-:
1. El tres de vuit i el quatre de vuit, descarregats. Estrenant castellers al pis de baixos i al de terços. Deu ni dó! Quin plaer descarregar els castells bàsics de vuit amb aquesta seguretat.
2. Les torres de vuit carregades. Estrenant castellers a segons, terços, dosos, aixecador, anxaneta...i molts pujant a un folre a plaça per primera vegada, o formant part del SuperPeuCasteller que va fer possible aixecar aquest castell......castellers que mai havien fet la torre folrada....ara ja poden dir que sí. I la majoria per partida doble!
3. Tot i la pressió de ser els "favorits" per guanyar dissabte, penso que vam saber gestionar la mateixa molt bé, portant bé el tempo del concurs, sabent esperar a la 4a. ronda....i arriscant lo arriscable .... molt bé tècnica.
4. La representació de l'Ajuntament. L'alcalde, el regidor de cultura, i algun altre representant del consistori que ens va donar suport i també es van posar a les nostres pinyes vilafranquines. S'agraeix !
5. El naixament del fill/a del Pasqui. Encara no sé si ha estat nen o nena, solament ser que sí ! Va arribar el dia del Concurs......senyal que els castells li agradaran !!!! Enhorabona família!
6. La Canalla de la Colla. Simplement, sou les Millors !
Per acabar un breu comentari. És impressionant com a crescut el nivell de la "classe mitjana castellera", a pujat, i molt! Fa 6 anys, amb la mateixa actuació que dissabte, vam quedar en el 7è lloc del Concurs. Aquest cop ens va tocar la 14a. posició. Mirat així, sembla que haguem anat enrera, és cert, però cal valorar d'on venim aquests darrers 4 anys...i on som ara.
Us asseguro que no hem anat enrera, hem anat molt endavant. Els castells de dissabte, la forma de fer-los, els canvis forçats, les immenses pinyes, el fet que sigui ja la 2a. millor temporada de la història de la colla.....Xicots i Xicotes, aquest 14è lloc "enganya".
Com em va dir el meu germà gran, que pels que no el coneixeu és molt ràpid, i molt llest.....us reproduiré el sms que em va enviar tot just després de carregar la segona torre de vuit:
" 2 Torres de vuit carregades, 3d8d., 4d8d., sou els Guanyadors Morals. Sou uns craks ".
I jo dic: No hase falta decirrrr nada mássss!
pd: Enhorabona als Castellers de Vilafranca. Per guanyar el Concurs de nou, però sobretot, per la Torre de Vuit i pel Quatre de Nou sense folre. Espectaculars. És inevitable contar i tornar a contar els pisos d'alçada. Això l'enhorabona, sobretot als amics i família !! (Edu, Pere, Jordi, Martí, Arlet, Agnés, Oriol, Josep...).
Jo mateix faig el primer comentari.....també podríem anomenar a una actuació amb 4 castells de vuit .... POKER DE 8 !!!!!
ResponEliminaDeixa'm afegir una altra que, a més, les engloba totes; la dinàmica de colla que creix i vol créixer i no tant per que no ho hàgim desitjat sempre sinó perquè és difícil aconseguir-ho.
ResponEliminaEn acabar el Concurs, conscient del que havíem assolit amb els handicaps afegits que ens havíem trobat (parternitats, accidents, etc..) vaig notar, com tothom, que malgrat tot no estàvem boixos d’alegria. Ens faltava haver-la descarregat, haver guanyat. Però amb el pas de les hores aquella sensació de feina ben feta que perdura, només la pots tenir quan saps que el camí és el correcte. Segur que trobarem allò o això millorable però crec que tenim les noves fites a tocar, potser aquest any que ja s’acaba o sinó segur que el que ve.
Aquest caràcter de colla ambiciosa que ha imprès l’Aina i el seu equip tècnic combinat amb lo de “treball = resultats” i també amb lo de “tornar a ser una colla unida” després d’anys de desavinences, algunes més evidents que altres, ha renovat motivacions en castellers veterans i ha descobert un món dinàmic i atractiu, per ocupar el seu temps lliure, als novells. Ja no son els Xicots els que empenyen per que la colla tiri endavant sinó les expectatives que obre la feina ben feta.
Xavi Catasús
Xavi, molt ben expresat. La veritat és que quan vaig fer aquest escrit al blog, em van quedar moltes coses al tinter, una d'elles, la sensació de "insatisfets crònics" que sembla que ens persegueix......a alguns.....però també per la part positiva, la AUTOEXIGÈNCIA que ens marquem, que a la fi, és quelcom de positiu. Xicots, Xicotes..... a tope !!!!
ResponElimina