Intent de 5d8: Amb el cap ben alt.

Resum dels catells fets avui, diada del Roser 2012:
1a. ronda: id de 3d8, 3d8 descarregat
2a. ronda: intent de 5d8, id de 4d8
3a. ronda: intent de 4d8, 4d7 descarregat
P5 descarregat

La diada del Roser del 2012 no ha estat justa amb la línea que portàvem aquest any els Xicots, amb poques caigudes, amb diades ràpides, castells solvents, i amb resultats molt positius. Ans el contrari, la sensació que ens ha quedat a la majoria ha estat dolenta. I no és per menys.... Hem hagut de fer servir totes les rondes de repetició.   Hem muntat fins a 6 pinyes de castells de vuit (contant un peu desmuntat del 4d8). Hem caigut dues vegades. Varis lesionats. La canalla ha tingut dubtes. Els Xicots a plaça hem anat de més a menys (a l'hora del 4d7, no erem el mateix nombre que a l'inici). Masses coses dolentes per tant, però em quedo amb el que ens ha dit la Cap de Colla al final de l'actuació, "no vull veure a cap Xicot amb el cap cot, tots amb el cap ben alt". 

I té tota la raó.

Al començar la temporada, el 5d8 no era un objectiu possible, ni molt menys, però el magnífic 3d8 que hem construit aquest any ha permés que el final de temporada ens poguéssim plantejar anar per la Catedral dels Castells, un castellàs! De fet l'intent de 5d8, ha estat un premi a la temporada realitzada, a la feina ben feta als asasjos, al fet que l'haguem pogut assajar força bé dins les nostres possibilitats, sempre amb la limitació del nombre de camises i castellers que formen la nostra colla.

Avui varies persones m'ho han recordat: Pel volum de gent que sou, feu castells que estan per sobre les vostres possibilitats. I és veritat, assajar un 5d8, una torre de vuit amb folre, o inclús, un 3d9 amb folre, son coses que necessiten un gruix de gent molt major al que nosaltres som. Però tot i així, els Xicots ens enfrontem a aquests castells, més amb la il·lusió, les ganes, la solera castellera, ....els anys de castells de vuit que portem a les esquenes....més amb tot això, que amb un nombre de castellers suficients. Però la nostra força, quelcom especial, fa possible que fem aquests "petits miracles" que el Ramon ens va recordar en el seu text de l'ofrena del Roser.

Som una colla petita en nombre, que fa i vol fer grans castells. I això fa més lloable el nostre esforç, fa més meritoris els resultats obtinguts. Ha estat un gran any.

Xicots, Xicotes, orgull de portar la camisa vermella.

El 2013 ens espera.

Imatge Alex Jurado

pd: Des d'aquí desitjar una ràpida recuperació als lesionats i lesionades, sobretot a la Mireia !