Tot just estic començant a llegir-lo, i he fet allò de tastar alguna part, he agafat l'index, he mirat com està plantejat, quins continguts tracta, com els organitza , i he triat un capítol, -Gestionar la Pinya-. I la veritat és que m'ha agradat el tractament que se li dona, tot i ser més orientat a neòfits d'això dels castells, penso que m'ha aportat FRESCURA.
De fet, la reflexió que planteja sobre la pinya, m'ha encantat, m'ha superat. Sempre pensem que per sobre la Canalla, per sobre la gent del Tronc, no hi ha ningú ... els de la Pinya assumim el nostre rol sacrificat, anònim, sufert, i el llibre el destaca i el posa per sobre de TOT: La Pinya ho és tot, diu. Reprodueixo un dels fragments que m'han fet reflexionar:
" Tenir molta o poca pinya és tenir futur i créixer o quedar-se en el passat, respectivament. Tenir molta o poca pinya és la diferència entre créixer o desaparèixer com a colla".
Sí m'ha fet pensar molt en que els Xicots disposem de poca pinya pròpia, de massa poca...i és un fet que ens preocupa, sí, però amb el que sempre hem anat "tirant". Amb el llibre, més que mai, m'adono que cal encarar aquest fet, i donar-li solució. Si enlloc de 1 , 2 o 3 cordons propis, tinguéssim pinyes amb 4, 5 o 6 cordons, seriem, a més de la "Gran Colla" que ja som, una "Colla Gran" que és tant o més important que el primer.
Cal sumar doncs "Gran Colla" a "Colla Gran", i posar-nos les piles per tal que entre tots aconseguim tenir un FUTUR i CRÉIXER com a Colla. Això sí que ho és Tot !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada