Són un "híbrid" entre el tronc i la pinya.
Són els que aguanten més pes, són ells, els especials baixos.
La veritat és que els baixos sempre m'han cridat l'atenció: Són una peça clau en un castell, saben que moltes vegades hauran de patir, saben que la seva tasca queda més a l'ombra que la d'altres castellers, saben que han de confiar en les seves crosses i contrafort, i treballar-hi coordinadament, i saben que pot arribar un moment en que els segons hagin de decidir fer coses per salvar un castell, que a ells els pot fer patir encara una mica més....saben tot això, i a cada assaig i a cada actuació estan allà dins, al bell mig del castell.
De fet una de les imatges més maques del fet casteller, és sens dubte, aquella rotllana que formen als baixos en el moment d'agafar-se per anar a començar el castell, amb els contraforts al darrera, els cordons de la pinya apunt de tancar-se, i entre ells es miren, donant-se ànims.
Moltes vegades he fet d'agulla, una de les posicions més maques en un castell, i és que, (si va bé) el pots veure per dins, pots anar seguint-lo, amb prudència, perquè no t'hi pots jugar el coll, però si el saps llegir, pots veure molt... i la cosa que tens més aprop, quan fas d'agulla, què és? sí, la cara del baix, els seus cabells, la seva olor, les seves bromes si el castell va bé, les seves peticions, "que em carregui més l'esquerra!!!", "contrafort, apreta!!!", ... i MOLTES VEGADES - la majoria - sents el seu PATIR EN SILENCI, el "palpes", gairebé el pots tocar...
Són tot això, i molt més.... i no surten a la foto.
Baixos actuals de la colla: Fredi, Juanito, Enric, Amador, Pirri, Toni Bracero, Toni Alarcon, Fèlix i combinen aquesta amb d'altres posicions en Miguelíni en Pavón, principalment. Craks.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada