Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Júlia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Júlia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de setembre del 2016

Brillant com una gran estrella: El Castell de 9 Descarregat.


Baixar d'un 3 de 9 amb folre, després de descarregar-lo.
Donar-te la volta després de l'esforç mirar al públic, i ser conscient que ho hem aconseguit.
Començar a celebrar-ho, abraçar-te a tothom. Una emoció gairebé incontrolable.
Sentir-se casteller complet de 9 pisos. L'hem descarregat!

Tantes i tantes emocions corrien per la plaça de la vila després de descarregar el 3d9 amb folre que es fa difícil llistar-les totes, explicar-les, el millor sense cap mena de dubte, haver-ho viscut. Després de 34 anys de lluita, d'esforç, de creure en ser una alternativa a la vila, els Xicots hem aconseguit fer un salt molt gran. Hem descarregat el castell de 9, i de retruc hem aconseguit mantenir per segon any consecutiu la condició de colla de 9. Solera castellera sí senyor. I el com ho vam fer és important ...

El dia 29 la plaça es va tornar a vestir de color vermell, senties les mirades, senties la energia, els Xicots érem protagonistes altre cop. Un cop feta l'aleta del 3d9 folrat, la plaça no va parar d'aplaudir i ovacionar durant tota la descarregada, la força que la plaça ens transmetia va ajudar a descarregar-lo, sense cap mena de dubte. La més castellera. Molts afeccionats es van apropar a les nostres pinyes, més que mai feia falta, era un dilluns, i tot i els suports d'algunes colles amigues, tot el pit, i tot el volum possible era més que necessari. Gràcies Vilafranca.

Vam acompanyar el "pepino" gros, de la 4a. torre de 8 descarregada consecutivament aquest any, que va ser l'encarregada d'obrir plaça. Una torre magnífica, ràpida, esvelta, forta, lleugera a la vegada. Una gran torre.  En segona ronda arribava l'intent del 3d9 amb folre, un primer intent que no va fer justícia al treball fet a assaig i durant l'any. A la posada de sisens, varies sotragades van deixar entreveure que el lligam entre folre i terços no era prou bó, i al desmuntar-lo el vam perdre. Vam haver de tornar-hi amb el 4d8 per asserenar, i ja en ronda de repetició, vam fer un segon intent de 3d9f, el que ens portaria a la glòria. El vam descarregar després d'un intent previ caiguat, en 4a. ronda, a un quart de cinc de la tarda .. més difícil no podia ser .... i la nostra confiança, la canalla - impressionant-, el treball, el públic, els que no hi son, entre tots i totes ho vam fer possible.

Per cert, torno a posar, actualitzat a dia d'avui la classificació 2016, de les millors 25 actuacions de cada colla, i comptabilitzant els 3 millors castells de cada actuació:
( http://www.portalcasteller.cat/frmRanking.php )

ClassificacióCollaPuntuació%1
1Castellers de Vilafranca [+]81620113
2Colla Vella dels Xiquets de Valls [+]75525121
3Colla Jove Xiquets de Tarragona [+]57370109
4Minyons de Terrassa [+]5606094
5Colla Joves Xiquets de Valls [+]49325135
6Capgrossos de Mataró [+]41035146
7Nens del Vendrell [+]31875130
8Xicots de Vilafranca [+]31740116
9Xiquets de Tarragona [+]3140586
10Castellers de Barcelona [+]2881086
11Castellers de Sants [+]28750104
12Castellers de la Vila de Gràcia [+]2775090
13Castellers de Sabadell [+]26745104
14Xiquets de Reus [+]25200108
15Castellers de Terrassa [+]21550155

Exacte, gairebé sembla impossible, però és així, 8a. posició a nivell de regularitat en les actuacions. Amb les dos actuacions de Festa Major, hem passat del 10è al 8è lloc.  Està clar que els 19 tresos de vuit i quatres de vuit que portem a aquestes alçades són la clau per estar així en aquest rànking de regularitat.

Una colla excepcional, una colla especial, una colla petita, que fa castells grans. Una "rara-avis" en l'actual univers casteller on les colles que fan castells de 9 arrosseguen grans volums de gent, un univers casteller on els Xicots, si seguim creixent, si seguim sumant, hi podem brillar com una de les més grans estrelles. El dia 29 a les 16:15h. a la Plaça de la vila, sense cap mena de dubte, vam ser l'estrella més llampant de l'univers casteller. Memorable.

Sant Fèlix. No puc acabar sense fer esment del que vam poder viure per la Diada de Sant Fèlix d'enguany: 4 castells de 10 -incloent el primer 4d10fm dels Verds-, dos 4d9 nets, 3d9a, 5d9f, 4d9a, dos 2d9fm, 2 pd8fm, pilard7f. Estratosfèric. S'acaben els adjectius per descriure el que estem vivint. Fins quan podrem anar superant els límits? La pregunta eterna en el món casteller, ens l'hem feta tantes vegades, i tantes vegades hem hagut de veure com el límit quedava enrera .,,, i així seguirem. 

Salut, Castells, i a seguir preparant-nos, que el Concurs ja gairebé és aquí. 

Sort per tothom!

1r. 3d9 amb folre descarregat. Xicots de Vilafranca. 29/8/16



Detall de la celebració a la descarregada. Un "dab" dedicat a les meves filles ... ;-)


dissabte, 26 de març del 2011

Un món de color vermell


Avui hem passat el dia a Girona i a Olot, dues ciutats boniques però diferents. Al matí a Girona visitant el centre històric: la catedral, els banys turcs, fent un petó al cul de la lleona, tomb amb trenet… sol radiant. A la tarda cap a Olot, pluja i mal temps, però quina olor a bosc…hem fet un tomb per "parc nou", molt recomanable, és com estar a ple bosc, però a tocar de la ciutat (amb anecs i oques incloses).

I durant el trajecte, i n’hi ha hagut, ja que hem fet més de 400 quilòmetres…la Júlia, ha sortit amb la frase més xicotera de la jornada:

M’agradaria que els arbres fossin vermells…

La veritat és que davant aquell paisatge verd, humit, esplèndid, però sobretot verd i més verd, un queda impregnat de natura. Però la Júlia, des de la seva força interior, ha pensat que el món podria ser més vermell, que li agradaria molt més d’aquesta forma, i ens ho ha dit.

I m’ha agradat, no només pel fet que està xicotera a totes, sinó pel fet de plantejar-se la possibilitat d’anar en contra de la corrent, de lluitar contra lo establert. Sí el prat és verd, molt verd…però podria ser més vermell no ? i els castells a Vilafranca, podrien ser més vermells ? Segur que sí.

Fem com la Júlia, i pensem tots i totes en … Un món de color vermell. Almenys, una mica més.


- Bonica fotografia on surten dos Grans Xicots ,  pare i fill,  Enric i Edgar Pagés ... pensant en un món més vermell, segur...  ;-) -.

dissabte, 12 de març del 2011

Pel Lluis Solsona ... PLOU ...

Plou…

És dissabte i tot el dia plourà…jo vaig a l’enterrrament del Lluís Solsona a Torredembarra, i a l’últim moment (són les 8’40h.) la Júlia es lleva i diu que vol venir, que vol veure com és un enterrament.

Es vesteix de xicota i som-hi.

Anem amb el cotxe els dos, i la Carme Torner i el Lluís Compte, i arribem puntuals a l’Esglèsia de Torredembarra. Entrem juntament amb d’altres castellers dels Nois de la Torre.

Ens faixem a dins i comença la missa. És de les "completes", amb la óstia, el "doneu-vos la pau", els amunt i avall, i al final la hora dels pilars d’homenatge. A una banda els Xicots i a l’altre els Nois de la Torre, dels que el Lluís Solsona n’és el President d’Honor. Sona el "Sol" de la gralla, la única nota que sentirem avui del Toc de Castells. Uns quants companys i companyes dels Nois de la Torre fan el segon cordó del nostre pilar. El Juanito, incombustible el para a baixos. El Quim, segon casteller, la Mireia, crak de les alçades, i la novella anxaneta s’enfila, fineta i concentrada, i fa aquesta especial aleta dels Xicots pel Lluís Solsona. Estic orgullós que la casualitat/necessitat hagi fet que la faci la Júlia.

Quan li faig "aball" (El nostre Cap de Colla, no ha pogut venir, per feina) ella ja ha iniciat la baixada, seguint el ritme de l’altre pilar. "Ho has fet molt bé Júlia", s’asseu i es posa els mitjons i les bambes. Darrera seu el Quim i la Mireia fan el mateix…la resta de la colla ja va cap als bancs de l’esglèsia, i jo els espero. Observol lo especial que són els del "tronc".

El primeres mans ha esta el Joanjo, el segones el Sergi, el contrafort el Jaume, pel davant agafant el pilar, el Carlus, i l’Oscar del Vendrell. Laterals Xavi i Lluís, i tancant pinya la Carme i la Eva. Un total de 14 camises vermelles, representant la colla. Admirats pel Lluís Solsona des d’allà on sigui.

La Júlia torna el casc als Nois de la Torre, "gràcies" i li piquen la mà.

Ara a casa, plou més encara, estic a fora el pati, sota el porxo és vespre, escoltant la pluja … Plou …