divendres, 21 d’agost de 2020

20è aniversari de Cal Noi Noi, local social de la Colla de Castellers Xicots de Vilafranca.

Aquest mes d'agost, exactament el proper dimarts dia 25,  farà 20 anys que vam inaugurar Cal Noi Noi, la seu social dels Xicots de Vilafranca. El local de l'alternativa i la pluralitat castellera de Vilafranca. 

Us comparteixo el text publicat avui mateix al setmanari local vilafranquí el 3devuit.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Exactament, el 25 d’agost de l’any 2000 vam inaugurar oficialment Cal Noi Noi.  Aquell dia recordo una barreja de nervis i alegria per què per fi podíem ensenyar a tota la vila aquell treball tant ben fet. Del que es va dir aquell dia en els parlaments m’agradaria recuperar un paràgraf en concret...”hem estat tirant parets a terra, fent morter, picant, arrebossant, enrajolant, pintant, posant plaques al sostre, passant cables i més cables, i d’altres feines que hem hagut d’afrontar entre tots, colze a colze. Han estat molts caps de setmana, moltes hores trobades no se sap a on, molts esforços, nervis, cansament, però sobretot, aquest local s’ha fet amb il·lusió, quilos i quilos d’il·lusió que s’han ben barrejat amb el ciment, amb la pintura, amb tots els materials que hem utilitzat aquests mesos en que els Xicots de Vilafranca hem estat més units i més segurs de les nostres possibilitats que mai”.

Aquell dia, amb la companyia de l’alcalde Joan Aguado, vam descobrir una placa que diu ”Gràcies a l’esforç incondicional dels components de la Colla de Castellers Xicots de Vilafranca, s’ha fet possible la inauguració de Cal Noi-Noi. De ben segur que la il·lusió i l’esforç faran pinya per una Vilafranca més castellera encara”. També vam fer entrega d’una placa al casteller Kiko Marcianes, en representació de tots els que havien treballat al local. El Kiko va decidir donar-la a la colla, i encara avui es pot veure a la zona de trofejos i records del local.

Abans d’aquella inauguració en vam fer molta de feina. Havíem visitat varis locals, i per casualitat, vam anar a trucar a la porta de “Cal Requena”. Vam entrar a aquella antiga “xatarreria”, i vam veure aquell munt de ferralla, aquelles piles i piles de mil i una coses, gairebé no podíem ni passar, de fet no vam poder arribar a veure el final del local. Tot i que era difícil imaginar que aquell podia ser el local de la colla, la seva situació privilegiada, a pocs minuts de la Plaça de la Vila, i el fet que estigués situat a la Plaça que va veure néixer als Xicots, la Plaça del Firal, ens va fer decidir d’engegar una gran aventura, una aventura que seria cansada, però sobretot emocionant ! : Convertir “allò” en un Local Social per la nostra colla. Quan no teníem actuació o assaig, anàvem a fer les obres al local. Van ser les setmanes més xicoteres de la nostra vida, segur. Vam aprendre entre tots a donar el nostre esforç i treball a canvi d’una cosa gairebé intangible, a canvi d’un sentiment de grup, d’amistat,

Pel que fa a l’elecció de l’arquitecte va passar un cas molt curiós: vam triar un membre de l’altra colla de la vila, en Ramon Caba Robletto. Però lluny que això pogués generar algun recel, va passar tot el contrari, ens hi vam entendre a la perfecció. És una persona excepcional, que ens va facilitar molt les coses, que ens va ajudar com el que més i que va donar un suport total al projecte. Va ser una peça clau en la construcció de Cal Noi-Noi.

Un altre tema molt important, la cara de Cal Noi-Noi, el gerent del local i del bar. El primer va ser en Vicente Gurriz, membre de la colla que es va il·lusionar amb l’inici del projecte. Posteriorment va agafar el relleu en Francesc Xavier Arroyo, més conegut com “Ciscu”, que va portar un gran dinamisme al local i el va fer punt de trobada per joves i no tant joves de la vila. Després hi ha passat altres persones i projectes, i actualment hi tenim a la Vaida, que està fent front a la situació i repte, amb empenta i moltes ganes.

El fet de tenir nou local ens va portar a assolir nous castells, molt ràpidament.  Per aquella mateixa Festa Major vam estrenar el 3 de 7 aixecat per sota, i  2 mesos després al Concurs de castells de Tarragona hi vam viure un dels dies més especials que recordem molts dels castellers d’aquella època: aconseguíem carregar els primers 3d8 i Tde8 amb folre de la nostra història, impressionant. Casualitat ? Segur que no, la il·lusió i força generada pel local, ho va fer possible.

Aprofito també per fer un esment a part per als nostres veïns del segon pis. La Elo i el Campe, dos persones entranyables que sempre han tingut paciència i comprensió amb el fet de tenir el nostre local situat a sota de casa seva. Dos persones amb qui ens agrada compartir les alegries de la colla, de les quals en són sempre responsables indirectes.

I sobre el nom del local, Cal Noi-Noi? Sempre és important recordar el perquè del mateix: En plena renaixença castellera, entre els anys 1926 i 1936, es constata a Vilafranca l’aparició d’una penya de castellers, amb el principal objectiu de fomentar l’afecció als castells, que tan populars tornaven a ser llavors. Doncs bé, aquesta colla es reunia al Bar Grop Nou –també conegut a la Vila per Cal Noi-Noi-, als baixos del Museu del Vi. I va ser aquesta taverna, Cal Noi-Noi, un nucli de dinamització de la vida castellera de Vilafranca. Amb la voluntat de recuperar aquell nom perdut en l’oblit, i també en el sentit de ser un nucli dinamitzador, i responent a una proposta de l’expresident de la nostra colla, Raimon Rovira, la Junta vam decidir adoptar aquest nom per al nostre local. Tot i les problemàtiques sorgides posteriorment respecte a aquest nom, avui dia ja resoltes, seguim pensant que va ser un encert recuperar-lo.

En definitiva, un local on cada rajola, cada borada, cada racó, cada mirada ens recorda, als que el vam fer possible, el que es pot arribar a fer per un projecte comú, totalment desinteressat, el que es pot arribar a fer en equip, empesos per una il·lusió de fer millors castells i convençuts que tenir un local social seria clau per aconseguir-lo.

Ara toca seguir disfrutant de Cal Noi-Noi com fins ara, fent castells i passant-hi bones estones amb els companys i companyes de la colla, i seguir-lo convertint i consolidant com el centre neuràlgic representatiu de l’alternativa i la pluralitat castellera a Vilafranca .

 

Xavier Llenas Grimau

Ex-President de la Colla Castellers Xicots de Vilafranca ( anys 1999-2002 i 2019 )


Pilar de 5 descarregat aquell dia tant especial. Amb el Kiko Marcianes a segons, Manolillo Gonzalez al terç, i la estimada Ariadna Martí (DEP) parant-lo a quarts.


Juny de 2018. Torre de set descarregada dins el local social, Cal Noi-Noi, sota la renovada cúpula.

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies, a tot els components de La Colla Castellera, Xicots de Vilafranca, per la referència que realitza a la meva persona, de l’20è aniversari de Cal Noi Noi, local social i publicada el passat 21 d'agost de 2020, al setmanari El 3 de Vuit i en el vostre Bloc de referència.

    Gràcies també a l'humanista, noble i sincer, expresident d'aquesta Colla, Xavier Llenas Grimau i la incansable i molt treballadora Junta del any 2000.

    Dins de l'àmbit de les "Colles Castelleres" sempre he cregut i continuo creient, que si bé el color de les camises és una distinció d'identitat, que consisteix en elevar fins al capdamunt un determinat Castell, també el comportament i respecte cap a les persones a nivell grupal, sense discriminar el color de pell, la forma dels cabells o de vestir, és i ha de ser un altre dels valors a tenir en compte de tot bon Casteller.
    De la mateixa manera que totes les "Colles Castelleres" realitzen els corresponent assajos, rectificant postures errònies i avançant cap a objectius concrets; les persones deuen ser conscients que integrar-se en una formació continuada, els dóna la possibilitat d'aconseguir metes personals de tall social, humanes i sensibles, que res tenen a veure amb temes econòmics o professionals, gràcies i felicitats per la tasca que féu.

    ResponSuprimeix
  2. Ramon, moltes gràcies pel teu comentari i suport !

    ResponSuprimeix