Aquests dies he contactat amb el nostre president i el nostre cap de colla, i per tenir una visió més àmplia del moment que estem vivint, ho he fet també amb fins a 9 excaps de colla i expresidents dels Xicots. Ha estat molt interessant compartir la seva visió del moment actual, i reflexionar amb ells sobre, per exemple, quan creuen que tornarem a veure castells.
En concret he recopilat la opinió de 4 dels
darrers presidents/es de la colla: Enric Pagès ( 2020 ), Esther Vicente (
2015-2018 ), Jaume Rovira ( 2012-2014 ), Carles Adell ( 2010-2011 ).
I també la de 7 dels darrers i darrera caps de colla:
Gerard Ametllé ( 2020 ), Gabi Molero ( 2017 i 2019 ), Quico Murillo i Quim
Mestre ( 2018 ), Aina Mallol ( 2012-2016 ), Xavi Catasús ( 2005-2006 ), Jordi
Raventós ( 2003 - 2004 ).
Aquí tenim les seves respostes a fins a 7
preguntes: les 5 primeres relacionades amb la situació generada pel
COVID19, i les 2 darreres per recordar el millor i el pitjor de la seva
experiència en el càrrec. Abans de veure el detall del què ha dit cada persona, he fet un petit anàlisis global de cada pregunta. Som-hi!
1. Quines tres paraules defineixen per tu la
situació actual de pandèmia ?
Fet l’anàlisi de
totes les paraules, es poden agrupar en dos grans grups, un de més positiu on
hi trobem les paraules superació, solidaritat, recuperació, convivència, i un
segon grup de més negatiu on hi destaquen paraules com por, soledat, tristesa,
inquietud.
Enric Pagès : Humilitat, socialització,
preocupació.
Esther Vicente: Superació, enyorança, convivència.
Jaume Rovira: Soledat, por, solidaritat.
Carles Adell: Real, conscient, duresa.
Gerard Ametllé: inquietud, tristesa, solidaritat.
Gabi Molero: Em quedo amb una, situació totalment
inesperada.
Quico Murillo: Guerra de “guerrilles” entre
partits polítics, ganes de superació, i suport als "nous
herois" que treballen a primera línia.
Quim Mestre: Difícil de respondre, silenci.
Aina Mallol: Por, crisis, recuperació.
Xavi Catasús: Aïllament, astorament, cansament.
Jordi Raventós: Incertesa, inquietud, globalitat.
2. Què és el que més trobes a faltar pel fet que
l'activitat castellera estigui aturada actualment?
Aquesta pregunta és
la que ha generat més unanimitat! El que tots trobem a faltar sobretot és
trobar-nos amb els amics i les amigues de la colla, el contacte amb la gent,
socialitzar!
Enric Pagès
Ser part activa i presencial de la colla, com
casteller, com company i com amic.
Esther Vicente
El que més trobo a faltar és la relació amb la
gent, els amics, les converses a la plaça o al bar i veure el moviment amunt i
avall de la gent entrant i sortint del local. L’escalfor de la gent en general.
Jaume Rovira
Les tertúlies, el sopar abans d’assaig, la copa
del final, l’assaig abans d’una sortida important, quan es construeixen les
proves definitives i tens aquells nervis de com anirà l’actuació, els nervis de
la sortida on tenim que materialitzar la feina feta a l’assaig. Però sobretot
la gent de la colla, en definitiva, els humans som sociables i quan estàs
acostumat a estar en contacte amb la gent, la trobes a faltar.
Carles Adell
Les relacions socials. Després de gairebé 30 anys
sense parar de fer castells, aquests m’agraden però me’ls prenc diferent.
Actualment per mi, són més importants les persones.
Gerard Ametllé
La gent de la colla, són moltes hores que passem
durant la setmana junts i es fa molt estrany estar tant de temps sense
veure'ns, i per descomptat aquella cosa que dona el fer castells.
Gabi Molero
Sincerament el que més trobo a faltar és trobar-me
amb la gent de la colla , parlar de castells, la rutina de la temporada, des de
l´any 1989 que porto dins fent castells i forma part de la meva vida, i ara
doncs això ha canviat radicalment (no trobo a faltar, i això ho saps prou bé Xavi,
el haver de resoldre les coses que podien sorgir durant la setmana, això és el
que menys trobo a faltar), i sobretot trobo a faltar arribar al local d´assaig
amb la faixa sota el braç sense cap pressió, ni obligació , que això era el que
ara ens tocava presi.
Quico Murillo
El poder trobar-nos al pati d’assaig cada
dimecres i cada divendres, el bon rollo de colla i poder tindre aquelles hores
de distracció durant la setmana que van tan bé.
Quim Mestre
Tot el que envolta al món dels castells en
general.
Aina Mallol
Poder parlar de castells i la seva gent, de la
nostra colla i de que fan les altres, de fer-la petar tot comentant com anirà
la temporada.
Xavi Catasús
Doncs, el contacte amb la gent. Evidentment fer
castells també, tant en els assajos com en les actuacions. Però fer tertúlia i
estar amb els companys de colla és el que més trobo a faltar.
Jordi Raventós
Ara mateix la part social de veure’t amb els amics al local.
3. Quan creus que hi podrem tornar?
M’han agradat moltíssim les reflexions aquí recollides, sobretot com veureu, que el que primer haurem de gestionar és la tornada de l’activitat social als locals, i no pròpiament els assajos o actuacions. Recuperar el contacte social, amb totes les mesures. A nivell de quan tornarem a fer castells, tot i voler ser optimistes, la majoria desitjarien poder-ne tornar a fer a partir de setembre, però també aposten pel fet que no hi podrem tornar fins que tinguem una vacuna, ja al 2021.
Enric Pagès
Soc de mena optimista, el meu propi anàlisi pres
de les diferents informacions que seleccionava, sembla que es va complint i la pròpia
inèrcia del descofinament obligarà a prendre mesures agosarades, entre elles la
de fer castells per substituir mancances, això sí, sota un control de sanitat
clar. Veurem primer als nostres companys al bar i al local abans que als
assajos. Crec que la primera quinzena de Juliol serà decisiva.
Esther Vicente
Encara que soc molt positiva i sempre intento
veure el got mig ple, també soc realista i en aquesta ocasió les presses no són
bones. Per això, crec que tornar a fer castells o assajos ens queda lluny,
potser passat l’estiu si tot va bé podríem començar a assajar. Crec que aquesta
temporada a nivell casteller queda anul·lada com el curs escolar per la
canalla, però les converses i les relacions humanes al local les podem
recuperar molt abans, i crec que és un punt molt important que no hem de deixar
perdre. Quan més gran és la incertesa d’aquest moment de tornada més necessitat
tenim de saber el futur i fer una predicció, però com no tenim una resposta
contundent del que ens agradaria, és millor anar fent dia a dia perquè sinó ens
generarem més angoixa.
Jaume Rovira
Crec que fins que no tinguem una vacuna no podrem
tornar, és trist, però crec que anirà així, i hem de ser conscients que això és
molt seriós, malauradament a mort molta gent i no podem jugar amb la salut de
la colla.
Carles Adell
Jo crec que fins que no hi hagi una vacuna. Fins
llavors seria una imprudència.
Gerard Ametllé
Els castells aquesta temporada els veig molt
complicats, però, espero que en unes setmanes podem fer alguna activitat,
tenint en compte les precaucions establertes per sanitat. I així activar la
activitat social a cal noi-noi.
Gabi Molero
Això és la pregunta que tots ens fem, però una
activitat com la nostra, està clar que representa tot allò que no es pot fer. Sincerament
la normalitat o nova normalitat crec que fins que no hi hagi una vacuna no
podrem fer assaig amb una normalitat com l’enteníem fins ara. Mentrestant segur
que trobem la manera per no perdre el caliu de la colla. El que està clar és que
els castells tenen més de 200 anys i les han passat de tots colors i aquesta
crisis també la tornarem a superar.
Quico Murillo
És una pregunta una mica difícil, tal i com està
afrontant l’estat aquesta pandèmia que é restringint més la cultura, és a dir,
deixar-nos per el final la nostre activitat. (que en part és lògic en el nostre
cas ja que és una activitat amb un gran nombre de gent a un mateix punt). Dit
això, aquesta temporada la veig complicada, tot i ser any de concurs, hem de
ser conscients que trigarem a tornar a la normalitat.
Quim Mestre
En general tothom fa prediccions, però la veritat
és que no ho sé, no en tinc ni idea.
Aina Mallol
Inicialment era més optimista. Ara penso que ja
serà el 2021, però l’important no és quan, l'important és que hi puguem ser
tots i totes quan comencem!
Xavi Catasús
És molt incert tal com estan les coses, els
castells són una activitat de molt contacte i per tant seran de les darreres
coses que es reprendran. Molts donen la temporada per perduda totalment.
Voldria creure que potser podríem fer-ne a partir d’agost o setembre però la
veritat és que és molt difícil.
Jordi Raventós
Serem de les últimes activitats a reactivar-se, aquest any no crec, ja serà el 2021.
4. Pels Presis, creus que ens costarà recuperar
l’ambient social, i la connexió de la gent amb la colla? per què?
Els presidents i
presidenta tenen una visió en general positiva, pel fet que aquesta parada
obligada pot ser una bona forma de “carregar piles” i també perquè tothom en
general tindrà ganes de tornar a socialitzar el més aviat possible.
Enric Pagès
Per una part la gent voldrà tornar a tenir vida
social, en aquest punt és positiu, el negatiu serà si no hi ha prou garanties
per la salut. Venim de dos anys de baixa presencia de gent a assaig que ha fet
baixar el nivell, però és cert que el nombre de castellers s’ha mantingut en
aquests anys, això s’anomena fidelitat o interès per la colla, crec que això es
mantindrà. L’objectiu, el mateix de l’inici
de temporada, fer créixer la base i millorar en tots els aspectes
socials que puguem per que els actuals i futurs castellers es facin seva la
colla.
Esther Vicente
El que diré ara potser us pot semblar una bogeria
però crec que aquesta pandèmia als Xicots ens anirà bé, sortirem reforçats.
Aquest confinament ens ha fet valorar el que teníem i que potser no ho estàvem
fent. Molts de nosaltres estem a la Colla des de fa molts anys sense haver
descansat mai ni una temporada, i de vegades seria bo fer-ho, o almenys fer algun
descans per tornar amb les forces renovades, no ho fem i llavors hi ha moments
que no gaudeixis del que fas com ho hauries de gaudir. Quan estàs a gust,
descansat, tens més ganes de fer coses, les idees surten soles i tornes amb les
forces renovades per tornar a començar i això és exactament el que crec que ens
passarà. S’ha d’aprofitar les ganes que
la gent té de fer coses i implicar-los en activitats que ara es puguin fer, ja
que estarem limitats en molts àmbits, si en un moment difícil com aquest ajudem
als membres de la Colla a gaudir amb nosaltres fent activitats, quan això passi
i puguem començar assajos i castells, estaran preparats per fer-ho amb il·lusió
i ganes i no pensaran en fer altres coses.
Jaume Rovira
Sí, la tornada serà dura, una part de la colla
està desitjant tornar hi s’endollarà ràpidament, i altres potser s’aniran
refredant, potser canvien els hàbits, el lleure, l’esport, la feina, la
situació personal, després del Covid 19 canviarà a molta gent i el seu
entorn.
Carles Adell
No. Crec que la gent té ganes de tornar-se a trobar. Ara bé, sempre de manera segura.
Pels Caps de Colla, pregunta tècnica: creus que
ens costarà recuperar el nivell que tenia cada colla? per què?
Els nostres caps de
colla tenen diversitat d’opinions ... 4 pensen que sí tindrem afectació tècnica
i de nivell, 1 creu que anirà en funció de cada colla, i 2 tenen clar que no hi
haurà un pas enrere.
Gerard Ametllé
L’estar un temporada parats passarà factura, i probablement
ens tindrem que plantejar la propera temporada començar abans per recuperar i
avançar assaig. La feina serà sobretot en canalla que hi haurà nens i nenes que
baixaran, potser fins i tot, dos pisos de cop, i podria ser un canvi brusc que
ens tocarà treballar.
Gabi Molero
Això anirà en funció de cada colla, jo crec que
encara és molt d ´hora per poder treure conclusions d´aquets tipus. Esperem
tenir una vacuna més aviat que tard, i poder tornar a tindre el contacte social
i físic com el d’abans. El que hem de fer ara és pensar en la salut de tots que
és el més important, i després ja farem per tornar a fer grans castells, aquets
és el moment de que el valor del SENY dels 4 que ens defineixen sigui el que més
hem de tenir.
Quico Murillo
En el nostre cas sempre és difícil tornar després
d’un “parón” , però sabem que la gent tindrà ganes de retrobar-se, igual que en
totes les colles, d’aquí a recuperar el nivell que tenia cada colla serà
difícil, son molts mesos en una situació estranya i tornar a la normalitat
costarà una miqueta.
Quim Mestre
I tant, crec que aquesta aturada farà mal al
nivell tècnic en general.
Aina Mallol
No ho crec. Potser caldrà una pretemporada més
llarga però les colles tindran ganes de fer castells i això ajudarà a recuperar
el nivell. Recordem que la crisi econòmica va portar més gent a les colles. Qui
sap si pot tornar a passar això.
Xavi Catasús
Bé, jo crec que no. És possible que hi hagi un
temps d’impàs, de represa una mica més llarg de lo habitual però si tot torna a
la normalitat penso que les colles en general tornaran a fer els castells que
feien i segurament amb més ganes després de tanta inactivitat i això pot ajudar
molt perquè en el món dels castells la part motivacional és essencial.
Jordi Raventós
Si estem tot l’any 2020 sense fer castells, a nivell tècnic serà un any perdut, no s’haurà pogut assajar ni la canalla actual ni canalla nova, la gent de tronc i pinya perdrà les sensacions i quan hi torni necessitarà molt més assaig. Per tant crec que sí que costarà recuperar el nivell d’abans del Covid’19.
5. Pel fet casteller, que és el pitjor que ens
deixarà el covid19 ? i en tindrem alguna
conseqüència positiva?
En aquesta pregunta
han sorgit les reflexions més emotives, sobretot davant el fet que el pitjor
que ens deixa la pandèmia és la pèrdua de persones estimades, i a les que no
hem pogut acomiadar com haguéssim volgut, i en general, la por i la incertesa.
Per altra banda, se’ns planteja un gran repte de superació, i de tornar amb més
il·lusió.
Enric Pagès
El pitjor és la pèrdua de castellers per la malaltia.
Pel mon casteller, venim d’una baixada de nivell en general amb petites
excepcions. Ara ens agradi o no tots haurem de començar de zero, algunes amb
més dificultats que altres. Tota crisi posa a prova la força de la societat,
una colla castellera no és menys, crec que la pròpia essència del mon casteller
serà un cop més una bona mostra d’aquesta superació.
Esther Vicente
El pitjor que ens deixarà el Covid19 serà la
pèrdua de l’activitat durant un any sencer i la conseqüent baixada de nivell de
les colles, també és possible que durant un temps o ja per sempre canviï la
manera de fer castells i ens hàgim d’habituar a les noves normes, però això ens
passarà també en el nostre dia a dia. La baixada de castellers i castelleres ja
era una cosa patent a les últimes temporades a totes les colles, seria insòlit
ara culpar a la pandèmia d’aquesta davallada castellera, o de la falta d’esforç
i compromís per part dels seus membres, i no parlo dels Xicots, parlo a escala
general del món casteller. La pandèmia ens podrà canviar la manera de viure però
no les conviccions de cadascú i aquestes ara estan més paleses que mai. Les
ganes de tornar a la normalitat, i haver de tornar a començar tots de nou crec
que generarà una nova il·lusió que ens pot beneficiar.
Jaume Rovira
Costarà molt tornar a tenir el nivell que teníem
abans, si finalment estem 1 any o potser una mica més, en general hi hauran
colles que poden haver perdut part del pom de dalt, i hauran de treballar el
següent des de zero, o quasi, a l’igual que l’estat de forma i el nivell de
tothom que és veurà disminuït. El Millor potser sigui el fet d’adonar-nos lo
fràgils que som, el ritme de vida que portem, i que amb aquest ritme no podem
seguir, tant a nivell personal com del nostre entorn.
Carles Adell
Doncs estroncar el bon moment d’algunes colles
seria el pitjor. Com a positiu, potser fer una aturada llarga pot anar bé. Quan
vaig començar a fer castells no hi havia la competitivitat ni exigència que hi
ha ara, i convé parar i reflexionar.
Gerard Ametllé
La por, s'ha creat un estat d’alarma i hem
adquirit unes pors, que ens poden donar alguna mala passada en alguna situació.
Gabi Molero
Positiu crec que de crisis i de moments
complicats, es treu el millor de les persones, la solidaritat la, germanor, l´empatia,
veure les coses des de una perspectiva diferent fa que surtin coses boniques de
les persones, ho hem vist, la implicació de tots quan es necessitaven
mascaretes , protectors. Hem vist com
tothom ha fet PINYA, PER SUPERAR-HO. El pitjor pel fet casteller està clar que és
un esvoranc en el camí, però alhora una oportunitat. Sempre soc del parer d’intentar
mirar el got mig ple, per desgracia, la pandèmia s´ha endut molta gent per endavant
i les colles castelleres no hem estat exempts d’això i hem vist com marxaven
mites castellers com el nostre estimat Lluís Hill.
Quico Murillo
Sobretot el temps perdut, aquests dos mesos de
inactivitat. I després el retorn serà difícil per les pors de cadascú a l’hora
de tornar-nos a agrupar. Com a positiu, de ben segur és que la gent a l’hora
tindrà més ganes que mai en tornar i afrontar nous reptes.
Quim Mestre
El pitjor que ens deixarà serà el fet d'estar
tant de temps amb l'activitat aturada, i les conseqüències que això tindrà en
el nivell.
Aina Mallol
El pitjor ha estat tota la gent que ens ha deixat
i no hem pogut acomiadar com es mereixia, i haver de passar el dol sols. Les
colles castelleres actuen com una família i no hem pogut abraçar als que ho han
passat malament. El millor, segurament, serà les ganes de tornar-hi.
Xavi Catasús
Com a part negativa, doncs, un any perdut, està
clar, i a més en any de concurs. Totes aquelles estratègies i programacions que
s’havien pensat per encarar el concurs i la temporada en general s’han anat a
norris. Evidentment pels castells extrems per cada colla perdre aquest rodatge
tindrà la seva afectació. També dependrà del temps que estiguem aturats. Si,
com diuen, és possible que fins que no hi hagi una vacuna contra el virus,
l’any que ve podem tenir un escenari perillós per mantenir el nivell dels
darrers anys en el moment que podem reprendre l’activitat. Com he comentat
penso que la part positiva és que la tornada es farà amb més motivacions. Altra
cosa bona la veritat no l’hi sé veure.
Jordi Raventós
Per una activitat com la nostra on el contacte entre les persones és bàsic, el pitjor serà la por si no es troba una vacuna i/o un remei. Em costa trobar quelcom positiu d’una parada de l’activitat castellera com aquesta, segurament les ganes de fer-ne quan tot això s’acabi.
6. Explica'ns el millor record que tens de la
teva època com a President/a o Cap de Colla?
Els millors records
es divideixen entre els que fan referència a l’actitud i implicació de la gent
de la colla, i per altra banda, als records de l’assoliment de grans fites, com
el primer 3d9f. Carregat, el primer 5d8 carregat, el primer 3d8 descarregat, i
d’altres efemèrides castelleres de la colla.
Enric Pagès
Crec que el millor ha estat que quan més
necessitada estava la colla, va sortir gent disposada a tirar d’ella.
Esther Vicente
Durant els anys que vaig estar de Presidenta a la
Colla hi van haver moltíssims moments especials, però si haig d’escollir només
un, em quedo amb la FM 2015, quan vàrem carregar el 3d9f, en aquell moment no
vaig ser conscient ni em va donar temps de pair el que acabava de passar. Per
tot el canvi que va suposar dins de la colla i dins el món casteller a
Vilafranca, crec que va ser el millor moment. El 29 d’agost de 2015 es va posar
la cirereta a una trajectòria que havia començat anys enrere. Cada vegada érem
més i millors, guanyàvem autoestima, seguretat, convicció, confiança en tots
nosaltres i sobretot en els que estaven al capdavant i això va fer que tota la
feina feta i la que quedava per fer donés els seus fruits. Els assajos eren
plens i nosaltres mateixos sense adonar-nos empenyíem a la colla a aconseguir
tots els reptes que es plantejava. Sentir dins del castell, des del seu cor,
ben tancada al mig, a les fosques la sensació de satisfacció de cada un dels
seus components amb els nervis propis d’una fita tan important com aquell
castell i seguir pas a pas amb el so de les gralles com puja el castell fins a
coronar-se, buff.. I llavors sentir el clam de la plaça - La Plaça de
Vilafranca - cridant i aplaudint als Xicots, no ho podré oblidar mai.
Jaume Rovira
Al final, amb una colla castellera, els millors
records, son els castells, tot i que han d’ anar acompanyats d’un gran ambient
social, que comporta aquests èxits castellers, i amb aquest ambient Social,
també retinc a la memòria, molts bons records. Dit això, en el meu cas com a
casteller, el millor record és el primer 5d8c, que va originar el canvi de xip
de la colla, en que tot era possible, si ens ho creiem amb prou força. Després
de temps dintre d’un mateix bucle, acabàvem de trencar un cicle de molts anys
amb la mateixa gamma de castells, i de no poder estrenar un nou castell, aquell
5d8 va ser la plataforma, per encarar el salt als castells de nou.
Carles Adell
El millor record va ser l’actitud de la colla per
tirar endavant. Totes les entitats i colles tenen alts i baixos. Recordo haver
agafat la colla en un moment delicat, i guardo un bon record de la colla posant
el granet de sorra per tirar endavant. Vam recuperar la torre de 8 i anar al
Concurs de Tarragona del diumenge classificant-nos in extremis. L’objectiu era
crear una base per a que la següent junta pogués fer un salt qualitatiu. Vam
assolir l’objectiu.
Gerard Ametllé
Tinc poc a explicar ja que no porto gaire al
càrrec, a dia d’avui destaco el recolzament i optimisme que vaig rebre quan
vaig ser escollit cap de colla, i el fet que tinc moltes ganes de demostrar el
que podem fer.
Gabi Molero
Bons records en tinc força, com començar la
temporada amb un castell de 8, l´estrena de tanta gent a moltes posicions,
castells com el primer 9d7, 7d8, plantejar-nos una FM amb 2 castells de 9 al
2017, però esta clar que per sobre de tot això hi hauria el primer 4d9f
descarregat per la colla. També el fet de poder fer la clàssica de 8 a la Diada
del Roser del 2019.
Quico Murillo
És un record global de colla, el fet és el suport
i les ganes de tota la colla per superar-se, tothom va tindre les ganes i
l'empenta d’afrontar un 3d9f per festa major, i un 4d9f pel concurs. Sabem que
els resultats no van ser bons, però reunir tot aquell nombre de camises i les
ganes del repte de superació, és el millor record que tinc en l’únic any que
vaig estar de cap de colla.
Quim Mestre
El millor record que tinc és la destapada de la
placa commemorativa del primer 4 de 9 amb folre descarregat a La Granada.
Aina Mallol
Es difícil triar-ne només un però crec que el
crit de la plaça de la vila quan vam carregar el primer 3d9f l'any 2015.
Xavi Catasús
Sense dubte, el del dia 29 de la festa major de
Vilafranca l’any 2005. Vam descarregar la tripleta de 8. En global tota aquella
festa major en la que vam aconseguir completar tots els castells que vam
intentar.
Jordi Raventós
Descarregar el 3d8 per primer cop, era una espina clavada des de feia massa temps, i va ser un d’aquells moments de felicitat de tota la Colla.
7. I la dificultat més gran a la que vas haver de
fer front?
En aquesta es veu
una gran diferència, com és lògic, entre les dos funcions. Pel que fa als
presidents, les majors dificultats han estat la gestió dels recursos, sobretot
es destaca la part econòmica. També apareixen moments com la pèrdua de persones
de la colla, com la mort del Lluís Barrera. Pel que fa als Caps de colla, la
majoria coincideixen en que la part més difícil és la gestió psicològica i
emocional de les persones, i a la vegada, posar pel davant els interessos i
objectius de la colla, a alguns individuals.
Enric Pagès
Tres, l'econòmica de la colla, el repte de donar suport
a la nova llogatera del bar i la desanimació de la colla davant d’un futur una
mica incert.
Esther Vicente
Igual que van haver-hi bons moments, també vam
patir uns quants moments difícils, però el que recordo més per sobre de tots va
ser la cúpula del local. Com que la Colla va fer el pas als castells de 9 ens
vam plantejar obrir una cúpula al sostre per poder assajar els castells de 8 en
millors condicions. Aquest projecte suposava un gran repte per nosaltres,
sobretot, econòmicament i vam haver de visitar empreses, fer un verkami i
sobretot estudiar a fons un projecte que defensaríem davant de l’Ajuntament per
aconseguir la seva col·laboració. Quan ja teníem la cúpula feta, ens vam trobar
amb un obstacle que ens va fer passar les nits en blanc, arribava el dia de la
inauguració i ens faltava una documentació que no acabava d’arribar i sense
ella no podíem continuar. Va ser un moment d’angoixa important, però que un cop
resolt va fer que valoréssim encara més la feina feta. En quan a castells el
pitjor moment durant els anys que vaig estar de Presidenta va ser el Concurs
del 2018, no pel fet de no haver guanyat el concurs, sinó per com vam perdre. Veure
les cares de decepció de la gent, llàgrimes als ulls d’aquella canalla tan
valenta i sortir de la plaça amb el cap avall va ser un altre moment
inoblidable que al meu parer també va marcar un abans i un després.
Jaume Rovira
Les dificultats més grans, van ser la falta de
recursos, tant socials, estructurals i econòmics. Ens faltaven castellers
per els assajos i sortides, per poder encarar la nova etapa, ens faltava espai
i que estigues millor condicionat, com també un millor pressupost per poder
anar solucionant molts dels diferents problemes. Teníem que fer un canvi de
xip, com a colla gran que volíem ser. També vàrem tenir alguns canvis molt
significatius en el nucli fort de la junta, canvi de feina, canvi de casa, i
diferents canvis en el organigrama de la colla, van fer que tinguéssim moltes
dificultats.
Carles Adell
La dificultat més gran va ser afrontar la mort
del Lluís. Va ser molt dur. A nivell personal va ser perdre un amic, i com a
President haver d’afrontar-ho institucionalment. Com a colla estàvem en un
moment delicat i aquest fet va suposar una prova de foc. La vam superar, i
llavors vaig tenir clar lo forta i unida que estava la colla per afrontar el
futur, i així va ser.
Gerard Ametllé
Tot i portar molt poc com a cap de colla i com
aquell que diu no haver exercit el meu càrrec, probablement no crec que em
trobi cap dificultat comparable al covid19 en els anys que sigui cap de colla.
Gabi Molero
Sent cap de colla la feina mes difícil és
aconseguir gestionar la colla i prendre decisions pensant en global , és a dir,
decidir què és el millor per la colla, pensar en plural i moltes vegades
aquestes decisions fan que a nivell de persones (en singular) es puguin
interpretar com injustes i es generin situacions que a un no li agraden, però
saps perfectament que és el millor per la colla. L´exemple més clar va ser amb
la torre de 7 d’aquet passat 2019, una torre renovada en un alt percentatge.
Quico Murillo
La dificultat més gran va ser arrancar al Febrer,
on vam ser una tècnica nova, i arrossegar la gent i poder començar a afrontar
reptes, com és el cas de rodar els castells de 8 amb solvència. Però al Juliol
ja ho teníem rodat i vam poder ajuntar el 3 i el 4 de 8 fora de casa.
Quim Mestre
El conèixer com eren realment algunes de les
persones que tenia al costat.
Aina Mallol
Les diferents gestions personals de cada
casteller, el fet de fer mes de psicòloga que de cap de colla en moltes
ocasions.
Xavi Catasús
A nivell de castells gestionar el canvi
obligatori de pom de dalt el segon any de cap de colla, l’any 2006, que ens va
fer donar passos endarrere. Sobretot però personalment, el que em va costar més
és la gestió psicològica de la colla. Principalment quan els castells no
rutllaven tant bé.
Jordi Raventós
Intentar que tothom treballés per l’objectiu comú
i no l’individual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada