Fent camí cap al castell de 9


Vuitena actuació consecutiva plantant el 3d8. Vuitena setmana consecutiva fent passos cap a l’objectiu del castell de 9.

Des de que el passat 10 de maig a Vilafranca vam alçar el primer pare dels castells d’aquest 2015, han passat tant sols 2 mesos justos.  Ahir, 11 de juliol a Esparraguera, vam descarregar-lo novament. Cada un d’aquests 8 castells han estat petits passos que ens van apropant mica a mica al gran objectiu de la temporada: convertir-nos en colla de 9. La tècnica ha anat afinant el castell, començant per un tres ja força lleuger, que semblava que de terços en amunt ja era el que havia d’anar dalt del folre. Però fa tres setmanes amb l’estrena del darrer terç que faltava a la alineació titular del castell de 9, ja vam deixar el tronc superior ben apunt.

A la Festa Major d’Esparraguera vam fer un darrer pas, estrenant dos segons d’una tacada. Un dels terçors del 3d8 va baixar de pis, baixar per anar més amunt! I s’hi va afegir una nova estrena d’un altre habitual terç dels tresos dels anys anteriors, que ara el parava a segons, tot pensant en el treball amb el folre.  I el resultat va ser espectacular: Un tres de vuit, segur, ràpid, valent, solvent, estable, treballable, sense patiments. Un tres de vuit, que va semblar de 9.

Aquest tres de vuit, potser amb el canvi d’un darrer segon, que ahir no el va poder fer per estar de vacances, és fil per randa el que anirà dalt del folre. Garantia de que el castell hi és. Molt bona feina. Gràcies a tots els segons que l’han fet fins ahir, podem plantejar-nos ara el següent pas. Quan tots i totes pensem en el bé de la colla com a darrer fi, tot és possible.

I en segona ronda vam fer el millor 4 de la temporada, també amb estrenes al pis de segons, deu ni dó, en un sol dia vam estrenar fins a 3 segons de castells de vuit pisos. No sé si moltes colles poden haver fet un salt d’aquestes característiques en una mateixa actuació.

I per completar la diada, la sisena torre de set de l’any, pensant-la també en un pis més. Aquest mes de juliol ens ha de portar la primera torre folrada del curs, segur que la veurem, i és el pas previ a anar treballant la gent del folre i la base, de cara a agafar rodatge pel folre del tres.

La sensació amb els mitjans de comunicació és estranya. Escolto les ràdios, llegeixo les cròniques i aquesta primera clàssica de vuit dels Xicots fora de Vilafranca, no té el ressò que ha de tenir, ni molt menys. En l’apartat d’altres diades...”Els Xicots completen la clàssica de vuit a Esparraguera”. Punt i seguim. Ja no sé si prendrem-ho bé o malament, m’explico.  M’ho prenc bé si ho enfoco des del punt de vista que és un fet normal que els Xicots facin la clàssica de vuit, i encadenin 8 actuacions de 8 consecutives, normal. M’ho puc prendre malament si ho enfoco en que no interessa molt el que estem fent, que els Xicots som aquella segona colla de Vilafranca, que fa tants anys que fa castells de 8 ... i que d’aquí no passa.

Mira, ja no sé com m’ho he de prendre. Només sé que si fóssim una vintena més als assajos i a les actuacions, “otro gallo cantaria” i segurament la premsa castellera ens tindria més en compte. Avui en dia, anar poques camises a les places és molt penalitzat, ho sabem, i l’actitud des Xicots a plaça és agraïda, ajudant en tot moment a les demés colles, i donant les gràcies per l’ajuda a les seves pinyes. No totes les colles podem presumir d’un gran gruix de camises, ni tampoc totes les colles poden presumir de portar 18 anys consecutius portant castells de 8 a les places del món casteller.

Fem camí plegats Xicots, el nostre objectiu és possible.

 ...............

 
"Tot està per fer i tot és possible" (Miquel Martí i Pol)
"Un camí! Quina cosa més curta de dir! Quina cosa més llarga de seguir!" (Josep M. de Sagarra)

 

 

Festa Major d’Esparraguera, 10 de juliol de 2015. 8è 3d8 descarregat. Foto Tania Gallego.


pd. Gràcies Casteller d'Esparraguera i Xiquets de Reus per la vostra ajuda a les nostres pinyes vermelles.

Comentaris